24 d’octubre 2013

La ferida lluminosa



Com diu una amiga meva al Facebook aquest matí, la Cerdanya s’assembla cada cop més a Las Vegas. I no precisament en el sentit positiu. No sé si vàreu poder veure ahir per la nit la prova d’il·luminació de les pistes que l’estació de Masella ha decidit il·luminar per poder esquiar de nit.

Jo pensava que la cosa tindria una afectació limitada, però el cert és que gairebé mitja muntanya queda il·luminada. No vull ni pensar quin efecte visual tindrà quan hi hagi neu i es reflexi la llum a les pistes. Senzillament, ho trobo esgarrifós.

Malgrat això, sembla ser que estic en minoria. La major part dels comentaris al Facebook eren d’admiració. Sí, sí, molt maco, que si quina passada, que ara podrem esquiar de nit… doncs mira, jo ho trobo un atemptat ecològic. Aviat no podrem mirar enlloc de la comarca de nit, que tot seran llums. A més a més, la Tosa d’Alp és una muntanya emblemàtica que es veu gairebé des de qualsevol punt de la comarca.

Ara que es parla d’estalviar energia, no tan sols per la crisi econòmica, sinó pel tema de l’escalfament global i del canvi climàtic, un projecte faraònic com aquest em sembla un malbaratament d’energia brutal. Sort que només volen fer-lo servir els divendres i els dissabtes al capvespre, però tot i així, serà just quan més llum hi hagi a la comarca.

No entenc com s’ha permès això. Total, perquè uns senyors que estan podrits de milions guanyin quatre euros més. Però no passa res, aquí tothom pot fer el que vulgui i amb el tema de la contaminació lluminosa, que ens afecta a tots, no només al municipi d’Alp, on rau l’estació de Masella, és un campi qui pugui.

No sé quin encant tindrà aviat la Cerdanya de nit, però em temo que això cada cop anirà a pitjor i si no es posa remei, no només tindrem un problema molt seriós de contaminació lluminosa, sinó que molta gent que puja a la Cerdanya perquè es troba en un medi natural privilegiat, aviat s’ho podria començar a replantejar.

De debò és tan necessari poder esquiar unes poques hores més al dia? No dubto que l’experiència d’esquiar de nit pugui ser interessant els primers cops, però em temo que quan ho has fet uns quants cops, perd força la gràcia. En fi, allà cadascú amb la seva consciència.

18 d’octubre 2013

Desperta ferro!



Ara que sembla que això dels Jocs Olímpics d’Hivern queda temporalment (o definitivament) ajornat i que no es podrà recórrer al mètode tradicional de crèixer a base de ciment i totxo (una altra vegada), la Cerdanya hauria de plantejar-se d’una vegada per totes el seu futur seriosament.

Com que veig que la societat civil no reacciona gaire, potser que siguin les institucions democràtiques les que prenguin el relleu i, després dels estudis i debats que considerin oportuns, on hi haurien d’implicar-se els principals actors econòmics i socials de la comarca, decideixin una línia a seguir pel que fa al futur de l’economia de la comarca.

Si hi ha pocs recursos, cal invertir-los a crear un projecte de futur seriós i factible, en comptes de fer quatre cosetes mal fetes per omplir una miqueta més de gent els pobles els caps de setmana.

Si realment el futur és potenciar el sector serveis, doncs fem-ho, però fem-ho bé. Oblidem-nos del suposat turisme de cap de setmana. Aquests ja vénen i continuaran venint sempre que els oferim productes d’un mínim de qualitat i no ens carreguem estúpidament el paisatge cerdà. Cal atreure el turisme estranger, especialment el de temporada, fomentant la creació de productes naturalistes i culturals de primer ordre.

Si en altres indrets del país ho han sabut fer, no veig perquè nosaltres no podem fer-ho. Tenim un munt d’espais naturals, tradicions, un patrimoni arquitectònic i cultural que no té res a envejar al d’altres racons del país. Llavors que passa? Doncs que no existeix la voluntat d’explotar-ho seriosament. Tots els esforços s’inverteixen en mirar de mantenir el model actual que està totalment obsolet, per ser generosos.

Altrament, l’oblidat sector primari també pot ser una font de riquesa. Ara bé, si la idea és tenir uns quants productors artesans de formatges (o del producte que sigui) amb produccions minces que no poden sortir gairebé de la comarca, llavors anem malament. El model a seguir és l’italià, que consisteix en potenciar productes de qualitat però en produccions industrials, que puguin arribar a tot el país i amb una marca reconeixible.

Tampoc cal anar gaire lluny. A la Seu hi ha una cooperativa que porta funcionant un munt de dècades que segueix, més o menys, aquest model. No veig per què no podem fer nosaltres el mateix. I si per produir cal una fàbrica de formatges en comptes d’un obrador artesà, doncs mira, millor, més llocs de treball i més riquesa per a la comarca.

També es pot fomentar la creació i instal·lació al nostre territori d’empreses de noves tecnologies, netes i rendibles, que servirien per crear llocs de treballa qualificats i detenir una mica (o molt) la sagnia de cervells que pateixen les comarques del Pirineu, quan els estudiants que marxen fora a fer una carrera, per exemple, després ja no tornen perquè aquí no troben feina d’allò que han estudiat.

Calen, en definitiva, líders als sectors empresarials, socials i polítics de la comarca que marquin un rumb a seguir. El que es decideixi. Però un rumb clar i factible. I al pas que anem, només ens dediquem a apuntar-nos a les idees d’altres (com la dels Jocs Olímpics) o a fer promocions de fireta que no serveixen absolutament de res i malmeten els pocs recursos econòmics que encara tenim.

02 d’octubre 2013

Quina hora és?



Fa unes setmanes vaig veure un capítol de la coneguda sèrie nord-americana El ala oeste de la Casa Blanca on un dels protagonistes tenia un problema degut a què per un determinat lloc del país passava la línia de canvi d’hora i un determinat comtat tenia dues hores diferents, amb els problemes que això comportava.

Ara pot ser que la Cerdanya hagi de patir una situació similar. Si com se’ns anuncia des de Madrid, el Gobierno de España, que té les competències exclusives per fer-ho, decideix canviar tot el país de fus horari i passar-nos a l’hora de Greenwich (per entendre’ns, una hora menys, com a les illes Canàries) ens podem trobar amb el cas força estrany que l’Alta Cerdanya, sota administració francesa i Andorra tinguin una hora diferent de la de la Baixa Cerdanya, sota administració espanyola.

Això per què després diguin que ja no hi ha fronteres! Aquesta seria una divisió molt visible i força empipadora. Si hem de fer una excursió a territori francès ho haurem de tenir en compte, però la gent que tingui residència al costat francès i treballi al costat espanyol, -i d’aquests n’hi ha molts- hauran d’estar canviant d’hora cada cop que passin per la frontera? O directament portaran dos rellotges, un a cada braç? O a les seves cases hi haurà dos rellotges a la paret, cadascun marcant l’hora dels dos països?

La veritat és que tot i que la diferència només sigui d’una hora, pot donar problemes seriosos a l’hora d’anar a comprar, al banc o el que sigui. I el pitjor: mentre no ens acostumem, molta gent farà viatges inútilment pel fet d’haver-se equivocat d’hora. I no parlem dels turistes, que no estaran acostumats a fer el càlcul.

I per cert, quin horari seguirà l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà? Suposo que l’horari espanyol. I si es mancomunen serveis entre Bourg-madame i Puigcerdà, quin horari seguiran? I la gent d’un costat de la frontera que porti els nens a una escola de l’altre cantó?

Què passarà amb els actes culturals, esportius, etcètera? S’hauran d’anunciar amb els dos horaris? I les notícies que es poden escoltar o veure a tots dos costats de la frontera? Hauran de fer servir la clàssica cantinella de: “una hora menys a les illes Canàries”?

Si quedem amb algú de l’altre costat de la ratlla, haurem d’especificar molt bé el tema horari si no volem que ens deixin a l’estacada. I això només són unes de les poques coses que se m’acuden ara mateix que poden passar si la Cerdanya resta dividida entre dos fusos horaris.

Molt em temo que si hi hem de conviure, acabarem tenint molts més problemes que quan teníem dues monedes, cosa que era força més senzilla de solucionar. Ens hi adaptarem, això és evident, però la frontera tornarà a fer-se palesa i aquest cop de manera força evident…

01 d’octubre 2013

Lectura avançada d’entranyes o referèndum?



Acabo de llegir un titular de premsa on s’afirma que a la Cerdanya no ens cal una consulta per decidir si volem o no volem els futurs Jocs Olímpics d’Hivern perquè, pel que sembla, hi ha una unanimitat a favor de la celebració dels Jocs.

Doncs bé, això no és així. En primer lloc, em sembla un menyspreu cap als cerdans i cap a la democràcia aquesta actitud que han adoptat alguns polítics del territori fent veure que no calen consultes, que ja està tot decidit i que ells han interpretat la voluntat popular. No sé com ho deuen haver fet. Potser llegint les entranyes d’algun dels abundants voltors que hi ha per la Cerdanya. Chi lo sa!

Jo crec que caldria un referèndum. Possiblement sigui cert que els cerdans majoritàriament volen aquests Jocs, però jo no ho tinc tant clar. Alguna enquesta informal realitzada en algun mitjà de comunicació pirinenc mostra uns resultats no tan favorables a la celebració dels Jocs d’Hivern.

Altrament, aquesta sensació que estem donant que ens calen aquests Jocs com l’aire que respirem, crec que és força negativa per a la imatge de la Cerdanya. És cert que ens aniria bé que milloressin la línia de tren Barcelona-Puigcerdà. Però no tinc tan clar que ens calgui que ens facin passar una autopista pel bell mig de la vall, ni que calgui convertir la Molina o els afores de Puigcerdà en una megaurbanització més. Com si no en tinguéssim ja!

Bé, pregunteu als cerdans quin futur volem. O és que només es poden fer referèndums per decidir el futur de Catalunya? Els cerdans no tenim veu?