30 de novembre 2010

Litúrgia

És curiós el contrast entre la nit de diumenge passat i la nit de dilluns. Mentre que la nit de diumenge va ser força plàcida -tot i el recompte electoral-, la nit de dilluns va esdevenir quelcom de màgic. Tothom estava amorrat al televisor mirant el Barça-Madrid com si s'acabés el món.

Quan va acabar el partit, va esclatar l'eurfòria i la gent sortia al carrer a celebrar-ho i amb els cotxes a pitar, tot i el fred gèlid que feia. Però és clar, l'ocasió s'ho valia. En canvi, diumenge ningú no va sortir a celebrar-ho, ni tan sols els militants i simpatitzants de CiU que van ser els clars guanyadors de la nit electoral.

És evident que ens prenem molt més seriosament el futbol que la política. Sento dir, que a mi això no em sembla normal. Ja sé que sóc una veu que clama al desert, que formo part d'una minoria, gairebé repudiada, però jo ho sento així. A mi m'interessa més saber qui administrarà els meus impostos els propers quatre anys, com ho faran, què sacrificaran per fer-ho, quines prioritats tindran i com m'afectarà això a mi que no veure uns senyors carregats de milions en calces curtes donant patades a una pilota enmig d'un enorme camp de gespa.

És una manera de veure-ho. Però a mi el Barça-Madrid no em fa ni fred ni calor. I que consti que ho respecto. Entenc que molta gent necessita desfogar-se dels seus problemes vitals s'alguna manera, que senten els colors, que fins i tot confonen el barça amb Catalunya, però he dir que si ens ho penséssim una mica, ens adonaríem de com n'és de greu i d'irresponsable aquesta actitud.

Si les coses anessin bé, divertir-se seria normal. Però no és així. El nostre país es troba immers en una profunda crisi econòmica, social i política i molts fan servir el futbol com una manera de defugir la realitat. Són aquests -que em temo que són majoria- els que em preocupen, no els que s'asseuen davant de la tele a gaudir d'un espectacle una estona.

Molta gent ja està satisfeta amb el 5-0. Hem guanyat als madrilenys! Bé, i què? Ni tan sols hem guanyat a tots els madrilenys, perquè a Madrid, no tothom és del Real Madrid. D'altra banda, i què que els haguem guanyat? Tindrem un estatut en condicions per això? Ens deixaran de sagnar amb impostos? Ens tractaran amb més respecte?

És evident que no. I qui es conformi amb el 5-0 malgrat el que està caient, té un seriós problema de prioritats. Però és igual, com deia abans, sóc una veu que clama al desert. El proper Barça-Madrid, els carrers es tornaran a buidar i la litúrgia gairebé religiosa es tornarà a repetir. Si ens han d'envair, que aprofitin un dia d'aquests. No hi hauria cap resistència.

25 de novembre 2010

Malbarataments

Pertot arreu on mirem, no paren de sortir notícies sobre malbaratament de recursos. Que si souassos d'alguns alcaldes que cobraven dietes d'escàndol, que si vinga obres finançades pel Plan Zapatero que no feien ni punyetera falta, que si "piràmides" que haurem de pagar durant deu anys de les nostres butxaques en forma d'impostos, etcètera.

Després el polític de torn ens ve amb la idea peregrina de reduir l'enllumenat nocturn -mesura que, per cert, em sembla molt bé- per estalvia-se uns quants calerons o de reduir serveis socials -cosa que no em sembla tan bé.

Hem viscut durant dècades instal•lats en la cultura del "campi qui pugui" i "això és xauxa". Que volem una residència? Doncs la fem! Després ja pactarem el finançament, però guaita, tu, hem de guanyar les eleccions primer!

Que cal una reforma del centre urbà de la Vila? Doncs la fem tota de cop i santes pasqües. Algú ja ho pagarà. Que acabem endeutats fins les celles i qui vingui darrere no podrà fer res en cinc anys, doncs que es fotin! Nosaltres ja anem servits.

Em penso que per ser gestor públic haurien de passar uns exàmens mínims. Almenys, haurien de saber sumar i restar, que sembla que no en saben gaire. O hauria d'haver salvaguardes per tal que determinades coses no es poguessin fer si no estigués d'acord almenys dues terceres parts dels regidors del Ple Municipal o Comarcal. Potser no canviaria gaire cosa, però segur que es malbaratarien menys recursos.

D'aquesta manera, es faria només allò que calgués realment per al municipi, no allò que calgués per lluir-lo abans de les eleccions. Però ja se sap que la classe política és molt endogàmica i avui per tu i demà per mi i aquest tipus de mesures no estarien gaire ben vistes.

Així, mentre determinats departaments de l'Ajuntament o que depenen de l'Ajuntament han de demanar permís fins i tot per fer una trucada telefònica o per fer una fotocòpia, altres fan allò que bonament volen. Sempre hi haurà classes i classes...

24 de novembre 2010

Setmana de la Ciència

Ha passat una altra Setmana de la Ciència sense massa pena ni glòria a la Cerdanya. Tot i que els actes organitzats crec sincerament que valien la pena, l'interès dels cerdans per la ciència no és gaire notable. Potser ho podríem atribuir al mal temps, però és la tercera Setmana de la Ciència que organitza el Grup de Recerca de Cerdanya i tot i els canvis introduïts, sembla que la ciència no aixeca passions. Ni aquí ni enlloc, pel que em comenten altres organitzadors d'actes arreu de Catalunya.

És estrany. La nostra societat viu totalment de la ciència i la tecnologia i malgrat això, suscita molt més interès una tarotista "professional" que et llegeix les cartes (i et buida les butxaques) que no pas un científic seriós, que es passa la vida investigant, cobrant uns sous força patètics pel bé comú i per contribuir al coneixment global de la Humanitat.

I després està la ciència aplicada: la tecnologia. Vivim en un món hipertecnològic accelerat: telèfons mòbils, iPODs, iPADs, GPS, internet de darrera generació, eBooks i una llista llarguíssima de dispositius. Els nostres cotxes són ordnadors sobre rodes i la medicina sense la tecnologia actual amb TACs, RMNs i altres tècniques exloratòries no podria tornar a les pràctiques de fa un parell de dècades.

Tots escoltem música digital, veiem pel•lícules digitals, tenim televisió digital, vivim en un món digital, però poquíssims coneixen els mínims fonaments físics i matemàtics en què es basa aquest món digital. La ciència és la gran desconeguda. Per què?

És difícil de saber. Realment, la ciència al nostre país mai no ha estat gaire ben vista. Recordem allò tan famós de "que inventen ellos". Tot i així, a Catalunya tenim una certa tradició científica que arrenca del segle XIX, en moltes disciplines: les ciències naturals, les ciències històriques, l'astronomia, la tecnologia, etc.

Malgrat això, l'interès de la gent del carrer i dels carrers cerdans per més concreció, és gairebé nul per la ciència, tot i que viuen de la ciència i la tecnologia. És una llàstima, però suposo que la realitat és la que és i serà molt difícil canviar-ho. Nosaltres som tossuts i continuarem insistint-hi.

09 de novembre 2010

Voràgine d'actes

Cap de setmana intens. Particularment he estat involucrat a les Jornades de Divulgació del Parc Natural del Cadí Moixeró que ha organitzat el Grup de Recerca de Cerdanya i el mateix PNCM al Museu Cerdà. Han estat un parell de dies maratonians, amb moltes ponències, molt interessants.

Per sort, el públic ha respost positivament, especialment dissabte, ja que diumenge va haver una baixada significativa. I això que aquest cap de setmana competíem amb la Fira del Cavall, amb les Jornades de Bandolerisme que es feien a Bellver i amb la visita del Papa, que no és poc dir.

Però no ens podem queixar. Ara, ens estem plantejant seriosament de recollir el material de les ponències i fer-ne una publicació, especialment per a tots aquells que no van poder assistir-hi i pels que estiguin interessats en l'enorme riquesa que té el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Precisament, aquesta ha estat una de les sorpreses que m'he endut en aquestes jornades. És evident que si el Cadí és un Parc Natural deu ser per alguna cosa, però hom no se n'adona de l'enorme riquesa biològica que té fins que des de diferents àrees del coneixement li van ensenyant què hi ha en concret: mamífers, aus, rèptils, amfibis, lepidòpters, etc.

En aquest sentit, han estat unes jornades molt útils per difondre la riquesa del Parc, especialment en unes comarques que tot i tenir-lo present, viuen força d'esquenes a ell. Ja sigui per desconeixement, ja sigui per desídia, pura i dura.

Ara bé, és una llàstima que aquest cap de setmana hagin coincidit tants events interessants. Potser si la gent que organitzem aquest tipus d'esdeveniments ens poséssim d'acord, ens podríem distribuir molt millor i ens estalviaríem situacions com aquestes. És cert que els públics són diferents, però també hi ha molta gent que s'interessa per tot tipus d'activitats que, finalment, han hagut de triar.