22 d’octubre 2020

Joves i no tan joves

M’he estat preguntant darrerament per què en especial els joves són tan reaccionaris a seguir les mesures de seguretat per lluitar contra la covid-19. Podríem pensar, en primera instància, que com que són més immunes que la gent gran i es pensen que no es moriran mai, no prenen tantes precaucions.

 

Però llavors observo el comportament dels nens petits i no tan petits. La gran majoria amb mascaretes, no es queixen gaire i tot el dia rentant-se les mans amb l’hidrogel, seguint disciplinadament les cues a l’escola, seguint les instruccions que se’ls hi donen. Generalment els nens no es comporten així, però crec que -llevat de les típiques excepcions- la gran majoria ho porten molt bé.

 

Per tant, què passa amb els joves? Jo crec que és una cosa tan simple com la típica rebel·lia adolescent i postadolescent, que portem programada als gens. Els joves són rebels per natura. Qüestionen les instruccions i els models que se’ls donen des de la societat.

 

Això sempre ha estat un mecanisme evolutiu necessari per progressar. Si fossin massa mesells, no hi hauria gaire canvi, perquè la generació posterior seria indistingible de l’anterior. Hi hauria poc progrés.

 

El problema surt quan ens trobem amb una situació atípica com l’actual en la qual tothom ha de seguir unes normes mínimes, agradin o no agradin. I aquí és on crec que la societat està fallant amb els joves.

 

O no els ho estem explicant amb prou claredat o, si no ho volen entendre, els ho deixem passar amb massa alegria. Això no vol dir que els joves siguin els únics responsables que l’epidèmia torni a estar descontrolada. Hi ha molta gent de mitjana edat i gent gran, que passen olímpicament de tot i es creuen que les normes no van amb ells.

 

Molta gent, de totes les edats i condicions socioeconòmiques, fins i tot gent molt culta, que es pensen que això són romanços i que ells estan immunitzats per alguna estranya raó mística o bé que les normes no van amb ells i que ja s’arreglaran els altres.

 

En tot cas, crec que tothom hi hauria de posar més seny. I pel que fa als joves, potser han de ser altres joves més responsables els que els ho expliquin als seus companys, que segur que els faran més cas. Per alguna cosa haurien de servir els influencers, a part de per gallejar a les xarxes. Podrien fer alguna cosa positiva, per variar, que no beneficiés només els seus egos inflats.