25 de setembre 2022

Terra de formatges?

Darrerament, he llegit en diversos llocs que cal repoblar el Pirineu i la solució que se’ns ven és importar persones, generalment joves, que vinguin a muntar una formatgeria o alguna cosa per l’estil.

 

A veure, benvinguts siguin i que vinguin tants com el Pirineu pugui acollir, però crec que la solució no és aquesta, en absolut.

 

El principal problema que tenim és molt simple: cada any, una generació de joves marxa a estudiar a les ciutats, que és on són les universitats i altres centres d’estudis qualificats, i després ja no tornen.

 

I no ho fan perquè aquí no hi ha ofertes laborals per a ells i, a sobre, el preu de l’habitatge està pels núvols. O tornen a casa dels pares o viuen sota d’un pont.

 

És tan simple com això. Solucions? Moltes, però totes requereixen un cert esforç inversor, públic i privat alhora: més places de funcionaris qualificats, creació de centres d’estudis o d’investigació al Pirineu, millora de les infraestructures, com la fibra òptica, polítiques raonables d’habitatge, inversió privada al Pirineu i no fora d’ell, creació de vivers d’empreses i, sobretot, una política planificada per dur a terme totes aquestes iniciatives de manera raonable i que no es trepitgin les unes a les altres.

 

Tan complicat no és. No cal fer processos participatius, per cobrir l’expedient que ja tenen les conclusions escrites, ni grans actes plens de polítics que no serveixen més que fer-se la foto i sortir als mitjans de comunicació tot fent veure que es preocupen per nosaltres.

 

No fan res d’això. Calen diners i cal invertir-los bé. No ens calen Jocs Olímpics ni línies de tren destrossa-territoris. Ens calen polítiques d’habitatge i inversions en llocs de treballs qualificats.

 

I penso també que no només cal afavorir els estudis universitaris. Uns bons centres de formació professional anirien molt bé. Així no ens caldria portar els pintors o els fusters de Polònia o del Perú (no tinc res en contra, però pot ser que apliquem allò del quilòmetre zero també a aquestes professions).

 

En fi, menys xerrameca i menys fotos i més calés i més projectes seriosos, que els formatges i els iogurts tradicionals estan molt bé, però donen pel que donen.

 

 

2 Comments:

At 8:03 p. m., Anonymous Jordi said...

Podem crear una universitat de formatges i iogurs. La universiat Pompeu Cabra o la Vacautonoma del Pirineu.
Problema resolt.

 
At 11:01 a. m., Anonymous Aina said...

Exacte: menys xerrameca.

La qüestió no progressarà adequadament començant per... afegir més funcionaris!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home