27 de març 2020

El futur que volem


Una de les coses que ens ha ensenyat l’emergència sanitària que estem vivint és allò que molts ja dèiem des de fa anys: que no es pot tenir tot. Vaja, que la Humanitat ha de decidir si vol invertir en coses absurdes, com material de guerra, futbolistes o programes de televisió escombraria o bé en sanitat, investigació científica i educació.

La sanitat, per raons evidents. Provenim d’una època en què hi va haver retallades del sistema sanitari públic a tort i a dret que després no s’han revertit gens. Una cosa similar ha passat amb el sistema educatiu. Després, és clar, ens queixem que la gent no té valors -o millor dit, que té uns valors força egoistes i que ignoren el bé comú.

I per descomptat, la despesa militar o en coses supèrflues, també ens la podíem haver estalviat i haver invertit tant en investigació mèdica, com en investigació general, de la qual sempre se n’extreuen beneficis i que ho fa avançar tot.

Però no és només una qüestió de diners. De vegades, és tan senzill com educar en uns determinats valors. Si els nens veuen que els ídols dels seus pares són una colla d’analfabets funcionals que guanyen milions només per sortir en calçotets enmig d’un camp a donar puntades de peu a una pilota i marcar gols, serà molt difícil que després es valorin positivament professions com la d’infermer/a, investigador/a, metge, científic o quelcom de similar.

Però quan ve una pandèmia, tothom vol tenir garantit un llit a l’hospital, que l’atengui un bon professional i que els científics vagin de pressa a trobar tests de detecció eficaços de la malaltia o directament una cura o una vacuna efectiva.

Decidiu quina mena de món voleu per a vosaltres i per als vostres fills. Si un món de coneixement o un món de diversió vulgar i buida. Un món on se salven vides o un món on es perden vides inútilment. Vosaltres decidiu. Els polítics no s’hi oposaran: per vots, per mantenir-se al poder us donaran allò que realment vulgueu. Almenys als llocs on hi ha una democràcia, encara que sigui imperfecta. Vosaltres maneu.


3 Comments:

At 3:23 p. m., Anonymous Jordi said...

D'això se'n diu predicar al desert. Per desgracia, quan tot acabi, el mon tornarà al seu estat habitual.
L'exercit es molt necessari, per combatre als,als,als, als, als, no se, als borg i romulans per exemple.

 
At 3:38 p. m., Blogger yarhel said...

Els Borg són molt perillosos ;)

 
At 6:05 p. m., Blogger Unknown said...

Ole, ole i ole!! Per desgràcia, i com sempre, els que et llegim estem ben convençuts del que dius i mirem d'actuar en conseqüència. Aquells que es conformen amb la superficialitat i no treballen els valors, no gestionen emocions i no s'autoexigeixen per ser millors persones, des del respecte, aquests,... Aquests no et llegiran mai!

 

Publica un comentari

<< Home