30 de setembre 2009

Un estol de boletaires

Arriba la tardor i, com cada any, els boscos s'omplen de boletaires. O millor dit, de persones que van a caçar bolets, que no és el mateix. De voletaires també en trobem, alguns de professionals i, aquest any de crisi, també molts aturats que van a collir bolets per treure's uns calerons. El sector turístic està content, perquè puja un munt de gent al Pirineu i alguna cosa sempre deixen i s'activa l'economia.

El principal perdedor és, com sempre, el bosc. Permeteu-me recordar que tots els boscos del nostre país tenen propietari. Alguns són particulars o societats i altres són boscos comunals que pertanyen a algun Ajuntament. Per tant, collir bolets sempre és, en certa manera, robar-li alguna cosa al seu legítim propietari. Vaja, que aquesta falàcia urbanita que "el bosc és de tothom" és més falsa que un duro sevillà.

Si al menys la gent que va a collir bolets fos respectuosa amb el medi natural, encara la cosa s'aguantaria. Però no. És fàcil veure per on ha passat un ramat de caçadors de bolets perquè està tot trepitjat i tot allò que consideren que no és comestible, està trinxat.

No importa que els bolets tinguin una funció ecològica fonamental per mantenir la salut dels boscos. L'important és omplir la cistella i marcar el territori. És clar que no tots els boletaires són així. N'hi ha que són molt respectuosos, però em temo que són una minoria.

Jo ja fa temps que no vaig a collir bolets. És pujar al bosc i començar a posar-me de mala llet: sembla les Rambles de Barcelona. Famílies senceres, àdhuc autobusos he vist. Què vols trobar? Això sense tenir en compte el munt de gent gran o aturats o de boletaires professionals que ja han passat entre setmana a saquejar el bosc.

És evident que alguna cosa caldrà fer. O tancar pistes forestals, o fer pagar per collir bolets o establir zones vedades. Però la situació actual és insostenible.

El més estrany és que en nom del turisme, tot és permès. Veiem com una font de riquesa i de diversitat ecològica és malmesa i ens ho quedem mirant embadalits. Qui no ha sentit enveja davant d'una cistella ben farcida de ceps o de rovellons? Qui no ha sentit el crit de caça i no ha tingut ganes de sortir corrents cap a la muntanya a veure què trobava?

Mentrestant, les zones boletaires es van malmetent cada cop més. A menys que no sigui un any excepcionalment bo pel que fa a les pluges i a les temperatures, cada cop osta més d'omplir la cistella. O has de sortir més d'hora (al final haurem d'anar a collir bolets amb llanterna) o has d'anar més lluny. Potser que posem remei abans que no sigui massa tard.

29 de setembre 2009

Jovent

Fa molts dies que observo amb preocupació el circuit que s'han muntat uns quants joves al pati inferior del Museu Cerdà. Dic que em preocupa per dos motius: el principal, perquè la finca està mal tancada, el mur es troba en estat precari i hi ha un desnivell respecte del terra important, cosa que podria provocar algun lamentable accident entre el jovent. D'altra banda, perquè crec que aquell espai s'hauria de destinar a magatzems del Museu i no a aquestes funcions.

És curiós, tanta plaça i tanta remodelació i al final els joves hauran d'anar de jugar a altres municipis, perquè els estem fotent fora de Puigcerdà. A la plaça Santa Maria i a la dels Herois ja s'ha prohibit clarament que hi hagi skates. Bé, ho trobo correcte, perquè no és el lloc més adient, però potser que ens preocupem una mica per les reivindicacions del jovent i els fem una pista d'skate en condicions. Així no hauran d'anar on Jesucrist va perdre el pedal de la bicicleta a practicar aquest esport.

Com sempre, les reformes urbanístiques es plantegen des del despatx, sense tenir en compte les necessitats reals de la població. Ens oblidem que, antigament, els nens jugàvem pels carrers i no passava res. Avui els hem de tenir continguts en parcs o en llocs especials. Doncs bé, si aquest és el signe dels temps, potser que ens molestem en habilitar espais per a ells.

És clar que la major part del jovent no vota i per tant no són representatius. Els polítics poden prescindir de les seves queixes i necessitats. Els endollem un concert d'algun grup famós per la Festa Major i apa, ja tenim les necessitats de la gent jove coberta per tot l'any.

Una de les queixes recurrents del jovent és que a Puigcerdà no hi ha activitats per a ells els caps de setmana. Sembla que només serveixin per sortir per les nits i consumir alcohol i altres substàncies. De debò que en tan baixa estima els tenim? No hi ha ningú que pugui planificar activitats un diumenge per la tarda per al jovent de la Vila?

Pregunta retòrica, és clar, perquè ja es veu que no. Que consumeixin i que no empipin gaire. Aquesta sol ser la consigna de la major part dels adults respecte del jovent. Després ens estranya que ocupin espais públics o privats i se'ls facin seus o es dediquin a coses potser no del tot recomanables. Però és que sembla que ningú no vetlla gaire per ells.

És cert que sempre està l'esport. Però siguem realistes, no només d'esport viu l'home. A més, la resta de la setmana ja en solen practicar. Crec que calen polítiques actives en l'àrea de Joventut, especialment per als caps de setmana i també cal que hi hagi infraestructures pensades per als joves.

23 de setembre 2009

Realpolitik

Ahir comentava quina era la meva opinió sobre la Diada de Cerdanya, de manera, crec, força clara. Deia, a grans trets que em semblava una festa de polítics per a polítics, allunyada de la realitat i on es discutien qüestions que li interessaven més aviat poc a la majoria dels cerdans. Però quins són els problemes que interessen als cerdans? Rumiant una mica, se m’acudeixen uns quants.

En primer lloc, jo crec que el que més ens preocupa és l’incert futur. Patim una crisi econòmica molt important, especialment deguda a la caiguda del sector de la construcció i tot i que això no durarà eternament, tampoc es veu que el futur hagi de ser especialment gloriós.

El motiu és que res no sembla haver canviat en el model productiu cerdà: construcció a la base de l’economia, preus de les vivendes pels núvols, només assequibles a uns pocs privilegiats, entre els quals no es troben ni els joves ni la gent gran. Serveis de qualitat qüestionable també a preus exorbitants. Un sector comercial que sembla haver perdut el nord i uns polítics que cada cop es troben més allunyats d’allò que demana el poble. Un panorama no gaire galdós, vaja.

En segon lloc, ningú no sembla qüestionar-se seriosament l’actual model econòmic. Si creiem en el turisme, com és que aquest sector presenta tantes mancances sense resoldre? D’altra banda, ningú no s’ha plantejat altres alternatives? Sempre s’ha dit que el monocultiu no era bo. Aquesta crisi econòmica ho ha demostrat amb escreix, però sembla ser que ningú no es dóna pas per aludit.

En tercer lloc, continuem patint una fuita endèmica de cervells. Els joves marxen a la universitat a estudiar, però només una minoria retorna després per viure i treballar a la comarca. Per què? Doncs perquè la nostra economia superespecialitzada no requereix llocs de treball de qualitat, sinó més aviat mà d’obra poc qualificada.

En quart lloc, potser sembla una cosa llunyana, però és a la volta de la cantonada: comencem a patir els efectes del canvi climàtic global. Això significa que el règim de pluges i de nevades es modificarà irreversiblement els propers anys i ningú no sap exactament com passarà, si bé hi ha un cert consens en què patirem de temperatures més càlides, estacions més irregulars i la cota de neu pujarà.

Amb tot això, ja hi ha qui ha començat a preparar-se. Alguns cellers ja han començat a pensar de plantar vinya al Pirineu i no cal ser gaire intel•ligent per adonar-se que alguns negocis dels quals depenem econòmicament com és el sector de l’esquí, podria veure’s afectat i molt en un futur no gaire llunyà i no precisament per a millor.

Què oferirà turísticament la Cerdanya en el futur als visitants? Una natura i un paisatge fets malbé per l’excés d’edificacions i la destrucció de paratges de gran bellesa? Un patrimoni històric i etnològic que, llevat d’algunes honroses excepcions hem estat destruint a mans plenes perquè preferíem edificar més i més?

Qui mantindrà el paisatge actual de la Cerdanya quan ja no quedin pagesos? Entre la crisi que pateix el sector, el mòbing rural, la manca d’interès de tothom per la pagesia i la venda indiscriminada de les millors terres i pastures per fer casetes, quants anys li queden al sector primari cerdà?

I en cinquè lloc, estem força lluny de Barcelona i dels seus interessos. Només sortim a les notícies quan passa alguna de molt grossa. Les nostres infraestructures deixen força que desitjar i només se’n recorden de nosaltres quan volen alguna cosa, com l’aigua del Segre o quan volen pujar a esquiar. Som el seu parc temàtic.

Així, és normal que tinguem un tren que dóna pena, una xarxa elèctrica deficitària i no parlem de la internet d’alta velocitat perquè seria per plorar.

De tot això es pot parlar, debatre i cercar solucions. Però sembla que no, que és més divertit parlar del Tractat dels Pirineus (que per molt que s’hi posin, no canviarà ni una coma) o sobre transfronterisme, la darrera dèria comarcal. En fi: toqueu de peus a terra si no voleu sortir volant com un globus al regne dels núvols.

22 de setembre 2009

Deu anys de Montlleó

Enguany es compleixen deu anys de l'inici de les excavacions arqueològiques del jaciment paleolític de Montlleó, ubicat al coll de Saig, al terme municipal de Prats i Sansor. Deu anys de feina intensa, tant de camp com de laboratori que han permès situar aquest jaciment dins del mapa europeu del magdalenià.

El jaciment de Montlléo va ser ocupat per una tribu de caçadors-recol•lectors ara fa cosa d'uns 15.000 anys, en una època força freda en que la resta del Pirineu estava tancat per les glaceres. Però la Cerdanya era un pas obert per on es comunicaven els pobles de la vall de l'Ebre i del sub de l'actual França.

La importància d'aquest enclavament arqueològic és força important i constitueix un dels pocs jaciments d'aquest tipus en alçada. Pel que sembla, la Cerdanya ja era zona de pas fa 15.000 anys, cosa que no ens ve de nou.

Malgrat la importància d'aquestes investigacions, sembla que la major part dels cerdans ni se n'han assabentat. Suposo que si demà aparegués un crani, totes les televisions s'hi llançarien a sobre i llavors la gent se n'adonaria de l'existència del jaciment. Però com que tal cosa no ha succeït, doncs va passant sense pena ni glòria.

Probablement la Cerdanya sigui força rica en jaciments prehistòrics, però només uns pocs han estat excavats. La manca de recursos i molts cops d'interès per part de les autoritats ho han fet possible. Però també la manca d'interès local reforça una tendència innata en els cerdans: passar del nostre patrimoni i viure-hi d'esquenes o fins i tot en contra.

Esperem que les excavacions continuïn donant bons resultats i que els propers anys es trobin més sorpreses. Mentrestant, la immensa majoria de la població passarà olímpicament de Montlleó. Bé, en part potser millor així. D'aquesta manera ens estalviarem altres desgràcies.

21 de setembre 2009

Una altra ocasió perduda

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Bolvir una altra edició de la Diada de Cerdanya, enguany amb dos objectius importants: promocionar la bandera de Cerdanya (!) i omplir-se la boca de transfronterisme, que ara està molt de moda i vesteix molt.

Excuseu-me el cinisme, però és que pensava que aquest cop seria diferent. Però no. Una jornada pensada per polítics per a polítics, per fer-se unes quantes fotos ben maques, unes quantes declaracions sonades. Però de contingut, ben poc.

Deixeu-me dir què n'opino del transfronterisme: "Em semblarà meravellós el dia que a tots dos costats de la ratlla remem en la mateixa direcció i amb similar força. Arribat el dia (si arriba), no patiu que ja vindrà l'estat francès amb la dalla i es carregarà tota possibilitat real de fer coses".

No és un posat victimista, ni tan sols pessimista: és que les forces que mouen la història són de tal magnitud que no es canvien celebrant una Diada un cop l'any i demanant la lluna en un cove. Ara, si us fa il•lusió, vosaltres mateixos. Total, paga el poble...

No seré pas jo qui digui com ha de ser la Diada de Cerdanya o si té sentit celebrar-la, però si ha de ser un simple acte polític amb quatre pinzellades culturals per amanir-ho tot plegat, en fi, no deixarà de ser un acte elitista que no interessarà gairebé ningú, pensat i dirigit per una elit que no representa els interessos del país.

Cal parlar d'una televisió transfronterera quan la comarca pateix una crisi econòmica terrible? No podem parlar d'allò que interessa realment la gent? No, home, no, parlem del Tractat dels Pirineus, que és molt maco i que no serveix absolutament per res.

Però en fi, aneu fent. Així no es construeix una comarca ni un país! Però a hores d'ara, això ho sabem gairebé tots. Suposo que per aquest motiu, la desafecció dels ciutadans envers els polítics que teòricament els representen és tan i tan abismal. A veure si l'any vinent a Estavar, el clima millora.

18 de setembre 2009

Toponímia cerdana

La setmana passada vaig assistir a l'Ajuntament de Martinet a una xerrada sobre la toponímia del terme municipal de Montellà i Martinet a càrrec de l'autora d'un treball de recerca sobre aquest tema: Hawah Rosell i Vergés.

A l'exposició es va remarcar com n'era d'important preservar la toponímia dels llocs, ja que en cas de perdre's, qualsevol referència documental a l'indret en qüestió seria impossible de localitzar i es perdria informació històrica de manera irreversible.

Hawah, quan va hvaer d'enfrontar-se a la realització del treball de recerca a l'IES Pere Borrell va decidir triar com a tema la toponímia del municipi de Montellà i Martinet, cosa que a més a més de tenir una gran importància -pensem que gairebé no hi ha estudis de toponímia menor a la Cerdanya- marcarà de ben segur una guia per aquells que vinguin després.

El treball de Hawah és una referència per a tots els estudiosos de la toponímia cerdana i de la toponímia en general. El treball és molt seriós i rigorós, s'ha documentat en multitud de fonts escrites i orals i permetrà establir les bases de treball d'un projecte més ambiciós com fóra la toponímia menor de la Cerdanya.

El treball permet apreciar la gran quantitat de topònims d'origen llatí de la zona, cosa que indicaria una forta romanització de l'entorn, així com les restes també de topònims d'origen bascoide, com a la resta de la Cerdanya.

Un dels topònims que més em van cridar l'atenció va ser "Estemaló", que és el veritable nom de "l'Estenedor", una corrupció moderna del nom original.

A la sala on es va presentar el treball, es va obrir un ampli debat sobre aquest o aquell topònim, cosa que demostra l'interès que aquest tipus de treballs poden tenir també sobre la població local dels llocs estudiats.

17 de setembre 2009

El paradís d'Èller

Dissabte vaig tenir l'ocasió de tornar novament a Èller a escoltar una interessant conferència sobre les fonts egípcies del Nou Testament, a càrrec del teòleg Llogari Pujol, a l'Hostal d'Èller, que va ser d'allò més interessant.

Sempre és un plaer anar a Èller. És un petit poble del municipi de Bellver, situat a la vall del Duran, a una bona alçada sobre el nivell de la vall, envoltat de muntanyes i de bosc, en plena natura, amb molts pocs habitants.

La sensació de placidesa i d'estar allunyat del món és dels pocs llocs de Cerdanya on encara es pot trobar. Naturalment, viure-hi tot l'any no deu ser tan romàntic. El fred, la neu i l'aïllament també presenten seriosos inconvenients.

Tot i així, és un poble que no s'ha sobreedificat, a diferència de la resta de la comarca i presenta un cert aspecte homogeni. Potser el fet d'estar una mica lluny de tot arreu ha fet possible el miracle.

Avui dia, si volem trobar pau a la comarca, ens hem d'enfilar per les muntanyes a algun d'aquests pobles perduts. Tot i així, trobarem segones residències, però no tantes com a la plana. Encara podrem sentir el cantar dels ocells o el soroll dels grills i de nit, potser amb sort, veure cuques de llum.

En fi, un petit paradís verd dins d'un altre de més antropitzat. Que per molts anys conservir el seu encant.

16 de setembre 2009

Misses i senyeres

La Diada de Catalunya va transcòrrer sense incidències remarcables a la Cerdanya. Jo particularment la vaig celebrar amb una arrossada popular a Alp, en un lloc molt agradable i envoltat dels amics. El lloc respirava festa i catalanisme, tot ple de senyeres i d'estelades. Va ser una bonica jornada.

Potser us preguntareu per què no m'apunto a les celebracions que es fan a Puigcerdà. Paella al Poliesportiu a part, trobo que això d'anar a fer una caminada a un altre municipi (Dorres) és una tonteria. Però a gustos, colors. Ara bé, el que trobo absolutament intolerable és que a sobre s'hagi de passar per la missa, ni que sigui de campanya.

Si hi ha una festa laica i sense cap contingut religiós a Catalunya és la Diada. Però sembla que l'actual equip de govern (i ja posats, l'anterior també) no s'han assabentat de la separació entre Estat i Església i tots els actes oficials s'acaben convertint en actes religiosos.

Si no, veieu la inauguració de les places de Santa Maria i dels Herois, amb el Rector beneint les places. Si la fotografia hagués estat feta en blanc i negre, costaria de distingir-la de les de l'època franquista. I aquests són els que es diuen progressistes i d'esquerres? Doncs realment ho dissimulen molt bé.

És clar que tenint en compte quin és el gruix del seu electorat -la gent gran- és normal que vulguin treure vots de l'Església, encara que sigui a costa de renunciar als seus principis (si és que en tenen).

Però en fi, deixem el tema religiós i donem un cop d'ull a les senyeres. Com cada any, a Puigcerdà cada vegada n'hi ha menys per la Diada. No sé si és que la gent marxa fora i no en pengen o simplement que passen de tot i ja està, però a la resta de la comarca vaig poder veure encara presència abundant de senyeres als balcons. Potser que ens ho fem mirar, oi?

15 de setembre 2009

Visita a Nyer

Fa unes setmanes vaig visitar el petit municipi de Nyer, situat a la veïna comarca del Conflent, a prop de Vilafranca del Conflent. Consta bàsicament del nucli de Nyer, d'un centenar i escaig d'habitants, dins d'una vall lateral, en un indret molt bell.

L'oigen del viatge va ser una conferència sobre bandolers nyerros i cadells el dia anterior. Els nyerros tenien el seu origen a Nyer i semblava interessant visitar l'origen d'aquesta facció que va portar de cap a molta gent fa uns segles.

Nyer ens deparava sorpreses. En primer lloc, es tracta d'un paratge molt bell i força solitari. La carretera d'accés és molt estreta i la cruïlla des d'Oleta és força difícil d'agafar. En baixar del cotxe no vam veure ni una ànima vivent, tot i que més tarde vam veure alguns habitants del poble.

Nyer té un enorme castell d`època indefinida a simple vista. He cercat informació però no n'he trobat. També hi havia una cripta, on se suposa que reposen -entre d'altres- les restes d'alguns coneguts bandolers nyerros.

El poble es troba dins d'una reserva natural i hi ha un edifici que és la seu de la reserva, però estava tancat. Igual que el castell. I l'església. Ni un sol bar, ni un sol restaurant, ni una sola botiga. Un poble del Pirineu d'aquells de fa cinquanta anys, que viu a esquenes de la seva història.

Ens vam quedar força sorpresos. El potencial turístic de la zona és enorme. Però ningú no hi invertit ni un euro. Sembla que els mateixos habitants de Nyer ignoren què tenen entre mans. No sé si dir que és una llàstima o felicitar-los per poder gaudir encara d'un poble tranquil, sense turistes i amb preus exorbitats.

En tot cas, la sensació que ens va deixar la visita va ser agredolça. D'una banda, de placidesa, per la bellesa del lloc. D'una altra, de desconcert perquè no vam poder gaudir dels secrets d'aquest petit poble del Conflent. Potser en un futur hi haurà una millor ocasió.

08 de setembre 2009

Dissabte a Organyà

Aquest cap de setmana vaig estar a la Fira del Llibre del Pirineu que se celebra a Organyà per presentar el meu llibre. Va ser una experiència molt interessant i enriquidora poder presentar un llibre al lloc on, en certa manera, va nèixer la nostra llengua.

De tota manera, potser el que més em va colpir va ser poder veure l'enorme millora que ha experimentat el centre històric d'Organyà des del darrer cop que el vaig visitar fa pocs anys, també en ocasió de la Fira del Llibre del Pirineu.

La plaça ha estat completament remodelada i les façanes de moltes cases han estat renovades i pintades. De fet, el poble semblava tot acabat de pintar, gairebé nou. Va ser una sensació molt agradable poder passejar pels carrerons del centre d'Organyà, amb els seus balcons de fusta guarnits amb flors.

Tornant a la Fira, hi havia força llibres, si bé gairebé tots els que m'interessaven ja els tenia. Això és una bona notícia, perquè demostra que la distribució de les obres pirinenques ha millorat molt.

Tot i així, encara costa de trobar segons quines obres de comarques fins i tot veïnes, com l'Alt Berguedà o d'Andorra. Vaig trobar a faltar un apartat de llibres aranesos en occità, però suposo que no es pot tenir tot.

Des d'aquí, vull felicitar entusiàsticament els organitzadors de l'event i desitjar-los que pugui continuar endavant durant molts anys.

04 de setembre 2009

Aliens al Japó

Sembla ser que la realitat supera sempre la ficció. Al Japó, la dona del proper Primer Ministre d'aquest potència econòmica mundial, és una fervorosa creient dels "fenòmens paranormals". Segons afirma, un cop va viatjar a Venus en un ovni, mentre dormia. Segons ella, va ser una experiència meravellosa i Venus un lloc verd preciós.

Tenint en compte que Venus és un planeta on imperen condicions realment infernals, assotat pel més espantós efecte hivernacle, amb pluges d'àcid sulfúric i una pressió en superfície capaç d'esclafar qualsevol enginy que l'home pugui enviar-hi, s'ha de tenir molta imaginació per descriure aquest infern dantesc com un lloc 'verd i meravellós'.

Em penso que tindrem garantida una font sucosa de notícies extravagants provinents de la primera dama japonesa els propers temps. Jo ja trobava a faltar els deliris de Nancy Reagan i les seves consultes astrològiques que van afectar alguns fets de la presidència del seu marit.

Podem riure, però és ben cert que hi ha moltíssims polítics que consulten endevinadores professionals, que es fan llançar les cartes, o llegir les línies de la mà, o consulten el seu futur en boles de vidre. Naturalment, la majoria ho amaguen per por a que els comuns mortals en féssim befa i escarni, però no per això s'abstenen d'intentar-ho.

Suposo que si sapiguéssim la quantitat de gent aparentment respectable i tinguts per intel•lectualment solvents creuen en aquestes coses, hi hauria una crisi de confiança esgarrifosa en el sistema. Millor deixem-ho a l'esfera privada.

Per això sobten les declaracions de la primera dama japonesa que es podria haver estalviat d'explicar els seus somnis als demés i de tractar de fer-los passar com un fet real.

03 de setembre 2009

Conseqüències

L'altre dia vaig estar parlant amb dues persones que tenen negocis a Puigcerdà i tots dos em van dir una cosa similar: que estaven perdent clients per la culpa de la manca d'aparcaments prop del centre de la Vila.

Lluny de ser una simple qüestió subjectiva, amb van explicar dos casos ben explícits. Un era d'un restaurant on uns clients que hi anaven habitualment van anar-hi un dia a despedir-se (literalment) tot dient-li a l'amo del local que no tornaven perquè havien d'anar a aparcar massa lluny.

El responsable d'una botiga cèntrica em va explicar un cas similar: havia notat que els clients li continuaven comprant, però només gènere petit, perquè no volien arrossegar paquets grans si tenien el cotxe a la cinquena forca. Natural!

I això que estem parlant de l'estiu, que fa bon temps i una passejadeta pot resultar atractiva. Però quan arribi l'hivern i els turistes hagin de deixar el cotxe ben lluny i hagin de passar per carrers amb neu i glaç a baixes temperatures, veurem qui s'arrisca.

Un altre encara em deia que havia observat que des que aquest estiu es tancava l'accés al centre del poble quan el pàrquing SABA estava ja ple, li havien disminuït també les vendes, perquè abans els cotxes donaven voltes i acabaven aparcant, encara que fos lluny. Ara són directament desviats als afores i molts no tornen.

I després tenim el cas d'algun alcalde que es frega les mans, perquè mentre que al seu municipi està habilitant un munt d'aparcaments gratuïts per tal que la gent hi estacioni tranquil•lament, veu com a Puigcerdà és gairebé impossible aparcar a prop del centre.

En fi, que a aquest pas, Puigcerdà acabarà tenint un centre urbà preciós... i ben buit. Això sí, s'haurà acabat definitivament el problema dels aparcaments.

02 de setembre 2009

Més reformes urbanes

Ja han començat les obres de remodelació del passeig 10 d'abril que bàsicament consistiran a moure-ho tot de lloc lateralment, plantar arbres nous i deixar només un carril per a la circulació i per a l'estacionament de vehicles.

Ara mateix, el passeig presenta un aspecte gairebé lunar, però esperem que ben aviat les obres permitin de veure'l d'una altra manera. Això sí, haurem d'esperar força anys per tornar a veure uns arbres alts i macos, suposant que el vandalisme que ens assota de tant en tant ho permeti.

També s'està projectant una nova plaça a la font d'en Lleres, a l'antic portal d'Age. No sé si és el lloc més adient per obrir una nova plaça, però tampoc ho criticaré. Les places sempre donen una certa vida al municipi.

En qualsevol cas, sembla que els diners que ha enviat el Gobierno de España pe a reactivar les economies locals només s'han invertit en carrers i places. És que Puigcerdà no té més necessitats? En fi, això les autoritats municipals són qui ho decideixen.

Suposo que ens esperen un parell d'anys mogudets pel que fa a les obres de remodelació. Encara falten les places Cabrinetty i de l'Ajuntament. Això suposant que des de l'Ajuntament no es posin a fer més obres encara.

01 de setembre 2009

Kilian Jornet

Voldria dedicar-li unes paraules de lloança al nostre heroi local: el Kilian Jornet. Fa poc, es va imposar per segon any consecutiu a l'Ultra Trail del Mont Blanc per més d'una hora de diferència respecte del segon qualificat.

Val a dir que no trobo els adjectius adients per descriure la trajectòria d'aquest brillant esportista cerdà: fantàstic, excel•lent, una màquina, sobrehumà... I és que aquest noi de 21 anys es va imposar amb un avantatge descomunal en una cursa on hi participaven més de 2.500 corredors, que es diu aviat.

Kilian va recòrrer 166 quilòmetres en poc més de vint-i-una hores i mitja. Ja no és només que guanyés, és que una persona capaç d'estar corrent per una muntanya com el Mont Blanc, amb boira, pluja i vent, durant gairebé vint-i-quatre hores seguides ja té de per si un mèrit impressionant. I si a sobre guanya, ja no en parlem!

En fi, el que deia: manquen les paraules per descriure una gesta així que, a sobre, no és una cosa aïllada, ja que Kilian ens té acostumats, potser malacostumats, a guanyar tot el que se li posa pel davant durant tot l'any. Ànims i endavant, campió!!!

Reunió tumultuosa

Per acabar amb els posts relacionats amb la Festa de l'Estany d'enguany, volia comentar la tumultuosa reunió que va haver-hi després de la festa a l'Ajuntament, entre membres de la Comissió de Festes i representants dels carrossaires.

Pel que sembla, els carrossaires estaven força emprenyats per una sèrie de motius, com per exemple, el poc ajut econòmic rebut per part de l'Ajuntament per fer les carrosses, el fet que no els deixessin aparcar les carrosses a la plaça Santa Maria com es feia tradicionalment, problemes organitzatius i un cert descontrol a l'hora de repartir tiquets per accedir a la zona de cadires dels focs d'artifici de la nit.

Sembla ser que hi havia molts més carrossaires que cadires reservades, tot i que no queda clar de qui va ser la culpa. En tot cas, va haver-hi bronca per la nit i una cadira va acabar llançada a l'estany, cosa que trobo força lamentable, per la mala imatge que es devia donar davant de tothom. A fi de comptes, és una festa.

També va haver un intent de boicot durant el lliurament de premis. Es volia que els representants de les carrosses no anessin a saludar a les autoritats en protesta per la manca de subvencions, tot i que la cosa no va anar gaire lluny.

Cal afegir que el conductor de la diligència era el mateix que el de l'any passat i que continua essent menor d'edat i que pel que s'explica, el conductor de la carrossa guanyadora va donar positiu al control d'alcoholèmia -extrem que no he pogut verificar personalment amb altres fonts. Si això és cert, hauria representat la desqualificació automàtica de la carrossa, cosa que no va succeir.

Trobaria injust que per culpa d'un, el treball dels altres se n'anés en orris, així que ja m'està bé, però si hi ha unes normes, potser que les fem complir. Si no, que es deixin de tanta hipocresia de controls d'alcoholèmia, que només s'apliquen quan la carrossa no és de l'agrat de les autoritats.

Així doncs, tenim tots els elements d'un cocktail ben farcit i és normal que la reunió que hi va haver fos, diguem-ho suaument, mogudeta. Tant, que un dels membres de la Comissió de Festes va acabar cridant desesperadament a sobre de la Taula de Plens. Llàstima que ningú no ho filmés.

També hi va haver gent que va marxar de la reunió avergonyits de tot el que van arribar a sentir-los dir a alguns carrossaires a les autoritats. Vaja, que es van quedar ben a gust. Que consti que, tot i el descontrol que hi ha en aquesta festa, no em sembla bé que s'escridassi i s'insulti les autoritats. Però en fi, si els ànims estaven encrespats, per alguna cosa devia ser.

No perdem de vista que la gent és més aviat poruga per naturalesa i que això d'enfrontar-se obertament al poder és molt inhabitual. Per tant, si passa, és que al darrere hi ha alguna cosa significativa i prou motivadora per desllorigar aquestes actituds tan exagerades.