15 de novembre 2020

Nervis

A Cerdanya hi ha un cert nerviosisme per com afectarà la pandèmia a la pròxima temporada d’esquí. En teoria, les estacions s’han adaptat als nous temps i han preparat les seves instal·lacions per evitar aglomeracions i cues de massa gent.

 

Però no ens enganyem: a les pistes d’esquí sempre hi ha hagut grans concentracions de gent i la cosa no serà senzilla. És evident, que per l’interès econòmic, la Generalitat ja farà mans i mànigues per fer-ho possible, però potser no plourà a gust de tothom.

 

Fa molts anys que vaig reclamant que la comarca comenci a pensar en un model que no depengui tant de la neu. De fet, en comparació amb altres comarques com la Val d’Aran, tampoc són tants els dies que les pistes funcionen a ple rendiment.

 

Hem optat per un model de segones residències en comptes del d’hotels, i només fem ple alguns caps de setmana i per les festes de Nadal. La resta s’ha de mig viure amb setmanes blanques, cada cop més escasses i algun turista despistat.

 

És cert que no s’ha anat a buscar el turisme estranger, que s’ha deixat per Andorra o per la Val d’Aran. Tampoc és que ara això ens salvés de gaire cosa, perquè els viatges internacionals estan sota mínims, però ho hem fiat tot al turisme de cap de setmana, si és que se’n pot dir turisme a aquesta activitat.

 

Però hi ha molta gent que viu de la temporada d’hivern d’esquí, no només les grans estacions o els hotels. Molt personal lligat a aquestes activitats, com monitors d’esquí, personal de les estacions i dels negocis propers, d’hotels, de proveïdors, tècnics de manteniment i un llarg etcètera.

 

Alguns, durant la resta de l’any emigren o se’n tornen cap als seus llocs habituals de residència. Altres, els que viuen aquí tot l’any, es dediquen a altres activitats, relacionades amb la muntanya o amb l’hostaleria. O el que poden.

 

No sabem què passarà aquest any, però és normal el neguit. De fet, deu ser el primer any que la gent està menys preocupada per si neva que no per una altra cosa, com és el tema de la pandèmia. Es dona per suposat que nevarà, però ni això és segur.

 

Certament, 2020 no està essent un any per recordar. Més aviat per tancar-lo en una caixa i llançar-lo al fons de la mar. I que allà s’hi quedi.