31 de gener 2011

Viure a Puigcerdà

Viure a Puigcerdà no és fàcil. Tampoc ho és a qualsevol altre indret de la Cerdanya. Té molts inconvenients: un clima dur, amb un hivern llarguíssim. Quan a la resta del país la gent ja va en mànigues de camisa, aquí encara no ens podem treure l'anorac. Per no parlar de la vegetació, que triga moltíssim a sortir. I la calefacció, que pot restar encesa fins abril ben entrat.

Som lluny de les principals vies de proveïment de serveis i productes. Per arribar a les ciutats hem d'agafar el cotxe i fer unes bones quilometrades i molts cops, segons on i per on anem, gratar-nos les butxaques. Per no parlar del combustible del vehicle. I si parlem de busos o del tren, preparem-nos i carreguem-nos de paciència!

Per postres, els caps de setmana, hem de suportar una invasió de persones provinents la majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona, sovint poc respectuoses amb el medi ambient i amb la comarca -per no parlar de amb els estadants- però que, malgrat tot, són una de les principals fonts d'ingressos de la comarca i donen de menajr a molta gent a la nostra petita Cerdanya.

Aquesta Cerdanya tan dividida per fronteres irreals, però ben presents a l'hora d'acomplir amb les burocràcies estatals o provincials. Sobre el terreny les podem ignorar, però sempre acaben sortint de nou. Un altre element que condiciona les nostres vides.

Tampoc els diferents pobles de la comarca estan ben comunicats amb algun tipus de línia de transport més o menys ampli i estable. Una mica de tren aquí, una mica de bus allà i, bàsicament, transport privat, que hem d'agafar per desplaçar-nos per la Cerdanya a gairebé qualsevol lloc.

Però, tot i així, m'agrada la puresa de l'aire. La tranquil•litat de les nits. La possibilitat d'anar a dinar casa i poder fer una becaina perquè tot està a prop i tenim temps. M'agrada poder-me escapar a la natura en un quart d'hora amb el cotxe, perquè tenim el bosc ben a prop, a tocar. M'agrada poder veure una meravellosa posta de sol o mirar els estels per la nit, si la meteorologia ho permet.

M'agrada poder agafar la càmera fotogràfica i anar a fer fotos després d'una nevada o passejar de nit amb vent i sentir com cruix el terra glaçat. O quan arriba la primavera, veure com van naixent les fulles i sortint les flors. M'agrada anar a dinar a tocar del riu o fer una excursió per la muntanya.

Si m'agradés esquiar, ho tindria també molt bé, perquè tenim un munt de pistes d'esquí alpí i d'esquí nòrdic, amb moltes instal•lacions a pocs quilòmetres de distància. No cal fer cues interminables per l'eix del Llobregat per atansar-nos-hi.

M'agrada despertar-me amb els rajos del sol, amb la piuladissa dels ocells matiners o sentir el dringar de les llunyanes esquelles. M'agrada el cant nocturn del rossinyol o veure a la tardor les aus migratòries en enormes estols als cels cerdans.

I el millor de tot: el diumenge per la tarda, em puc quedar a casa o sortir a passejar, però no he de córrer tot nerviós per agafar el cotxe o el tren i tornar a la ciutat. Puc continuar gaudint (o patint) la meva terra.

En fi, tot té els seus avantatges i els seus inconvenients. A fi de comptes, si l'hivern es fa massa larg i dur, sempre podem agafar el cotxe i escapar-nos un cap de setmana a l'interior o a la costa, on farà molt millor temps.

28 de gener 2011

Els barrufets

Tornem a les picabaralles polítiques sobre la zona blava a Puigcerdà. La proposta de l'Ajuntament (o hauria de dir de SABA?) és allargar un munt d'anys la concessió de la zona blava (d'aquí tres anys expirava) a canvi d'una rebaixa més que qüestionable.

I dic això, perquè la rebaixa s'aplica a la zona blava només els dies d'entre setmana, sempre que no siguin ni festius, ni del període del Nadal o de la Setmana Santa, ni del juliol ni de l'agost. Vaja, que sembla ser que aquests dies els puigcerdanesos no treballen i no cal que es beneficiïn de la rebaixa de la zona blava. I per descomptat, ni rastre de no pagar un dia a la setmana, com a tot arreu.

Curiosament, es fa aquesta proposta just quan estem a punt d'acabar la legislatura i per un període de temps força gran (tres legislatures). No cal ser gaire intel•ligent per donar dues possibles explicacions de les presses de l'Ajuntament per fer aquesta "reforma":

O bé no saben sumar o bé hi ha algun interès amagat a beneficiar a SABA, perquè és evident que SABA en resulta clarament beneficiada i els puigcerdanesos, clarament perjudicats. I quan això passa, hom es mosqueja, més tenint les eleccions a tocar.

Què és pretén, doncs? Què passa amb la zona blava que no para d'augmentar i que sembla que no s'acaba mai? No seria millor deixar-ho com estar i recuperar el control de les zones blaves d'aquí a tres anys? Així, l'Ajuntament podria posar les tarifes que considerés oportunes i santes pasqües.

Però sembla que no. Que com passa amb les autopistes de peatge, es rebaixa una mica el preu del servei a canvi de xuclar de la mamella dels contribuents durant molt més de temps.

La història de beneficiar a SABA d'aquest ajuntament ja fa temps que dura i sembla no tenir aturador. Ara se'ns diu que la mesura s'atura per consensuar-la amb el comerç, com si aquesta administració hagués tingut fins ara la més mínima sensibilitat envers el comerç puigcerdanès. Clar que s'apropen les eleccions i potser això ha fet reflexionar als regidors sobre les possibles conseqüències electorals de tenir de culs el comerç. Chi lo sa!

18 de gener 2011

Cants de sirena

Actualment s'estan celebrant els campionats mundials de surf de neu (aka snowboard) a la Molina i ens han venut l'esdeveniment com si fos una mena de pluja d'or per tota la comarca. Altrament, una cosa similar, però de més grans magnituds se'ns està venent amb uns hipotètics jocs olímpics d'hivern , tutelats, això sí, des de Barcelona. Parlem-ne!

En primer lloc, tenim aquesta molesta tutela de Barcelona. Sembla ser que som un territori menor d'edat que no pot anar pel món si no és de la maneta de mamà Barcelona. I després tenen els sants nassos de dir-nos que volen promocionar el Pirineu, quan el que s'està fent és promocionar clar i català Barcelona, que és la marca coneguda.

En segon lloc, de pluja de milions res de res. La major part dels integrants de les delegacions esportives van amb una mà al davant i una altra mà al darrere. Dit d'una altra manera: que menjaran frankfurts i beuran una coca-cola. Els que s'entaularan a gaudir de la cuina pirinenca seran una minoria.

És cert que aquests esdeveniments poden omplir una part dels hotels de la comarca -els més propers a les pistes d'esquí- durant uns dies, però poca cosa més. Puigcerdà i els altres pobles de la comarca no presenten prou atractius per molts d'aquests hipotètics visitants com per justificar una escapadeta.

Sobre la promoció del Pirineu i de la Cerdanya, continuo dient que és una pluja fina continuada, una feina de molts anys, no la típica fantasmada ibèrica de fer un gran esdeveniment del qual després no se'n recorda ningú, però que deixa uns deutes i unes cicatrius sobre la comarca on se celebra que fa feredat.

Dit d'una altra manera: hem de trinxar la comarca fent autovies i més túnels i acabar de destrossar l'alta muntanya per un esdeveniment que durarà quinze dies, que deixarà unes infraestructures que no hi haurà manera d'amortitzar i que es carregarà bona part de la bellesa de la Cerdanya?

De debò val la pena això per omplir quatre restaurants o quatre hotels durant quinze dies? Qui pagarà després la factura? I no parlo només de la factura econòmica, sinó la destrossa ecològica i paisatgística. De debò creiem que la gent canviar el glamour dels Alps pels Pirineus? Potser alguns sí que ho faram, però desenganyem-nos, serà una minoria molt poc representativa.

Si realment volem que el Pirineu esdevingui una potència turística, hem de treballar tot l'any i no centrar-nos només en l'esquí, que amb el canvi climàtic cada cop serà més irregular i deprendrà més dels canons de neu i, per tant, de tenir reserves importants d'aigua.

Cal un treball de promoció continuat, amb una bona oferta de producte sostenible, no només esportiva, sinó cultural i gastronòmica. Només així, podrem tenir turisme tot l'any i viure d'un turisme sostenible i no caldrà que tinguem les millors carreteres del país ni la major densitat de túnels per quilòmetre quadrat de l'hemisferi nord.

10 de gener 2011

Pastorets desnonats

Ahir diumenge al capvespre vam poder gaudir d'una nova representació de "Els Pastorets" de Folch i Torres a càrrec de la Inestable Ceretana. Val a dir que la representació va ser un èxit, que el teatre estava força ple i que la gent va sortir molt contenta de la sessió. La meva enhorabona a tots els participants, que van ser moltíssims: actors, músics, cantaires, dansaires i altres col•laboradors. Fins aquí tot flors i violes.

Ara ve la patacada. S'haurien de fer públiques les condicions infames en què s'han hagut de portar aquests Pastorets. En primer lloc, el Casino es va negar a deixar la sala del teatre el dia 26, Sant Esteve, per representar els Pastorets el dia que toca, tal i com mana la tradició des de fa més d'un segle. Motiu? Feien cinema. Mira que bé! I no saben que aquest dia no es pot fer cinema perquè s'han de fer Pastorets? Sí, però mira, sembla que miraven cap a un altre costat quan es distribuïen les dates d'ús del teatre.

A sobre, com que gairebé cada dia s'ha fet cinema, els assajos s'han hagut de fer en hores intempestives i sort n'hi ha hagut que els actors són uns sants carregats de paciència, perquè altres ho haurien engegat a dida i els carlins que els matés Déu, que si no per què els feia!

Durant la sessió, en un petit apartat, es va llegir una nota reivindicativa explicant per sobre aquests fets, però crec que calia deixar constància escrita d'allò que passa al Casino. És molt senzill: el Casino és una entitat PRIVADA que arran de la remodelació que es va fer fa poc més d'una dècada amb diners públics, va signar un conveni segons el qual, l'Ajuntament es reservava l'ús de la sala del teatre la meitat dels dies de l'any.

Feta la llei, feta la trampa. El Casino va decidir de llogar la sala per fer cinema a una empresa privada -que ja disposa d'una sala a Puigcerdà, molt més gran i més ben condicionada que la sala del teatre. Amb això s'asseguraven friccions, perquè tothom vol fer coses els dies de festa.

Naturalment el Casino, que cobra molt més pel lloguer de la sala al cinema que el que pot treure ocasionalment d'alguna representació teatral, afavoreix descaradament els interessos del cinema. I l'Ajuntament s'ho mira embadalit, sense fer ús de la seva potestat de fer servir la sala del teatre perquè sembla que no vol embolics amb el Casino.

Resultat: el poble que es foti! Si no es fan més representacions teatrals és perquè en aquestes condicions és impossible assajar i després fer una obra en condicions. I no parlem de les modificacions sofertes per la caixa de l'escenari del teatre, que hipotequen molts tipus de muntatges teatrals, tot per estalviar en calefacció.

Des d'aquí insto a l'Ajuntament i especialment al responsable de l'Àrea de Cultura que faci valer el drets dels puigcerdanesos de poder gaudir en condicions de la Sala del Teatre del Casino Ceretà almenys la meitat de l'any, tal i com mana el conveni signat per ambdues parts, almenys mentre aquest conveni tingui vigència, a fi que puguem gaudir de Pastorets i d'altres representacions teatrals, que bona falta ens fa.

04 de gener 2011

Fum, fum, fum!

Per començar he de dir que jo no sóc fumador ni ho he estat mai i que el fum del tabac em molesta profundament. Però hi ha una sèrie d'aspectes de la recent llei antitabac que trobo absurds o innecessaris.

En primer lloc, els locals que tenen un espai habilitat per a fumadors i amb extracció d'aire, quin mal fan a ningú? Si l'aire es va renovant, quin mal li pot fer als cambrers? A més a més, tampoc cal demanar una puresa de l'aire equivalent a la del Pirineu. La major part dels locals es troben en ciutats força contaminades i no per això prohibeixen la circulació dels cotxes, principals focus generadors de contaminació atmosfèrica.

En segon lloc, està el tema dels parcs infantils. Per què no s'hi pot fumar si és un espai obert? Per no donar "mal exemple" als nens? Llavors, perquè es pot fumar als estadis de futbol que també estan plens de nens?

En tercer lloc, els hospitals. Em sembla molt bé que no es pugui fumar dins, però quin problema hi ha de fumar fora? I insisteixo amb el tema del fum dels cotxes: a aquests per què no els prohibeixen de circular al costat dels hospitals? Ah, per cert, a mi no m'agradaria que m'operés un metge am "mono" del tabac...

Com a cua dels despropòsits d'aquesta llei, ara resulta que es pot fumar a les terrasses dels bars, però com que fa fred, s'instal•len estufes de gas. Mira que bé! I el gas no contamina! Concretament, produeix CO2 i es malbarata el calor que dóna gust! Com que ens sobren els calés, vinga a llençar energia a l'atmosfera!

Per postres, aquesta llei pot afectar negativament els comptes d'explotació de bars i restaurants en uns moments de crisi econòmica galopant. Fins i tot el moment no és el més adequat.

I què fa el Govern per acabar d'adobar-ho? Doncs insten a què els ciutadans denunciïn els infractors. Torna l'època de les denúncies anònimes! Que bonic! Ho ensenyaran això també a l'assignatura de l'educació per la ciutadania?

03 de gener 2011

Aquests dies

S'apropa la nit de Cap d'Any. Les presses, els darrers detalls i si has d'agafar el cotxe, cues pertot arreu. Els supermercats força buits perquè la gent s'enduu tot aquesta nit i es mengen gairebé qualsevol cosa, sigui barata o cara. N'hi ha per tots els gustos i per a totes les butxaques. Un zumzumeig especial se sent a l'ambient. La gent frisa per anar a sopar i celebrar el cap d'any.

Ja són les dotze. Tothom prenent-se les uves, seguint les campanades d'allà on vol i brindant amb xampany, fent els típics bons propòsits i mirant de passar-s'ho tant bé com sigui possible, desitjant que el 2011 sigui millor que el 2010, cosa que no hauria de ser especialment difícil.

Matí del dia 1. Els carrers força deserts, amb restes de les celebracions de la nit anterior. Alguns, encara continuen la festa. Altres, han anat a veure sortir el sol. La majoria, tracten de dormir una estoneta abans del dinar.

Dinar. Molts cops en família. Una altra celebració gastronòmica, com si n'hi hagués poques aquests dies.

Per la tarda, la vida es torna a reactivar. Els bars i restaurants -no tots- tornen a obrir i la gent torna a envair els carrers. Sembla que si no haguessin tingut prou de celebracions, encara.

Nit. Una bona mostra de la societat puigcerdanesa omple el Casino Ceretà per gaudir del Concert d'Any Nou, organitzat per Joventuts Musicals de Cerdanya. Afortunadament, força ple i amb la gent amb ganes d'esbargir-se una estona i de començar l'any nou amb música. Amb una bona orquestra i una bona soprano, ens van delectar amb valsos i peces típiques d'aquestes dates, així com amb àries d'opereta, que és el que toca per Any Nou.

I dilluns, molta gent torna a la feina. Ja només queda la Nit de Reis i la conseqüent festassa del dinar de Reis. Després vindran les rebaixes, les dietes i la pujada del gener...