28 de gener 2021

Cròniques del Coronavirus II

El món pandèmic és terrible per la gent que pateix i mor. Però pels altres, pot arribar a ser una veritable joia de l’humor surrealista en molts aspectes. Mirem-ho pel costat positiu (que no positiu d’una PCR, s’entén).

 

El grup Flaming Lips ha realitzat un parell de concerts a Oklahoma (USA), on els membres del públic, unes cent persones, podien gaudir del concert… dins d’una bombolla de plàstic d’aquelles de fireta. Vaja, a això hem arribat? No hem anat massa lluny en això dels grups bombolla?

 

Un hospital de Bilbao va vacunar d’amagatotis un munt de gent: repartidors, capellans, sindicalistes i altres individus. El seu director ho va amagar, però igualment s’ha sabut. Aquestes coses són de mal amagar. Ja veieu: burro l’últim!

 

En canvi, a Extremadura aquestes coses ja no passaran. Han canviat el protocol sanitari de vacunació per tal que els alts càrrecs del govern, que són imprescindibles, és clar, s’equiparin al personal sanitari (que és secundari). Així podran ser tan repel·lents com la resta de governants del país, però no hauran de dimitir per haver-se saltat la llei o un reglament.

 

La Unió Europea té la sospita que alguna empresa farmacèutica d’aquestes que fabriquen alguna vacuna contra la covid-19 s’ha estat venent importants quantitats de vacunes a altres països per un preu superior al pactat amb la UE. Si és cert, per un cop que les farmacèutiques tenien l’ocasió de demostrar que són quelcom més que monstres de fer diners, l’han perdut miserablement.

 

Un munt de persones es contagien per anar a una festa d’aniversari… d’un gat. Sort que no era un cocodril!

 

Aquí, a Catalunya, el govern anuncia que la gent podrà trencar el confinament municipal per anar als mítings electorals. Hores després, com si la cosa no anés amb ells, els partits que conformen aquest mateix govern, es fan l’orni i diuen que millor no anar a mítings fora del municipi on es resideix. Bravo, permeteu-me que no em tregui el barret, no sigui que em caigui el cap rodolant a terra!

 

I per acabar, una notícia de Galícia, terra de meigues, del poble de San Bartolomeu de Xove: una dona de 85 anys és enterrada després de morir per covid-19 i al cap d’uns dies apareix viva. Segons sembla, qui va morir va ser la seva companya de residència i per un error d’identificació la van confondre amb l’altra. M’imagino com devia ser la trucada telefònica a la família de la no-difunta dient-los que havia ressuscitat.

 

I així, qui dia passa, any empeny.