Coixins berlinesos

Heu sentit mai a parlar dels coixins berlinesos o, simplement, berlinesos? Antigament, se’n deien “guàrdies tombats” o reductors de velocitat. Es tracta de “petites” elevacions a l’asfalt d’un carrer o carretera per tal que els vehicles que s’apropen, frenin, a risc de deixar-se els baixos, si no ho fan.

 

A Puigcerdà tenim uns quants. Per exemple, davant del pas de vianants del quarter de la Guàrdia Civil. N’hi ha dos, posats amb força mala bava, tot i que correctament senyalitzats, això sí.

 

Ara acaben de posar un parell més a l’avinguda del Segre, davant d’aquella rotonda el·líptica coneguda popularment com la “güevonda”, per la seva forma ovalada. Aquests estan molt mal disposats, ja que facis el que facis, llepes, perquè ocupen la major part del vial, però no tot. Naturalment, hi ha qui els intenta evitar, sense aconseguir-ho, és clar. Però si tractes de passar-los pel mig, el resultat tampoc és gaire galdós.

 

Però qui s’enduu el premi gros són una mena de reductors de velocitat ubicats a la sortida de Vilallobent, a la carretera en direcció a les Pareres. Facis el que facis, encara que vagis a 10 km/h, rasques els baixos del cotxe. A sobre, estan fets amb materials molt durs, cosa que pot provocar fàcilment un accident o una destrossa al vehicle.

 

No sé de qui va ser la genial idea de posar-los. És que no han rebut cap queixa dels veïns? O és que no passen mai per allà? Possiblement, sigui el segon.

 

M’estalvio de fer comentaris addicionals sobre l’estat del vial que comunica Vilallobent amb Puigcerdà, sobre el pont de la Vanera que cau a trossos (recentment adobat), els reductors a traïció de la variant d’Age o del pont de la Granota, els estrets marges de prop del mas Florensa, etc.

 

Un altre mètode molt bonic per reduir la velocitat és posar un senyal de tràfic. En principi, la gent el sol ignorar. Si poses un radar pedagògic, o sigui, un que no multa, augmenta l’efectivitat. Així, a la pujada de l’avinguda Schierbeck n’hi ha un que t’informa de la velocitat a què vas. En teoria, en aquell tram, la velocitat màxima és de 30 km/h, però si intentes anar a aquesta velocitat, el més probable és que se t’aturi el cotxe o que directament s’ofegui.

 

El següent pas és posar un radar de veritat, dels que engruixen les arques municipals i treuen punts del carnet de conduir. Com a Llívia o la Molina.

 

Ja veieu que si l’autoritat “competent” vol que reduïm la velocitat de circulació, té mètodes de sobres per a aconseguir-ho.

 

 

 

(Des) connexions

Aquesta tarda he anat al teatre a Bellver. L’associació Teatre Jove de Bellver presentava l’obra “Absolutament (des)connectats”, una obra per fer riure, però que no només fa riure, sinó que fa pensar i aquestes, segons el meu parer, són de les millors, perquè entren bé i, a més, deixen un pòsit.

 

Aquest grup de joves s’ho fan tot ells i això té força mèrit. Però no insistiré en aquest tema, perquè ja fa uns quants anyets que és així i seria una mica redundant repetir-ho un altre cop.

 

Des que els vaig descobrir, els he anat seguint. Primer, com a iniciativa cultural. Però també com a iniciativa social: gent jove, de Bellver i d’altres indrets de la comarca i de fora d’ella que treballen plegats, amb ganes, il·lusió i amb la intenció de transmetre un missatge.

 

Les seves obres no són simples vodevils ni són innòcues. Sempre solen transmetre algun missatge, cosa d’agrair enmig de la buidor general regnant. A més a més, els seus components són joves -per dir-ho cruament- en edat d’anar a estudiar fora de Cerdanya i no tornar més que per la festa Major.

 

De moment continuen reunint-se i fent teatre, cosa ja de per si força notable en una comarca on la iniciativa juvenil és molt escassa, especialment fora del món de l’esport, on encara hi ha una mica de flama. Però pel que fa a l’activisme polític o cultural, res de res o molt poqueta cosa.

 

Així que congratulem-nos pel Teatre Jove de Bellver que inicia o acaba les seves obres amb aquest crit de guerra, cosa que sobta una mica, però que també transmet una certa esperança.

 

També voldria parlar una mica de l’obra. El paper que té en la nostra societat i en les nostres vides el mòbil es veu reflectit fortament en l’obra. És el centre de l’obra, juntament amb les complexes relacions humanes. I sobretot, els nostres secrets, més nombrosos i importants del que podria semblar inicialment.

 

Hem canviat el confessionari amb el mossèn catòlic pel mòbil i les seves aplicacions. No sé si el canvi ens haurà sortit gaire a compte.

 

He de dir que m’he sentit una mica deprimit. Si jo hagués estat un dels protagonistes de l’obra, em temo que els missatges o trucades rebudes al meu mòbil haurien estat força avorrides. En fi, ja ho deien els xinesos com a maledicció: “Tant de bo que visquis temps interessants”.