Mutatis mutandi

Darrerament, cada cop que s’acosta la festivitat del Halloween / Nit dÀnimes / Difunts / Tots Sants / Castanyada / Samhain / Samain, que no deixa de ser el mateix, vestit de diferents maneres, es produeix un debat del qual, per dir-ho ras i curt, n’estic ben fart.

 

Sembla que els costums no puguin canviar i que tots siguem esclaus de la tradició, encara que aquesta esdevingui carrinclona i obsoleta.

 

Sobre la festa de finals d’octubre/començament novembre, per no posar-li nom, que cadascú la celebri com li surti de dins. Per a uns, seran dies de recolliment i record d’aquells que ja no hi són amb nosaltres; per altres, una excusa per afartar-se de panellets, moniatos i altres delícies; i per a altres, una manera de celebrar un Carnestoltes de tardor o un holocaust zombi. De tot hi ha d’haver. El curiós és que siguem capaços d’encabir en uns pocs dies tantes coses, tan diferents, si bé totes tenen un origen comú.

 

I després, és clar, els dies que precedeixen el Nadal. Darrerament, el Black Friday i la seva conseqüència, el Cyber Monday. Aquestes són “tradicions” realment importades, d’origen comercial i que -mira- cadascú que faci el que vulgui, però jo les trobo ridícules. Són un cant al consumisme exagerat a les portes d’un Nadal que ha esdevingut un altre cant a més consumisme exagerat.

 

Sort que encara a ningú se li ha acudit celebrar el Dia d’Acció de Gràcies, però també això hem de veure. Abans prefereixo celebrar el Cap d’Any jueu o el Ramadà, que tenen més sentit cultural a les nostres terres.

 

Ja no parlo del Nadal i dels dies que el precedeixen i el segueixen. Vinga a gastar, a consumir, a malbaratar. Malbaratem electricitat, menjar, alcohol, loteria, diners, arbres, regals, galindaines, productes de tot tipus… realment era aquest l’origen de la Festa? Això s’acosta més a les saturnals romanes que no al Nadal cristià.

 

Però com tot, les coses canvien. Ésc lar que no m’estranya que, segons les estadístiques, cada cop hi hagi més gent que odia el Nadal i que temen aquestes celebracions com una pedregada. Uns dies on qui no és feliç i no té dibuixat un somriure seràfic al seu rostre és poc menys que un empestat sociòpata.

 

Com deia: de tot hi ha d’haver. Possiblement, com a reacció a aquestes festes tan sobrecarregades, podria sorgir un corrent social que les celebri amb total austeritat i que reneguin de pessebres, arbres, decoracions, regals, tiberis, nadales i es limitin a fer una jornada de reflexió i de companyonia. Estaria bé i seria un interessant contrapunt contra aquests dies tan farcits d’hipocresia dolça i embafadora.