21 d’agost 2008

Promocionant les cultures

Ens hem tornat tots plegats tan "fashion", tan moderns, tan universals, tan cosmopolites i tan multiculturals que fa una mica de basarda i tot. Darrerament, pertot arreu que mires veus anuncis de espectacles multiculturals, partits de fubtol multiculturals, festes multiculturals i tot acaba en multicultural com pa torrat.

Així, l'Aucer ens organitza un curs sobre cultura brasilera, tenim cursos de Tai-chi per donar i per vendre, Qui-gong, Feng-shui i qualsevol cosa que soni a oriental, tingui sentit o sigui una completa bajanada.

A Puigcerdà tenim una festa multiètnica, una lliga de futbol per nacions (???), cuines exòtiques i tot tipus d'activitats ben acolorides, ètniques i la mar de "cool", progres i de mestissatge.

Molt bé, molt bé, cap inconvenient. A la gent li agrada veure coses noves. Però és que amb tant de color, ens hem oblidat de la nostra pròpia cultura. Els llibres de poesia catalana es moren coberts de pols a les lleixes de les poques llibreries que resten obertes.

Gairebé ningú no va a ballar sardanes les nits d'estiu. De fet, amb el cost econòmic que representa portar una cobla, no m'estranya que molts ajuntaments s'ho pensin dues vegades abans de gastar-se uns bons calés per què ballin només quatre o cinc persones majors i algun turista despistat.

Fes una conferència sobre la història de Catalunya i podràs comptar amb els dits de la mà els assistents. En canvi, fes-ne una sobre vudú o sobre com llançar les cartes i faràs ple segur.

Ensenyar als nens a ballar sardanes a les escoles fa de rústic, però la dança del ventre o les sevillanes són d'allò més modernes. I així podria continuar força estona, però tampoc es tracta de deprimir-se, oi?

Ens hem aculturalitzat. Ens han fet creure que teníem una cultura provinciana, de segona o tercera divisió, que no estàvem a l'ona de la modernitat. És clar que els que ens ho volien fer creure, allò que volien de debò era vendre'ns la seva de cultura, que no és menys provinciana que qualsevol altra.

Potser algun dia m'hauré de plantejar canviar els castellers, les sardanes, Espriu, Gaudí, Ausiàs March, Dalí o Pau Casals per les 'marching bands', el fox-troth, Milton, Eiffel, Shakespeare, Rubens o Beethoven, però us asseguro que no ho canviaré pas mai de la vida per les curses de braus, los Morancos, la Conferència Episcopal, les folklòriques ni per "La Selección". Fins aquí podríem arribar!

Cadascú té la seva cultura i no s'enriqueix més per canviar-la per una altra. Això em recorda l'acudit que corria a l'època d'en Franco segons el qual, el dictador li oferia a Pau VI de canviar-li la cuixa de la Sofia Loren pel braç incorrupte de Santa Teresa i el Papa li responia: Em dic Montini, no Tontini. Doncs això.

7 Comments:

At 9:56 a. m., Anonymous jordi said...

Fa uns 2 anys vaig parlar amb qui s'encarregava de la colla castellera (no era Juan Amaro)i em va comentar la de problemes que tenien per trobar voluntaris, fins i tot algun cap de setmana havien reclamat això sortint a ballar a la plaça del Call.
He arribat a veure tot una colla sardanista tocant a Puigcerdà i 7 persones contades, no nomes ballant, si no al lloc en qüestió. Tenim que tenir en compte que la colla sardanista li costa a l'ajuntament entre 600 i 800 euros, a part del desmoralitzador del fet en si.

 
At 11:43 a. m., Blogger Meister said...

Molt bé, i un cop constatats els fets... alguna solució?

 
At 12:17 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Crec que la solució (si n'hi ha) ve d'un compromís individual. En primer lloc, crec que la cultura local s'ha d'ensenyar a les escoles. Per exemple, això d'ensenyar a ballar sardanes no estaria gens malament. Després, crec que hi ha d'haver cursos dirigits a gent vinguda de fora. Pot ser un altre element integrador.

Pel que fa a altres aspectes de la cultura, com la història o la literatura, tot passa per què la gent la valori més. No crec que sigui només un problema institucional, tot i que les institucions i associacions culturals podrien posar una mica més per part seva, també.

Es poden fer cursos i conferències diversos de cultura catalana i promocionar-los per tal que la gent hi vagi. Tot sovint es fan activitats interessants però pocs se n'assabenten.

Però en darrera instància tot passa per què la gent del país valori més la seva cultura. A mi no em val això de treure la senyera al balcó l'11 de setembre. El que cal fer és vendre i mostrar la cultura catalana cada dia de l'any, no només un dia i perquè toca i fa bonic.

 
At 2:06 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Lo "multicultural" deja dineros provenientes de subvenciones de la Generalitat, lo local más bien genera gastos.
Lo "diferente" mejora imagen (de cara a los demás, internamente ya se sabe qué hay).
Por de la colla gegantera, funcionó hasta agosto del 05 con Roser Peñarroja, quien, ese día distribuyó entre la gente octavillas justificando que no tenían portadores suficientes.
Año 2006 y hasta lo que sucedió, de lo cual ya hemos enviado notas dode corresponde, la llevamos nosotros hasta una fecha que es algo rara y que de momento, la dejamos así.
En cuanto a la cultura catalana, fuimos a varias clases, las que nos permitió el tiempo físico, a cargo de JOAN SANTAELLA y que se impartieron en el colegio ALFONSO 1º de cerdanas.
Una experiencia a repetir.

El resto, el de impartir o incentivar a la gente a conocer su propia cultura es un desafío a seguir, por menos que sean los asistentes, pues un pueblo sin cultura es un pueblo sin identidad.
Creo que es tiempo de hacer más que de criticar, así, que si se animan a hacer algo, tan solo inviten, desde la asociación intentaremos la máxima colaboración, todo lo que signifique conocer y participar de la cultura de nuestra nación de acogida es no solo bienvenida, merece y tiene todo nuestro apoyo.
Por cierto, si alguno se anima a compartir conocimientos de catalán hablado, o más, comuniquelo que pronto le llenamos de gente dispuesta a aprender su lengua y hacer de ella NUESTRA lengua en común.

 
At 2:10 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Algo para Jordi, no conozco desde los 5 años que llevo aquí colla "castellera" solo gegantera, de correfocs y de grallas.
Se nota que los conocimientos de SU propia cultura superan los mios, me gustaría conocer esa "colla castellera" que repito ni conozco ni he visto actuar en la villa en estos 5 años.

 
At 4:04 p. m., Anonymous jordi said...

Perdona Juan ha sido un lapsus, quise decir gegantera.

 
At 9:12 p. m., Blogger Meister said...

A mi em sembla lamentable que algú que veu escrit repetides vegades la paraula SARDANA i després escriu CERDANA i pregona un respecte per la nostra cultura a mi em sembla que n'està poc legitimat. És una mica com allò de la bíblia: "que la teva mà esquerra no sàpiga el que fa la mà dreta" o viceversa, que no ho recordo exactament.

En qualsevol cas, la gent té tendència a no comprometre's (o a fer-ho sense intenció de complir-ho) i per això els meus dubtes sobre les actuacions a títol individual. I, a més a més, això de la moda "estrangera" és molt "cool" i vesteix molt. No m'extranya que els darrers cursos AUCer hagin estat de cultura brasilera, d'embotit ibèric o de protocol amb altes esferes polítiques i econòmiques. Per no parlar d'un element típic i català com la "risoteràpia?".

A mi em sembla que no és el camí a seguir, però té èxit i s'ha d'analitzar.

I ja faig un avís: ara toca la moda transfronterera. En lloc de cerdans, serem transfronterers: biblioteca transfronterera, guarderia transfronterera, hospital transfronterer, bombers transfronterers, gasolineres transfrontereres, amaros transfronterers... xD

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home