09 de febrer 2020

Talls de carreteres


Darrerament, a causa de les inclemències meteorològiques s’han produït nombroses esllavissades a les carreteres del Pirineu, amb els conseqüents problemes de comunicacions previsibles.

A la Cerdanya, hem patit dues de ben recents: primer, la que tallava la comunicació a la N-260, entre Cerdanya i l’Alt Urgell, al Pont de Bar i més recentment, la carretera que comunica l’Alta Cerdanya amb el Conflent. La primera s’ha solucionat amb rapidesa, però en el cas de la segona, va per llarg.

És un dels molts problemes de viure al Pirineu. I ara cal afegir que amb el canvi climàtic i l’augment de fenòmens extrems que es produirà, encara ho tindrem pitjor. Però tot i les crítiques legítimes, em temo que ens haurem d’acostumar, perquè les muntanyes no desapareixeran i els fenòmens meteorològics catastròfics aniran en augment.

Així doncs, caldrà tenir paciència. Evidentment, podem demanar millores en les comunicacions, però això a la llarga no servirà de gaire. Una esllavissada severa, talla igual una carretera estreta que una d’ampla. I no parlem de les vies del tren: encara que tinguéssim doble via, aquests problemes continuarien existint.

L’única cosa que podem fer és posar-hi remei quan es produeixin els incidents i pregar que no afecti vides humanes, perquè és quelcom que tampoc podem evitar a priori. No hi ha solucions màgiques.

Insisteixo: això no impedeix que les administracions facin la seva feina i tinguin les carreteres i altres vies de comunicació en bon estat, però quan hi ha catàstrofes, ja podem plànyer-nos, que poc s’hi pot fer.