28 d’octubre 2010

Hou, hou, hou

Els comerciants de Puigcerdà han trobat la bicoca amb això dels "mercats especials" per poder obrir els festius. Ja ho van fer durant l'11 de setembre i com que la jugada els va sortir bé, ara la repeteixen pel pont de Tots Sants.

El més patètic del cas és que no se'ls ha acudit res més intel•ligent que muntar un mercat "esotèric" per acompanyar la festivitat de Tots Sants. Bravo! Permeteu que no em tregui el barret davant d'aquesta idea tan feliç no sigui que em caigui el cap davant de tanta saviesa.

Per favor! Un mercat esotèric? On s'és vist! Com si Puigcerdà tingués tradició en aquestes coses! És clar, que per algun lloc es comença. A més, segons els cartells, se'ns anuncia que vindrà una tarotista "professional" i molt "reconeguda" dins del sector de les endevinadores.

Sembla mentida que visquem al segle XXI i encara la gent cregui en aquestes ximpleries. Però és clar, si posem la televisió a segons quines hores, trobarem un munt de canals envaïts pels exèrcits de la nit, com els anomanava l'escriptor racionalista nord-americà Isaac Asimov.

Però que sigui el comerç de Puigcerdà qui promogui aquestes coses és per què s'ho facin mirar. Què pretenen? Convertir el poble en una mena de fireta de Halloween? Que trist! En comptes de recuperar les nostres tradicions, ens dediquem a importar-ne de forànies. En comptes de promoure la racionalitat i el bon gust, promocionem l'estupidesa i la ignorància.

En fi, enhorabona nois. Us esteu cobrint de glòria! Quina serà la propera festa en què obrireu? Per Nadal i Sant Esteve? I quin mercat ens portareu? Un de ninots de neu? Una fira de pics i pales? I què faran per atreure gent? Organitzar, potser, una sessió d'espiritisme amb Santa Klauss? Hou, hou, hou!

Caos circulatori al Poliesportiu de Puigcerdà

Ahir al vespre vaig poder veure la nova solució "ingeniosa" que ha trobat l'Ajuntament de Puigcerdà respecte de l'estacionament de vehicles a la zona del Poliesportiu. En primer lloc, ha restringit la circulació de la via a un sol sentit. Durant molts anys es va estar lluitant per tenir una bona circulació del poble amb el Poliesportiu i ara ens ho carreguem.

És cert que es pot tornar fent una maniobra per un carreró lateral, però això lluny de solucionar les coses, crearà un nus d'ampolla lamentable.

La següent "brillant" idea ha estat continuar els estacionaments en bateria a la zona adjacent al camp de futbol del Poliesportiu. Però de tan mala manera, que la meitat de cada plaça queda a l'altre costat de la vorada, envaint la vorera (encara que inexistent, perquè no està urbanitzada), amb el risc de punxar la roda del cotxe o de fer malbé els baixos del vehicle.

De totes maneres, encara que la vorera no estigui acabada, tenia entès que aparcar-hi a sobre estava prohibit. Amb la senyalització actual (han pintat les ratlles d'aparcament a la "vorera" mateix, travessant la vorada) s'incita a cometre una falta.

En fi, que lluny de solucionar els problemes de circulació, se n'han creat nous. No sé de qui ha estat la idea, però les meves sinceres "felicitacions". Només desitjar-li que no pensi tant no sigui que perdi el cap amb tanta genialitat.

13 d’octubre 2010

Més identitat pirinenca

Des de fa uns dies, Televisió dels Pirineus ha ampliat la seva oferta informativa doblement. D'una banda, a dos quarts de nou, fa un informatiu específic de Cerdanya i, un quart d'hora després, fa un informatiu general, amb notícies de gairebé totes les comarques de l'Alt Pirineu.

Crec que és una aposta valenta però molt afortunada si els pirinencs volem tenir un mitja de comunicació audiovisual que ens serveixi de referència a tots i, especialment, si volem compartir un imaginari cultural comú.

D'altra banda, l'aposta per les notícies locals crec que és del tot fonamental. Ara cal veure si des de l'emissora són capaços de captar prou anunciants cerdans per tal de justificar econòmicament aquest esforç. Espero que les empreses cerdanes corresponguin aquesta deferència i apostin per reforçar aquest mitjà de comunicació panpirinenc.

Pel que fa a l'informatiu general, crec que és bo que inclogui notícies no només de la Cerdanya i de l'Alt Urgell, sinó dels Pallars i de l'Alta Ribagorça. Potser més endavant ho completaran amb la Val d'Aran. En qualsevol cas, això farà possible que sapiguem quelcom d'allò que passa més enllà de la nostra comarca i que ens pot afectar des d'un punt de vista cultural o econòmic.

Fins ara, només el web de Viure als Pirineus tenia aquesta vocació panpirinenca. És bo que s'hi vagin afegint altres mitjans diferents a la tasca, feixuga i molts cops poc reconeguda i poc premiada, de construir una identitat pirinenca a partir d'uns mitjans de comunicació de la terra, dirigits per gent de la terra i amb mentalitat de la terra, lluny dels despatxos de les corporacions, que solen estar a les grans ciutats allunyades del Pirineu.

11 d’octubre 2010

Bolets, boletaires i cagamandúrries

Aquest cap de setmana, arran de les Trobades Micològiques de Tardor que s'han celebrat al Museu Cerdà, vaig anar a collir bolets a la muntanya. L'experiència es repeteix any rere any, tot i que cada cop em fatiga més. No pel fet de caminar més o menys, sinó per les actituds que puc veure en altres "cercadors" de bolets.

La primera cosa que la major part de la gent no entén és que la muntanya té amo. Tota. Potser que pertanyi a un particular, potser que sigui un dret comunal. En aquest cas, pertany als habitants d'un municipi i és l'ajuntament de torn qui en regula l'accés i l'explotació. Per tant, segons quin ús se'n faci, s'està cometent, llisament i clarament un furt.

La segona cosa que la gent no sol entendre és que els bolets, a l'igual que les fruites del bosc o altres productes de la natura, no estan allà per tal que els humans hi anem a espoliar-los. Tenen una funció ecològica, ja sigui d'aliment d'altres animals, ja sigui una funció micorízica entre fongs i les arrels dels arbres. Això vol dir que la seva collita indiscriminada pot fer malbé l'ecosistema.

La tercera cosa que no se sol comprendre gaire bé és que no tot és permès ni tot és vàlid. No es poden collir els bolets amb rastrell, perquè es fa malbé el miceli del bolet i les plantes properes. No s'ha de fotre una patada a un bolet perquè "sigui dolent", ja que no n'hi ha de bolets dolents: n'hi ha de comestibles i de no comestibles, però de dolents no n'hi ha. Tots tenen la seva funció ecològica. És més, en la ignorància de molta gent, molts cops es fan malbé bolets comestibles pensant-se que no ho són.

La quarta cosa que cal tenir en compte és que la muntanya no és un parc temàtic. És un lloc que té els seus perills i riscos i cal tenir-los presents. La muntanya no sol estar senyalitzada i és fàcil de perdre-s'hi o de parar mal si no es té una certa experiència. D'altra banda, abans de menjar-se cap bolet, s'ha d'estar molt segur d'allò que es fa. Fins i tot els bolets suposadament comestibles poden produir molèsties si hom n'és alèrgic o simplement, si se n'abusa en la quantitat.

La cinquena cosa és que igual que pel mig de la ciutat la gent no sol anar cridant i fent el boig, no hi ha cap motiu per fer-ho a la muntanya. Destorbeu la pau dels animals que hi viuen, especialment als ramats de vaques i de cavalls i també als altres cercadors de bolets. O a la gent que hi va a passejar o a treballar. I per descomptat, a la fauna autòctona salvatge.

La sisena cosa és que no sou els únics que aneu a cercar coses a la muntanya. Hi ha llenyataires, caçadors, pagesos, guardes forestals, etc. La muntanya d'avui dia està molt antropitzada i heu de tenir en compte que no disposeu d'ella totalment ni molt menys. L'haureu de compartir amb altres persones.

Finalment, les pistes forestals s'han obert per alguna cosa. Circular-hi fora d'elles no només malmetrà l'ecosistema sinó que pot malmetre la vostra butxaca, perquè us pot caure una multa considerable per fer una cosa que està prohibida. Tanmateix, una pista forestal no és una autovia. Cal circular-hi a baixes velocitats i amb precaució.

Com a nota final en pregunto: quanta gent d'aquells que envaixen els boscos catalans quan arriba la temporada de bolets té en compte aquestes recomanacions? Si ens fixem en allò que veiem, tant per la televisió en determinat tipus de programes força obviables, com a la crua realitat, més aviat poca gent.

A Catalunya portem molts anys anant a la muntanya a "caçar" bolets. A aquestes alçades, després d'allò que ens han explicat per la televisió, per la ràdio, als diaris, a l'escola, als llibres i pels mateixos autòctons, hauríem d'haver après quelcom més. Però sembla que l'aprenentatge a Catalunya és un problema força més enutjós d'allò que podria semblar a primera vista. En fi, que així ens va.

Teleporqueria i ignorància

És impressionant la quantitat de -diguem-ho amb totes les lletres- MERDA que ha portat la Televisió Digital Terrestre ales nostres llars. Abans, aquells de nosaltres que no teníem televisió per satèl•lit, només disposàvem d'uns pocs canals per avorrir-nos.

La majoria emetien teleporqueria per un tub (de rajos catòdics, llavors), però eren pocs. Ara, amb l'enorme profusió de canals que ens ha portat la TDT, la teleporqueria ens ofega. Especialment per les nits, que a partir d'una certa hora, desapareixen les pel•lícules, les sèries i els documentals.

Només emeten uns programes vomitius d'horòscops, tarots, endevinadors de tres al quarto, farsants, timadors professionals, concursos patètics on el presentador es mou molt i t'escridassa a tot hora, anuncis eròtics, alguna telèserie de l'any de la gallina Caponata i rotlles abominables que d'infumables que són no se'ls miren si els pares dels que hi surten.

Per això volíem la TDT? Recordo que un cop en una entrevista al contracultural Pablo Carbonell li van preguntar si ell tenia televisió de pagament i va contestar que amb la merda que feien per la tele, només faltaria que hagués de pagar per veure-la. Doncs així estem i encara hi som.

Curiosament, a Rússia aquest tipus de programes els acaben de prohibir, especialment els d'endevinadors i tarotaires. El justificant és que: "com pot suportar un país civilitzat aquesta colla d'estafadors?". I jo també m'ho pregunto. No és que Rússia sigui un model de virtuts per a ningú, però mira, trobo que aquesta l'han encertada.

La ignorància és molt agosarada. El mateix dia que llegia la notícia de la prohibició russa, veia unes imatges sobre l'afer dels miners sepultats a una mina de Xile i sortia una de les dones dels miners fent tot tipus d'escarafalls i donant-li les gràcies a "la virgensita de Guadalupe".

I jo penso: "Doncs deixa que la virgensita de Guadalupe et tregui el teu marit del pou i ja veuràs!". Qui et traurà el teu marit del pou, suposant que res no es torci, serà la moderna tecnologia d'excavació de mines, no la virgensita de Guadalupe.

Que consti que opino que tothom pot creure en allò que li faci més gràcia. Si voleu creure en el nan invisible de la nevera que apaga el llum quan tanqueu la porta, ja m'està bé. Però sisplau, quedeu-vos-ho per a vosaltres i no feu tant el ridícul, que hi ha coses que clamen al desert. En fi, és igual, perquè contra la ignorància, els propis déus, lluiten en va.

04 d’octubre 2010

Formularis

L'altre dia vaig conèixer una noia d'un petit poble del Berguedà i em va sobtar que encara hi hagués gent per aquell lloc en concret, quan el feia gairebé deshabitat. Això em va portar a pensar en el munt de pobles de Catalunya que d'aquí una generació deixaran d'aparèixer als formularis que ens fan omplir si fa no fa cada dos per tres tot preguntant-nos d'on som.

Què passarà d'aquí uns cinquanta anys amb pobles com Gisclareny, Sant Jaume de Frontanyà, Meranges, Riu de Cerdanya o Cava? Quants joves d'aquests municipis que vagin a l'escola, quan hagin d'omplir la casella corresponent al municipi de residència posaran aquests noms?

És un fet que el nostre Pirineu es despobla, però potser no és tan evident el fet que no tots els termes es despoblen a la mateixa velocitat. Alguns, ja han begut oli: una generació més i els vells que ara hi viuen -llevat d'algun neorural despistat- deixaran buides places i carrers de molts llogarrets del Pirineu.

Altres indrets, potser degut a la proximitat d'unes pistes d'esquí o a la presència d'algun restaurant o hotel o casa rural, potser encara suportaran una altra generació l'absència de vilatans joves, però molt em temo que és qüestió de temps.

Fa una dècada, semblava que el teletreball seria la solució màgica per al Pirineu. Això i el moviment dels neorurals prometia repoblar alguns indrets ben bonics, però despoblats de les nostres muntanyes i valls. La veritat és que, romanticismes a part, viure al Pirineu tot l'any és dur i el teletreball no significa que cada dos per tres no hagis d'agafar el cotxe per anar a Barcelona, per exemple, a fer una venda o una demostració presencial, d'aquelles que no es poden fer des de la distància.

D'altra banda, no tots els neorurals poden viure de vendre formatges artesans i culleres de fusta de boix. El mercat és limitat. I posar plaques solars per tenir aigua calenta o electricitat és car, igual que ho és tenir un grup electrogen allà on no hi arriba el corrent elèctric barat i subvencionat per l'estat.

M'agradaria saber si algú ha fet una estadística sobre la diversitat en els municipis de residència, per exemple, als formularis d'admissió de la universitat i com han evolucionat amb el temps. Clar que, suposo que encara ens faríem més creus si féssim el mateix deu anys després, quan els joves no tan joves han arribat al mercat laboral i la majoria han fet niu a una ciutat o al seu entorn immediat.