23 de gener 2013

Manca de civisme a l’ascensor



Ja m’ha passat vàries vegades que a l’hora d’agafar l’ascensor que comunica el pàrquing del Museu Cerdà amb aquest, que s’obre la porta de l’ascensor i surt un senyor o una senyora amb un gos. I jo em pregunto: quina part del cartell de “prohibit portar gossos a l’ascensor” no entenen?

Un altre cas molt comú: hi ha un seguit de places -de fet molt poques- d’aparcament al costat de l’esmentat ascensor destinades a gent amb mobilitat reduïda. Us penseu que la gent les respecta? Especialment els caps de setmana. Torno a preguntar-me: quina part de la senyalització que hi ha no entenen?

Continuem amb l’ascensor. Una altra prohibició que hi ha és la de no fumar. Doncs també m’he trobat algun cas de gent que havia fet servir l’ascensor sense apagar el cigarret. I en algun cas, fins i tot, podria dir que l’usuari en qüestió s’ho devia estar passant molt bé per la “peculiar” oloreta del fum que hi havia.

Atansem-nos al párquing municipal. L’Ajuntament va haver de restringir l’accés al pàrquing només als seus usuaris perquè tothom feia servir l’ascensor en qüestió, tant per pujar com per baixar. El problema és que l’acensor està mal dimensionat i s’acaba espatllant cada dos per tres. I si es fa servir contínuament, encara pitjor.

Un altre aspecte força extrany que m’he trobat a tots dos ascensors és l’estat de neteja en què es troben. No perquè no els netegin periòdicament, sinó perquè alguns individus sembla que no tenen res més a fer que escopir sobre els botons de pujar i baixar de l’ascensor. Donen punts o què si l’encertes?

En fi, podríem continuar amb un llarg etcètera, però suposo que tampoc servirà de res. Com volem que el món ens prengui seriosament si tenim un nivell de civisme tan baix?

07 de gener 2013

Trols



L’altre dia parlava amb una amiga que va anar a veure la Fia-Faia a Bagà, la nit de Nadal. Ja n’havia parlat algun cop en aquest bloc d’aquesta interessant festa que celebren des de temps immemorials a la veïna població berguedana.

Ara bé, una de les coses que més li van sobtar va ser la presència d’una gran quantitat de nens i de joves participant de la festa. Una mica com deia jo que havia vist en algunes festes o activitats a la Seu o al Baridà o fins i tot a Bellver: que hi havia força joves en comparació amb els pocs joves que participen a les festes o activitats a Puigcerdà.

Quin és el motiu d’aquesta manca de participació de la joventut puigcerdanesa en els actes que s’organitzen al municipi? Perquè podria entendre que allò que organitzem no els interessés, però llavors, per què no organitzen ells res de nou, encara que només sigui per a ells mateixos?

A moltíssimes poblacions catalanes i de tot arreu, de fet, els joves són l’element central, per exemple, de les festes patronals o majors dels seus pobles. S’organitzen en colles. De vegades, fins i tot competeixen entre elles, tot organitzant actes festius. Però aquí, els joves puigcerdanesos sembla que se’ls hagi empassat la terra, perquè com a molt te’ls trobes un dissabte per la nit en alguna discoteca, cosa que demostra que, de fet, “haberlos, haylos”.

Però si hi són, perquè són invisibles? Ningú no es fa aquesta pregunta? I ja no parlo de l’àrea de joventut de l’Ajuntament, sinó de la societat en general. On s’estan els vostres fills tot el sant dia? Algun dia sortiran a fer alguna cosa mínimament productiva i visible a la llum del dia i al carrer o estan condemnats, com els trols, a sortir només de nit i els caps de setmana?

02 de gener 2013

Propòsits per l’any nou 2013



Ara que ja som al 2013, heus ací una llista de coses que m’agradaria que esdevinguessin realitat enguany a la Cerdanya:

  1. Que els ajuntaments de tota la comarca, en coordinació amb el Consell Comarcal anessin tots junts a l’hora de fer una planificació conjunta de la política turística de la comarca.

  1. Que els cerdans comencessin a pensar seriosament en el seu futur econòmic i professional i exploressin altres vies a part del turisme de neu. El canvi climàtic el farà cada cop més inviable i ja hem vist què passa quan la principal font econòmica de la comarca –la construcció- falla.

  1. Que es fes una rotonda en condicions a la cruïlla de Bolvir.

  1. Que si realment s’han de fer uns Jocs Olímpics d’Hivern amb algunes proves a Cerdanya, els estaments implicats mirin de fer uns jocs sostenibles i no un munt d’infraestructures inútils que es carregaran el paisatge i que després no utilitzarà ningú i que, en definitiva, seran un malbaratament de diners.

  1. Que s’aclareixi el tema de la gratuïtat del peatge del túnel del Cadí. Continuarà o se n’anirà en orris ara que han privatitzat la seva gestió?

  1. Que es faci una política ecològica per reduir la contaminació lluminosa a la Cerdanya. Això ja sembla el Vallès!

  1. Que li concedeixin una condecoració municipal a la memòria del Sebastià Bosom.

  1. Que es plantegin seriosament el túnel de Toses.

  1. Que d’aquí a un temps, Puigcerdà pugui tenir un espai polivalent per fer diferents tipus d’activitats i que esdevingui un pol d’atracció per les diferents entitats culturals de Puigcerdà.

  1. Que es posi en marxa, com a mínim, una part del Museu Cerdà.

  1. Que es puguin mantenir en funcionament, i si és possible millorar, el Taller d’Arts Municipal i l’Escola de Música “Issi Fabra”.

  1. Que els joves puguin gaudir d’una pista d’skate, revindicació llargament demanada.

  1. Que es revitalitzin algunes festes, com la Festa Major o la de l’Estany, que es troben molt ancorades en el passat i que es reorienti o se suprimeixi la Festa del Trinxat, que no deixa de ser una gala per convidar polítics de fora amb càrrec al pressupost municipal i que no serveix per publicitar res de res.

  1. Que es continuï amb la política actual d’augmentar el patrimoni de la comarca (Excavacions del Castellot, Montlleó, Balltarga), excavacions del Campanar de Puigcerdà i ubicació de l’Oficina Municipal de Turisme, Estàtua d’en Cabrinetty, etc.


Per demanar que no quedi!