Crida als joves
Quan surto per la Vila,
cada cop me n’adono més que els joves i els adolescents, en general, es deuen
creure que són immortals. La immensa majoria d’ells no porten mascareta, a
diferència de la major part de gent de mitjana edat o de gent gran.
No sé ben bé a què és
degut. Sí que sé que no és un fenomen local. A les ciutats i en altres indrets
del país passa exactament el mateix.
Potser els haurien
d’ensenyar unes quantes imatges de morts joves pel coronavirus o dels efectes
que de vegades té la malaltia quan es passa asimptomàticament, en pulmons o en
el cor. O en el cervell, tot i que crec que el cervell d’alguns d’ells ja
estava tocat molt abans de la pandèmia i que per això es comporten així.
Ja sabem que la joventut
(”Juventud divino tesoro, que te vas para no volver”) és
molt arrauxada i que no coneix el dolor ni la mort, però potser, pel seu propi
bé, que algú els ho expliqui i els ho faci entendre.
No sé si els seus pares
són el millor remei, ja que no se’ls solen escoltar massa. Ans al contrari,
solen fer just l’inrevés d’allò que els diuen.
Des d’aquí, animo la gent
del món de l’espectacle, de la televisió, els influencers, els youtubers, per
tal que mirin d’explicar-los-ho en el seu llenguatge, d’una manera que trobin
atractiva i intel·ligible.
Que algú els digui als
nois que dur mascareta no inhibeix la seva virilitat i a les noies, que no els
alletja l’aspecte general. Que és una moda com qualsevol altra, que ha vingut
per quedar-se una temporada i que -esperem-ho- d’aquí a un temps ja no hi serà.
Però que si no la
segueixen, potser algun d’ells serà qui no hi serà d’aquí un cert temps.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home