28 d’agost 2008

L'imperialisme català

Segons sembla, el parlament aragonès té intenció d'aprovar en breu una llei sobre les llengües d'Aragó, després d'haver tingut la qüestió a l'aigüera la tira d'anys. I tal com em suposava, tot i que es reconeixerà el català de la Franja de Ponent, aquesta llengua no tindrà reconeixement oficial. Ni tampoc la tindrà la flabla (l'aragonès).

Com a nota positiva està el fet que es reconeixen aquestes llengües i que en certa manera es protegiran, ja que es podran estudiar a les escoles. Però com a nota negativa tenim el fet que no seran oficials. És a dir, seran llengües de segona, sense cap possibilitat real de competir amb el castellà hegemònic.

No sé per què, però és la història de sempre. Encara em fa més por que una pedregada com ens deixarà el Tribunal Constitucional el nou Estatut, ja de per si prou descafeïnat. A veure què passa amb la qüestió de la llengua.

Per postres, llegeixo en premsa que una colla d'il·luminats -no se m'acut millor qualificatiu- han decidit muntar una mena de convenció anticatalana en contra del reconeixement del català per part del parlament aragonès. Segons ells -i se m'escaparia el riure si no fos perquè la cosa és seriosa- el català de la Franja no és català, sinó una llengua derivada d'un antic romanç navarrès-pirinenc.

Això em recorda al munt de bajanades que s'han dit sobre l'origen del valencià: que si no tenia res a veure amb el català, que si provenia del mossàrab, que si cols, que si naps. I aquesta gent va de seriosos i representen a associacions culturals. Mare meva, quina cultura!

El millor és que volen defensar el país del temible i paorós imperialisme català i per això s'han reunit entitats dels -segons ells- inexistents Països Catalans: de ses Illes, de València, de l'Aragó. Fins i tot ha vingut gent de Lleó. Suposo que allà negaran l'existència del bable, és clar, i diran que això són invents dels nacionalistes.

En fi, m'encanta el respecte amb què tracten les llengües minoritàries a Espanya. Però és clar, ja se sap, el castellà es troba amenaçat i cal defensar-lo a capa i espasa, no sigui que un dia d'aquests vulguem conquerir sud-amèrica i es trobin a Evo Morales o a Hugo Chaves parlant la llengua d'Ausiàs Marc. Per favor, quin malson!!!

9 Comments:

At 10:56 p. m., Blogger Meister said...

La mateixa tonteria de sempre. Tenim una llengua dèbil, ja no sé pas quants anys fa que la fan servir de diana per expiar tots els pecats d'altri. Sembla que tothom es vegi capaç de fotre-li canya, maltractar-la, escupir-hi i vomitar-hi tota la merda que porten a dins sense que, aparentment, els usuaris de la mateixa hagin donat la cara per ella i, desagraïts, l'han anat substituint per la llengua maltractadora, molt més fashion i cool i trendy, en resum, forta.

És el que hi ha.

 
At 2:02 a. m., Blogger felquera said...

ye un tema pro complicato en Aragón. Ixa colla d'iluminatos (yo tiengo pa ers altros adchetivos) pueden fer muto mal.
Per altra parte decir que el tema d'es Països Catalans ye més que discutible, yo soi farto de charrar-ne con es míos amigos catalans, pero cuan les digo que se dende Espanya se charrás de "países españoles" montan en colera, decindo que ixo ye de fachas imperialistas.
Empatía amigos, empatía

 
At 3:59 p. m., Anonymous jordi said...

Per que tenim una llengua dèbil? Es tan senzill com la manca d'independència del país. El veritablement complicat es posseir aquesta independència. A Andorra no es plantegen la debilitat del català, tot tenint en conte com està la llengua al país, però la independència ja la tenen.

 
At 8:30 p. m., Blogger Meister said...

Evident, amic Jordi, tot és culpa de no ser independents. Però tenim agalles per independitzar-nos o el síndrome d'Estocolm ens té lligats a qui ens sodomitza cada dia?

 
At 10:33 a. m., Anonymous jordi said...

Això li tenim que demanar a qui ens governa. Podeu apostar per una Catalunya independent? o vosaltres amb la poltrona calenta i el sou a final de mes us la jugareu? Poc em sembla que els nostres governants no mouran un dit per la independència, ni al 2014 ni al 2020. A ells ja els hi va be com estem nosaltres i ells.

 
At 5:13 p. m., Blogger Meister said...

Bàsicament els hi va bé com estan ells; nosaltres, ni que estiguem millor o pitjor no tenim gaires alternatives a l'hora d'anar a votar... I encara que no hi anéssim, s'ho acabarien repartint tot tal i com diu la llei electoral...

 
At 4:10 p. m., Blogger Joan said...

No crec que la fortalesa d’un idioma tingui a veure amb la independència del territori. Posem per cas Galícia i el gallec, quan vas a Galícia et dones conte de que l’idioma minoritari es l’espanyol i la majoria de gallecs son molt espanyols i no volen la independència. Crec que es mes un fet cultural actual dels catalans que creiem que si parlem català, quedarem exclosos de les riqueses que ens pot oferir Espanya, quan en realitat es al contrari.

 
At 12:43 a. m., Blogger Meister said...

Apa, un altre que ens vol embaucar amb la cantarella nacionalsindicalista del Cambó i tot el que Espanya pot aportar a Catalunya...

Au, ves a enredar a algú altre.

 
At 9:17 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Les dades són clares: l'ús social del català retrocedeix a cada enquesta que es fa. El fet que no sigui llengua obligatòria, com ho és el castellà, hi contribueix. El fet que molts catalans, per no dir que gairebé tots no se l'acabin de prendre seriosament, encara influeix més. I el fet de no tenir les estructures econòmiques i legals d'un estat al darrere, encara més.

Ja veureu com ens deixa el Tribunal Constitucional l'Estatut i allò relatiu al català d'aquí poquet. Tot perquè l'estat espanyol mai no ha respectat les llengües minoritàries ni res minoritari i ha procurat passar sempre la piconadora per fer-ho desaparèixer. D'exemples, n'està farcida la història, inclosa la història recent.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home