Talls de carreteres

Fa dies que s’estan produint un seguit de talls de ferrocarril i de carreteres a molts indrets del país. Parlaré de l’afectació pel que respecta a la Cerdanya.

És cert que estem en una situació políticament molt complicada i que no se li veu solució a curt o mig termini. És cert que molta gent està indignada per la sentència dels presos polítics i és cert que la gent té una certa ràbia acumulada, deguda a aquests fets i també al fet que el govern de Madrid passa de nosaltres i no para d’insultar-nos. Almenys a cert sector força majoritari de la societat catalana.

En tot cas, no acabo de veure que les ganes de protestar justifiquin el tall d’infraestructures bàsiques. A veure, perquè si està justificat tallar el ferrocarril o les carreteres, per què no la llum, l’aigua o el gas? O internet? O posar barricades a cada cantonada?

Jo crec que tot això és llançar-nos pedres al nostre terrat. Però molt més important: no servirà absolutament de res. A Madrid se’ls en foten els nostres talls de carreteres. Potser si talléssim l’accés a l’aeroport, com va passar fa uns dies o alguna infraestructura bàsica, s’ho mirarien amb més preocupació, però, sincerament, tallar el camí d’Ur, per posar un exemple, no surt ni de la comarca.

Alguns creuen que s’han d’emprendre accions agosarades. Però no crec que aquestes accions ho siguin pas. Més aviat són com una rabieta de nen petit per sortir a la foto. I només perjudiquen l’economia i l’activitat local, cosa que no tindrà cap repercusió política. Almenys positiva.

Però és clar, alguns ja trempen només de pensar en talls de carretera, barricades o coses així, com sí servís de gaire cosa a la Cerdanya. No sé tampoc què caldria fer per tenir més incidència. No es tracta de no molestar, però tampoc es tracta de molestar gratuïtament.

Naturalment, aquesta és la meva opinió personal. Admeto que puc estar equivocat i que potser calen accions així, però jo crec que només serveixen per emprenyar molta gent que està a favor de l’acció sempre que sigui pacífica i ordenada. Però hi ha de tot, és clar i a aquests altres no tinc l’esperança de convèncer-los.