17 d’agost 2014

Música fins a la sopa



Com cada any, estic anant als magnífics concerts del Festival de Música Vila de Llívia que se celebren en la que, possiblement sigui l’església cerdana amb una acústica més perfecta. Són ja 24 anys seguits d’anar-hi i s’ha convertit en tota una tradició quan arriba el mes d’agost.

Moltes coses han canviat, però, els darrers anys. En primer lloc, el pressupost, molt més reduït, cosa que ha comportat que es no es puguin portar les grans formacions corals i orquestrals d’altres temps, perquè seria prohibitiu i més en aquests temps de crisi que corren.

Una altra cosa que ha canviat és el públic: ja no hi ha aquell “pijerío” d’altres èpoques. Per contra, la gent és menys entesa i, per exemple, aplaudeixen quan no toca. No és que sigui important, és un simple detall, però significatiu, això sí. També és més fàcil trobar aparcament per al cotxe i no cal arribar amb tanta antel·lació.

Però potser la principal diferència no rau en els mateixos concerts de Llívia, sinó a l’entorn. Aquest agost he pogut comptar fins a dotze cicles de música diferents a l’Alta i a la Baixa Cerdanya i segur que em deixo algun. És que ens hem tornat bojos tots plegats?

D’acord que tothom té dret a viure, però em sembla una exageració. Mentre que altres mesos no hi ha gaires activitats musicals a la comarca, o cap, directament, a l’agost hi ha tal saturació d’events musicals que és impossible donar a l’abast. És cert que hi ha moltíssima gent i que tots els actes són força concorreguts, però potser que ens deixéssim de fer tanta política de campanar i miréssim de coordinar-nos una mica. Tots hi sortiríem guanyant.

A menys, és clar, que el que es pretengui sigui el contrari: fotre el veí. I molt em temo que quelcom d’això també hi ha, per desgràcia.

14 d’agost 2014

El temible ós de la Molina



No deixa de sorprendre’m la malícia i l’estupidesa d’algunes persones. Fa uns mesos, passant per la rotonda que hi ha a la carretera que va a Super Molina vaig notar quelcom estrany. Poc després de passar-hi, hi vaig caure: l’estàtua de l’ós que adornava la rotonda havia desaparegut.

Vaig fer les oportunes consultes i em van dir, amb gran sorpresa per part meva, que uns brètols se l’havien carregada a pedrades! I que l’ajuntament d’Alp havia decidit de retirar les restes. La cosa no deixa de tenir nassos. Podria entendre que algun lladregot s’hagués endut l'estàtua per adornar el seu jardí particular –coses més rares i més grosses s’han arribat a endur de Cerdanya- però destrossar l’estàtua a pedrades?

Però per què? Quin mal feia aquell pobre ós a ningú? Jo crec que hi ha gent que està seriosament malalta i que necessita tractament molt més d’allò que no es pensen. Això no és ni normal, ni ètic, ni lògic, ni res de res. Realment tant molestava? Va ser una “brometa” d’algun imbècil afectat per l’alcohol o per alguna substància psicotròpica?

No ho sabem i probablement no ho sabrem mai. Qui fos l’autor se n’ha cuidat prou de penjar un vídeo a les xarxes socials amb la seva malifeta. Ja se sap que els leros que fan aquestes coses solen acabar enxampats per les autoritats. En fi, una veritable llàstima.