17 de novembre 2011

Les dotze van tocant

Poc després de les eleccions, suggeria un catàleg de dotze mesures relativament senzilles d'implementar en l'àmbit municipal que farien que l'actual statu quo comencés a canviar significativament. Aquestes mesures eren, resumidament:

1. Posar ordre dins de l'Ajuntament, a efectes sobre tot de funcions laborals.

2. Batejar l'estany del torniquet amb un nom més adient.

3. Posar una il•luminació al campanar que no el faci semblar una casa de barrets.

4. Fer una auditoria o un estudi amb els comptes de l'Ajuntament i exposar-los al poble en un acte públic.

5. Reordenar el tràfic rodat especialment a la zona del Poliesportiu i zones col•lindants.

6. Revitalitzar la Festa Major sense augmentar la despesa, incorporant els joves en els seus actes.

7. Potenciar la Fira del Cavall de tardor, amb un nou plantejament més obert i menys carrincló.

8. Cercar subvencions urgentment per arranjar alguns carrers del poble i asfaltar la variant d'Age.

9. Recuperar el clima de bona entesa amb les entitats cíviques i culturals de la Vila.

10. Arranjar el pati del Museu Cerdà, que està fet un nyap.

11. Concedir-li la Medalla d'Honor de la Vila al desaparegut Sebastià Bosom.

12. Reorientar el sentit de la Festa del Trinxat.


D'aquestes mesures, he de dir amb satisfacció que algunes s'han dut a terme, com la 1 i la 5. D'altres, estan en curs com la 3, 4, 8, 10. D'altres, encara potser no ha arribat el moment de jutjar-les, com la 6, 9 o 12.

Però he de dir, que algunes d'elles sembla que resten en el limb. Per exemple, no entenc per què no s'ha fet cap gestió encara per donar-li al Sebastià Bosom cap reconeixement públic. Entenc que l'anterior alcalde, que no el veia amb massa bons ulls, no fes cap passa. Tot i així, sota el seu mandat, se li va dedicar una sala de l'Arxiu Comarcal.

Però l'actual govern sembla que ha oblidat totalment al Sebastià, una persona que va treballar abnegadament i desinteressada pel poble i per la cultura com ningú altre i amb qui crec que estem en deute tots els puigcerdanesos. Torno a insistir, doncs, en què se li concedeixi alguna distinció pòstuma.

Amb allò que no em faig gaires il•lusions és amb la Festa del Trinxat. Molt em temo que un espectacle com aquest és una ocasió magnífica per posar-se medalles i sortir a la premsa i això és una cosa que no deixaran d'aprofitar els polítics locals, siguin del color que siguin. Espero equivocar-me.

Altrament, pel que fa a la Fira del Cavall, sí que es veu una certa intenció de reorientar-la una mica si continua creixent. Però potser que no badin, no sigui que com tantes altres coses, acabi morint d'èxit.

04 de novembre 2011

Precisions lingüístiques

M'agradaria parlar d'algunes imprecisions o errades lingüístiques molt comunes a la nostra comarca.

Començarem pel començament: Cerdanya o la Cerdanya? Doncs totes dues són vàlides. El nom oficial és "la Cerdanya", però també és vàlid "Cerdanya" ja que fa referència a l'antic comtat de Cerdanya, com passa amb "Osona", que tampoc porta l'article per aquest motiu. És més una qüestió de reivindicació fer servir l'article o no.

Parlant d'articles, és "la Molina" no "La Molina". No cal la majúscula. I per descomptat, no és "la Masella" sinó directament "Masella", que deriva de "el pla de Masella". D'altra banda, "La Molina" fa referència a l'estació d'esquí, no al poble del municipi d'Alp.

Després tenim els topònims "polèmics" de sempre: Sansor, Músser i Arànser o bé Sampsor (o Sampsó), Mussa i Aransa. Bé, els primers són els noms oficials, mentre que els segons són els noms que bona part dels seus habitants senten com a propis. Jo sóc partidari de fer servir els topònims oficials per evitar confusions, però respecto altres opinions, és clar.

Un altre topònim "molest" que pot dur a confusió: cerdà o ceretà. Doncs tots dos, però amb usos diferents. Cerdà és refereix a la Cerdanya moderna, mentre que ceretà es refereix als antics poblats preromans: els ceretans.

És cert que quan es va fundar el Casino de dalt, se li va posar "ceretà". En part, perquè el terme cerdà els semblava molt pagesívol i ells se sentien "superiors" als pagesos cerdans, així que van emprar un terme -ceretà- que els semblava més nobiliari.

Malgrat això, és costum emprar aquest tipus de termes en el cas d'entitats d'estudis comarcals, com pot ser l'Institut d'Estudis Ceretans, Lacetans, Ilerdencs, etc, sense pretensions especials.

Un altre terme erroni és parlar de la "festa del llac", que és una traducció directa del castellà "fiesta del lago". Un llac és una massa d'aigua molt extensa, mentre que el terme correcte és estany (en castellà, "estanque"). Així, parlarem de l'estany de Puigcerdà o del de Banyoles, mentre que en direm llac Baikal o llac Erie.

Finalment, ara que estem a tocar de la fira de tardor de Puigcerdà, un adjectiu que gairebé cada any ens hem de sentir repetit i que és horrorós: "hispabretó" o "hispa-bretó". Doncs no: el terme correcte és "hispanobretó", referit naturalment a la raça de cavall.

03 de novembre 2011

Aigua que no raja

L'altre dia llegia en premsa una notícia que em va sorprendre molt: la font d'Urús va estar a punt d'assecar-se aquest any. Desconec si es deu a una sobrexplotació de la capa freàtica o si només té a veure amb l'escassetat de pluges que hem patit els darrers mesos a la comarca.

Em va sorprendre perquè sempre que he passat per aquesta font, i algun cop n'havia agafat aigua, sempre dollava un bon raig. Semblava que mai no s'acabaria. Doncs mira, les aparences sovint enganyen. De fet, el propi municipi -Urús- podria tenir una arrel bascoide -ur- que vol dir aigua.

Així, una de les fonts més conegudes de la comarca ha patit problemes i molt em temo que no serà l'única. De vegades oblidem que la Cerdanya no és una comarca humida. A cavall entre un clima mediterrani i un d'alta muntanya, amb alguna component de continentalitat, la Cerdanya només és verda a molts indrets perquè es rega.

I això em porta a reflexionar sobre el fet que cada cop hi ha menys pagesos i, per tant, cada cop es fan servir menys les sèquies i els canals tradicionals per regar la plana cerdana. Alguns han desaparegut o estan molt malmesos per manca de manteniment. Resulta molt car de mantenir unes infrastructures que pocs utilitzen i amb un rendiment decreixent.

La qüestió és: qui regarà la Cerdanya d'aquí uns anys? Què passarà quan gairebé tot l'aigua disponible se'n vagi a omplir piscines o a regar jardinets, la majoria de segones residències on no hi viu ningú durant gairebé tot l'any, però que consumeixen aigua igualment?

De vegades es diu que els pagesos són els jardiners del paisatge. Jo no estic molt d'acord amb aquesta aseveració, ja que penso que ja prou feines tenen com per estar-se amb romanços paisatgístics, però a efectes pràctics sí que fan una tasca callada que si desapareix podria implicar la pèrdua d'un dels principals actius de la comarca: el paisatge i, al seu darrere, una part del turisme.

Només per això caldria ajudar al desenvolupament de les actuals explotacions agrícoles i facilitar-ne que s'instal•lessin de noves. De productes de qualitat no en falten i la possibilitat de lligar-hi una indústria alimentària a aquest sector primari tan malmès, no és cap tonteria.

Si no, a part de perdre una bona oportunitat econòmica -i en aquests temps que corren no estem per rebutjar les oportunitats tan alegrament- acabarem perdent el verd paisatge cerdà del qual tanta gent en viu.