30 de desembre 2008

Reflexions de l'any que fina

L'any 2008 ha estat un any políticament força mogut a la Vila de Puigcerdà. Entre altres coses, hem pogut veure un cert moviment a la blogosfera de caire reivindicatiu o directament polític en contra dels actuals ostentadors del poder a l'Ajuntament.

Era de preveure. Un mitjà que garanteix una certa difusió, emparada en l'anonimat havia de ser utilitzat per gent crítica que no vol o no pot donar la cara pel motiu que sigui. Aquells que sí que hem donat la cara des del primer dia, con jo mateix, ens podem dividir en dos grups ben definits: els que hem procurat mantenir una certa objectivitat i imparcialitat i aquells que s'han decantat descaradament a favor o en contra d'una determinada opció.

Particularment, he procurat que aquest bloc no fos partidista. Polític sí, perquè crec que la política és una cosa bona en si mateixa i lamento el desinterès creixent que aquesta genera a la nostra societat. Però el que no faré ara com ara serà començar a criticar o apoiar sistemàticament i públicament una determinada opció política, perquè ni m'interessa personalment, ni ha estat mai l'objectiu d'aquest bloc.

Alguns m'han dit que això d'escriure un bloc d'aquestes característiques fa de polític frustrat. Potser sí. Cadascú pot opinar legítimament allò que vulgui. Particularment crec que no tinc res de polític frustrat. M'agrada la política i si vulgués militaria de manera activa. El que passa és que crec que la blogosfera és un espai que també cal omplir i que no es pot deixar només als partits.

L'origen del bloc va ser ben curiós. Estava cursant el nivell D de català i vaig creure que escriure gairebé a diari en català podia ser una experiència interessant que m'enriquiria personalment en el terreny cultural i lingüístic. A més a més, no negaré que sempre m'ha agradat donar la meva opinió, fins i tot quan no me l'han demanada.

A poc a poc, la cosa va anar derivant i vaig començar a parlar de temes quotidians, especialment relacionats amb Puigcerdà i la Cerdanya, perquè eren els més propers. Els comentaris deixats també reforçaven aquesta tendència. Quan parlava de segons què, no hi solia haver comentaris, però quan parlava de temes locals, s'encetaven de vegades encesos debats. És normal que la cosa anés derivant paulatinament cap aquí.

Sempre he procurat raonar acuradament les meves opinions. Comptat i debatut, opinar per opinar no té gaire sentit. No tinc pas complex de tertulià mediàtic. Si una cosa no la puc raonar prefereixo callar-me-la i deixar-la en un àmbit estrictament personal.

En tot cas, el bloc és una cosa viva i continuarà evolucionant mentre el mantingui actiu. Darrerament, la política local potser m'interessa menys que abans, la qual cosa no vol dir que tingui intenció de deixar-ne de parlar, però estic més per qüestions culturals o de divulgació.

Crec que la comarca necessita un impuls en aquestes matèries i criticar les mancances només és un primer pas. Després cal posar-nos-hi a solucionar-les, cosa no sempre possible ni senzilla.

23 de desembre 2008

Local jove

Des de dissabte per la tarda, Puigcerdà compta amb un local per al jovent de Puigcerdà. Aquesta infraestructura, llargament reivindicada, es troba al complex de la plaça del Regne de Mallorca.

Aquest local ha de servir per dinamitzar una sèrie d'activitats destinades al jovent de la Vila i potenciar un dels nous espais que recentment s'han afegit al teixit urbà puigcerdanès.

Potser el principal problema no sigui tant la manca d'infraestructures (se n'han fet moltes la darrera dècada: la Residència, llars d'infants, els ascensors inclinats; i se n'estan fent o se'n faran: un centre urbà peatonal, l'Hospital transfronterer, una nova escola, una nova llar d'infants, etc) sinó una manca d'orientació clara en polítiques cap al jovent.

Tampoc és que sigui una crítica. A fi de comptes, tots sabem que costa moltíssim implicar el jovent en qualsevol projecte avui dia, potser perquè són hiperindividualistes, potser perquè tenen un ampli ventall d'ofertes de lleure.

Però si ens ho mirem detingudament, a part d'activitats esportives, què pot fer un jove un diumenge per la tarda a Puigcerdà? Anar al cinema? Quedar-se a casa jugant amb la Wii? Tancar-se en un bar per jugar al futbolín?

D'altra banda, Puigcerdà, per la seva situació econòmica i geogràfica (destinació turística de classes benestants) té problemes greus de drogoaddició i alcoholisme. Calen polítiques valentes en aquest sentit destinades especialment als joves, la part més vulnerable de la nostra societat pel que fa a aquestes qüestions.

Esperem que el nou local jove serveixi per difondre i posar en pràctica polítiques per al jovent i no esdevingui una infraestructura buida de continguts.

19 de desembre 2008

Relliscades

Darrerament s'han repintat alguns passos de zebra a Puigcerdà i he observat amb agradable sorpresa que els han fet amb uns relleus per tal que la gent no rellisqui en passar per sobre quan estan molls o ha nevat.

Una de les coses que criticava de la senyalització de la Vila era precisament aquesta. Sembla que l'Ajuntament ha posat fil a l'agulla. Espero que, a mig termini, conforme s'hagin d'anar repintant la resta de passos de zebra, es faci de la mateixa manera.

En qualsevol cas, la polèmica actual a la Vila és el tema de la neteja de la neu, problema endèmic en una població que de muntanya que hauria d'estar més que acostumada a les nevades freqüents i que hauria de disposar d'un protocol d'actuació més eficaç per aquestes tasques.

El problema de la neu és que si no es retira ràpidament, es trepitja i es glaça i després costa moltíssim de treure-la. Entenc que l'Ajuntament no pot ser pertot arreu alhora i crec que els veïns haurien de col•laborar una mica més en la neteja del seu tros de vorera en comptes de carregar-ho tot a l'Ajuntament.

Però en qualsevol cas, com deia, és un problema antic. Alguns es queixen que no els tiren sal; altres, que treuen la neu del davant de casa seva i que quan passen les llevaneus, els tornen a deixar una muntanya de neu al davant; i així successivament.

La superfície urbanitzada de Puigcerdà ha crescut molt i, tot i que les nevades són menys rigoroses i freqüents que fa unes dècades, continuem tenint els mateixos problemes de sempre. Potser és l'hora d'asseure's tots plegats i determinar com i qui ha d'actuar, on i quan. Almenys, així tots ho tindrem clar.

15 de desembre 2008

Neven calés a la Cerdanya

S'acaba de disputar aquest cap de setmana la Copa Mundial d'Esquí alpí femení a l'estació de La Molina, amb gran èxti de públic i felicitacions unànimes per part de tothom pel que fa a l'organització. A sobre, han tingut la sort que hi havia neu i que continua nevant, cosa que trenca la mala imatge d'Espanya com a país on neva poc.

Aquest esdeveniment ha suposat un desplegament enorme de mitjans periodístics, tècnics, policials i, per descomptat, de públic que segurament hauran injectat una important quantitat econòmica a la comarca en una època que no és temporada alta i en temps de crisi.

No cal dir que aquest tipus d'esdeveniments són benvinguts per l'economia local i que tant de bo es poguessin fer més. Clar que, quan la gent s'anima i comença a planejar seriosament coses, comencen a topar-se amb la dura realitat: manca de places hoteleres, manca d'infraestructures, llunyania dels aeroports, una via fèrria penosa i carreteres col•lapsades els caps de setmana i festius.

Tot i que l'entorn és envejable, les infraestructures necessàries per a convertir la Cerdanya en una regió de primera magnitud pel que fa a l'organització de congressos, per exemple, són lluny d'allò que es necessita.

D'altra banda, tota l'activitat d'après-esquí sembla orientada únicament al comerç. Dit d'una altra manera, a anar de botigues, sigui a les principals poblacions cerdanes, sigui a la veïna Andorra. Però estem lluny de l'oferta cultural i patrimonial que hi ha a les estacions dels Alps, per exemple.

En qualsevol cas, aquest any sembla ser que tindrem neu, però no ens oblidem en quin context climàtic global ens movem: d'escalfament. Potser tindrem un o dos anys freds i amb neu per dècada, potser serà més. Però la tendència general és que cada cop neva menys i de manera més irregular, amb temperatures altes, que dificulten la producció de neu artificial i amb manques cada cop majors als aqüífers locals.

Tot això em porta a pensar que més val que anem pensant a promocionar, tant a l'hivern, com a l'estiu, com entre temporada altre tipus d'activitats culturals i tradicionals, perquè si només vivim de l'or blanc, correm el risc que passi com ha succeït amb la construcció: que arribi una mancança del producte i llavors tots a córrer.

10 de desembre 2008

Una nova porta d'entrada per a Puigcerdà

Finalment, sembla ser que l'actual govern municipal s'ha sortit amb la seva i han acabat instal•lant els aparells de musculació a l'aire lliure al parc de l'estany del Torniquet. Sort que no hi ha diners per res! Pel que es veu, per les idees estrafolàries, sí que n'hi ha.

Però deixant de banda l'absurditat del projecte, que ja vaig comentar en una altra entrada o el malbaratament de diners públics, tinc la sospita que aquest parc s'anirà convertint a poc a poc en una mena d'abocador d'idees. Si no sabem on posar una cosa o se'ns acut una idea original, posem-ho allà dalt.

En primer lloc, fóra bo que li donessin un nom una mica coherent i deixin de dir-ne "Estany Cordomí". Continuo dient que no tinc res en contra d'aquest bon senyor, però crec que no és de rebut que se li posi el nom d'un funcionari municipal en actiu a un parc públic. Crec que hi ha personatges que ho mereixen més. I maldades, si no es volen mullar, que li posin un nom genèric com "Estany de Rigolisa", "Estany del Torniquet" o alguna cosa així.

En segon lloc, aquest indret comença a semblar una pel•lícula de por. Al costat d'uns immensos i ben visibles dipòsits de gas, tenim un estany, amb arbres plantats i transplantats; una zona d'homenatge a en José Luís Jiménez Villena; aparells de musculació; i a sobre volen posar canons de neu artificial i ves a saber quines coses més. No sé, massa eclèctic per al meu gust.

D'altra banda, per un cop que es fa un espai verd a la Vila des de fa molt de temps, no es podia haver planificat amb una mica de més bon gust? No es podien haver fet uns jardins ben macos? Alguna cosa original, que cridés l'atenció (en el bon sentit del terme)?

Però com sempre, s'ha malbaratat l'oportunitat. Amb el nou Hospital Transfronterer, quan es facin els nous accessos, aquesta zona esdevindrà en una nova porta d'accés a la Vila. Potser que es facin mirar la imatge que volen donar abans de continuar fent el ridícul.

08 de desembre 2008

El fracàs de la Vegueria

Fa uns anys, se'ns va vendre la creació de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran com una cosa meravellosa, que ens cohesionaria i que faria que molts dels nostres problemes, com a comarques de muntanya, es poguessin solucionar més fàcilment.

Però d'un temps ençà, tot són problemes. En primer lloc, la gent del mateix territori no ha acollit entusiàsticament la idea. Potser perquè des de bon començament, l'operació ha estat pilotada des dels despatxos dels alts directius i des de Barcelona i el territori gairebé ni ha obert la boca.

D'altra banda, no podem deixar de costat les veus que diuen que, com a entitat pròpia i diferenciada, seríem la vegueria més pobra de Catalunya i que si ara mateix les inversions no abunden, encara escassejarien menys si no depenguéssim de Girona o de Lleida.

Afegim-hi canvis constants de rumb, deguts als canvis de timó a la Conselleria de Governació i la indecisió dels polítics locals per un model territorial clar i ben definit, ha fet que el projecte es desinflés ràpidament i estigui en aquests moments molt lluny de les preocupacions dels habitants del país.

Si a sobre ens comencem a barallar per la capitalitat i s'ofereixen idees tan peregrines com fer que la gent de la Cerdanya o de l'Alt Urgell hagin d'anar a Tremp, amb unes comunicacions pèssimes amb la resta del Pirineu, a fer tràmits administratius o que la Val d'Aran, que té un règim legal propi no en vulgui a sentir ni a parlar de la vegueria, tenim tots els ingredients necessaris per al fracàs.

No sé si encara hi som a temps de reconduir la situació, tot i que molt em temo que no. Ha passat massa temps i massa oportunitats per obrir un debat sensat sobre què volem els pirinencs que esdevingui el territori on vivim. Les decisions ens vindran imposades des de Barcelona -com sempre- en funció dels interessos polítics i electorals del govern de torn.

És més: encara que ara es decideixi un determinat model, quan es produeixi un canvi de signe en el govern de la Generalitat, segurament veurem importants ajustaments en el model, perquè, a fi de comptes, cada terra fa sa guerra i quan les polítiques de país no es pacten, ja solen passar aquestes coses.

Els perjudicats serem, com sempre, els pirinencs, que ni tindrem una vegueria-província única, haurem s'anar per aquestes carreterotes tan magnífiques que tenim, en ple hivern a ves a saber on o que haurem de duplicar, a cada capital de comarca, l'administració de la vegueria per tal de no anar fent desplaçaments inútils, al cost d'augmentar encara més el funcionariat, en un país on no sabem què fer-ne de tants com en tenim.

Per tant, almenys pel que fa a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, crec que fóra més honest assumir el fracàs i començar de zero o deixar-ho córrer, tot i que jo sempre he estat partidari d'aquesta vegueria. Però tal i com estan les coses, em penso que l'única cosa que farà si s'acaba implantant és afegir problemes nous i no solucionar-ne cap d'antic.