27 de novembre 2020

Propera estació, el Pirineu

Com els ulls del Guadiana, hi ha un tema que apareix i desapareix cíclicament segons bufa el temps. Estic parlant del suposat ferrocarril de la Cerdanya cap a la Seu d’Urgell i fins a Andorra.

 

Generalment, se’ns ven com un projecte de transport sostenible que milloraria les connexions amb l’Alt Urgell i Andorra. Però realment, tan meravellós és? Què en pensa el territori?

 

Doncs quan planteges el tema, la primera reacció que sol tenir molta gent és del tipus: “Primer que arrangin la via de Barcelona a Puigcerdà i després ja en parlarem”. És evident que si es fes una línia des d’Alp fins a la Seu i Andorra, es trigaria prop de quatre hores i mitja per anar des de Barcelona fins a Andorra. Massa temps. De fet, gairebé es pot anar i tornar en cotxe en el mateix lapse.

 

Dit d’una altra manera: no el faria servir gairebé ningú.

 

La segona cosa que diu el territori, especialment a la Batllia i el Baridà és que es trinxaria la vall del Segre, cosa que ecològicament no és que sigui molt recomanable. La vall, a partir de Bellver s’estreta moltíssim i caldria foradar molts túnels, a part de fer moltes expropiacions de terrenys i es perdrien camps de cultiu i prats de dall. L’impacte ecològic seria important, però l’impacte paisatgístic seria desastrós.

 

Per tant, no li acabo de veure la gràcia d’aquest projecte que de vegades se’ns vol vendre com a meravellós. Si voleu millorar les comunicacions entre Cerdanya i l’Alt Urgell feu servir la bona carretera de què disposem. Poseu línies de bus en condicions i ja està.

 

L’impacte ambiental seria pràcticament nul, especialment si es fan servir busos elèctrics o d’hidrogen. No cal gastar-se una morterada de diners destrossant el paisatge i es cobreix igualment l’objectiu de millorar les comunicacions.