Temps de canvis

En molts llocs dels Alps francesos ja han començat a plantejar-se seriosament això que el model de l’esquí i la neu s’està esgotant a causa del canvi climàtic.

 

A diferència d’aquí, allà ja no parlen de reconvertir les estacions d’esquí en estacions de muntanya. El motiu és molt simple: no surten els números.

 

Naturalment, es pot intentar. Podem passar d’oferir esquí a apostar per pistes ciclables de muntanya, pel senderisme, per les tirolines i coses per l’estil. Possiblement atraurem un cert públic. Però ni de lluny es mouran les xifres tan importants que genera l’esquí.

 

Altrament, tinc la impressió que molta gent no tindrà interès a tenir una caseta a la Cerdanya per anar en tirolina o per passejar pel bosc. Per això, potser surt més a compte pujar a un hotel un cop l’any i la cosa surt molt més econòmica.

 

Que potser no hi haurà negocis tan potents com la construcció de segones residències o l’esquí no vol dir que no n’hi hagi de cap classe. Simplement, caldrà repartir els ous en diferents cistelles: sector agroalimentari i artesà, de major o menor grandària; centrals d’energies alternatives; altres tipus de turisme naturalista, cultural, gastronòmic, etc., repartits al llarg de l’any; empreses tecnològiques; aprofitar el fet transfronterer; teletreball i demanar a l’administració que inverteixi en sector públic també a la comarca i deixi de donar suport a un model econòmic obsolet que beneficia a pocs.

 

Amb tot això ho tindríem prou bé. No cal desmuntar el sector serveis que tenim ara, perquè tota la gent que mourà el nou sistema econòmic també haurà de comprar en botigues i supermercats, sortirà a dinar i a sopar, participarà d’activitats lúdiques i culturals, etcètera.

 

Jo crec que no és tan difícil. Però la gent s’ha de conscienciar que el model actual es mor i que cal renovar-se o morir amb ell i trobo que no estan per aquesta tasca. Ans al contrari, s’arrapen a un clau roent o miren cap a un altre costat.

 

També el sector construcció haurà de reconvertir-se. Caldrà passar de les segones residències a les primeres, a les restauracions i a les reparacions. Possiblement, no donarà tanta feina com les segones residències, però és que actualment la major part de les empreses que s’hi dediquen són de fora de la comarca i cal importar mà d’obra forana.

 

Per tant, tampoc crec que sigui un problema seriós. Continuarem necessitant arquitectes, manobres, fusters, fontaners, electricistes, pintors, etc.

 

Jo no veig el futur gens negre si ens hi posem ara que podem maniobrar i podem fer les coses amb antelació, marcant nosaltres el nostre ritme. Però si esperem que les coses ja no tinguin solució, llavors només sobreviuran uns pocs, els que més recursos tinguin, els de sempre, vaja. Però llavors no us queixeu, perquè tindreu exactament allò que heu volgut.