La Gestapo veïnal

Aquests dies, ha sorgit la polèmica sobre el comportament d’algunes persones, especialment en ciutats (perquè és on hi ha més gent, no per altra cosa) que es dediquen a denunciar a les xarxes o fins i tot a la policia les conductes incíviques (o suposadament incíviques) d’altres conciutadans. Per exemple, gent que no respecta el confinament.

Sense entrar en el fet central de si fer de confidents de la policia, el que abans se’n deia els xivatos, és una cosa acceptable o no, el cert és que una persona pot ser al carrer per molts motius.

Per exemple, s’ha comentat en les xarxes el cas de personal sanitari que tornava de fer la seva heroica feina i que van ser increpats per la gent des dels balcons. La mateixa gent que per la nit els aplaudia.

Els pares dels nens autistes, que acompanyen a passejar els seus fills de tant en tant per evitar-los problemes mentals, o gent que per qüestions de salut, han de passejar diàriament sí o sí, han hagut d’idear-se un braçalet de color blau per no ser increpats.

A això hem arribat? Això del braçalet em recorda a l’Alemanya nazi (salvant les distàncies, és clar) i les creus grogues que els feien portar als jueus o els triangles roses dels homosexuals. És humiliant.

Més greu encara són les inquietants notícies que en alguns llocs d’Espanya -m’agradaria saber si és cert- han increpat a policies que escortaven autobusos de gent gran, perquè els devien fer portadors del coronavirus.

Als Estats Units, han linxat gent d’ètnia oriental perquè tenen por que els contagiïn ves a saber què. En algun país sud-americà, han cremat ratpenats pel mateix motiu. La gent té por i la ignorància és molt agosarada.

Puc entendre la por, però no tant la ignorància. La por no sempre és evitable, però la ignorància sí. Em sembla molt bé que es denunciïn conductes incíviques i més quan hi ha gent idiota que s’està exposant inútilment al virus i està posant en perill la resta de la comunitat. Però cal ser curosos amb què es fa i com es fa.

L’altre dia, a la xarxa, davant d’una notícia que donava el nombre d’afectats pel coronavirus que hi havia ingressats a l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, una persona preguntava quants eren de segona residència i quants eren francesos. De debò això és tan important? Volem criminalitzar-los?

Aprenem d’allò que va ser realment la Gestapo i dels seus col·laboradors i no tornem a caure en aquest parany. Com us dic, entenc la por, però la ignorància és fàcilment guarible.