La Gestapo veïnal
Aquests dies, ha sorgit la
polèmica sobre el comportament d’algunes persones, especialment en ciutats
(perquè és on hi ha més gent, no per altra cosa) que es dediquen a denunciar a
les xarxes o fins i tot a la policia les conductes incíviques (o suposadament
incíviques) d’altres conciutadans. Per exemple, gent que no respecta el
confinament.
Sense entrar en el fet
central de si fer de confidents de la policia, el que abans se’n deia els
xivatos, és una cosa acceptable o no, el cert és que una persona pot ser al
carrer per molts motius.
Per exemple, s’ha comentat
en les xarxes el cas de personal sanitari que tornava de fer la seva heroica
feina i que van ser increpats per la gent des dels balcons. La mateixa gent que
per la nit els aplaudia.
Els pares dels nens
autistes, que acompanyen a passejar els seus fills de tant en tant per evitar-los
problemes mentals, o gent que per qüestions de salut, han de passejar
diàriament sí o sí, han hagut d’idear-se un braçalet de color blau per no ser
increpats.
A això hem arribat? Això
del braçalet em recorda a l’Alemanya nazi (salvant les distàncies, és clar) i
les creus grogues que els feien portar als jueus o els triangles roses dels
homosexuals. És humiliant.
Més greu encara són les
inquietants notícies que en alguns llocs d’Espanya -m’agradaria saber si és
cert- han increpat a policies que escortaven autobusos de gent gran, perquè els
devien fer portadors del coronavirus.
Als Estats Units, han
linxat gent d’ètnia oriental perquè tenen por que els contagiïn ves a saber
què. En algun país sud-americà, han cremat ratpenats pel mateix motiu. La gent
té por i la ignorància és molt agosarada.
Puc entendre la por, però
no tant la ignorància. La por no sempre és evitable, però la ignorància sí. Em
sembla molt bé que es denunciïn conductes incíviques i més quan hi ha gent
idiota que s’està exposant inútilment al virus i està posant en perill la resta
de la comunitat. Però cal ser curosos amb què es fa i com es fa.
L’altre dia, a la xarxa,
davant d’una notícia que donava el nombre d’afectats pel coronavirus que hi
havia ingressats a l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, una persona
preguntava quants eren de segona residència i quants eren francesos. De debò això
és tan important? Volem criminalitzar-los?
Aprenem d’allò que va ser
realment la Gestapo i dels seus col·laboradors i no tornem a caure en aquest
parany. Com us dic, entenc la por, però la ignorància és fàcilment guarible.
3 Comments:
Realment és increïble això que passa. La gent no pensa, només fa allò que veu que altres fan. Hi ha algú que diu... doncs allò és veritat, sense ni pensar a mirar i comparar les idees.
Jo mateix ahir vaig anar a comprar tabac ;-)
Totalment d'acord amb tot, menyss amb això de: " la ignorància és fàcilment guarible". Caldria afegir: "només per aquells que tenen inquietuds". Salut!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home