06 de novembre 2022

El McGuffin del tren

Fa uns dies, tornava a publicar-se en un conegut diari un article sobre el “meravellós” projecte de tren entre Barcelona i Andorra, passant per Alp i la Seu d’Urgell.

 

Pensava que ja ho havien deixat estar, però no. Això em porta a suposar que estem davant d’un McGuffin promogut des del govern de la Generalitat per fer veure que l’Alt Pirineu els preocupa molt i que volen invertir-hi calés.

 

Llàstima que tot és el mateix de sempre. Des de la plataforma Stop Jocs Olímpics es denunciava que la Generalitat continua invertint molts diners a finançar les estacions d’esquí deficitàries del Pirineu, tant les públiques com les privades, amb l’excusa que això beneficia el territori.

 

Això beneficia les estacions d’esquí, unes quantes persones, la majoria de les quals s’estan al Pirineu durant els mesos d’hivern i després se’n van a altres llocs, i a uns pocs negocis. I naturalment, manté el nivell especulatiu del sòl a les nostres comarques, especialment a la Cerdanya, on la construcció de segones residències està disparada i no s’espera que s’aturi en força temps.

 

Mentrestant, la gent de la comarca, especialment la gent jove i la gent més gran, han de marxar a viure a fora perquè aquí no troben pisos assequibles, ni tan sols lloguers de tot l’any, perquè tot va a parar a segons residents que no tenen cap mania en pagar el que calgui per poder venir a pixar a la Cerdanya i fer-se la selfie corresponent: ja sabem que està de moda i mola moltíssim.

 

Tornem al tren. Continuen repetint la dada falsa que entre Alp i Andorra el trajecte durarà menys de mitja hora. Ja vaig dir al seu dia que com no posin coets de retropropulsió al tren, això serà força complicat.

 

A part de foradar unes quantes muntanyes, acabar de trinxar el territori i partir la plana cerdana per la meitat amb una línia fèrria que no fa cap falta, tot s’acaba reduint al mateix: aquest tren el volen els esquiadors per anar a Andorra.

 

Home, i què guanyem doncs nosaltres? Perquè està clar el que perdem, però guanyar? I no parlem ja del cost que tindria aquest esperpent.

 

Però és que per acabar de reblar el clau, ahir sortia la notícia de l’enèsima incidència a la línia Barcelona-Puigcerdà, que va convertir en un infern el trajecte, per als pobres passatgers que hi viatjaven.

 

De debò volem perllongar l’agonia fins a Andorra? Sense passar per Puigcerdà? Fent un viaducte des d’Alp que es veuria des de la Lluna? Seccionant la plana cerdana? Omplint de forats les nostres muntanyes per no res?

 

Perquè si algú es pensa que els esquiadors agafaran aquest tren per anar a esquiar, podent-hi anar en cotxe molt més de pressa i possiblement a menor cost, és que no hi guipa.

 

En fi, que deixem que ens continuïn prenent el pèl i ens venguin sopars de duro. Després, quan rebutgem aquestes bestieses encara tindran els nassos de dir-nos que no volem res i que les inversions se les emporten a on sempre les fan: a l’àrea metropolitana i que si volem progrés, res, home, doncs a fer centrals solars i eòliques per bastir la indústria metropolitana.

 

Vaja, que se’ls veu el llautó. El que m’empipa és que se’ns pixen a sobre i diuen que plou i ens prenen per enzes.

 

 

 

1 Comments:

At 12:26 p. m., Anonymous Antònia said...

Pensar que "els de fora" visiten la Cerdanya per a pixar-hi no crec que reflecteixi el parer de gaire gent.
Potser cal una mica més d'autoestima, no?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home