29 de setembre 2008

Ja n'hi ha prou de gegants!

He llegit amb preocupació l'article que va dedicar el diari espanyol El País al tema de la colla gegantera. Jo no sóc precisament dels que han defensat l'actuació de l'Ajuntament en aquest afer, però he de reconèixer després de llegir aquest article que potser se n'està fent un gra massa.

Una cosa és barallar-se localment o, fins i tot, portar l'assumpte a TV3. Però anar ja fora de Catalunya per esbandir la roba bruta comença a ser preocupant. Potser sí que haurem de donar a l'Ajuntament la raó. Potser sí que es vol un excés de protagonisme. Quin sentit té continuar aquesta "guerra" quan ja no hi ha res a fer? Què es pretén exactament?

Segons el meu parer, això obeeix a un ànim de revenja. No dic que això no sigui legítim. Cadascú sabrà què fa i per què ho fa. Però per favor, això ha anat massa lluny. El País encantat de la vida de fer un article acusant els dolents independentistes de racistes, xenòfobs i excloents.

Aquest assumpte està fent mal a tothom i comença a perjudicar la imatge de tot Puigcerdà. L'Ajuntament no ha actuat correctament. Però això ja està fet i la crítica ja està feta. No cal remenar més la m... Tothom sap què ha passat i ja jutjarà en conseqüència.

No confonem el dret de dir lliurement allò que vulguem amb el fet d'anar escampant els problemes locals en un àmbit en què no pertoca i on aquestes baralles es faran servir en contra de tots nosaltres:

- Veieu com són de dolents els catalans? Mireu com són de xenòfobs!

No faran la diferenciació entre "catalans" i "alguns catalans": ho posaran tot al mateix sac. I tot per què? Perquè uns senyors no s'han posat d'acord amb uns altres i s'han llançat els plats pel cap? Això passa cada dia a les millors famílies! Si us plau, deixeu el tema ja!

25 de setembre 2008

I ara què?

Després de la manifestació d'abans-d'ahir demanant aparcaments, arriba l'hora de la veritat. L'alcalde diu que ell està obert al diàleg, que a la manifestació hi havia poca gent, que els comerciants estan manipulats per CiU i que a Puigcerdà sobren places d'aparcament. Cal analitzar-ho punt per punt.

En primer lloc, la manifestació no era excessivament nombrosa. De totes les manifestacions reivindicatives que s'han fet a Puigcerdà, era la que més gent va congregar, però tampoc érem tants, cert. Per què? Doncs bàsicament perquè la major part dels assistents eren comerciants.

Una part molt important del poble no veu amb gaire bons ulls els comerciants de la Vila. Uns addueixen que són molt cars i que abusen de la seva posició. Altres, hi han tingut conflictes personals i la majoria els tenen una certa tírria per certs comportaments del passat (alguns força recents) que molta gent qualifica de mafiosos. En qualsevol cas, no tenen gaire bona premsa i això ha restat molta força a la seva convocatòria.

Dit d'una altra manera: el poble no ha donat suport de manera visible als comerciants en la seva croada a favor de demanar més aparcaments. Pensem que molta gent viu al centre o prop del centre i que no tenen gaire problemes d'aparcament, ja sigui perquè es desplacen a peu o bé perquè tenen solucionat el problema de l'estacionament del vehicle des de fa molt de temps.

Sobre si l'alcalde està o no obert al diàleg, ell sabrà, però pel que sé, no ha mostrat gaire interès ni respecte quan s'ha adreçat als comerciants, als quals sempre els ha demanat diners per fer un pàrquing, com si l'ajuntament no tingués res a fer o no pogués aconseguir subvencions quan l'interessa.

Estan els comerciants manipulats per CiU? Per favor! Si els membres del grup municipal van decidir de no anar a la manifestació! Si s'han apartat del mig per no polititzar el tema, no sé si de motu propio o a petició dels comerciants. I pel que fa al president (provisional) dels comerciants, és cert que va formar part de CiU, però actualment es troba força deslligat d'aquest partit. Crec que aquí l'equip de govern veu fantasmes on no n'hi ha.

Sobren places d'aparcament a Puigcerdà? És evident que els dies laborables i alguns dies festius, sí. La zona blava s'omple ràpidament, però el pàrquing no. Suposo que en alguna cosa deu influir que sigui un dels pàrquings més cars de Catalunya, però aquí no hi entro. Ells sabran que fan.

És cert que pocs dies el pàrquing treu la bandera de ple i els dies que ho fa, no sé si s'ompliria igualment encara que tingués el doble de capacitat. D'altra banda, es parla molt del pàrquing SABA i gens del pàrquing municipal. Per què?

La meva opinió personal és que un cop passat l'enrenou, la cosa es calmarà. Potser hi haurà alguna protesta més, però vist que l'ajuntament no té intenció de solucionar el conflicte, aquest s'anirà esvaint. El resultat és que es faran les places i quan estiguin enllestides, tothom estarà encantat de com seran de maques.

Potser alguns comerços es veuran afectats. Potser fins i tot es veuran afectats certs establiments que s'han cregut fora de la polèmica i que es pensen que es faran d'or amb la reforma. Qui ho sap? Però la tempesta passarà. Puigcerdà s'anirà expandint i alguns negocis es traslladaran als afores, on hi ha més espai disponible, ja que són les zones actives de creixement.

El centre de Puigcerdà anirà perdent importància, tot i que l'activitat comercial no decreixerà gaire i Puigcerdà es convertirà en una petita ciutat, més que no pas en un poble gran, que és el que ara és i s'obriran noves dinàmiques demogràfiques, comercials i urbanístiques. Aquesta és la meva previsió. Hi haurà qui s'adaptarà i prosperarà i altres hauran de tancar, però això sempre ha estat així, ens agradi o no ens agradi. El futur dirà.

Grues

Fa uns dies comentava que trobava sospitós que ara que calia omplir les arques municipals perquè "no hi ha calés" -ja sabeu, el mantra de l'actual administració- cada dia veiés passar la grua amb algun cotxe carregat, quan abans això era estranyíssim, gairebé impensable, no fos que espantéssim el turisme.

Bé, es va comentar que potser era casualitat i que podria ser que simplement s'estiguessin fent les coses bé. Llavors, cada dia, a l'hora de dinar, arribo a casa i veig un munt de camions estacionats en una zona on no hi poden ser.

Vaja, a aquests no se'ls pot endur la grua: són massa grans. Hom podria esperar que l'autoritat competent fes alguna cosa, no sé, per exemple, multar-los, cridar-los l'atenció, el que fos. Però res de res. Ells aparquen en una zona urbana, residencial i plena de criatures i es queden tan amples.

I no serà que no poden deixar els camions ben a prop, però no, els han de deixar davant de casa no sigui que s'herniïn de tant caminar. En fi, que si tinguéssim una grua municipal prou grossa, l'Ajuntament s'estaria fent d'or i els veïns podríem estar tranquils. Així que, senyors de l'Ajuntament, vagin pensant en demanar-li una megagrua als reis d'Orient que falta ens fa. I si no hi creuen perquè són republicans, doncs al Papà Noel.

24 de setembre 2008

Èxit a la manifestació de Puigcerdà

Ahir al capvespre vaig assistir a la manifestació que es va realitzar pels carrers de Puigcerdà demanant a l'Ajuntament més places d'aparcament al centre o prop del centre de la Vila.

Va ser una manifestació força ordenada, que va transcórrer sense cap incident i que va estar reforçada pel fet que gairebé totes les botigues del centre a la Vila van tancar a les 19 hores, una hora abans del normal, en suport als manifestants.

La manifestació va sortir del passeig 10 d'Abril, va enfilar el carrer Espanya fins a la plaça de Santa Maria, va baixar per carrer Major, va creuar la plaça Cabrinetty i va concloure a la plaça de l'Ajuntament, lloc on en David Ginesta, president provisional de l'Associació de Comerç, va llegir el manifest.

Aquest demanava més places de pàrquing, s'oposava a l'extensió de més zones de pagament de l'empresa SABA i proposava que es fessin estudis de circulació a Puigcerdà, així com que s'estudiessin possibles ubicacions per fer pàrquings. Mentre això no succeís, es demanava que s'aturressin les obres de remodelació de les places, amb les quals estaven d'acord, però no a costa de perdre aparcaments, ja de per si molt escassos.

Un cop es va haver llegit el manifest, l'acte va concloure pacíficament i la gent es va anar disgregant a poc a poc.

Com a nota interessant val a dir que érem més de 300 persones, cosa molt poc habitual a Puigcerdà, on costa moltíssim de reunir tanta gent i menys encara per a un acte reivindicatiu o de protesta. Pensem que en tota la història recent de la Vila, s'han fet poquíssimes manifestacions.

També cridava l'atenció el gran nombre d'efectius policials desplegats, tant de la policia municipal, com dels Mossos d'Esquadra, qui sap en previsió de què. Afortunadament, tot va anar com la seda i no hi va haver cap incident remarcable.

La premsa també hi va ser present, tant l'escrita com les televisions (TV3 i TV dels Pirineus), cosa que donarà una major cobertura mediàtica a l'acte.

Un altra cosa a dir és que impressionava veure tot el centre de Puigcerdà tancat en un dia laborable i la gent manifestant-se pels carrers. Poquíssimes botigues no van tancar i només es veien oberts els bars, cosa que no acabo d'entendre, perquè ells seran tan perjudicats com el comerç si la gent no poc aparcar a prop seu.

Finalment, vull comentar el fet que l'Associació de Comerç va rebre pressions molt fortes durant tot el dia d'ahir per part de certes autoritats de Girona per desconvocar la manifestació. Es veu que això molestava a algú. Per sort, no se'n van sortir i una part dels puigcerdanesos vam poder exercir lliurement el nostre dret de manifestació.

Esperem que les autoritats municipals recullin ara el guant i canviïn l'actitud intransigent amb què han estat tractant aquells que reclamaven una política d'aparcaments diferent.

23 de setembre 2008

Un nou bloc d'hoquei a Puigcerdà

Fa un parell de dies es va posar en funcionament un nou bloc cerdà. Es tracta de "Hockey Hielo en Puigcerdà", un espai de debat, opinió i reflexió sobre l'esport de l'hoquei gel i, concretament, sobre el Club Gel Puigcerdà, obert a tothom i per a tothom.

Hi esteu tots convidats!

22 de setembre 2008

Diada de Cerdanya

Diumenge es va celebrar la Diada de Cerdanya a Isòvol. Trobo que aquesta diada és una molt bona iniciativa, almenys en teoria. Dic això perquè dubto que hi assisteixi mai tot i creure que és una cosa positiva. El motiu? La hipocresia de molts dels polítics assistents.

M'explicaré. Molts dels alcaldes i membres del Consell Comarcal de la Cerdanya es passen tot el sant any fent declaracions pomposes sobre la unitat de la Cerdanya, dient que necessitem una llei pròpia per al Consell, que som un fet diferencial dins de Catalunya i que si l'Alta i la Baixa Cerdanya són, de fet, una sola Cerdanya.

Vinga a sentir declaracions grandiloqüents, buides de contingut i sense cap valor, perquè quan arriba l'hora de demostrar-ho amb fets, tothom tira pel seu cantó i als carlins que els mati Déu, que si no per què els feia. Tothom defensa a ultrança la seva petita parcel•la de poder i la unitat queda per dies com aquests.

Ja sabeu de què parlo. Gent que vol que Puigcerdà sigui d'una determinada manera i que després tracten de fotre-li els serveis de capitalitat quan es descuida un moment. Gent que no té cap mania d'ajuntar-se amb l'Alt Urgell i passar de la resta de la comarca per treure un grapat d'euros. Gent que programa activitats per fotre les del veí, en comptes de complementar-les. Gent que vol tenir infraestructures de capital, quan el poble veí (que tampoc és cap capital) ja en té.

Així podríem seguir indefinidament. Quina estranya unitat és aquesta que proclamen els polítics. A més, quan més se'ls omple la boca d'unitat i de comarcalitat, més aïllacionistes i egoistes són. Tot és pura façana. Mai no han cregut en la unitat. Només és una postura, una excusa per fer bonics discursos que algun despistat encara es creu.

Té gràcia. Potser aquells que menys creuen en la unitat de la comarca, que som els puigcerdanesos, som els que més hem fet per aquesta. Primer, perquè s'ha tractat de construir una capitalitat per a tota la comarca, sense excepcions, amb iniciatives com l'hospital transfronterer, que si bé no comparteixo en molts aspectes, sí que dono suport a la idea en si mateixa.

En canvi, d'altres que estan tot el sant dia parlant de la Cerdanya, fugen cap a l'Alt Urgell en quant poden i no fugen cap a Barcelona, perquè les muntanyes són massa altes, que si no, vés-los al darrere!

Tant de bo algun dia els cerdans es creguin que són de debò cerdans i no membres de la tribu local de torn. Tant de bo que s'interessin per alguna cosa a part d'allò que succeeix al seu poble. Tant de bo, els discursos puguin ser coherents amb la realitat i tornin a estar plens. Però, de moment, passo d'aquestes històries folklòriques que no se les creu ningú.

19 de setembre 2008

Pensar les conseqüències

Continua la remor de sabres a Puigcerdà en l'oberta confrontació entre el comerç i l'Ajuntament pel tema de les places d'aparcament a la Vila. No incidiré més en aquest tema, perquè crec que ja he dit la meva en vàries ocasions i no es tracta de repetir-se. Però sí que vull expressar la meva preocupació des d'un altre punt de vista.

S'està parlant molt de com afectarà la supressió de zones gratuïtes o de pagament al centre de la Vila, però crec que no s'està pensant gens ni mica en la resta de la gent. No tot és comerç a Puigcerdà.

Així, per tota la gent de la comarca i dels extraradis del poble, què hauran de fer quan vulguin anar a l'assessoria, al banc o a l'hospital? Hauran de pagar una fortuna al pàrquing SABA cada vegada que hagin de fer un tràmit? O cada vegada que hagin d'anar al metge, hauran d'aparcar a Rigolisa? Si van l'hospital se suposa que és perquè no es troben bé.

I que ara no em vinguin amb que si l'hospital nou, per dos motius: primer, perquè encara ni s'han començat les obres i vés a saber quan estarà operatiu; i segon, perquè el CAP continuarà estant a la plaça Santa Maria, així que el problema continuarà existint.

Però avancem una mica més l'horari. Quan alguna nit vulgui anar de marxa a Puigcerdà, on hauré de deixar el cotxe? De debò us penseu que la gent deixarà el seu cotxe a la cinquena forca de nit o un dia que plogui o nevi o faci un fred que peli? O també haurem de pagar pàrquing SABA per la nit?

Sincerament, no ho acabo d'entendre. De debò s'han estudiat les repercusions pràctiques que comportarpa la peatonalització de les places sense donar cap solució d'aparcament mínimament satisfactòria?

Jo sóc partidari de la reforma de les places, però si de l'única cosa que es tracta és de fer bonic, crec que no paga la pena. Sincerament, jo congelaria la reforma fins tenir alguna solució viable per resoldre tots els problemes que es generaran amb aquesta reforma. Si us plau: no comencem la casa pel terrat que ja prou problemes té Puigcerdà com per anar posant pals a les rodes als ciutadans.

Terra d'acollida

Ahir per la nit vaig assistir a una interessant conferència sobre les excavacions que ja fa nou anys que es vénen realitzant al jaciment paleolític de Montlleó, situat al coll de Saig, al municipi de Prats i Sansor.

Aquest jaciment és molt important dins dels jaciments del magdalenià sud-europeu perquè indicaria, degut als materials en ell trobats, que existiria un pas estable entre les planes franceses mediterrànies i atlàntiques i la depressió de l'Ebre a través del Pirineu, molt possiblement pel coll de la Perxa, que es trobaria lliure de glaceres en el moment en què el jaciment de Montlleó va estar actiu.

Les diferents campanyes d'excavacions han anat trobant restes d'indústria lítica, llars de foc, penjolls decoratius i restes òssies diverses de la fauna de l'època. Però el jaciment ha donat i possiblement donarà més sorpreses. Com a nota molt interessant, cal destacar que s'ha trobat enguany una llosa gravada que donarà molt a parlar.

Una de les coses més remarcables d'aquest jaciment és que estava ocupat part de l'any o potser tot l'any per caçadors-recol•lectors, que es podien moure a distàncies enormes per tal de cobrir el seu territori de cacera.

La Cerdanya era doncs, ja al magdalenià, una terra de pas i una terra d'acollida. Val a dir que qualsevol que hagi estat a Montlleó haurà pogut apreciar la bellesa del paisatge que s'hi divisa, la immillorable posició estratègica de l'enclavament i la forta insolació que rep des de primera hora del matí.

Això d'ocupar el territori i fer-se la caseta sembla que és molt més antic del que ens pensàvem i hem de retrocedir fins al paleolític per trobar els primers exemples coneguts. Ja ho diu el nostre himne:

És nostra vall, vall d'alegria,
franca i oberta al foraster,
bona a tothom, sia d'on sia,
al terrassà i a l'estranger.

18 de setembre 2008

Errors cíclics

Fa molts anys, a Puigcerdà vam tenir un gran alcalde que es deia Joan Llombart. Va tenir una primera legislatura amb majoria relativa molt brillant que li va donar en safata una segona legislatura amb majoria absoluta. I aquí la va espifiar. Potser perquè la majoria absoluta se li va pujar al cap, potser perquè es va envoltar de mals consellers, potser per totes dues coses, però va malmetre la seva credibilitat i el poble no li ho va perdonar mai.

Ara travessem per un altre període similar. L'actual alcalde, en Joan Planella, va accedir al poder després de la dimissió d'en Joan Carretero i va tenir un paper força acceptable. Es va presentar a les eleccions i les va guanyar amb majoria absoluta. Però potser està cometent els mateixos errors que en Llombart al seu dia: la majoria absoluta no li deixa veure més enllà i potser la gent que l'aconsella no li està fent cap favor.

D'aquest poc més d'any de legislatura, es poden concloure dues coses amb força claredat, ideologies apart i deixant de banda les possibles simpaties o antipaties que pugui tenir jo personalment pels membres d'aquest govern municipal.

En primer lloc, una certa manca de diàleg. Potser el cas més sonat ha estat el de l'Associació de Comerç, en guerra oberta contra l'actual equip de govern pel tema dels aparcaments al centre de la Vila. Però no són els únics.

I en segon lloc, un cert desinterès per moltes qüestions que són vitals pel desenvolupament present i futur de la Vila: ordenació del tràfic, manca d'estudis de creixement comercial, manca de sensibilitat per les qüestions mediambientals, nul interès per la cultura i pels equipaments culturals i cívics de la Vila...

Sembla que, a hores d'ara, només dues qüestions centren tot l'interès del govern municipal: l'hospital transfronterer i la reforma urbanística de les places del centre històric de Puigcerdà.

Insisteixo en què totes dues iniciatives em semblen molt positives en principi. Un altra qüestió és com es duguin a terme. Però el que no pot ser de cap manera és que només això estigui al cap dels nostres governants municipals.

Senyor Alcalde, potser m'equivoco, però aquesta és la meva opinió. No cometi el mateix error que va cometre abans un altre que va ocupar la cadira de direcció de la Vila, perquè aquestes dinàmiques ningú no sap com s'inicien però després són impossibles d'aturar. Pensi-hi, que no perd res.

17 de setembre 2008

Turisme comarcal

De tant en tant surt als mitjans de comunicació la recurrent notícia que les consultes a l'oficina de turisme del Consell Comarcal de la Cerdanya han augmentat un no-sé-quant percent. Aquest cop, la notícia anava acompanyada de la informació que la principal consulta que els han fet enguany ha estat preguntar-los pels horaris del Tren Groc francès.

Doncs mira que bé! L'oficina de turisme de la Baixa Cerdanya rep com a principal consulta una qüestió sobre l'Alta Cerdanya! No és que tingui ara intenció d'introduir divisions a la Cerdanya. Ja prou mal ens han fet els estats espanyol i francès en aquest sentit. Però és que l'oficina del Consell Comarcal la paguem només nosaltres.

La qüestió és que quan es fa una enquesta als turistes cerdans i se'ls pregunta quins són els principals atractius que troben a la comarca la resposta sol ser: la pau i la tranquil•litat. Dit d'una altra manera: fer pànxing. Res de muntanyes, res de senderisme, res de romànic... res de res. I en tot cas, una volteta per França en el tren groc.

Diria que la política turística comarcal o és inexistent o és del tot inútil. Fa poc es van enumerar una enorme quantitat d'atractius a la Cerdanya, però sembla ser que ningú no els promociona gaire. Si el principal interès és fer pànxing, ja em direu com n'és d'eficient la política de promoció turística cerdana!

Continuem com sempre: l'esquí a l'hivern, el pànxing a l'estiu i una mica de bolets per la tardor. Una veritable llàstima. Clar que mirem-nos-ho pel costat positiu: a aquells que ens agrada gaudir de la natura i del patrimoni cultural comarcal, ja ens està bé que no estigui massificat.

Però aquells que volen viure del turisme, haurien de reclamar unes polítiques més eficients a les institucions que, a fi de comptes, tenen un pressupost destinat a aquestes tasques.

16 de setembre 2008

Foc i vidre

Dissabte es va celebrar una altra trobada de colles de correfocs i novament hi ha hagut polèmica. Els comerciants majoritàriament s'hi van oposar perquè consideren que això de tapar els aparadors dos cops seguits en poc temps (el primer cop va ser per la Festa de l'Estany) és força empipador, més tenint en compte que alguns establiments estan tancats per vacances en aquesta època.

Els aparadors s'han de tapar perquè les guspires del correfoc, en impactar amb els vidres, els cremen i deixen una marca de color negra molt lletja que no surt després per molt que es fregui.

Els comerciants van queixar-se que se'ls havia avisat amb poca antelació. A més a més, protestaven pel fet que es tancava al tràfic rodat la plaça Santa Maria, cosa que els perjudicava tot el dissabte en horari comercial.

L'ajuntament, per variar, no els va fer gaire cas. La plaça es va tancar i el correfocs va passar pels carrers Major i Espanya, que són els que tenen més densitat de botigues. Fins aquí podríem parlar d'una qüestió de criteris. Uns volen el correfoc i els altres no.

Però el que trobo sorprenent és que la brigada municipal s'encarregués de tapar els aparadors dels bancs i no fes el mateix amb els dels comerços. Discriminació? Favoritisme? És evident que alguna cosa d'això hi ha.

Suposo que tot prové de la mala maror existent entre el comerç i l'ajuntament pel tema dels pàrquings. En tot cas, entenc que barrejar una cosa i una altra no és gaire recomanable, perquè això és atiar el foc en comptes de calmar la situació.

Per postres, els comerciants van rebre de l'ajuntament la resposta que no es podia suspendre l'acte perquè venien sis colles i això representava un important volum de gent per al municipi. Bé, qualsevol que veiés el correfocs es va adonar que si hi havia sis colles, aquestes devien ser molt esquifides, perquè no hi havia gaire gent dins del correfoc.

Van fallar a darrera hora o això del munt de colles era una mentida per fer callar les veus crítiques? És evident que així no es poden fer les coses. Darrerament no para d'haver enrenous amb l'àrea de Festes de l'Ajuntament de Puigcerdà: les majorettes i la banda, els gegants, els comerciants... Potser que es replantegin la manera de fer les coses o això anirà de mal en pitjor.

15 de setembre 2008

Els fruits de la terra

Cada tardor passa exactament el mateix: quan arriba el mes de setembre, els camins que menen vers les nostres muntanyes s'omplen de cotxes i tot-terrenys plens de gent disposats a collir carretades de bolets. No cal dir que la muntanya no pot suportar aquesta pressió creixent de l'home i que tard o d'hora caldrà posar fre.

Però, per què es produeix aquesta migració massiva a la caça del preuat bolet? A fi de comptes, la gent no acudeix en massa a caçar o a pescar o a collir gerds, per posar tres exemples ben diferents, però sí que ho fan amb els bolets.

De primer, cal dir que som un país tradicionalment micòfag, que importem bolets, perquè la producció de les nostres terres és del tot insuficient per cobrir la demanda. I no només el comprem a la resta de la península, sinó que es comú trobar als mercats barcelonins bolets provinents de centre-europa.

En segon lloc, collir bolets és una activitat lúdica relativament simple. No calen aparells especialitzats, només un cistell i una navalla i força paciència. A més a més, és veu com una activitat saludable (es fa exercici i es respira l'aire pur de la muntanya) i és una excusa més (com si en calguessin) per deixar la contaminada i estressant ciutat.

En tercer lloc, el mateix territori productor de bolets ho promociona, fent publicitat del tema o fins i tot organitzant exposicions, fires o festes del bolet. També els restaurants d ela zona ofereixen a les seves cartes de temporada productes relacionats amb aquests.

Així doncs, és normal que la gent s'aboqui a la muntanya tan bon punt cauen les primeres pluges. Però jo crec que n'estem fent un gra massa. Ja no es tracta d'anar a passar el dia al camp o de collir uns quants bolets per a consumir. Sembla que això de la cacera del bolet s'ha convertit en una mena de concurs entre entesos per veure qui en porta més quilos.

Aquesta actitud, tan poc ecològica i més aviat força irracional està malmetent els nostres boscos. Per aquells que no ho sàpiguen: els bolets no surten per tal que nosaltres ens els podem cruspir: tenen una funció ecològica de primer ordre.

La major part del bolet, el miceli, és subterrània i pot abastar extensions enormes. Es tracta d'una tupida xarxa de filaments blanquinosos que xuclen l'aigua i les sals minerals del terreny i les hi donen a un arbre amb el qual viuen en simbiosi, connectats per les arrels d'aquest darrer. L'arbre, a canvi dels tan necessaris aigua i sals minerals, li dóna els nodrients, que el bolet per si sol no pot fabricar. D'aquesta manera, bolet i arbre prosperen.

Quan arriba el moment adient, segons unes determinades condicions d'humitat i temperatura, el miceli genera un òrgan reproductor a la superfície de la terra: el carpòfor, conegut popularment com el bolet. Nosaltres només veiem el bolet, però per sota hi ha molta més cosa.

Si s'arrenca malament el bolet es pot malmetre el miceli. Tanmateix, alguns mètodes salvatges de recol•lecció, com els rastells, també el poden destruir. Una collita excessiva dels bolets també és dolenta, perquè no permetem que el fong es pugui reproduir i tard o d'hora acabarà morint sense deixar descendència.

La pressió humana que suporten els boscos avui dia és excessiva. No es tracta només d'augmentar el risc d'incendis, sinó que es malmet la flora i els hàbitats de moltes espècies, entre elles, molts fongs i això a la llarga debilita el bosc, el fa més vulnerable davant de plagues o incendis i ens priva d'un preuat bé natural.

No cal dir que si anem a la muntanya en època de recol•lecció de bolets, és fàcil veure si per un determinat lloc han passat persones: només cal veure l'escampadissa de bolets trencats que s'hi troben. Els mal anomenats "bolets dolents", com les amanites.

També s'ha de dir que no hi ha bolets bons ni bolets dolents. Que una determinada espècie sigui metzinosa per a l'home no vol dir que no tingui la seva important funció ecològica. A més, qui som nosaltres per destruir una espècie gratuïtament? Qui ens hem cregut que som? Déus, potser?

Fins i tot, he arribat a veure molts exemplars d'espècies perfectament comestibles destrossades per ignorants que només saben reconèixer una o dues espècies comestibles i que es carreguen tota la resta. Però és que fins i tot espècies com l'Amanita muscària (l'oriol foll o matamosques) és un bolet preciós de veure, encara que no sigui comestible, molt fotogènic i que dóna una meravellosa coloració al sotabosc. S'ha de ser molt idiota per destrossar una bellesa així.

La natura ens proporciona tresors, alguns dels quals hem aprofitat des de temps immemorials, com és el cas dels bolets. Però si no respectem la natura i n'abusem, llavors cada cop serà més difícil trobar res interessant als boscos quan arriba la tardor i això fóra força trist.

12 de setembre 2008

Zona verda

En plena polèmica sobre els aparcaments a Puigcerdà, l'Ajuntament ha decidit de crear una zona verda per tal que hi puguin aparcar els residents, sacrificant una sèrie de places d'aparcament gratuïtes.

M'agradaria tractar la qüestió amb una mica de serietat i rigor i defugir de tot tipus de demagògies, que de vegades, fins i tot sense voler, traspuen en una anàlisi no gaire curosa d'aquests temes.

En primer lloc, la zona que s'ha decidit sacrificar és el carrer Doctor Andreu, al qual fa poc van senyalitzar-hi adequadament les places d'aparcament i que, com ja comentava, aviat seria presa de l'expansió de la zona blava. Em vaig equivocar de color.

Suposo que les properes zones que es tornaran de l'ecològic color seran el carrer Higini de Rivera, entre la cruïlla amb Font d'en Lleres i Coronel Molera; el carrer Pons i Gasch; el carrer Cadí i el carrer Font d'en Lleres. També deuen ser candidats a enverdir-se, els carrers propers a l'estany, com la part de l'avinguda de la Sèquia que toca al parc Schierbeck, el passeig Pere Borrell, part del camí Vell de Llívia i el tram de l'avinguda Schierbeck que dóna a l'escola Alfons I.

A fi de comptes, són les zones adjacents a les zones blaves i actualment són d'aparcament gratuït. Ja se sap que estem en crisi i cal treure calerons d'on sigui. Avui sentia a l'alcalde de Sabadell, el Sr. Bustos per TV3 dient que degut a la crisi, els ajuntaments no enduririen les accions contra el civisme per treure'n calés. Que li ho diguin a l'ajuntament de Puigcerdà: la grua treu guspires darrerament, de tants cotxes com se n'enduu, cosa mai abans vista!

Però tornem a les zones verdes. És evident que tothom volem deixar el cotxe al bell mig de Puigcerdà i, si no és possible, al més a prop possible i amb el menor cost possible. Si es pot, gratuïtament. Bé, doncs no es pot.

Si vols aparcar al centre, disposes del pàrquing municipal i del pàrquing SABA. Un cop eliminades les zones blaves del centre històric degut a la remodelació de les places, la corona blava s'expandirà. Si a més s'afegeix una zona verda, espero que més econòmica, per als residents, la zona d'aparcament de gratuïta recularà a més d'un quilòmetre del centre.

Però és que tot no es pot tenir! L'espai és limitat. De cotxes, cada cop n'hi ha més i la mobilitat per Puigcerdà és espantosa. Per tant, em temo que zona verda o zona blava, no queda més remei que limitar l'aparcament d'alguna manera.

A més, encara que sembli que ho dic en conya, ho dic seriosament: establir zones verdes és un detall per als puigcerdanesos, ja que els residents no tenim per què pagar el mateix que els turistes!

És la llei de l'oferta i la demanda i aquí l'oferta és poca i la demanda, molta: cal equilibrar la balança. Què discuteixo de tot això? Doncs que potser els preus són massa elevats, però llevat d'això, quin remei toca!

10 de setembre 2008

Oxigen

Estem a les portes d'una nova Diada de Catalunya, en la qual el país es troba immers en un cert desànim i desconcert per la situació provocada pels successius retalls de l'Estatut i per la manca d'acord en el finançament. Podríem dir que tenim una certa crisi d'identitat, si bé aquest tret és força comú de la història del poble català, per desgràcia.

Potser una de les coses que més sorprenen és la manca absoluta d'interès en els símbols nacionals de Catalunya. La seva festa -la Diada- sol ser aprofitada per anar a dinar al camp o a la platja o per fer una bona becaina. De celebracions, poques o cap.

La senyera se sol emprar per folrar les paradetes dels llibres del dia de sant Jordi, patró de Catalunya i que no és festiu. Ara mateix, ens trobem en ple debat sobre si demà cal posar o no l'estelada als ajuntaments del país. Sembla que, a diferència dels bascos, no tenim prou amb una senyera, que ens calen tres o més i ningú es posa d'acord en quina és la més representativa.

Ni tan sols l'himne suscita un total acord, ja que molt veurien amb bons ulls que fos substituït pel cant de la Senyera o, fins i tot per la Santa Espina, el centenari de la qual ha passat sense pena ni glòria per una societat tan sol•lícita de celebrar centenaris.

El ball nacional, la sardana, languideix. Cada cop són menys i més vells qui la ballen i les cobles tenen més aviat poc futur si la cosa continua a aquest pas.

La capital del país fa dècades que ha renunciat a ser la capital de Catalunya i té més interès per semblar progre, cosmopolita i fashion i s'ha oblidat de quines són les seves veritables arrels.

I així podríem continuar fins a esgotar tots els símbols de Catalunya, però suposo que no cal. Ja us feu una idea de com estan les coses. Tampoc és que vulgui semblar excessivament pessimista. Deixem-ho en realista, que és pitjor.

Tant de bo aquest ensopiment general, aquesta sensació que tot està regit per una patuleia de panxacontents passi aviat i entri una mica d'oxigen al teixit social català. Perquè quan els teixits vius deixen de rebre oxigen massa temps, necrotitzen i moren, això si no ocasionen una gangrena general.

Laïcitat

Un dels temes en què vaig insistint periòdicament és el de la laïcitat de l'estat o, si ho preferiu en termes clàssics, el de la separació Església-Estat. Tot i que la Constitució espanyola estableix que els poders públics hauran de tenir en compte les opinions religioses dels ciutadans i esmenta específicament l'Església catòlica, entenc que això es refereix més aviat al fet de no posar impediments a cap culte.

L'estat espanyol reconeix la llibertat religiosa, però també estableix que l'estat és aconfessional. Si és així, digueu-me:

- Per què el cap de l'estat (el Rei) va com a representant de l'estat a Santiago el 25 de juliol o hi envia algú de la família reial en representació seva?

- Per què els actes privats religiosos de la família reial, tals com noces o batejos són actes d'estat públics als quals se'ls dóna una enorme i ingent publicitat?

- Per què l'Alcalde i de vegades tot el Consistori en ple assisteixen en representació oficial als actes religiosos catòlics i en canvi no hi van als d'altres confessions?

- Per què l'Alcalde i altres regidors van a processons religioses, com la del 8 de setembre o els passos de setmana santa, en representació del municipi?

Em sembla molt bé que una determinada persona que, casualment és regidor, alcalde o rei pugui anar a un acte religiós. És el seu dret constitucional. Però no entenc que hi vagin en representació d'un estat aconfessional en el qual, per cert, hi conviuen altres religions a part de la catòlica.

Això, per no parlar d'aquells que som agnòstics o ateus i que ens mirem aquestes coses amb sornegueria o fins i tot amb una certa desconfiança, ja que no entenem que no es respecti una certa neutralitat en temes tan sensibles i personals com són la religió.

Ara però, ja hem arribat a extrems increïbles. Em trobo que l'acte centrla de la Diada a Puigcerdà, que per cert, se celebra al municipi de Dorres (?), conclou amb una missa! Passolini pur!

La tradició no pot justificar aquestes pràctiques que haurien d'esdevenir pròpiament privades i no sortir d'aquest àmbit. No entenc que es faci un funeral oficial en una església, per exemple. Molts cops, el difunt ni tan sols era catòlic practicant. Però sembla que en absència d'alternatives públiques, ens hem d'empassar el gripau.

Amb això no vull dir que estigui en contra de la religio. Ans al contrari! Cadascú pot tenir la que vulgui, sempre que sigui respectuosa amb la legalitat vigent i amb els drets humans fonamentals. Però crec que no hauria de sortir de l'esfera privada, car si no, s'imposa amb més o menys força a aquells que no hi creuen i les autoritats públiques haurien de donar exemple d'això, en comptes de deixar-se arrossegar penosament per un grapat de vots.

09 de setembre 2008

La bassa de Sanavastre

Divendres per la nit vaig anar a Das, a la presentació del llibre sobre la vegetació de la bassa de Sanavastre, un interessant espai ecològic al bell mig de la plana cerdana. Un petit aiguamoll envoltat de camps de cultiu, que antigament era un sot produït per l'explotació d'unes mines de lignit.

Qui havia de dir que aquell sot proper a Sanavastre que va ser abandonat a finals dels 80 es convertiria en un espai verd, ple de vegetació i de fauna? De fet, per les seves particulars característiques, ha esdevingut un microclima únic a la Cerdanya.

En ell s'hi han trobat algunes espècies poc comunes. Una d'elles, la Brassica barrellieri, no es troba enlloc més dels Països Catalans. La citació més propera és de l'Aragó i del segle XIX. A l'actualitat, només es troba a la part occidental de la península i al nord del Marroc.

Per desgràcia a algú se li va ocórrer la brillant idea d'abocar-hi carpes a les seves aigües per poder pescar i aquestes han malmès seriosament l'ecosistema aquàtic, tant pel que fa a les plantes, com pel que fa als amfibis.

La bassa de Sanavastre ha estat estudiada ara floralment per dos botànics. Potser fóra interessant estudis complementaris sobre la seva geologia i sobre la seva fauna. Les autoritats locals, tant l'Ajuntament de Das com el Consell comarcal de la Cerdanya han intentat de comprar-la als seus propietaris per tal de protegir-la. De moment, no han reeixit.

En qualsevol cas, esperem que no triguin massa a salvaguardar-la amb alguna figura de protecció mediambiental, com un PEIN. L'interès hi és.

L'acte va ser organitzat per l'Institut d'Estudis Ceretans, que es troba al darrere de les iniciatives conservacionistes de la bassa de Sanavastre. Esperem que aviat sigui un espai protegit, del qual puguem gaudir-ne tots.

ADDENDA

Avui en premsa es diu que a la bassa de Sanavastre s'hi han trobat restes del neolític. Això no és correcte. El jaciment neolític va aparèixer prop d'unes antigues explotacions de lignit també, però no a la bassa de Sanavastre.

08 de setembre 2008

Sense novetats al front festiu

L'altre dia em mirava els cartells de la festa de la Sagristia (aka, Festa del Campanar) i els de la Diada de Catalunya a Puigcerdà i arribava a la mateixa conclusió de sempre: cada any igual. No es mou res. Sempre fem el mateix. Quina manca d'imaginació. Etcètera.

És avorrit parlar any rere any de la manca de novetats al programa festiu, però és que any rere any passa exactament el mateix. I jo em pregunto: ja ens està bé? Perquè el que no és normal és que després de tantes dècades, llevat d'alguna coseta més o menys intranscendent, la Festa de la Sagristia no hagi variat en res.

I de la Diada Nacional de Catalunya ja no en parlem: ni desfilades, ni discursos, ni homenatges, ni autoritats: res. Una caminadeta per obrir la gana i fer l'arrossadeta al migdia i, per favor, una missa de campanya que no falti, que tothom sap que la Diada és una festa religiosa! Per favor!

Però com deia, no és normal que això no es mogui gens ni mica i ningú no es queixi seriosament i hi posi remei. Conclusió: a la gent ja li està bé. O millor: a la gent tant se li'n fum. Ni la Sagristia, ni la Diada. A la primera, ens mudem de vint-i-un botons i al darrere de la processó, a fer el número.

I per la Diada, traiem la senyera al balcó o per la finestra i ja hem acomplert. No cal que hi patim gaire. Si de cas, si fa bon temps, marxem al camp a dinar o potser a la platja. I si no, potser a collir bolets o a fer compres a Andorra.

Com en som de patètics! No som ni capaços de celebrar les nostres festes com cal. De debò que em fa vergonya. Però en fi, dec ser l'únic, perquè aquí no piula ningú més...

05 de setembre 2008

Necessitat d'un teatre públic

Ahir per la nit vaig anar a veure al teatre "El sopar dels idiotes", una molt divertida comèdia molt ben interpretada per la companyia amateur La inestable ceretana. Va ser una vetllada agradable, en què vaig riure molt i en què el teatre estava ple de gom a gom.

El teatre, especialment les obres interpretades per grups locals i sobre tot si són comèdies, són d'aquells pocs actes en què els puigcerdanesos es comporten dignament i omplen l'espectacle, acudint-hi en massa. Suposo que la gent té ganes de riure i de distreure's de les cabòries de cada dia.

Això em porta a plantejar novament la reivindicació que Puigcerdà hauria de tenir un teatre públic. Recordem que el Casino Ceretà, un local preciós, és de titularitat privada, tot i que va ser reformat de dalt abaix amb diners públics. Suposo que el fet que l'alcalde de llavors, el Sr. Rosell fos part interessada al Casino hi va tenir alguna cosa a veure.

El problema és que el conveni que es va signar amb l'Ajuntament de Puigcerdà és força desastrós. El municipi pot disposar del local una certa quantitat de dies l'any, però no s'especifica quins. A sobre, tot i que els estatuts no ho permeten, s'ha convertit en el local bis del Cinema Avinguda, un altre local privat i sembla que com que hi ha diners pel mig, el cinema acaba tenint sempre prioritat.

El resultat és que tenim una preciosa bombonera, propietat d'uns quants, per al seu lucre personal (cosa que em sembla perfecta), pagada amb diners de tothom (cosa que no entenc), però a l'hora de la veritat, l'Ajuntament és el darrer mico de la corda i no hi pinta res (cosa que encara entenc menys).

Potser és hora que l'Ajuntament es comenci a plantejar, per a un futur no gaire llunyà, la possibilitat de construir un local on es pugui fer teatre en condicions i, de pas, que pugui tenir més usos, ja que si s'hi inverteixen més diners públics, potser que serveixi pel màxim nombre d'activitats culturals.

Ja sé què em diran: que no hi ha diners. Això si directament no es posen a riure, però crec que és una reivindicació que la societat civil hauria d'assumir, perquè si esperem que els polítics se'n recordin de les infrastructures teatrals, passarà com amb el Museu: que porta gairebé dues dècades projectat i encara no funciona com a tal.

Ara bé, que no em diguin que és una cosa que no interessa a ningú, perquè el teatre s'omple cada cop i això és un fet molt visible. Tanmateix, també el podria fer servir d'auditori, perquè això de fer els concerts o al Casino o a l'església no es bona idea, donat que l'acústica de tots dos llocs no és l'adequada.

Què en fem dels nostres arbres?

Segons acabo de llegir en la premsa, els arbres del passeig 10 d'abril estan morts o mig morts i allà s'hi quedaran fins que es reformi (?) aquest espai. Fa anys que es veu que l'aspecte que presenten alguns exemplars no és gaire bo i alguns s'han quedat definitivament sense fulles. Vaja, que s'han mort.

Certament, no sé si aquesta espècie d'arbres (els castanyers bords) és la més adequada pel lloc i pel clima, però possiblement que no. Espero que aviat se susbtitueixin els arbres morts per altres de vius.

Com darrerament passa gairebé amb tot, la qüestió ha aixecat una certa polèmica. Sembla ser que alguns veïns del passeig van demanar amb pancartes que l'Ajuntament es fes càrrec de tenir cura dels arbres.

Això em fa pensar en què els arbres urbans del nostre municipi són maltractats impunement i ningú no aixeca un dit per impedir-ho. Els xiprers tallats del campanar sota l'administració Rosell, la destrossa que han fet ara a Rigolisa (a algú sembla que li ha molestat més el meu comentari sobre això que la destrossa en si mateixa, cosa que ja diu força sobra la persona en qüestió) i moltes més barrabassades.

Ahir mateix veia com podaven de mala manera els bedolls del passeig Josep Pla. Home, és que els bedolls no es poden gaire! Però si cal fer-ho, com a mínim fes-ho abans de la primavera, quan l'arbre no té fulles, i no pas ara!

No acabo d'entendre la professionalitat de moltes empreses de jardineria. No respecten res. Només van pels calés i punt. Els arbres, que es fotin. Si després es moren, ja en posaran uns altres. Igual els hi encarreguen a ells mateixos i més calés encara. Em fa pena.

I això val per a tothom. Quantes vegades he vist nens i no tan nens matxacant impunement un arbre mentre els seus pares s'ho miraven embadalits, tot rient-li la gracieta.

Per ser una població de muntanya que vol vendre paisatge i natura, em temo que hem d'aprendre molt encara del respecte envers aquesta. Sincerament, si maltractem així els arbres, després no m'estranya que es morin.

04 de setembre 2008

Turisme literari

L'Ajuntament de Puigcerdà ha decidit de posar-se en contacte amb l'editorial Planeta, que és qui té els drets de publicació a Espanya del darrer llibre de Carlos Ruiz Zafón, ambientat parcialment a Puigcerdà, a fi de crear una sèrie de recorreguts turístics literaris.

No cal que digui que em sembla molt bona idea. Altres indrets, com Barcelona, ja han explotat aquesta nova modalitat turística amb bons resultats. Si es fa mínimament bé, crec que es pot atreure un altre tipus de turisme que li aniria molt bé a la comarca.

Hi ha molts llibres ambientats a la Cerdanya, però potser aquest, per ser un best-seller i estar actualment de moda, pot ser una bona ocasió per gaudir d'un turisme cultural, diferent d'aquell que només cerca descansar o, com a mínim, anar a menjar ocasionalment arròs amb formigues al camp.

Un altre avantatge del turisme cultural és que es pot practicar qualsevol dia de l'any. No cal que sigui temporada d'esquí, o faci bon temps o sigui cap de setmana. De fet, el sector turístic cerdà demana a crits precisament això: la desestacionalització del sector.

Ara bé, el sector haurà d'acomplir també amb les expectatives. De què serveix portar turisme d'entre setmana o d'entre temporada si molts establiments resten tancats en aquestes dates? Aquells que s'hi adaptin tindran moltes més oportunitats de fer negoci.

Espero que el sopor i l'aburgesament en què viu la comarca pugui ser superat i iniciatives com aquesta arribin a bon port. El turisme cultural, a l'igual que el natural o el patrimonial, obren moltes perspectives, ja que la comarca en pot oferir molt i de bona qualitat. Ara caldrà que els principals interessats, el sector turístic i comercial, posi fil a l'agulla.

Quan les pedres parlen

Aquest estiu haurà estat notícia per a l'arqueologia cerdana per dos interessants esdeveniments. D'una banda, l'excavació i consolidament de les restes del poblat ceretà del Castellot, al municipi de Bolvir de Cerdanya. D'altra, per una nova campanya d'excavació al jaciment paleolític de Montlleó, a Prats i Sansor.

Del Castellot i de Bolvir ja n'he parlat a bastament en altres posts. Crec que es tracta d'una iniciativa lloable que tant de bo seguissin altres municipis cerdans, més preocupats en edificar fins al darrer centímetre quadrat del seu terme, que no pas a conservar el patrimoni que ens lliura el passat.

Com he expressat en moltes ocasions, la conservació no està enfrontada necessàriament amb el progrès. Ni cal conservar-ho tot, ni cal carregar-s'ho tot. L'equilibri és el punt de trobada de la gent sàvia i equilibrada i les restes arqueològiques, adequadament tractades, poden ser també una font generadora de riquesa a curt, mig i llarg termini, mentre que els ingressos per construcció els tens un cop i ja t'he vist prou.

A Montelló, al coll de Saig, es van trobar fa uns anys unes restes prehistòriques del Paleolític molt interessants. Ja en aquella època la Cerdanya era visitada per gent que venia d'altres terres i que pujaven a la comarca quan feia bon temps a caçar.

El jaciment, actualment en excavació, ha permès de verificar algunes interessants teories sobre la Cerdanya al temps de la darrera glaciació. Possiblement, hauria estat l'única gran vall pirinenca que no va restar aïllada tot l'any i hauria estat possible un pas més o menys estable cap a la resta del continent europeu.

Hi ha molts jaciments a la Cerdanya. Qui sap quins secrets amaguen! Per desgràcia, trigarem a saber-ho, perquè no sembla haver massa interès per part de les institucions en gastar-se els diners en aquestes coses.

Alguns d'ells ja no parlaran mai més, ja que han estat destruïts o malmesos. És molt trist sobreviure als segles de pluges, nevades i calorades, per acabar sota les pales d'una excavadora sense que ningú no hagi pogut desvetllar el seu misteri, sense haver deixat que les pedres parlessin del nostre passat, d'uns temps en què les coses eren molt diferents.

03 de setembre 2008

Periodistes que deixen molt que desitjar

Per qüestions personals sempre he estat lligat en certa manera al món del periodisme. Les primeres paraules que vaig aprendre a llegir, no van ser ni "mamà" ni "papà", sinó "La Vanguardia", el nom del diari barceloní.

Des de molt petit, llegia el diari i he après molt seguint aquesta pràctica. Un dia sense diari se'm fa tan llarg com un dia sense pa. Avui, en llegeixo tres cada dia i possiblement en llegiria més si en trobés més que em plaguessin mínimament.

És per això que tinc una bona perspectiva de com ha anat evolucionant el món del periodisme les tres darreres dècades a casa nostra. Se suposa que vivim en temps avançats i que la generació actual és la més ben formada de tots els temps. Se suposa.

Veig que al periodisme no passa ben bé així. Potser és que ara n'hi ha molts, de periodistes o de gent que es creu periodista pel simple fet d'haver estudiat la carrera. Però com tots els oficis, cal un cert art i una certa vocació, que molt sovint hi manquen.

Em molesta molt veure articles mal escrits, fins i tot amb faltes d'ortografia. Això vol dir que tant el periodista com el corrector no han fet bé la seva feina. Em molesten les notícies o els articles mal redactats, que no s'acaben d'entendre. N'hi ha, oh, si n'hi ha!

Però em molesta més la deixadesa. No entenc com algú que es té per professional i que es guanya les garrofes amb el noble art d'escriure, no es pren la molèstia de verificar una font, de contrastar una dada o d'aplicar una mica de seny a allò que publica.

No entenc que molts es limitin a copiar les notes de premsa que els envien les institucions, públiques o privades, sense ni canviar el redactat. Per a això ja tenim la versió oficial, no ens cal el periodista per a res!

Ja no parlem d'aquells que es vénen per una cadira a la fila zero o per uns copets a l'esquena o per quatre pobres exclusives, que no deixen de ser propaganda per qui les hi concedeix. A canvi, fan articles on lloen les excel·lències del seu amo amb una feredor que fa basarda.

I molts d'ells, van amb uns aires de prepotència i amb una fatxenderia insofribles, que sembla que siguin ells els protagonistes i no els narradors de l'actualitat, quan l'única cosa que fan és llepar les engrunes que els deixen.

N'he conegut uns quants de periodistes i els millors solen ser gent molt senzilla, educada i humil. Evidentment, hi ha excepcions, com pertot arreu, però no deixo d'enyorar amb una certa tristesa alguns que ja no practiquen l'ofici i que l'han deixat en mans de gent poc preparada que es pensen que són qui-sap-lo.

02 de setembre 2008

Petites coses que em fan feliç

De vegades em pregunten per què visc a Puigcerdà en comptes de Barcelona o en alguna altra ciutat. Molts són els motius, però realment, aquells que trobava més a faltar quan estava a Barcelona per qüestions d'estudis eren les petites coses, més que no pas el paisatge (que també s'enyorava).

Coses com la primavera i l'arribada de les primeres abelles i les primeres flors; les primeres pluges després de la gelada; els primers verds de les fulles que surten dels arbres; la flor blanca dels pruners.

Coses com l'estiu i aquelles tardes inacabables; els passejos nocturns amb l'aire càlid, tot veient cuques de llum; el volar erràtic dels rat-penats; els ocells que canten a l'alba; els prats florits; el cant dels grills; el raucar de les granotes; les tempestes nocturnes.

Coses com la tardor i aquells boscos plens de grocs, verds, taronges, ocres i vermells; els bolets a muntanya; l'olor de fulles cremades; el color de terra dels camps; els cels nets; els ocells migratoris que marxen cap a terres més càlides en grans estols; les pluges de tardor que fan crèixer els rius i els torrents.

Coses com l'hivern i els núvols de cristalls de gels; les nits serenes i glaçades, en què pots sentir les teves passes sobre el camí gelat mentre mires cap a un cel nítid i quallat d'estels; les candeles que pengen dels terrats; la primera nevada, que canvia el color i la lluminositat del paisatge cerdà; el xiular del torb; llevar-se del llit i trobar el carrer tot blanc de neu.

Molt poc d'això trobaria en una ciutat. Aquestes són les coses que recordo de la meva infantesa i no hi renunciaré així com així a elles. Petites coses que em fan molt feliç...

01 de setembre 2008

Cremà i fuga en re menor

Dissabte passat vaig decidir anar a treure el nas en això que anomenen "Cremada de carrosses" i que es fa al pavelló poliesportiu de Puigcerdà. Bé, el sopar es fa al pavelló. Les carrosses es cremen fora, com podreu comprendre.

D'anys anteriors ja havia dit que em semblava una mala idea, bàsicament perquè això de cremar les carrosses no em semblava bé, perquè en la meva opinió, el que s'havia de fer es salvar les que es poguessin i posar-les en un museu.

Però bé, tenint en compte que això dels museus està renyit amb Puigcerdà, que la major part de la gent reutilitza materials d'un any per un altre i que molts materials són deixats, fóra força difícil aconseguir aquest objectiu. Que li farem! No es pot tenir tot.

Pel que fa a la celebració en si mateixa, va ser força entretinguda. Les noies i nois de la comissió de festes (almenys els més joves) i de l'oficina de Turisme, regidora inclosa, estaven allà, treballant per tal que poguéssim sopar en condicions, cosa sempre d'agrair. Em va sorprendre veure algun fitxatge nou, cosa que aplaudeixo i des d'aquí vull donar-los ànims (eh, Òscar?).

El sopar va estar bé, amb amanida, samfaina, pa amb tomàquet, carn, salsitxa i botifarra a la brasa i gelat per postres. Llàstima de la cua. Com va dir una de les organitzadores que s'estaven a la barra servint el menjar: "És que no us han ensenyat a fer una sola cua a l'escola?". Doncs sembla que no.

El grup que més xerinola va fer (i amb el qual estava) i que va quedar-se fins al final, va ser el de la carrosa del transvasament. Van muntar un xivarri de mil dimonis amb un parell de megàfons, cridòria diversa i un atrezzo força "original", convertint la vetllada en una orgia eròtico festiva, de la qual deuen haver sortit un munt de fotos comprometedores, sota l'al·lucinada mirada de l'Alcalde.

Nois, us han de donar una subvenció addicional. A part de remullar-nos a tots i de gairebé carregar-vos la megafonia, vau ser els que vau animar el sopar, inicialment força ensopit fins que vàreu arribar.

També se'ns va obsequiar amb una cantada de peces breus de caire catalanista independentista, seguides i ballades per bona part del públic. Els no catalanistes van aprofitar aquest moment per tocar el dos.

En fi, una nit força moguda, divertida i plena d'estampes surrealistes força entretingudes. Espero tornar-hi l'any vinent.

Això sí, la cremà, a part de fer una flamarada espectacular, ens va omplir una mica el local de dioxines. Sort que ja havíem sopat!