El McGuffin del tren

Fa uns dies, tornava a publicar-se en un conegut diari un article sobre el “meravellós” projecte de tren entre Barcelona i Andorra, passant per Alp i la Seu d’Urgell.

 

Pensava que ja ho havien deixat estar, però no. Això em porta a suposar que estem davant d’un McGuffin promogut des del govern de la Generalitat per fer veure que l’Alt Pirineu els preocupa molt i que volen invertir-hi calés.

 

Llàstima que tot és el mateix de sempre. Des de la plataforma Stop Jocs Olímpics es denunciava que la Generalitat continua invertint molts diners a finançar les estacions d’esquí deficitàries del Pirineu, tant les públiques com les privades, amb l’excusa que això beneficia el territori.

 

Això beneficia les estacions d’esquí, unes quantes persones, la majoria de les quals s’estan al Pirineu durant els mesos d’hivern i després se’n van a altres llocs, i a uns pocs negocis. I naturalment, manté el nivell especulatiu del sòl a les nostres comarques, especialment a la Cerdanya, on la construcció de segones residències està disparada i no s’espera que s’aturi en força temps.

 

Mentrestant, la gent de la comarca, especialment la gent jove i la gent més gran, han de marxar a viure a fora perquè aquí no troben pisos assequibles, ni tan sols lloguers de tot l’any, perquè tot va a parar a segons residents que no tenen cap mania en pagar el que calgui per poder venir a pixar a la Cerdanya i fer-se la selfie corresponent: ja sabem que està de moda i mola moltíssim.

 

Tornem al tren. Continuen repetint la dada falsa que entre Alp i Andorra el trajecte durarà menys de mitja hora. Ja vaig dir al seu dia que com no posin coets de retropropulsió al tren, això serà força complicat.

 

A part de foradar unes quantes muntanyes, acabar de trinxar el territori i partir la plana cerdana per la meitat amb una línia fèrria que no fa cap falta, tot s’acaba reduint al mateix: aquest tren el volen els esquiadors per anar a Andorra.

 

Home, i què guanyem doncs nosaltres? Perquè està clar el que perdem, però guanyar? I no parlem ja del cost que tindria aquest esperpent.

 

Però és que per acabar de reblar el clau, ahir sortia la notícia de l’enèsima incidència a la línia Barcelona-Puigcerdà, que va convertir en un infern el trajecte, per als pobres passatgers que hi viatjaven.

 

De debò volem perllongar l’agonia fins a Andorra? Sense passar per Puigcerdà? Fent un viaducte des d’Alp que es veuria des de la Lluna? Seccionant la plana cerdana? Omplint de forats les nostres muntanyes per no res?

 

Perquè si algú es pensa que els esquiadors agafaran aquest tren per anar a esquiar, podent-hi anar en cotxe molt més de pressa i possiblement a menor cost, és que no hi guipa.

 

En fi, que deixem que ens continuïn prenent el pèl i ens venguin sopars de duro. Després, quan rebutgem aquestes bestieses encara tindran els nassos de dir-nos que no volem res i que les inversions se les emporten a on sempre les fan: a l’àrea metropolitana i que si volem progrés, res, home, doncs a fer centrals solars i eòliques per bastir la indústria metropolitana.

 

Vaja, que se’ls veu el llautó. El que m’empipa és que se’ns pixen a sobre i diuen que plou i ens prenen per enzes.

 

 

 

M’importa un/a rave

S’està parlant molt a la premsa del local de lleure nocturn que el cap de setmana passat van desallotjar els Mossos d’Esquadra, al terme municipal de Fontanals de Cerdanya. En canvi, no he sentit a parlar enlloc de la descomunal rave que va tenir lloc aquest mateix cap de setmana de pont, també al terme municipal de Fontanals, al pla de les Forques, a tocar i enmig del bosc.

 

Segons testimonis presencials, almenys dos-cents cotxes, estacionats enmig del camp i fins i tot dins del bosc, participaven d’una rave, amb música a tota pastilla aquest cap de setmana, a la Cerdanya, en una zona que ni està habilitada per aquestes coses ni crec que sigui el lloc més adient, des d’un punt de vista ambiental, per aquest tipus d’activitats.

 

Pel que m’han explicat aquests testimonis, van veure com baixaven dos cotxes de Mossos d’Esquadra per la pista forestal que menava a la rave. També s’hi van trobar amb un guàrdia civil de muntanya fent fotos a les matrícules. En canvi, no van veure cap agent rural.

 

No tinc constància de cap diligència, ni per part de la Guàrdia Civil -que no sé si té competències en aquestes qüestions- ni dels Mossos d’Esquadra. Això no vol dir que no n’hi hagi, però el cert és que la rave va continuar tranquil·lament fins dilluns o més enllà.

 

Ja sabeu que la política oficial o oficiosa en aquest país a l’hora d’actuar en aquests esdeveniments és… no actuar, no fer res, no molestar-los, no fos que algú prengués mal. Possiblement, algun fill de papà amb molt bons advocats.

 

Després, alguns s’exclamen quan “el” flamant primer ministre italià, Giorigia Meloni ha dit que en el seu país s’han acabat les raves i que hi legislarà en contra.

 

No és el primer cop que patim aquest espectacle a la comarca. L’any passat, una altra rave es va organitzar a Bellver de Cerdanya, a l’entrada de la vall de l’Ingla, molt a prop del Parc Natural del Cadí-Moixeró. La música només es va aturar quan sembla que se’n van assabentar que la televisió volia anar a filmar aquest despropòsit.

 

No tinc res en contra que la gent es diverteixi. Fins i tot, si ho volen fer enmig del camp, mentre no molestin a ningú i no sigui una zona protegida o facin mal bé el medi ambient: que facin el que vulguin. Com si volen organitzar entre ells un holocaust zombi. No seré jo qui els ho hagi d’impedir.

 

Però molt em temo que la Cerdanya ja s’ha convertit en destinació preferent d’aquestes acampades al medi natural salvatges, sense que ningú ho controli i, pel que em temo, a ningú li importi un rave. O hauria de dir una rave?

ADDENDA: Segons expliquen els Mossos d'Esquadra, ells no podien actuar perquè la rave va ser en territori francès. Certament, la frontera passa per allà. El mateix amb els Agents Rurals. Disculpeu la confusió.