27 de març 2022

Russofòbia

Arran de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, s’està estenent per tot el món una onada de russofòbia. Les imatges de com les tropes russes bombardegen escoles, hospitals, supermercats o teatres, de cadàvers de nens o de gent gran pels carrers i milions de ciutadans que han hagut de fugir del seu país amb poc menys que res a la maleta, han exaltat els ànims de la major part de gent honrada d’aquest planeta.

 

Sí, ja sé que va passar una cosa similar a Síria, a Iemen o a Líbia (tot i que més lentament i en el context d’una guerra civil) i ens ho vam mirar com si no anés amb nosaltres. Al cap i la fi, no eren ni europeus ni cristians, oi? Ara sembla que ens toca de més a prop.

 

Però en qualsevol cas, és una tragèdia de primera magnitud. Especialment a Europa, un lloc que no veia guerra des de les guerres dels Balcans i en molts llocs, des de la II Guerra Mundial. Semblava que la cosa no anava amb nosaltres.

 

Com sempre passa, tendim a cercar bons i dolents. Bé, en aquest cas, tot i que el govern ucraïnès no és totalment innocent pel que ha passat, està clar que sí que hi ha un gran dolent, que és el senyor Putin i el seu entorn.

 

La pregunta que molts ens fem, sobretot quan veiem mostres de russofòbia, és quin grau d’acceptació i col·laboració tenen els russos amb el seu dictador? No és una pregunta trivial.

 

Resulta força evident que Putin ha construït un règim autoritari i fins i tot d’un cert terror amb el pas dels anys. Ha tingut el suport de les principals forces econòmiques del país, els coneguts com a oligarques i també de molts nostàlgics del vell règim soviètic. O millor dit, de l’imperi russo-soviètic. No tant de la seva ideologia, com de la seva extensió territorial.

 

I aquí està la clau per comprendre el fenomen. La major part dels russos donen suport a Putin. El veuen com un home fort, que els ha tret de la crisi econòmica postsoviètica, temut en tot el món (ja que no respectat). Algú a qui les potències occidentals no es rifaran fàcilment, com va passar amb Mikhail Gorvatxev o Borís Ieltsin. Una persona d’ordre.

 

Que sigui un sanguinari dèspota, capaç de matar conciutadans seus per poder intervenir a Txetxènia, fent-hi després una veritable matança, de donar suport a altres dictadors com el de Bielorússia o d’exterminar tota mostra de democràcia i llibertat, sembla que no els preocupa gaire.

 

Aquests ciutadans russos, que ara estan privats de mitjans de comunicació lliures, li han permès sense gaire resistència aquest control total. L’església ortodoxa russa l’adora. Fins i tot es fan reunions de bruixes per canalitzar suposades energies positives a favor del seu gran líder.

 

El mateix líder corrupte que disposa de grans quantitats de diners i de béns a l’estranger, tot i que ara bona part d’aquests es troben immobilitzats per Occident. El mateix que els ha robat i ha permès que els seus amiguets els robessin ingents quantitats de recursos i es compressin iots quilomètrics, clubs de futbol a Europa o urbanitzacions senceres a la costa mediterrània.

 

Llavors, tot i que no és bo generalitzar i no podem posar al mateix sac a tots els russos, està justificat tenir-li mania al poble rus pel que està fent el seu líder?

 

Que cadascú respongui a la pregunta. Jo particularment, en aquest cas penso que igual que els alemanys de l’època nazi van ser massa tolerants amb l’Adolf Hitler i després, si algú va voler reaccionar, ja era massa tard, aquí està passant una cosa semblant.

 

Quan es deixa florir l’autoritarisme, el culte al líder i es deixa morir la democràcia i la llibertat, passen aquestes coses i la culpa és de tots aquells que ho han permès.

 

No sé com acabarà tot plegat, però em penso que el poble rus serà condemnat internacionalment a expiar les seves culpes. Això, si no guanyen ells la partida, és clar, que tot pot ser.