27 d’abril 2012

Transferència de responsabilitat



Llegeixo força sorprès en premsa que un senyor d’un municipi de Catalunya va collir uns bolets –que lamentablement eren tòxics- se’ls va menjar i va morir. Ara la família vol denunciar l’Ajuntament del municipi en qüestió per “permetre que es desenvolupin aquests bolets verinosos sense control”.

Ho trobo patètic. Lamento molt la mort d’aquest ciutadà i suposo que la família deu estar força deprimida, però carregar-li els neulers a l’Ajuntament és força ridícul. Com si l’Ajuntament no tingués res més a fer que controlar que no es facin bolets tòxics als parcs públics.

Em pregunto què hauria passat si un senyor s’hagués començat a donar cops de cap contra un element de mobiliari urbà fins a la mort. També seria culpa de l’Ajuntament? Una mica de serietat, per favor!

Això em recorda una anècdota que em va explicar un amic de Bellver que estava a l’Ajuntament fa uns anys. Un dia anava passejant i va veure una senyora que estava collint un ram de flors tòxiques. El meu amic la va advertir i aquesta, tota enfurismada, va dir que l’Ajuntament s’hauria d’encarregar d’arrencar totes les plantes tòxiques de la muntanya!

Increïble però cert! La gent no assumeix la responsabilitat dels seus actes, sinó que la transfereix a algú altre, per exemple, a l’Ajuntament, a la Generalitat, al Ministeri, al que sigui.

Gairebé totes les plantes són tòxiques. Si les haguéssim d’arrencar totes, produiríem una catàstrofe ecològica que ni la caiguda de un meteorit. No és més fàcil no tocar allò que no coneixes?

Com diu un amic meu, tots els bolets es poden menjar, només que alguns només es poden menjar un cop. Doncs això.

03 d’abril 2012

Els petits detalls

Com deia el capità Enciam: “els petits detalls són poderosos”. Una manera de veure quin és el grau de civilització d’un determinat poble és observar-ne els petits detalls.

A Puigcerdà i a Cerdanya en general, per desgràcia, no anem gaire sobrats de la cura dels petits detalls. Tot sovint trobem pintades, brutícia, coses inacabades, deixalles enmig d’un camp, etc. És una mica signe dels temps, en què allò públic és de tothom, però no es valora adequadament.

Afortunadament, no tot és negatiu. Ahir passava amb el cotxe per la plaça d’Europa i em va sobtar veure que havien canviat les banderes dels països de la Unió Europea. Fins fa ben poc, les banderes (o el que restava d’elles) eren poc menys que draps bruts deixats a la seva fort. Sincerament, feien pena i donava vergonya passar per allà.

Entenc que hi hagi un cert desencís envers la Unió Europea, més i com estan les coses, però ja que tenim una plaça dedicada a Europa, com a mínim podríem tenir-ne cura dels símbols dels països representats. Ara només cal que posem tots els països de la Unió Europea, perquè en falten uns quants, ja que la plaça es va fer quan la Unió tenia molts menys socis i no s’ha actualitzat cada cop que hi ha hagut una ampliació.

Un altre detall interessant és que s’han possat per molts llocs contenidors de bosses per recollir els excrements dels gossos. Ara només cal que els propietaris de tots els gossos compleixin amb la seva part de responsabilitat i recullin les defecacions dels animals que, altrament, acabem trobant-nos la resta de ciutadans escampades pertot arreu.

Continuant amb els detalls, l’Ajuntament de la Vila ha anunciat que canviarà abans de l’estiu la il•luminació del campanar. Ja era hora! Hem passat d’una il•luminació pròpia d’una casa de barrets a una altra semblant a la d’unes pompes fúnebres. Un altre detall que esperem aviat es resolgui.