15 de juliol 2020

Gràcies per la seva opinió no sol·licitada


Fa poc, em vaig donar de baixa d’un grup local de WhatsApp contra el canvi climàtic, tot i que m’interessa molt l’activitat que desenvolupa i hi estic totalment a favor. El motiu? Doncs que havia de suportar contínuament missatges “off de record” que no tenien cap relació amb el grup.

Una cosa és que, a més de la lluita contra el canvi climàtic, es pugui parlar de gestió de residus, biodiversitat, pesticides, productes ecològics i altres coses similars. Entra tot dins d’una certa similitud temàtica.

El problema ve quan es comença a parlar que si el coronavirus està produït per les malvades multinacionals, les antenes 5G, els suposats chemtrails, els suposats efectes nocius de les ones electromagnètiques o com són de dolentes les vacunes i es fot tot al mateix pot.

La cosa no és tant la temàtica sinó la manera intransigent i bel·ligerant que tenen els acòlits d’aquestes paranoies quan els hi rebats alguna cosa. O t’engeguen a la merda o, pitjor, t’inunden de suposats informes científics que “demostren” les seves postures.

Naturalment, quan rasques una mica en la “literatura” que t’han enviat -i que jo particularment ni tinc temps ni ganes de llegir-me, però que de vegades has de fer-ho per poder rebatre mínimament el que et diuen, te n’adones que allò que t’han enviat no s’aguanta per enlloc. Però no els ho diguis! Perquè llavors o ets un inculte o estàs ple de prejudicis.

El problema és que gent que no té ni punyetera idea sobre què és un virus o una ona electromagnètica s’atreveixen a discutir sobre el coronavirus o sobre les antenes 5G. Clar, és que han llegit no-sé-què a no-sé-on i li donen la mateixa credibilitat que si s’ho haguessin llegit en un manual universitari.

Com que vivim en una època de relativisme cultural, on tot val i totes les opinions s’han d’acceptar democràticament com igual de bones (especialment si surten a internet), després passa el que passa: la gent creu en qualsevol cosa, com que la Terra és plana o en terribles conspiracions mundials.

La Ciència és extraordinàriament interessant. Ofereix possibilitats intel·lectuals fascinants. Però la Ciència no sol ser simple i la major part de les explicacions “magufes” sí que ho són. A sobre, molta gent presumeix de no tenir coneixements científics, però després es veu capaç de dissertar tot el que vulguis sobre com és de dolenta l’energia nuclear o com n’és de bo tot el que sona a verd, natural i ecològic.

La principal diferència que sol haver-hi entre l’opinió d’un científic seriós i la d’un ignorant és que el primer té dubtes i el segon no. Forma part connatural del mateix procés científic. Altrament, els científics, quan s’equivoquen, aprenen alguna cosa. Els altres, el que solen fer és ignorar-ho. Tot s’aprofita i es reaprofita fins a l’avorriment. Coneixeu algun pseudocientífic d’aquests que reconegui que alguna de les seves teories favorites s’han demostrat inconsistents o equivocades? Mai! I així i tot, tenen un munt de seguidors.

Amb tot això, el que vull dir és que no tinc ganes de perdre el meu temps en coses que tinc molt clar que són estupideses. No perquè sigui un intransigent, sinó perquè van en contra del sentit comú i del que la ciència ha descobert. I si algun dia es demostra que vaig equivocat, seré el primer a reconèixer-ho. Mentrestant, sisplau, no em feu perdre el temps amb els vostres deliris.