El llamp sempre cau sobre l’arbre més alt

No recordo exactament quan vaig conèixer el Jordi Palomino. Ell devia tenir uns 16 anys i era un jove militant de la JNC, les llavors Joventuts de CDC. Molt jove, intel·ligent, culte, treballador, il·lusionat i amb passió per la política.

 

En poc temps ens vam fer amics. Em recordava molt a la meva joventut quan vaig entrar en política als 18 anys, a CDC. Veia que era una persona compromesa amb el projecte de país i amb passió per Puigcerdà.

 

En poc temps va començar a assumir responsabilitats a la JNC i posteriorment al PDCAT, el successor natural de CDC, abans que aparegués Junts.

 

Vam compartir campanyes electorals diverses, el referèndum del 2017, la seva etapa com a president de l’executiva comarcal del PDCAT…

 

La seva trajectòria i personalitat va impressionar al David Bonvehí, cap del partit i el van escollir per ser el cap de campanya de la Mariàngels Chacón, l’opció que presentava el PDCAT a la presidència de la Generalitat, ja llavors en competència amb l’acabada de crear Junts per Catalunya.

 

També vam mantenir moltes converses sobre història i política, dues de les nostres comunes passions i sobre el futur de la Cerdanya i Puigcerdà.

 

I llavors va arribar el seu salt a la política municipal, quan va engrescar el Jordi Gassió perquè es presentés com a candidat a l’alcaldia de Puigcerdà, tot acompanyant-lo de número dos per la llista de Junts per Puigcerdà.

 

Contra tot pronòstic i contra la voluntat de la major part dels militants, es va arribar a un acord amb Futur per Puigcerdà, amb qui durant tota la campanya ens havíem passat dient, jurant i rejurant que mai no pactaríem. Però ja sabeu com és la política, oi? Especialment, quan et pressionen des de la direcció nacional del partit, perquè de l’alcaldia de Puigcerdà depenia un intercanvi de cromos en una altra institució. En fi…

 

Jordi Palomino assumeix, llavors, la regidoria de Cultura, a més d’altres responsabilitats municipals, com la Comunicació, les Fires o els Nuclis i és nomenat portaveu del grup municipal i crec que va fer una gran feina, sempre generós i escoltant, pacient, eficient i treballador. Connectava de manera natural amb tothom, aconseguia que la gent fes la seva feina i queia bé. Massa bé, molt em penso, en un lloc on l’enveja per aquell qui destaca està a l’ordre del dia.

 

Aviat van començar a sorgir les divergències amb la resta del grup municipal de Junts, que veien perillar els seus llocs si es trencava el pacte amb Futur, com Palomino proposava. La relació i alguns enfrontaments van anar erosionant la relació.

 

Ara, després d’haver votat en contra que Jordi Gassió continués com a president de l’executiva local de Junts a Puigcerdà, una miniexecutiva de tres persones, de la qual vaig formar-ne part, amb poca gent i que no molestéssim, que només va fer dues reunions des de la seva constitució perquè no s’acceptava la crítica legítima dels militants, ara, Palomino és destituït del govern municipal.

 

Un dels regidors més eficients i treballadors de l’equip de govern, que sempre ha mirat pels interessos de Puigcerdà per sobre dels polítics de partit i dels seus interessos personals, posant-hi hores de dedicació i esforç.

 

Gràcies, Jordi, per la teva tasca abnegada i tant de bo que els polítics que ens envolten fossin com tu. Però temo molt temo que una persona intel·ligent, treballadora, que cau bé i sap parlar en públic ha d’aixecar, per força, moltes enveges i antipaties. A l’era de la mediocritat, els arbres que destaquen solen rebre el llamp.

 

Fins aviat i espero que això només sigui una etapa més de la teva carrera política, que tanta passió et desperta. Una forta abraçada, amic.