(Des)informar-se

Sabia, per estudis que he llegit i per la meva experiència personal, que la major part de la gent s’informa avui dia per les xarxes socials, especialment la gent jove (i no tan jove). Però fins fa poc no era conscient com de greu era això.

 

Els “influencers”, abans anomenats “cuñados de bar” o líders d’opinió, són uns individus que la major part de les vegades ens parlen de coses de les quals no tenen cap coneixement fonamentat i la gent els segueix amb devoció. Si no, no serien “influencers”, és clar.

 

Si això es reduís a qüestions com la moda o els gustos musicals, doncs mira, no passaria res greu. Però el problema és que afecta tots els aspectes de la vida: la conducta emocional i sexual, l’alimentació, els posicionaments polítics i, fins i tot, les opinions sobre complicats temes científics o psicològics, que es despatxen amb quatre frases tòpiques sense gaire fonamentació.

 

Això és molt greu. Mai no havíem tingut tanta informació disponible de manera gratuïta i universal com ara amb internet. Però tampoc mai no havíem tingut tant soroll (també li’n podem dir merda, directament) com fins ara.

 

Si no tenim una certa cultura general i una visió crítica, ens hi podem perdre amb molta facilitat. I la major part de la gent, no té cap de les dues coses. Després, és clar, passa el que passa: negacionisme de les vacunes, gent que creu en els chemtrails, noies i nois amb bulímia i anorèxia, obsessió per augmentar la massa muscular en els nois, proliferació de les conductes masclistes i de control de la parella, negacionisme del canvi climàtic o increment del suport a formacions polítiques radicals, especialment d’extrema dreta.

 

La gent s’ho empassa tot, sense cap mena de filtre ni de crítica o de dubte. Si una cosa surt a les xarxes, directament és certa. I si surt algú negant-ho, sempre hi haurà gent que s’ho continuarà creient, independentment de les proves en contra que s’aportin. No trigaran a sortir les acusacions de dogmatisme, feixisme, interessos de les multinacionals i tota mena d’estrafolàries teories de la conspiració.

 

Aquest és el complex ecosistema informatiu i vital en què ens movem avui dia. Em preocupen, sobretot, els joves, que no tenen encara prou senderi i coneixements per destriar el gra de la palla i que es passen hores i hores a les xarxes o amb el mòbil, la tablet o la consola. Al cap i a la fi, per què no ho han de fer si els seus pares fan el mateix o els faciliten aquests aparells perquè no emprenyin?

 

Així, a poc a poc, anem bastint una societat cada cop més pobra, intel·lectualment parlant, i engreixant el monstre de la incultura, la desinformació i la mediocritat. El talent no és valorat gairebé mai i triomfa qui la diu més grossa o qui remena el cul amb més gràcia al tik-tok.

 

No va essent hora que frenem una mica i ens plantegem cap a on ens porta tot això?