15 d’abril 2020

El millor i el pitjor


L’altre dia vaig llegir a la premsa que uns veïns d’una treballadora sanitària que havia donat positiu per coronavirus, van ruixar-li la porta de casa seva amb llegiu. Altres notícies similars, d’altres llocs del món, ens diuen que alguns veïns de treballadors sanitaris, molts dels quals ni tan sols estan infectats amb res que no sigui d’una vocació indestructible per la seva feina, han deixat notetes fastigoses a l’escala de l’edifici, tot demanant-los que se’n vagin a viure a un altre lloc.

Un altre cas: en el cotxe d’una metgessa li han pintat amb esprai la bonica inscripció de: “RATA CONTAGIOSA”. Així de cru.

Com deia en un altre escrit, puc entendre la por, però no la ignorància. Però això ja passa de tota mida. S’ha de ser molt roí, fastigós i desgraciat per fer una cosa així. Si ja ho seria fer-li a una persona qualsevol, encara moltíssim més fer-li a una persona que s’està deixant la pell i arriscant la seva salut i la dels seus per guarir la gent.

Molts d’aquests desgraciats que després surten a aplaudir cada dia a les vuit del vespre al balcó de casa seva, són els mateixos que manifesten aquestes conductes repugnants.

Tampoc cal anar gaire lluny: són de la mateixa estirp que els que quan arriba el cap de setmana -o quan sigui- agafen el cotxe i se’n van a la seva residència de la platja o de la muntanya, per carreteres secundàries, a altes hores de la nit, per tal que els controls de trànsit habituals no els enxampin.

Això demostra, clarament, que són conscients que estan violant la llei, que estan posant en perill la seva vida i la dels altres i que els importa un be negre amb potes rosses. És cert que aquesta crisi està traient el millor i el pitjor de la gent.

D’una banda, aquells que se sacrifiquen, fins i tot amb la seva vida, per ajudar els altres. D’altra, els miserables fastigosos que només pensen en si mateixos i en el seu bé a curt termini, si és que ni en això pensen.



2 Comments:

At 11:24 a. m., Blogger Joana said...

Tothom és molt solidari, fins que es pensa que pot estar en perill o amenaçat i llavors les tornes canvien, com dius, el millor i el pitjor

 
At 11:34 a. m., Anonymous Jordi said...

Ells mateixos es consideren essers de llum, superiors, per allà on pasen, la gent el hi tenen que fer reverencies.
Normalment es gent amb baix quocient intel·lectual i baixa autoestima.

 

Publica un comentari

<< Home