09 d’abril 2020

Com si sentissin ploure


Pel que he pogut esbrinar, aquests dies de Setmana Santa ha pujat força gent de segones residències a la Cerdanya. Molts menys que si no hi hagués el confinament, però força gent, en tot cas.

Alguns amics de fora de Puigcerdà, que viuen en altres pobles cerdans, em diuen que han pogut veure força segons residents a les seves cases.

I em faig dues preguntes:

1.    On són els suposats controls de les autoritats per evitar això? On són els controls de carretera? Perquè aquesta gent ha hagut de passar per algun lloc, dic jo.

2.    Quina part de la paraula “confinament” no entenen aquestes persones que pugen?

Altrament, tampoc entenc gaire perquè molta gent que viu d’aquesta gent ara els critica. Si els han estat rient totes les gracietes durant dècades, cada cap de setmana els treien la catifa vermella quan pujaven i estaven pregant la resta de la setmana que el cap de setmana estigués tot tan ple, com és que ara els tracten com uns empestats? Volem només el bo, oi?

Amb tot això, ho admeto, hi ha un punt de provocació per part meva. Només vull incitar a la reflexió. Tinc molt clar que la gent ha d’estar-se confinada a la seva primera residència i punt. Però tampoc entenc aquesta cacera del “segon resident”, perquè molta gent els ha estat incitant a venir a la Cerdanya tot dient-los que estaven a casa seva i ara sembla que se’n desdiguin.

En fi, jo no soc d’aquest número. Suposo que deu ser perquè no visc ni directament ni indirecta dels segons residents. Però entenc les postures de tothom. En tot cas, la llei és la llei i no hauria de ser alegrement violada mai. Com a mínim, en un cas com el que ens afecta, d’una pandèmia mundial d’efectes mortals.

Però vaja, és evident que les mesures restrictives imposades -suposadament- no estan servint de gaire. Molts les ignoren alegrement. I em preocupa, sobretot, la imatge que tota aquesta gent està transmetent als seus fills.

Els nens aprenen per imitació. Si veuen que els seus pares no respecten la llei i se’n foten de les normes, realment després pretenen que siguin ciutadans responsables. Bé, ells mateixos: del que se sembra, es recull. Ja s’ho trobaran.