25 de juny 2014

Per fi, el Museu Cerdà



Continuant amb la febre inauguradora que sembla haver-se apoderat dels actuals responsables municipals, l’altre dia, com a membre del Patronat del Museu Cerdà vaig poder comprovar com han quedat les dues primeres sales del projecte museístic que des fa anys i panys estaven esperant a realitzar-se.

Aviat tindrem oficialment un museu a Puigcerdà: el Museu Cerdà, projecte que porta en actiu des de fa més de vint anys i que fins ara, per vicissituds diverses alguns cops, mala sort uns altres i falta de voluntat política d’enllestir el projecte gairebé sempre ha tingut aquesta important infraestructura cultural a les beceroles durant més de dues dècades.

El projecte, iniciat sota l’administració Llombart, ha passat per les mans de les administracions Rosell, Carretero i Planella, per acabar definitivament sota la direcció de l’Albert Piñeira i el seu equip municipal.

Porto força anys al Patronat (tot i que menys temps que altres) i realment ha estat exasperant veure com quan hi havia diners per tirar el projecte endavant no hi havia la voluntat política i a l’inrevés: quan es volia enllestir, llavors va arribar la crisi i la cosa es va posar realment difícil.

Malgrat tot, després dels múltiples entrebancs i desil·lusions que han planat sobre el projecte de Museu Cerdà, ara per fi es podrà obrir. No complet, això és evident, però és un primer pas. Es començarà per la Sala 5, que ens mostrarà la vida i miracles de la típica masia cerdana, amb la seva forma, utillatges i filosofia.

Els mitjans són sobris, però no pobres. El resultat, segons la meva opinió, és molt bo i en alguns elements, realment espectacular. És una museografia innovadora, moderna però gens ni mica estrident, amb molt bon gust.

Naturalment, és només el començament. Encara queda molt de camí per poder tenir enllestit un Museu en què ha cregut l’Ajuntament però ningú més, ja que ni des de la resta de la comarca, ni des de Catalunya ni des d’Espanya hi ha hagut gaire interès per finançar el projecte. Només l’administració municipal i l’europea hi han contribuït de manera significativa.

També és cert que el Museu serà possible gràcies a l’esforç de molta gent i que bona part dels fons del Museu provenen de donacions desinteressades per part de molta gent de dins i de fora de la comarca. A tots ells, gràcies per la seva col·laboració.

El Museu, no em cansaré de dir-ho, és una infraestructura cultural de primer ordre, que vindrà molt bé a tothom, no només a Puigcerdà, sinó a tota la comarca, tot i que molts cops no s’ha vist amb gaire interès des de la resta de la comarca.

Esperem que el projecte no es torni a encallar i que el puguem concloure en un termini raonable de temps.La voluntat, com a mínim, crec que hi és. Cal també que el Museu estigui dotat d’ún mínim de personal per poder dur a terme la seva tasca de manera digna i normal.

15 de juny 2014

Febre inauguradora



Es nota que s’acosten les eleccions municipals i els polítics treuen de l’armari les obres realitzades al llarg de la legislatura, en una certa febre d’inauguracions. Si l’altre dia parlàvem de la nova oficina de turisme del campanar, ara toca parlar del nou parc de Quatre Camins.

Situat al costat de la Baronia de Puigcerdà, a l’altre costat de la carretera d’entrada a la població, la zona ha guanyat molt en visibilitat i en usos lúdics. El nou parc, a més d’espais d’esbarjo, uns lavabos (tan necessaris a la nostra població, que té pocs lavabos públics) i més espai d’aparcament, fa molt més atractiva la primera imatge que s’enduran els visitants de Puigcerdà quan hi accedeixin en cotxe.

Cal recordar que fins fa poc, a la zona hi havia uns solars deixats de la mà de Déu, que havien esdevingut un pàrquing de camions. Ara, Puigcerdà ha guanyat un espai de lleure força considerable.

És important que des del municipi es vagin habilitant espais d’aquest tipus, que no tot siguin places dures, sinó que hi hagi més zones verdes, que faran menys dur el nucli urbà.

En tot cas, era una tasca pendent la d’arranjar aquesta zona. La legislatura anterior, la major part de les obres de transformació que hi va haver a Puigcerdà van realitzar-se al centre urbà. És important que els altres barris de la Vila també se’n beneficiïn del millorament urbanístic del municipi i no tot es faci al centre.

En aquest sentit, crec que l’actual administració municipal ho té clar i no s’ha centrat només en els dos típics carrers del centre de la Vila que fins fa pocs anys semblava que eren l’única cosa que importava als governants.

13 de juny 2014

Al bell mig del poble



Fa pocs dies es va inaugurar la nova Oficina Municipal de Turisme al bell mig de la Vila, sota del campanar de l’antiga església de Santa Maria. Un lloc que conec molt bé, perquè de petit m’hi havia estat hores i hores jugant amb els amics. Ara ha esdevingut un nou lloc emblemàtic de Puigcerdà que aviat serà un dels centres neuràlgics de la població.

El seu lloc immillorable –és molt visible i cèntric- faran de la nova oficina un lloc molt més agraciat que l’antiga oficina, que semblava posada en un lloc força amagat i inaccessible. Després de l’intent fallit de situar la nova oficina a l’edifici del Casino, que no va reeixir per problemes arquitectònics i d’accessibilitat, la nova ubicació crec que és tot un encert.

Naturalment, a gustos, colors i suposo que no tothom hi estarà d’acord en com ha quedat la nova oficina, però jo crec que el resultat no només és bo, sinó que és realment espectacular.

D’una banda, es recuperen elements que s’havien perdut totalment, com l’arc exterior reconstruït. Altres, com els basals dels pilars o la magnífica portalada interior de marbre rosat d’Isòvol, s’havien convertit en un niu de porqueria i ara llueixen esplendorosos.

Tanmateix, s’han integrat nous elements que abans restaven ocults, com les criptes i s’ha guanyat un nou espai on abans no hi havia gaire cosa.

Per tant, des d’aquest bloc, felicito a les autoritats municipals per l’obra aconseguida que, a més a més, ens ha costat molts pocs diners a les arques municipals, ja que la major parts de les obres han estat sufragades amb subvencions.