Botànica neorural

En temps reculats, anaves per la muntanya pirinenca i et podies trobar algun os amb males puces, o potser un llop famolenc. Però ara la cosa ha canviat. La muntanya s’ha antropitzat i a certes persones els hi ha entrat la fal·lera de cultivar plantes enmig del bosc.

 

Vas caminant i tot de sobte et trobes una extensió de bosc o una antiga feixa on hi han plantat unes curioses plantes molt verdes, amb unes fulles ben característiques que treuen uns capolls florals que sembla que es fumen. Ai las!

 

Per algun motiu, sembla ser que a les autoritats policials del país no els agrada que la gent es dediqui a la floricultura silvícola d’aquestes plantes i fins i tot tenen drons per controlar-les. Llavors, quan localitzen una “plantació”, hi van i se la carreguen, per gran disgust del neopagès neorural que amb tanta dedicació havia cuidat les plantetes a fi de treure’s, pel que diuen, un bon souet a final de mes.

 

En alguns casos, la dedicació per les plantes és tan extrema, que hi acampen allà mateix, en tendes de campanya i les vigilen amb avidesa, no sigui que algun cérvol agosarat decideixi fer una bona menja i acabi en alguna població de la vall fent coses rares amb els aborígens.

 

Ja se sap que darrerament els animals del bosc tenen una certa tendència a habitar entre nosaltres. Potser aquestes plantacions tenen alguna cosa a veure. No m’estranyaria gens.

 

En fi, que tot i que saludo de grat l’augment de l’interès per la botànica per part de molta gent de ciutat (i d’algun despistat rural, també), sembla que a les autoritats els agrada més que planteu petúnies al balcó de casa vostra i deixeu els boscos i els camps en pau.

 

Feu-los cas, no fos que acabéssiu emmanillats i processats per atemptat contra la salut pública, que sempre és una cosa que queda molt lletja als expedients per buscar feina. La botànica no està feta per a tothom.