La maledicció de les autocaravanes

Fa poc apareixia en la premsa la notícia que els alcaldes de Cerdanya volen posar fre amb una regulació específica la presència d’autocaravanes als espais naturals de la comarca.

 

Em sembla molt bé, sempre que no ho facin només amb les autocaravanes. També les motos, els quads, els buggies, les furgonetes i els utilitaris tenen impacte -i molt- sobre un medi natural tan crític com és l’alta muntanya.

 

Per tant, el que cal és regular-hi l’accés i les activitats que s’hi poden realitzar i no cercar caps de turc a la babalà.

 

Pel que fa a les autocaravanes, excepte algun lero que pugui envair un prat o un camp privat, o que decideixi buidar in situ el dipòsit d’aigües fecals, el seu impacte no és especialment més gran que el d’un cotxe.

 

A mi no em preocupen cinquanta autocaravanes. A mi em preocupen més mil cotxes amb tres o quatre ocupants per vehicle. És aquí on rau el problema.

 

Si es vol regular el pàrquing d’autocaravanes, seria interessant que s’habilitessin alguns llocs decents per tal que aquestes poguessin estacionar-hi. Es fa a molts llocs i no veig per què a la Cerdanya no es pot fer.

 

Fet i fet, el model turístic de la Cerdanya es basa en les segones residències, no en càmpings o hotels, dels quals hi ha relativament poques places, així que el turisme que aporten les autocaravanes crec que no s’hauria d’estigmatitzar.

 

De vegades, sembla que tot el que no siguin famílies benestants barceloneses o algun turista estranger amb calés, no interessa i el turisme ha de ser tan variat com sigui possible, per dos motius: un, per no posar tots els ous al mateix cistell i l’altre, per desestacionalitzar-lo, cosa de la qual sempre se’n parla però es realitzen molt poques accions pràctiques per aconseguir-lo.