17 de juliol 2020

Pobra Lleida!


Pobra Lleida! Després d’haver patit un confinament sever com tot el país, ara n’ha de patir un altre. I a sobre, sofrir l’estigma per aquest motiu. En molts llocs de les Espanyes no volen saber res de clients lleidatans. Fins i tot a Catalunya, si ets de Lleida, et tracten poc menys com un empestat.

Al Pirineu, després d’anys i panys de promocionar-se amb campanyes d’ “Ara Lleida!”, ara no en volen saber res. Fins i tot demanen diners a la Generalitat per poder fer campanya per desdir-se’n i fer veure que no formen part de la província de Lleida.

Ho entenc. La por fa fer aquestes coses. La por a contagiar-se, la por a perdre clients, la por a haver de tancar el negoci… Però millor que no caiguem en el pànic. No crec que a la gent de Lleida els hi faci gens ni mica de gràcia tot això.

I penseu una altra cosa: avui és Lleida, però demà podria ser la vostra terra. No crec que els lleidatans hagin estat especialment irresponsables amb la prevenció de la covid-19. Molt de tot això depèn de l’atzar. Podria haver passat a Figueres o a Tortosa. De fet, pot passar a Figueres o a Tortosa.

Ara les autoritats ens diuen que si estàs a Barcelona i la seva àrea d’influència, millor no surtis de casa si no és per obligació. Vaja, un confinament no obligatori. Perquè l’obligatori no tenen competències per decretar-lo i possiblement tampoc s’atreveixen. Les conseqüències econòmiques podrien ser desastroses. I qui vol sortir als diaris per això?

Altrament, potser que sí que caldria fer-ho. Per raons de salut. Realment, no m’agradaria estar a la pell d’aquells que han de prendre les decisions, en aquests moments. Ja els planyo. Si vas per aquí, t’enganxarà el toro i si vas per allà, el toro t’enganxarà.