26 de juny 2020

Crida als joves


Quan surto per la Vila, cada cop me n’adono més que els joves i els adolescents, en general, es deuen creure que són immortals. La immensa majoria d’ells no porten mascareta, a diferència de la major part de gent de mitjana edat o de gent gran.

No sé ben bé a què és degut. Sí que sé que no és un fenomen local. A les ciutats i en altres indrets del país passa exactament el mateix.

Potser els haurien d’ensenyar unes quantes imatges de morts joves pel coronavirus o dels efectes que de vegades té la malaltia quan es passa asimptomàticament, en pulmons o en el cor. O en el cervell, tot i que crec que el cervell d’alguns d’ells ja estava tocat molt abans de la pandèmia i que per això es comporten així.

Ja sabem que la joventut (”Juventud divino tesoro, que te vas para no volver”) és molt arrauxada i que no coneix el dolor ni la mort, però potser, pel seu propi bé, que algú els ho expliqui i els ho faci entendre.

No sé si els seus pares són el millor remei, ja que no se’ls solen escoltar massa. Ans al contrari, solen fer just l’inrevés d’allò que els diuen.

Des d’aquí, animo la gent del món de l’espectacle, de la televisió, els influencers, els youtubers, per tal que mirin d’explicar-los-ho en el seu llenguatge, d’una manera que trobin atractiva i intel·ligible.

Que algú els digui als nois que dur mascareta no inhibeix la seva virilitat i a les noies, que no els alletja l’aspecte general. Que és una moda com qualsevol altra, que ha vingut per quedar-se una temporada i que -esperem-ho- d’aquí a un temps ja no hi serà.

Però que si no la segueixen, potser algun d’ells serà qui no hi serà d’aquí un cert temps.