Com han canviat les coses

De casualitat, he rellegit un escrit que vaig fer sobre el català l’any 2008, i déu-n’hi-do com han canviat les coses!!!

 

Per començar, algunes referències tècniques o culturals ara fan gràcia. Parlava dels DVD, quan avui ja han passat a la història. O d’enviar SMS, quan vivim en l’era WhatsApp o Tik-Tok. Els canvis tecnològics han estat profunds.

 

Però els canvis sociolingüístics també ho han estat. Llavors, semblava que bona part de la immigració, especialment la llatinoamericana havia decidit que el català era un factor d’integració prou interessant i que valia la pena aprendre català i fer-lo servir.

 

Avui dia, llevat d’algunes excepcions, això gairebé no passa. De fet, molta gent del país, especialment els joves, han renunciat a parlar el català. Ho fan a classe com a obligació acadèmica, però quan surten al pati o de l’escola/institut/universitat, passen directament al castellà.

 

De fet, en alguns àmbits acadèmics, fins i tot en les classes és difícil sentir parlar català, especialment en certs entorns universitaris.

 

Les denúncies per discriminació lingüística han augmentat exponencialment. I sempre en la mateixa direcció: en contra del català, no del castellà, on són força escasses.

 

Fins i tot alguns partits suposadament catalanistes renuncien demanar als immigrants l’obligatorietat d’aprendre unes nocions bàsiques de català. Amb això transmetem el senyal inequívoc que als catalans ens importa un bé negre la nostra llengua.

 

A l’àrea metropolitana de Barcelona, el català gairebé ha desaparegut. I no parlo de poblacions on la forta immigració andalusa i extremenya dels anys 50 i 60 va deixar una forta empremta, sinó al centre “pijo” de la ciutat. El català està “démodé”, no té “glamour”. I així ens va.

 

Li carreguem els neulers a la immigració, però fet i fet, els primers que hem renunciat a fer-lo servir de manera universal som nosaltres. La literatura catalana o la presència del català a internet són ben fortes. El IEC es preocupa perquè la IA escrigui correctament en català. Hem aconseguit que algunes plataformes ens doblin o subtitulin al català algunes pel·lícules i sèries, però després les mirem en castellà.

 

Catalunya és una comunitat cultural basada en la llengua i la cultura catalana. Si la perdem, la nostra identitat s’esvaeix. Què serem llavors? Castellans del nord-est? Catalans descafeïnats? Cosmopolites sense arrels? Potser que ens ho pensem abans no sigui massa tard, si és que no ho és ja.