06 d’agost 2008

Col d'hivern

Resulta que un senyor de Cerdanya ha tingut la idea de posar-se a cultivar col d'hivern de manera massiva, a fi de recuperar el seu cultiu i de treure'n profit. La iniciativa no deixaria de ser més o menys anecdòtica si no fos que d'iniciatives similars a aquesta n'hi comença a haver unes quantes.

Fa pocs anys, es va decidir de cultivar colza a la Cerdanya per fer-ne biocombustible. Primer va ser una iniciativa aïllada. Enguany, hem pogut veure grans extensions de la comarca tacades del color groc d'aquesta brassicàcia.

També es comença a parlar amb força de la reintroducció de la vinya al Pirineu. Les bodegues Torres hi estan molt interessades i possiblement s'hagin produït ja alguns moviments importants de capital en aquest sentit. Motiu? El canvi climàtic. El sud es torna cada cop més desèrtic i el Pirineu torna a ser climàticament interessant per al cultiu de la vinya, com ho havia estat abans de la fil·loxera.

De productes agraropecuaris que poden ser rendibles no ens falten a la Cerdanya. Des dels tradicionals formatges i la mel, passant per les plantes aromàtiques i els iogurts, fins a cultius com la vinya.

La col d'hivern, element imprescindible del Trinxat de Cerdanya, plat darrerament revaloritzat gastronòmicament, pot ser un altre element més dins del sector que es pugui explotar comercialmente.

Està clar que la política proteccionista de la Unió Europea sobre el sector agrícola no durarà indefinidament. Tant l'economia com el medi ambient obligaran a acabar amb aquest proteccionisme. Llavors, podran passar dues coses: el sector morirà i amb ell, tota una tradició i un paisatge o bé s'haurà d'adaptar a productes competitius, preferentment autòctons, que no siguin fàcilment copiables des d'altres indrets.

Només cal mirar el gran negoci que mou la llet de búfala amb què es fa la mozzarella a Itàlia per entendre quin és el camí a seguir. O el jabugo extremeny. O el formatge de Cabrales. El futur del sector passa per l'especialització i promoció publicitària.

Potser els fills de pagesos, si volen mantenir el negoci, més que estudiar enginyeria agrària hauran d'estudiar publicitat i relacions públiques. Sincerament, crec que els trets del segle XXI van per aquí.