La fi del nivocè

El govern de la Generalitat de Catalunya enterra definitivament el projecte dels Jocs Olímpics d’hivern del 20xx. Gran titular de premsa.

 

El millor? Que deixarem de llençar diners en un projecte especulatiu en què el territori cada cop hi creia menys i que estava clarament amenaçat pel canvi climàtic.

 

El pitjor? Que se’ns furta la possibilitat d’expressar democràticament la nostra opinió en un referèndum i que ara, les inversions promeses no es faran amb l’excusa de sempre, que és que no hi ha diners. Per a aquestes coses, s’entén.

 

Mentrestant, continuarem abocant diners al sector de la neu, que dona de treballar directament, sobretot, a gent de fora del territori i indirectament a cada cop menys gent del territori. Un model de negoci obsolet, però encara actiu i amb una certa potència, que hauria de pensar-se seriosament la seva reconversió.

 

Fa dies que es parla que les estacions d’esquí s’han de reconvertir en estacions de muntanya. Cal potenciar el coneixement del medi natural, les activitats no agressives al medi i fer instal·lacions relacionades, com per exemple, un centre d’alt rendiment esportiu en alçada, com el que tenen els francesos a Font-romeu.

 

A Cerdanya ja se’ns va escapar l’INEF a la Seu (i moltes altres coses), així que potser que ens hi posem plegats a demanar inversions serioses en el territori que no siguin canons de neu. Inversions que portin nous professionals de nivell mitjà i alt, que poden ser els mateixos cerdans que marxen a estudiar fora de la comarca i ara ja no tornen.

 

El sector privat ha de fer els deures, però el sector públic, també. No pot ser que totes les inversions es realitzin a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És cert que allà s’hi concentra la major part de la població, però el Pirineu té la tercera part del territori i si volem que continuï estant habitat i tingui futur per als seus pobladors, cal abocar-hi diners.

 

Si no, que ens avisin clarament i potser la gent començarà a marxar de la muntanya a la ciutat. I si volen que els atenguin quan pugin a la Cerdanya, que es portin el seu servei personal, perquè aquí no quedarà ningú.

 

 

Vindran temps millors?

L’altre dia estava en un bar prenent un cafè i sentia com la propietària deia que, a Puigcerdà, cada cop hi pujava menys gent, que el turisme era la nostra única font de finançament i que, per tant, l’havíem de defensar de totes totes. Com que no tenim fàbriques hem de defensar el turisme.

 

I si provem de deixar de defensar tant un model que ens empobreix, ens gentrifica, ens expulsa de casa nostra, impedeix que les noves generacions puguin viure i treballar a la comarca, ens manté per sota de la renda mitjana catalana i ens atabala cada cop més dies pel que fa al trànsit rodat i les multituds de persones que sembla que es comporten sovint com si estiguessin al seu reialme particular i no a casa d’uns altres?

 

I si provem de cercar capital per instal·lar fàbriques que no contaminin, negocis tecnològics, indústria agroalimentària, granges solars i altres opcions no estrictament lligades al turisme?

 

I si els demanem a les autoritats que lluitin per portar noves empreses, però també alguna facultat universitària o altres serveis a un Pirineu enorme però força buit de gent?

 

I fins i tot, encara que defensem el turisme, i si provem de cercar noves modalitats de turisme que s’interessin més pel medi ambient, per la natura, per la cultura, per la gastronomia, pels nostres cels i paisatges, per les nostres festes i tradicions i menys pel postureig i per anar a destrossar la muntanya?

 

Només ho proposo, eh? Tinc clar que no hi ha gaire interès que això passi. La major part de la gent que té un negoci o treballa en el sector serveis i especialment al turisme, no té cap intenció de canviar de negoci. Que neva menys? Que fa més calor? Que no plou tant? Bé, ja vindran temps millors.

 

El problema és que potser no vindran o trigaran molt a venir. I mentrestant, què?

 

La Cerdanya està de moda. Però les coses igual que pugen, poden baixar. No estem preparats per al canvi climàtic. Qui sap? Potser no tindrem neu a l’hivern, però amb les calorades de l’estiu, la gent pujarà més a Cerdanya i canviarem els mesos bons de l’hivern pels mesos de l’estiu.

 

En tot cas, no ho tenim previst. No hi ha planificació. No hi ha lideratge. Només es xerra i se li dona la culpa als polítics, com si la culpa no fos de tothom. Però la culpa és molt negra i no la vol ningú.