12 d’agost 2008

Amb la boca petita

He deixat passar uns dies abans de pronunciar-me sobre el tema del qual ara parlaré, perquè no m'agrada tocar segons què en calent. Em refereixo a la polèmica que hi ha hagut recentment respecte de dos blocs de polítics (un d'Iniciativa i un altre d'ERC) sobre la relació entre el finançament de Catalunya i Extremadura.

En el primer, es recomanava irònicament d'apadrinar un nen extremeny perquè sembla ser que amb l'espoli que pateix Catalunya no n'hi ha prou. El segon, basat en el primer, suggeria d'apadrinar directament l'expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra.

No entraré a comentar els lamentables casos d'encreuament d'insults i de reaccions exagerades per aquest assumpte. El que sí que trobo preocupant és que tan poca gent hagi sortit en defensa d'aquests dos polítics i tothom se'ls hagi tirat al coll.

Passa una mica com amb aquella paròdia que va fer la revista El Jueves sobre l'hereu de la Corona. Tothom va dir que era de molt mal gust, etc, etc, etc, però molt pocs van gosar obrir la boqueta per recordar que -en teoria- vivim en un estat on existeix una cosa anomenada llibertat d'expressió i que el segrest de publicacions recorda massa al vell franquisme.

Tornant al tema dels apadrinaments, jo ho vaig trobar graciós. Igual és que tinc el gust al cul, però ves, opino així. Algú es pot sentir ofès? I és clar! Tots els contribuents catalans que paguem com burros els impostos per tal que altres visquin bé i a sobre ens tractin de lladres i d'insolidaris. I de coses pitjors encara.

¿És mentida que tant Extremadura com Andalusia s'han beneficiat del progrès de Catalunya i que han pogut desenvolupar-se en bona mesura gràcies als doblons que els queien d'aquesta mal anomenada "solidaritat" interterritorial?

Si ells no ens tractessin de lladres o d'insolidaris, dubto que ningú d'aquest país, força covard i massa "assenyat", digués gaire cosa o aixequés la veu. Sembla que tenim massa por de molestar aquells que ens espolien. Ja se sap, mentalitat de colònia i de poble derrotat.

Només això explica que quan algú canta una mica les veritats, els seus conciutadans posin cara d'ensurt i els facin callar, no sigui que ens tornin a fer boicot dels productes catalans o que els donem excuses per què parlin malament de nosaltres. Com si en necessitessin cap, d'excusa!

3 Comments:

At 1:08 p. m., Anonymous jordi said...

"Si ells no ens tractessin de lladres o d'insolidaris, dubto que ningú d'aquest país, força covard i massa "assenyat", digués gaire cosa o aixequés la veu. Sembla que tenim massa por de molestar aquells que ens espolien." Com a exemple podem parlar d'Astúries, en percentatge estan rebent mes ajudes i subvencions que Extremadura, però almenys no ens tracten despectivament, tot el contrari. Es un poble de gent agraïda i molt humana, el qual es sent orgullós de la seva cultura i patrimoni.

 
At 1:20 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Els fets puntuals són només això: fets puntuals, però jo tinc una anècdota sobre Astúries que voldria compartir.

Fa una dècada, vaig anar a passar uns dies a Cangas de Onís. Tenia curiositat pel bable i vaig preguntar en diverses botigues si tenien algun diccionari o una gramàtica. Després de molt cercar, vaig trobar alguna cosa. Però se'm va quedar gravat el comentari que em va fer una dona d'allà:

- ¿El bable? Uy, si eso no sirve para nada. Si fuese catalán, aún, pero el bable no. En las escuelas dejan escoger o bable o historia de Asturias y casi todo el mundo opta por lo segundo.

No sé si hauran canviat gaire les coses. Espero que sí. Però a mi això em va arribar a l'ànima...

 
At 1:35 p. m., Anonymous jordi said...

Conec força gent a Astúries i Asturians fora de la seva terra, el mes segur que el que et vas trobar fos un fet puntual. Per exemple la Wikipedia la pots trobar en Bable, el navegador Firefox i algunes distribucions de Linux. Em consta que hi a molta gent que vol que el Bable es recuperi i que no sigui només un fet puntual de les muntanyes.
Un dia un oncle meu (malagueny)li va replicar al seu sogre una frase.
SOGRE: No entiendo como pueden pedir la independencia estos catalanes, sin nosotros se morirían de hambre.
ONCLE: Si en Andalucía tuviésemos un idioma propio, cultura propia y las riquezas que han llegado a producir los catalanes, ahora mismo tu estarías pidiendo la independencia de Andalucía.
Tot i que hi a gent per tot, de tant en tant trobes persones amb molt de seny.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home