25 d’agost 2008

Més que vella, sempiterna

Ha passat una altra edició de la Festa de l'Estany de Puigcerdà, que marca sempre el final de la temporada turística d'estiu a la comarca i té sempre un cert aire de tristesa, enmig de l'alegria i el color general d'aquest gran esdeveniment. No endebades, es pot considerar com la veritable festa Major de la comarca.

Això sí, potser fóra interessant que des de les institucions s'informés una mica més sobre què és i què representa per als cerdans i molt especialment per als puigcerdanesos aquesta festa tan nostrada. Si no, és normal sentir converses al carrer com aquesta:

- Mama, per què surten els gegants?

- Perquè és la festa Major de Puigcerdà.

I es queden tan amples.

La qualitat de les carrosses ha estat enorme en alguns casos i més que decent en la resta. En voldria destacar, especialment, la guanyadora, la de Troia, amb unes carrosses extraordinàries i una escenografia magnífica. El segon premi, la de Ratatouille, va fer les delícies del nens petits; i la del Senyor dels Anells, tècnicament perfecta, amb un Bàrbol aconseguidíssim i uns orcs magníficament caracteritzats, només li va faltar una mica d'ambientació.

Voldria destacar quatre carrosses més. En primer lloc, la dels xinesos, molt elaborada, però que potser no mostrava tota l'espectacularitat de la gran feina que portava al darrere. Com a nota d'època, la dels ciclistes reclamant un carril bici.

La carrossa crítica, la contrària al transvasament del Segre, amb un enorme nino pixant-se al túnel del Cadí, per mi era la més original de totes. Llàstima que no s'endugués cap premi.

Finalment, com a nota molt positiva, la carrossa de la comunitat boliviana a Puigcerdà, que es va esforçar a presentar una imatge folklòrica i molt acolorida del seu país i que demostra una certa voluntat d'integració, en participar en una festa tan nostrada com és la Festa de l'Estany.

L'organització de la desfilada de carrosses va ser molt millor que la de l'any passat, ja que s'han corregit alguns defectes que van ser una rèmora en anteriors edicions. Per exemple, les majorettes i la banda de tambors municipals van desfilar al davant, com s'havia fet sempre, marcant el ritme, i no al darrere com l'any passat.

A més a més, les carrosses van sortir a l'hora i hi va haver una major puntualitat, cosa que beneficia el conjunt general, ja que la gent no ha d'estar esperant sota un sol de justícia tanta estona i la rua pot avançar a un pas menys forçat.

Però de notes negatives també n'hi ha i aquí crec que l'Ajuntament i la Comissió de Festes haurien de prendre nota. En primer lloc, ens prenem seriosament la tradició de la Vella de l'Estany o què? Perquè posar-hi dues nenes vestides de sevillanes a la seva carrossa, em sembla una manca de consideració envers el personatge i la llegenda força notable. Això no és la Feria de Abril, senyors, és la Festa de l'Estany! Em consta que aquest detall va molestar força gent.

D'altra banda, potser la Comissió de Festes s'hauria de renovar i entrar-hi nova gent, més jove i amb més ganes. No pot ser que portem un munt d'anys amb la mateixa carrossa de la Vella de l'Estany. Recordo que fa anys, amb molts menys recursos econòmics i tècnics, les carrosses de la Vella de l'Estany eren les més espectaculars de la desfilada. Sincerament crec que l'Ajuntament no ha estat a l'alçada de les circumstàncies.

Finalment, crec que és un error que, any rere any, la Vella de l'Estany recaigui sempre en la mateixa persona. Tots sabem que ho fa molt bé i que s'ho pren amb molta il·lusió, però és que al final ha passat el que em temia: que el personatge ha fagocitat a la persona. Així, en una revista gratuïta s'entrevista la persona en qüestió com a Vella de l'Estany.

Antigament, cada any aquest personatge era interpretat per una persona diferent i crec que hauríem de retornar a aquest costum. Ser la Vella de l'Estany és un honor i no em sembla gens bé que ho acabi patrimonialitzant una sola persona. El personatge és un símbol del poble i no pot ser propietat de ningú en particular.

La Vella de l'Estany és un personatge tradicionalment crític, ja que en el seu discurs diu allò que li sembla bé i allò que li sembla malament de la Vila i aquesta Vella de l'Estany no ho és gens de crítica. Sospito que per això l'eternitzen en el paper.

Però eliminar els elements crítics no ha estat mai una bona idea. Les crítiques són una vàlvula d'escapament de les tensions que, altrament, acaben explotant de manera incontrolada per altres punts. Penseu-hi.

13 Comments:

At 4:30 p. m., Blogger Meister said...

Jo ahir ho comentava amb la família i els deia que la festa havia perdut una mica de personalitat, és a dir, hem primat l'espectacularitat sobre les bones idees. El que no pot ser és que les 3 carrosses més espectaculars d'un poble cerdà i català fossin de Troia (ideal grecorromà hiperamortitzat), El Señor de los Anillos (en castellà i de tradició anglosaxona) i Ratatouille (un film d'animació ambientat a París...).

Coincideixo amb la teva apreciació sobre el pixaner del túnel del Cadí (l'única carrossa amb una idea treballada al darrere i amb consistència). Per altra banda, destacar que els bolivians van ser els únics que van ser puntuals tan al matí com a la tarda, ni les carrosses institucionals... Ens ho hauríem de fer mirar això...

També el fet que els pixapins no sàpiguin absolutament res del poble és un fet sorprenent. Ni que s'imprimissin papers tindrien la decència de llegir-los. Són així i no s'hi pot fer res: barnacèntrics.

Les lolailos era de mal gust però va passar relativament desapercebut, serà perquè gran majoria de la gent de Puigcerdà és d'origen andalús. I pel que fa a la vella de l'estany, a mi ja em va bé que algú tingui la voluntat de fer-ho cada any. I, en el cas que algú ho volgués ser, llavors s'hi que s'hauria de fer un torn rotatori, però em consta que ningú ho ha demanat.

Pel que fa a temes de la comissió de festes, estem al mateix lloc de sempre: troba els joves que s'hi vulguin ficar i hi vulguin dedicar l'esforç, la constància, la humilitat i les hores que calen per fer-ho dignament. Està molt bé identificar segons quins mals, però és com la sida: saps que hi és i de moment no es pot curar, com a molt suavitzar els símptomes. L'únic que queda és resar a la verge de la sagristia (escombrem cap a casa, que deu estar avorrida de tanta moreneta pobreta i això que és ben negra) i faci baixar uns quants joves emprenedors a qui algun pallús no hagi tallat les ales abans.

 
At 5:50 p. m., Anonymous Anònim said...

enhorabona per La bilioteca renovada de Puigcerda, ja era hora.

hi ha un bon fons de llibres i esta ben equipada.

poc a poc anem milloran a la cerdanya, ara només hi falta un bon portal d'internet on la gent de la comarca el tingui de referent.

 
At 6:01 p. m., Blogger Juan Amaro said...

Pues queda mas que claro.

La fiesta fué buena, claro que el tema de los vestidos sevilanos es una clara muestra de la falta de imaginación de la responsable de comisión de fiestas.

Las carrozas, un 10.

La vieja del lago, claro que mejor ni tocamos el tema de cambiarla, primero que habla como al ayuntamiento le gusta, pero segundo, este "democrático" ayuntamiento jamás llamaría a concurso de personas voluntarias a el relevo de la vieja, a ver si todavía la que va hace un discurso a favor del gremio de comerciantes y les arruina el día.

 
At 6:27 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

El post de demà va sobre la Biblioteca, precisament.

Sobre el portal de referència de Cerdanya, ja n'hi havia un i degut a la manca d'interès per part de les empreses i institucions cerdanes (llevat dels Ajuntaments de Puigcerdà i Llívia, tot sigui dit, que van col·laborar econòmicament) va haver de plegar.

Sobre el tema de la comissió de festes, no em crec que no hi hagi relleu. Només s'ha de veure la quantitat de joves que fan carrosses per la Festa de l'Estany. El que passa -i em consta perquè més d'un m'ho ha comentat- que no es refïen que l'Ajuntament els deixés canviar gaire cosa. I sé de què parlen, perquè a mi em va passar justament això: portava idees, projectes i tothom molt bé, molt bé, però després, amb l'excusa de "no hi ha diners" (parlo de quan n'hi havia) i que només tenien ulls per la festa del Trinxat, no hi havia manera de fer res nou.

 
At 7:00 p. m., Blogger Meister said...

Suposo que depèn de la voluntat política del responsable en el moment precís.

El que passa sovint és que donem coses per sabudes o com a veritats absolutes i la realitat dista molt de l'apreciació personal d'un mateix, fins i tot d'un col·lectiu. Per això existeixen els estudis a fons: per esbrinar la veritat. I la veritat, almenys en els darrers 2 anys, és que la gent jove passa del tema. Molt millor fer una carrossa, tajar-la, fer ballaruca... que no pas estar al darrere de la logística i de dedicar-hi temps a una cosa com aquesta. No dic que no hi hagi un cas aïllat, però no tardaràs en veure la capacitat de mobilització de la gent jove (almenys 2/3 hi renunciaran). Jo el que volia expressar és que tothom es molesta per veure dos vestits de sevillanes (que no m'agraden gens...) però ningú es molesta quan ens invadeix la cultura anglosaxona, la factoria Disney, la Pixar (que no orinar) o Hollywood. Em faria gràcia veure l'alcalde vestit de superman enlloc del traje habitual (model francès)i les crítiques de la gent.


Per altra banda, m'agradaria veure algú enviant una carta a l'ajuntament expressant la voluntat de ser vella de l'estany... cosa que no ha passat si no m'equivoco, de moment. La gent gran està per altres coses, molt em temo.

Clar que, segur que es faci el que es faci, l'Amaro, àlies "El azote de Planella", ho fotria a parir tot amb el seu habitual estil: molt garlar, molt amenaçar, molt intentar fer por i a l'hora de la veritat fugir per potes.

D'aquesta mena de gent ja n'hem tingut molts al poble, només cal fer memòria de tots els freaks que han durat més o menys i que al final han sortit amb la cua entre les cames. Som únics en desesperar aquests bufons aficionats.

 
At 7:31 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

A veure, en això que dius sobre el jovent, Meister, tens molta raó. Però continuo dient que encara que s'hi fiquessin (i he citat un exemple en què això va passar, tot i que jo no sóc gaire jove ja) tampoc no serviria de gaire cosa.

El tema sevillanes: un any hi va haver una carrossa de cultura andalusa i em va semblar perfecte. A més, estava força ben feta. El que critico és que es posin les sevillanes a la carrossa de la Vella de l'Estany, coi. Ho criticaria igual si haguessin posat un nen vestit de rateta o de vaca: no hi toca.

Sobre el tema dels temes de les carrosses, bé, a mi per començar no m'agraden gens les carrosses "Made in Disney". Les diria molt grosses d'aquest personatge. Però és igual, deixem-ho.

Ara bé, és la gent la que trïa els temes. A mi m'agraden molt més les carrosses tipus anti-transvasament, no sé, però bé, entenc que de tot hi ha d'haver. El problema és que darrerament només sembla haver-hi carrosses "Made in Disney".

D'altra banda, són aquest tipus de carrosses les que solen ser més espectaculars. Recordem el vaixell víking, el tronko-mòbil, el dinosaure, etc. Algunes van ser veritables fites a la Festa de l'Estany.

Jo també voldria veure l'Alcalde vestit de Superman. Seria força original. Però em penso que no voldrà pas...

Sobre la Vella de l'Estany, jo crec que és a l'inrevès: SEMPRE s'havia variat cada any. És ara, que sense cap motiu aparent, s'ha trencat la tradició. Tu pregunta a moltes velletes puigcerdaneses si els faria il·lusió anar de vella de l'estany. Ara, el que no faran és fer una instància. Però ni per això ni per res. Quantes persones grans saben fer una instància? Aquest argument no em val.

De la mateixa manera que es canviava cada any el príncep i la princesa (ara ja no es fa cada any, però es canvia de tant en tant, com enguany), s'hauria de fer el mateix amb la Vella de l'Estany. És la meva opinió, és clar, cadascú és lliure d'opinar el que vulgui.

 
At 7:51 p. m., Blogger Juan Amaro said...

Enric, te dejo algo que poco tiene que ver con este post de hoy.
es una denuncia si así lo quieres.

Pero bueno, que aclaro definitivamente el tema gigantes.
http://asiteveopuigcerda.blogspot.com/2008/08/la-verdad-de-la-colla-gegantera-d

 
At 8:11 p. m., Blogger Meister said...

Home, qui diu fer una instància diu fer constar en algun lloc el seu desig. No crec que sigui responsabilitat del regidor de torn anar porta per porta demanant si volen fer de vella de l'estany, que per altra feina estan... Potser la idea seria fer un sorteig entre la gent que s'hi apunti cada any.

Pel que fa als vestits, recordo un any que anaven de vaquetes (dues nenes crec) i ningú va posar el crit al cel. Clar que les vaques són quelcom del país. A mi em va semblar una pocasoltada això de les sevillanes, però allà el qui ho va decidir.

I pel príncep i la princesa, ja fa un parell d'anys que es va suprimir... Una invenció del tombant de segle sense base llegendària i engendrada per enxufar certs elements de la societat en un lloc de semi-rellevància.

El tema carrosses, és el que deia: s'ha primat l'espectacularitat enfront de l'originalitat. Jo no m'hi fico amb el que fa la gent, però com a individus d'aquesta societat ens hauria de fer reflexionar a tots. Clar que tampoc fóra bo tenir 15 carrosses reivindicatives... No caiguem en la temptació, que ens coneixem tots.

I bé, la gent jove que s'involucrés en les activitats... estaria per veure si podrien canviar les coses. Segurament no, perquè qui ha tastat les mels del poder no deixa anar la cadira ni que el cremin viu amb cadira i tot.

 
At 9:18 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Meister, això que comentes del sorteig em sembla molt bona idea.

La llegenda del príncep i la princesa, t'ho comento perquè a mi també em va sorprendre, sí que té fonament. De fet, la llegenda se la van inventar abans que la de la vella de l'estany i tot! El que passa és que va estar "adormida" moltes dècades fins que la van recuperar fa poc. De tota manera, també et diré, que jo la trobo una mica infantil. Per mi el que li dóna consistència a la Festa és la llengeda de la Vella de l'Estany, com a personatge únic i característic, la de la dona esnonada que torna any rere any a la seva terra perquè l'estima i vol saber com li van les coses. Jo crec que representa perfectament als antics cerdans, aimants de la seva terra.

També estic d'acord amb què 15 carrosses reivindicatives fóra excessiu, però com tu dius, ara són gairebé 15 carrosses "made in Disney", ja m'entens.

I això de cremar a la gent amb la seva cadira, és una idea, tu XDDD

 
At 11:10 a. m., Anonymous Anònim said...

Hola,

Des de la carrossa crítica ens omple de satisfacció el debat originalitat vs espectacularitat. No tant pel debat, que tenim perdut, sinó pel reconeixement de la gent. Només acabar l'entgrega de premis i ja abans, molta gent ens va fer notar que la idea era bona i, el més temut per nosaltres, s'entenia a la primera. Quan preparem els temes, any rere any, tenim el mateix dilema: anem a guanyar o anem a reivindicar. Des de fa uns quants anys optem per la segona: Julivert Català, Tren Frene, Gasolinera Puigcerdà, Prou camps de golf, Boda gay, La família real i la subvenció de 2500€ i finalment El transvassament. Segurament si anessim a guanyar no podriem competir amb el nivell tècnic tant bo que tenen molts companys, així que explotem el que millor se'ns dóna, idees (no sempre surten) i diversió.
Els que llegiu podreu opinar millor però molts espectadors van pendre's la molèstia de venir-nos a felicitar per el xou. Em consta que a d'altres no els va fer cap gràcia la remullada general del migdia (realment ho sento). Aquestes petites aportacions que semblen una tonteria són les empentes que t'ajuden a continuar. Arrencar un somriure, passar-ho bé i sorpendre crec que és la clau. A més comptem amb uns individus d'allò més divertits que arrosseguen tota la colla de gent. Per cert, a l'entrega de premis vaig decidir no pujar a interpretar el rap del transvassament i vaig entendre, mirant des de fora, que es pensin que anem alcoholitzats. Res més lluny de la realitat, es veu però amb força moderació i a més caminant i saltant s'evapora tot. El què passa és que de vergonya en tenim poca.

Vull deixar constància que l'esforç però sobretot els mitjans superen amb moltíssim escreix els 500€ de subvenció. Ja sabem que apujaran els premis principals i no ens quedarà més remei per seguir que fer quelcom espectacular amb dimesió i plasticitat. Esperem que no estigui renyit amb l'esperit reivindicatiu que hem portat tots aquests anys.

Salut!
Alfons

 
At 12:21 p. m., Anonymous Anònim said...

Juan Amaro, tinc una pregunta per tu:
qui és "la vieja"???? potser et refereixes a la vella de l'estany??
Es que fa força mal sentir a parlar d'un personatge tan nostre com a "vieja"......

 
At 1:40 p. m., Blogger Juan Amaro said...

Sicoris, sí es "la vieja del lago" al menos hasta que una traducción literal o mejor digan lo contrario.

No me parece mal el hecho de que traducido al castellano quede así, es y será por siempre un personaje emblemático.

Pero bueno, tampoco lo digo así, lo de vieja por intentar ofender, es que vella es vieja una vez lo traduces.

 
At 1:47 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Quina mania de traduir! És la "vella" i punt. A mi no se m'acudiria referirme a Quetzalcóatl com "Serp emplomallada". És que sona a ridícul. A més a més, a la traducció es perden matisos.

Al català, "vella" té unes connotacions molt diferents de "vieja". En tot cas, la traducció més adient fóra "anciana". Però continuo dient que no cal traduir res.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home