16 de juliol 2020

Tot allò que és natural, mata


Hi ha una certa tendència papanates a creure que tot allò que és “natural” és bo. En canvi, aquelles coses que porten “química” són dolentes. Em fa força gràcia, perquè tot, absolutament tot, és química, incloses les coses “naturals” o suposadament naturals. Però analitzem-ho millor amb uns quants exemples.

Suposo que heu sentit que la fruita no ecològica, pot arribar a portar no sé quants pesticides. En efecte. La major part d’ells són d’origen natural. Quan un insecte ataca el fruit d’una planta, aquesta es defensa generant un pesticida natural. Evidentment, això no sol ser suficient i els pagesos recorren a pesticides sintètics (altrament dits “químics”).

El que passa és que la tecnologia d’anàlisi química es troba tan avançada que és possible detectar quantitats ínfimes de certes substàncies que antigament no es podien ni mesurar. Per tant, la qüestió no és tant que a la fruita s’hi trobin pesticides, sinó quins són i en quines quantitats es troben. I naturalment, n’hi haurà de naturals i de sintètics, però tenen la mateixa funció i toxicitat, en general.

Per exemple, la cafeïna, que devorem a Occident, és un insecticida natural. A nosaltres ens fa un altre efecte: excitar-nos i fer que treballem més. És una droga occidental, com l’alcohol o la nicotina del tabac (per cert, un altre insecticida natural).

Altres fruites i verdures també porten substàncies força perilloses. Els inofensius tomàquets i les “tradicionals” patates porten solanina, un alcaloide força perniciós. Es troba sobretot a les parts verdes de la planta. Per això s’aconsella no menjar patates verdes o treure la pell dels tomàquets si no són prou madurs. Tot molt natural.
Després tenim tota la bateria de plantes medicinals. Aquestes, contenen principis actius que solen tenir una certa eficàcia, com és el cas de la til·la, la camamilla, la farigola o l’hipèric. Però a part d’aquests principis actius, contenen d’altres que poden trobar-se en diferents concentracions i que també reaccionen amb el nostre cos.

De debò sabeu el que us esteu fotent quan us preneu una infusió d’hipèric o un cafè? El cafè mateix, a part de la cafeïna, conté una quantitat enorme de substàncies, algunes poc estudiades. El consumim en grans quantitats i sembla que no passa res.

Penseu que totes les plantes tenen un cert grau de toxicitat. És la seva manera de defensar-se dels predadors, ja que no tenen potes per sortir corrent. Fins i tot la inofensiva amanida és lleugerament tòxica en grans quantitats. Podeu substituir el cafè pel te verd: és el mateix.

És clar que el te verd porta molts antioxidants, una altra paraula màgica. Desconfieu-ne. No està tan clar que un excés d’antioxidants sigui bo per l’organisme. De fet, pot produir l’efecte contrari a aquell que ens venen.

Després està el cas de plantes supernaturals que són directament verinoses, com la tora blava, la planta més tòxica d’Europa, que ens causa un munt de problemes cada any. Alguns, quan és jove, la poden confondre amb els coscolls, que són comestibles excel·lents. Però si t’equivoques i tens mala sort, ja has begut oli.

Altres plantes no són especialment perilloses, però acumulen substàncies que sí que ho poden ser. Per aquells detractors de l’energia nuclear sapigueu que introduïu més radiació al vostre cos si us mengeu un plàtan (en forma de potassi radioactiu) que si passegeu al costat d’una central nuclear. No és que sigui una quantitat de radiació preocupant, però els detectors de radiació que tenim avui dia són tan sensibles que és possible detectar dosis mínimes.

Uns altres éssers capaços d’acumular radiació i tota mena de substàncies perjudicials són els cargols (i altres mol·luscos) o els bolets, que són veritables esponges. Un bolet al costat d’una carretera pot acumular una quantitat de dioxines realment preocupant. Ja no parlem dels mol·luscos dels oceans, que a part de tota la merda dissolta amb què han de conviure, ara han de bregar també amb els microplàstics.

Es diu que la “merda de la muntanya no fa pudor”, però els excrements de cavall, per exemple, contenen grans quantitats de bacteris del tètanus. No són gaire recomanables.

Fins i tot la llum del sol o l’aire pur de la muntanya són perillosos segons com. La radiació ultraviolada del sol pot induir la producció de la beneficiosa vitamina D a la pell, però també pot provocar càncer de pell.

Pel que fa a l’aire, pot estar contaminat per l’ozó. Ara que estan tan de moda els aparells desinfectants a base d’ozó, sapigueu que l’ozó és un gas que pot produir-se tant de manera natural com de manera artificial i que és altament tòxic.

En fi, que no cal que patiu. Tot mata, fins i tot l’oxigen. Si no, seríem immortals. La qüestió és en quin grau és tòxica cada cosa. Si teniu una mica de cura, viureu molts anys (si teniu sort i la vostra genètica hi ajuda) i no cal que us hi preocupeu gaire, però tampoc us obsessioneu amb les coses “naturals”: són menys beneficioses d’allò que us han venut a la publicitat.