Gran nuova, gran nuova!

 

Llegeixo en premsa que “l’executiu [català] obre un pla estratègic per la vegueria [de l’Alt Pirineu i Aran] fins al [20]42 amb el dret a sostre [habitatge] com a primer eix”.

 

Molt bé. Ja em quedo tranquil. Tots ens quedem tranquils. Especialment, la munió de joves, vells i persones de mitjana edat que miren de sobreviure a la Cerdanya (o altres comarques del Pirineu) amb un sou justet i un lloguer o una hipoteca pels núvols.

 

Em pregunto quin és exactament el grau d’idiotesa que els nostres il·lustres governants ens atribueixen realment. Vint anys per solucionar el problema de la gentrificació, dels habitatges caríssims, dels lloguers inassolibles, dels pisos pastera, de les autocaravanes que es fan servir com habitatge, etc.?

 

Per què solucionar un problema si és millor projectar-lo al futur llunyà i que ho faci un altre. De fet, amb “solucions” tan “genials” com aquesta, no caldrà arranjar res. Se solucionarà sol. La Cerdanya estarà despoblada de dilluns a divendres i superpoblada de dissabte a diumenge. Només els rics i els esclaus podran viure a la comarca entre setmana.

 

Sí, els esclaus. Aquells que treballaran per sobreviure i poder-se pagar un miserable pis pastera i continuar essent pobres, però que no tindran cap altra opció. Qui sap! Potser al final emigraran i ni tan sols esclaus hi haurà. La comarca tornarà a un estat semisalvatge entre setmana i ens portaran les pizzes per sopar en dron des d’alguna comarca veïna més afortunada.

 

Sé que exagero. Però la tendència és més o menys aquesta. I el que més m’empipa és que els governants es dediquen a dir bestieses quan s’apropen les eleccions i a no fer absolutament res la resta del temps.

 

Home, si podem fer uns jocs olímpics o una línia de tren Alp-Andorra caríssims on uns quants hi puguin sucar i omplir-se les butxaques, encara, però el que és futur per la gent del territori, no cal. Total, som poquets i tenim molt poc pes polític.

 

Les declaracions estan molt bé. Són maques, omplen titulars i fan que certs polítics es puguin penjar medalletes de llautó i se sentin útils a la vida, però per poca cosa més serveixen.

 

Espero que la pròxima iniciativa sigui un pèl més imaginativa que traspassar el problema a la generació següent, nois!