30 de juny 2020

Teletreball salvatge


Ara es diu molt pertot arreu que el teletreball ha vingut per quedar-se. Sembla que el 30% dels treballadors podrien convertir-se en teletreballadors en un futur immediat. El percentatge em sembla massa elevat, però potser sí que per aquí van els trets.

Això és bo? En què ens beneficiarà, vaja? Doncs no ho tinc gaire clar. D’una banda, podria reduir costos de producció i augmentar la competitivitat. Però d’una altra, podria convertir el fet de treballar des de casa en un mal son, ja que costarà separar la vida laboral de la vida personal.

Se suposa que el Govern de l’estat vol regular el teletreball per evitar aquestes problemàtiques, però els empresaris, molt vius alguns d’ells, han dit que si les regulacions són molt restrictives, podrien contractar teletreballadors d’altres països a altres països. Vaja, saltar-se la llei a la brava.

Aquí és on volia anar a parar jo. No estarem davant d’una ultraliberalització del treball? Si l’empresari pot contractar a algú que fa la mateixa feina que un d’aquí per la meitat de salari i amb menys restriccions laborals, per què no ho ha de fer? Llei de l’oferta i la demanda.

Si la deslocalització a països en vies de desenvolupament ja ha comportat la pèrdua de molts llocs de treball als països més desenvolupats, no podria donar-se el cas que el teletreball fos una trampa saducea que encara fos pitjor?

A cap i a la fi, l’empresari no s’arrisca a muntar una empresa en un altre país, amb el risc que això comporta, sinó només a contractar teletreballadors. De fet, ja hi ha empreses que ho han fet des de fa molts anys. Només cal sentir l’accent de la major part dels treballadors de certes companyies multinacionals de les telecomunicacions per saber d’on són i a on treballen.

Això podria acabar generalitzant-se per moltes feines que ara estan ben regulades i força ben pagades i els treballadors, molts d’ells de classe mitjana, haver de competir amb els treballadors de Sud-amèrica, l’Índia, de l’Europa de l’Est o de la Xina. Total, com que moltes coses es fan en anglès, no hi hauria gairebé diferència.

Pensem-hi. Encara hi som a temps. El teletreball sí que ha vingut per quedar-se i crec que en general és una bona cosa, però si s’aplica de manera indiscriminada, pot acabar convertint-se en un mal son per molts treballadors.

A Catalunya i a Espanya no els hi sobren, precisament, llocs de treball qualificats. Si els acabem perdent, en què ens diferenciarem d’un país en desenvolupament com qualsevol altre?


1 Comments:

At 6:22 p. m., Blogger Joana said...

No havia pensat en això, però jo del primer dia, que no em refio del teletreball.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home