19 de setembre 2013

Futurs pobles cementiris



Des de fa uns dies, ha sortit a la llum el fet que els menjadors escolars de les escoles rurals tindran problemes molt seriosos per subsistir i, amb ells, les mateixes escoles rurals.

Tot prové del fet que fins ara, aquests menjadors tenien el mateix preu garantit que el menjador de l’IES de Puigcerdà, que era un preu força assequible. Però enguany, l’IES Pere Borrell de Puigcerdà ha decidit de fer jornada intensiva i això implica la desaparició del servei de menjador. Resultat: els menjadors de les escoles rurals que s’aprofitaven d’aquest bon preu, han de pagar ara un preu molt més alt, cosa que farà que molts pares que no es poden permetre aquesta despesa acabon portant els seus fills a centres escolars més grans i les escoles rurals, que sempre estan al límit inferior del nombre d’alumnes, acabin desapareixent.

Tal és el cas de l’escola de Prullans que tem que els pocs pares que porten els seus fills en aquesta escola, els acabin portant a l’escola de Bellver, on tenen garantit un preu de menjador escolar molt més assequible.

Sempre he dit que, excepte en nuclis molt reduïts, tothom hauria de tenir la possibilitat d’anar a l’escola al seu municipi o tan a prop com sigui possible. També sembla estrany que es parli molt d’inversions multimilionàries en infraestructures per als Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus i al Pirineu estiguin desapareixent les escoles rurals per culpa d’una quantitat de diners molt petita en comparació amb allò que es vol invertir als Jocs.

Ja sé que una cosa no treu l’altra, però quan els polítics, en comptes de preocupar-se per les necessitats del dia a dia es deixen enlluernar per grans projectes faraònics, que tindran vida uns pocs dies només i després deixaran una runa difícil de mantenir, i obliden que hi ha una difícil realitat que cal solucionar, és quan entenc aquesta desafecció creixent de la societat envers del món de la política.

Molts pares volen que els seus fills estudiïn al seu poble i no haver d’estar pendents de desplaçaments cada dia, especialment a l’hivern. Aquest és un problema real i tangible que requereix solució. La societat civil s’ha mobilitzat amb un projecte de finançament de micromecenatge que em sembla molt lloable, però crec que cal una resposta política seriosa a aquest i a molts altres problemes típics dels pobles de muntanya si no volem que d’aquí uns anys, els nostres pobles siguin cementiris habitats només els caps de setmana i festius per gent de fora, que solen tenir poc compromís real amb el territori.

16 de setembre 2013

Deixeu-los respirar una mica!



En arribat setembre, cada any passa igual quan comencen a sortir els bolets: l’etern debat sobre si cal regular la seva collita, si cal imposar-hi alguna taxa o si, directactament s’ha de proibir collir-los en determinades condicions.

Enguany, ha estat la val d’Aran qui s’ha avançat i per via del seu Conselh Generau ha decidit de posar-se a la feina i regular el tema. Concretament, només podran collir bolets a la val els residents (de primera o segona residència) i aquells que hi estiguin hostatjats en un hotel de la comarca. I punt.

El seu raonament és molt simple: volen posar fi a l’expoli que representa que gent d’altres indrets hi vagi a collir, molts cops grans quantitats de bolets i se’ls endugui per vendre’ls i per tant, n’obtingui un benefici dels boscos aranesos sense cap compensació econòmica a canvi.

Aquesta manera de veure les coses és qüestionable, és clar. Els diners per mantenir els boscos de l’Aran suposo que no només surten de fons locals, però en tot cas comprenc perfectament la preocupació per mantenir dins d’uns marges raonables els seus recursos naturals.

Perquè actituds com la de TV3 no ajuden gaire, amb programes com “Caçadors de bolets”, on se’ns insta a prendre els estris de caçar bolets i de llançar-nos al bosc i a la muntanya i no deixar pedra sobre pedra.

Només cal veure com es va anunciar el començament de la temporada de bolets aquest any: amb una salivaera que esglaiava: que si ja han sortit els bolets, que si serà la millor temporada des de fa no sé quants anys, que si endavant les atxes…

En fi, molt poc respecte del bosc. Els bolets no surten per satisfer les nostres necessitats gastrònomiques. Tenen una important funció ecològica per mantenir sa el bosc. Que ens en puguem beneficiar de manera moderada està bé per a tothom, però quan la cosa es massifica tant, la veritat és que és penós.

Jo mateix fa temps que no vaig a caçar bolets perquè els darrers cops que hi he anat he hagut de veure situacions patètiques i fora de tot sentit comú. Així que si en vull menjar, me’n vaig al mercat o al restaurant, tot i que el que a mi realment m’agrada és collir-los, però què hi farem!