30 de gener 2012

El civisme era verd i se’l va menjar un burro

Trobo que cada cop tenim menys civisme a la nostra societat. I parlo específicament de la societat cerdana. Em baso en un seguit de fets puntuals, però molt comuns i que no deixen de ser exemples d’altres fets similars també molt difosos.

- Un/a senyor/a arriba al pàrquing d’una gran superfície i estaciona el seu vehicle al davant de la porta, just al lloc reservat per a discapacitats. Naturalment, el Sr/a no és discapacitat/da.

- El mateix, però al pàrquing de l’ascensor vertical de sota del Museu Cerdà, o a les múltiples places d’estacionaments reservats per a persones amb discapacitats que podem trobar als carrers i places de la Vila.

- Una ambulància mira d’obrir-se pas un cap de setmana, mentre un vehicle –generalment de fora- no té cap mania en aturar el trànsit perquè ha trobat un lloc fantàstic per deixar el seu cotxe. Els ocupants de l’ambulància que es fotin i si no que es posin malalts un altre dia, que una placa de pàrquing no es troba fàcilment.

- Un Sr/a estaciona al pàrquing municipal i en fer-ho ocupa dues o fins a tres places d’estacionament. Pel que sembla, el concepte “maniobra” no forma part del seu vocabulari. Més aviat és un/a conductor/a del tipus “arribar i deixar”.

- Un Sr/a porta lligat el seu gos. Acte seguit, el deslliga i deixa que l’animaló faci les seves necessitats físiques per tota la plaça o carrer. Naturalment no recull res i el deixa una estona lliure per tal que el gos faci de les seves.

- Un senyor, sense cap vergonya ni escrúpol, llança una bona escopinada enmig de la vorera i se’n va tan tranquil. Millor fora que dins, oi?

- Un Sr./a deixa les escombraries al costat del container sense molestar-se en llençar-les a dins. Total, ja les recolliran, per què s’ha de trencar l’esquena, no trobeu?

- Una iaia circula per una d’aquestes voreres estretes tan maques que tenim als nostres pobles i es troba de cop un grup de nois que vénen en la direcció contrària. Els nois van a la seva i si la iaia no baixa de la vorera i els deixa pas, igual se l’enduen pel davant. Altrament, pel fet de baixar per la vorera, igual se l’emporta un cotxe. Ai com riuríem!

- Una família amb nens petits entren a dinar/sopar a un restaurant. Els nens a partir d’aquell moment prenen possessió del restaurant i corren, salten, gategen i emprenyen amb els seus crits la resta de clients. Si l’amo del restaurant gosa dir-los res, els pares treuen les urpes i el reprenen malcaradament. Pobrots, no sigui que a sobre es traumatitzin!

- Uns clients fan cua a una fleca. De cop i volta, a la botiga entra una senyora tota empolainada que cridant diu: Deixeu-me passar, que el meu marit ha aparcat enmig de la vorera i encara el multaran! I la resta de clients, que fa estona que fan cua, se la miren amb una barreja de fàstic i d’emprenyamenta.

- Un Sr./a veu com estan tancant una botiga: la persiana està mig abaixada i gairebé no hi ha llum al local. Doncs entren com poden i tenen la barra de preguntar si ja han tancat. I si a sobre els diuen que ‘sí, que han tancat’ els responen de mala manera. Pel que sembla no han tingut la resta del dia per anar a comprar, que han hagut d’esperar que tanquessin per decidir-s’hi.

I així successivament. Podríem citar-ne més casos, però com a mostra representativa ja està prou bé. Civisme? De quin color és això? Ah, sí, era verd però se'l va menjar un burro…

23 de gener 2012

Túnel laberíntic

He rebut la temuda carta del Túnel del Cadí informant-me que tinc fins a final de març per aportar mitja tona de documentació al Consell Comarcal per tal de continuar gaudint de l’excels privilegi de no haver de pagar quan passo pel túnel. Aquesta documentació, a part de contribuir a la desforestació de l’Amazònia, se suposa que ha de servir per demostrar que no sóc un trampós malfactor i delinqüent i faig servir el túnel gratuïtament tot i no “ser” de Cerdanya (o Berguedà o Alt Urgell).

Perdoneu el to d’acritud, però crec que si el que volien era aturar el suposat frau –del qual després parlaré- amb menys documents n’hi havia prou. Però no: he d’anar a l’Ajuntament per demanar un Certificat d’Empadronament, al Xaloc, a demanar un certificat conforme estic al corrent del pagament d’impostos, a l’Hospital (sóc autònom) a demanar un certificar conforme el meu CAP es troba a la Cerdanya, al banc, a demanar un paper relatiu a la tarja sobre el qual se’m carrega el túnel i a sobre fer una fotocòpia i portar-la juntament amb l’original del permís de conducció. Sort que no m’han demanat els penals i la fe de bautisme, que ja posats…

I tot això per a què? O millor dit, per què? Doncs perquè hi ha un munt de segons residents que s’han empadronat a municipis cerdans (i de fet consten com a primers residents) tot i que realment viuen i treballen fora de la Cerdanya/Berguedà/Alt Urgell i es beneficien de la gratuïtat del túnel del Cadí.

Curiosament, s’han aixecat moltes veus crítiques al territori en contra d’aquesta mesura. I per què? Doncs perquè molts municipis es temen –i amb raó- que aquests falsos primers residents es desempadronaran aviat, ja que no tindran cap motiu de pes per estar empadronats a un municipi cerdà si no poden gaudir d’un túnel gratis. Això comportarà pèrdua estadística –que no real- d’habitants als padrons i com que el Govern concedeix subvencions en funció de la població del municipi, doncs es preveuen que aquests ingressos baixin.

Altrament, també hi ha un cert temor que molts usuaris del túnel, que fins ara pujaven i consumien a la Cerdanya, ara deixin de fer-ho o es gastin menys calés. La qüestió d’or és: qui ha de pagar aquests segons residents suposadament tramposos? El túnel del Cadí, i en darrera instància el ciutadà, o cadascú que el faci servir de la seva butxaca.

No perdem de vista que actualment el túnel està en procés de privatització i la Generalitat deu poder-lo vendre sense gaires hipoteques. Si hi ha molta gent que el fa servir gratuïtament, potser serà menys atractiu i costarà molt més de vendre o se l’haurà de vendre a un preu més baix.

I d’aquí les preses i la paperassa: per mirar de dissuadir la major quantitat possible de soferts ciutadans que haurem de perdre hores fent cua i tramitant un permís que ja teníem i que es podia haver verificat automàticament sense necessitat de tanta paperassa ni tants tràfecs.

19 de gener 2012

Neteja de carrers

Dissabte passat vaig ser a Tossa de Mar i a Lloret de Mar, dues poblacions marines ben turístiques de la Costa Brava. La veritat és que em va impactar com n’estaven de netes, cosa que no puc dir, per exemple, de Puigcerdà.

És cert que és temporada baixa i no deuen tenir res a veure amb l’estiu, quan gentades enormes de persones les invaeixen. Però també és temporada força baixa a Puigcerdà (no ho hauria de ser, però entre la crisi i la manca de neu, ho és de facto). I tot i així, d’un temps ençà, quan camino per la Vila, he de mirar contínuament el terra no sigui que trepitgi alguna cosa ben desagradable.

Li podem donar la culpa als serveis de neteja, però és evident que resulta del tot impossible per qualsevol servei d’escombraries que no sigui omniscient, fer-se càrrec de les tifarades i les pixades de gos tan presents als nostres carrers. Què passa amb els amos d’aquests gossos? Que a casa seva no els van ensenyar urbanitat? Ni a l’escola? És que no tenen vergonya? Suposo que no, que la vergonya era verda i se la va menjar un ase.

No sé quin és el perfil típic de l’amo-porc de gos que tenim en aquest poble, però m’és ben igual. També és cert que les autoritats municipals podrien controlar-ho una mica més, però sóc conscient que no podem posar un policia municipal a cada cantonada, però crec que caldrà posar-hi remei perquè en alguns llocs s’està arribant a extrems indignants.

Si altres poblacions més grans i més turístiques poden tenir els seus carrers nets, em temo que nosaltres també podríem. I si la gent no és cívica per les bones, que es dispensin unes bones multes, que a més a més, vindrien molt bé per a les malmeses arques municipals.