08 febrer 2010

Insuflant vida a la muntanya cerdana

L'ajuntament de Bellver ha proposat una iniciativa molt interessant: fer pisos de protecció oficial a petits nuclis de muntanya gairebé deshabitats, emprant els antics locals que feien d'escola. La idea és fer servir la planta baixa com a local social i la planta superior, com a habitatge protegit.

D'aquesta manera, es revitalitzarien aquests nuclis de muntanya i es posaria un cert fre al seu despoblament.

La idea en si mateixa és molt bona, en la meva opinió. Només cal aconseguir que aquestes vivendes es distribueixin entre primers residents i no acabin essent segones residències encobertes.

Si es fa bé, podria ser una manera de revitalitzar aquests nuclis, com Ordèn o Èller, situats en llocs privilegiats pel que fa al paisatge, però una mica allunyats, "à mile milles de toute terre habitée", que en diria Antoine de Saint-Exupéry.

Tot i que aquests pobles són molt atractius, també tenen l'incovenient de restar relativament incomunicats a l'hivern i de tenir accessos no gaire bons. Els darrers anys, alguns municipis com Bellver han seguit una política de millorament sistemàtic de les vies de comunicació que porten als petits nuclis habitats, tot i que potser caldria fer un darrer esforç per acabar-les d'arranjar.

01 febrer 2010

La nit cerdana

L'Ajuntament de Puigerdà ha decidit de permetre que la zona industrial de la Baronia i la zona de l'Estany de Puigcerdà puguin tenir bars i restaurants de dia. Fins ara, a la zona industrial, per exemple, només estaven permesos locals de lleure nocturn, cosa una mica absurda.

D'altra banda, segons l'Alcalde el Sr. Planella, la possibilitat d'obrir restaurants a la zona de l'entorn de l'estany podria permetre mantenir i restaurar alguna de les vil•les modernistes de la zona que, altrament, no tindrien altra opció. De fet, aquest ha estat el camí emprès per l'Hotel del Lago o de Vil•la Paulita.

Una altra opció és reformar els edificis, no sempre amb gaire bon criteri, i convertir-los per al lloguer d'apartaments, generalment d'alt estànding, degut a la zona privilegiada on es troben ubicats.

D'una manera o d'una altra és imperiós que la zona de l'entorn de l'estany mantingui el seu encant arquitectònic o acabarem perdent un actiu molt important del patrimoni arquitectònic de Puigcerdà.

Pel que fa a la zona industrial, es comença a veure com a poc a poc es va convertint en el pol d'atracció d'un cert tipus de lleure nocturn i ara diürn. En ser una zona relativament poc habitada, molesta menys els veïns (excepte els que tenen la mala sort de tenir la vivenda a sobre o al costat mateix dels locals de lleure) i té millors possibilitats pel que fa a l'accessibilitat i a l'estacionament dels cotxes.

Això comportarà a la llarga que el centre de la Vila restarà inert per la nit. D'acord que els veïns estaran encantats de poder dormir i descansar, però també és cert que el centre oferirà un aspecte molt trist en comparació a aquell que ara es pot veure. És l'equilibri de sempre entre el dret d'uns a descansar i el dret d'altres a divertir-se.

Ja he comentat en alguna altra ocasió que el lleure nocturn de la comarca i potser part de l'activitat diürna fugiran cada cop més del centre de la Vila cap a la perifèria o, fins i tot, cap a altres municipis.

Per exemple, molts joves dels pobles de la solana de Cerdanya, o d'Alp, van a passar la nit dels dissabtes a Bellver i molta gent de fora de Puigcerdà, si ha d'anar al banc o a comprar pa, agafen el cotxe i se'n van a Alp o a Bellver.

La descentralització no només afecta al centre de la Vila de Puigcerdà, sinó a tota la població. És qüestió de pocs anys veure un panorama nocturn molt diferent a la nostra comarca.

28 gener 2010

Planella demana a Madrid que no ens destrossin la comarca

L'Alcalde de Puigcerdà, el Sr. Joan Planella, s'ha posat ferm en la petició a les autoritats ministerials de Madrid per tal que no es desenvolupi de moment l'eix viari E-09, que comportaria el desdoblament dels túnels del Cadí i Pimorent (un altre cop a pagar túnel) i una autovia pel bell mig de la Cerdanya, que comportaria sobre tot, un pas continu de camions per paratges fràgils com la plana cerdana o la vall del Querol. De moment han dit que s'ho miraran i que se l'escoltaran. Desitjo de tot cor que així sigui.

També ha demanat el Sr. Planella que no es faci el pas elevat a l'entrada de Puigcerdà per comunicar directament amb l'Alta Cerdanya, per l'impacte paisatgístic negatiu que això comportaria.

Fa molt de temps que es vénen movent els fils del ditxós eix viari europeu E-09 i aquí ens ho anem mirant amb massa tranquil•litat. Mentre que alguns alcaldes ho veuen molt positiu (és clar, no passa pels seus termes municipals) a Puigcerdà sembla que finalment s'ha adoptat una postura manifestament en contra d'aquest eix que, en la meva opinió, destrossaria la comarca i la degradaria a uns nivells inacceptables.

Si volem vendre paisatge i turisme, ja sigui a les segones residències, a un hipotètic turisme de qualitat o a un turisme d'entre setmana, hem de tenir molta cura amb aquestes coses. Als turistes no els importa que les carreteres no siguin autovies, de fet crec que ho deuen preferir. Només la gent que té pressa i els transports de mercaderies volen vies ràpides.

Si realment es vol descongestionar el tràfic de mercaderies de la Jonquera i d'Irun, llavors que potenciïn el transport en ferrocarril, molt més eficaç i barat, especialment amb la realització del tan desitjat eix mediterrani, del qual la línia Barcelona-Puigcerdà-Tolosa en podria ser un brancal secundari.

Però que no ens destrossin més la vall. Entre carreteres, urbanitzacions, fanals i pistes d'esquí, el territori està cada cop més trinxat i té menys atractiu. Insisteixo: potser que ens ho fem mirar abans que sigui massa tard.

27 gener 2010

Construint el Pirineu

Ara que acaba o comença una dècada, segons es miri, m'agradaria fer una llista d'aquelles coses que crec que servirien per construir un Pirineu més fort, més identitari i més desenvolupat en tots els sentits.

Algunes d'aquestes mesures ja existeixen en un cert estat embrionari o fins i tot estan desenvolupades en algunes comarques o municipis, però no es troben aplicades de manera generalitzada per tot el Pirineu.

Fixeu-vos que parlo de "Pirineu", perquè no crec que una cosa tan important com és el Pirineu hagi de dividir-se en Alt i Baix Pirineu o de qualsevol altra manera. Tots els pirinencs, des del cap de Creus fins a l'oceà Atlàntic, tenim elements i interesos comuns.

En qualsevol cas, per proximitat, m'he fixat sobre tot en el Pirineu català, si bé crec que totes aquestes mesures haurien de poder-se estendre a tot el conjunt de la serralada.

- Potser una de les necessitats més punyents que tenim sigui la de disposar d'un sistema de comunicacions transversal en condicions, amb un bon eix viari per carretera i, possiblement, amb la potenciació de les línies de ferrocarril.

- Cal que es potenciïn els espais naturals, no només com a llocs protegits o com a reserves teòriques de la biodiversitat, sinó com a agents econòmics en la vida del territori.

- Cal algun tipus d'institució o institucions que unifiquin les polítiques disperses de tot el Pirineu. Un bon punt de partença pot ser la Vegueria de l'Alt Pirineu, però crec que es queda curta, perquè només cobriria una petita part del Pirineu.

- Amb institucions o sense, calen polítiques comunes de promoció turística, especialment als mercats internacionals, on cal vendre unitàriament la marca "Pirineus".

- Cal una voluntat ferma de diàleg entre les diferents regions que integren els Pirineus, no només amb l'estat espanyol i amb Andorra, sinó també amb França.

- Es necessiten mitjans de comunicació pròpiament pirinencs, que respectin la nostra idiosincràsia, la nostra cultura i les nostres llengües, tant pel que fa a la premsa, com a la ràdio, com a la televisió.

- Conseqüència del punt anterior, caldria un portal d'internet unificat i potent de tot el Pirineu, no només des del punt de vista turístic, sinó també des de l'utilitat cívica, per saber quines activitats es fan a tot el Pirineu.

- Cal desenvolupar xarxes socials entre tots els pirinencs i afavorir els intercanvis escolar (i no escolars) entre els diferents territoris de la serralada. Abans d'anar a conèixer la Índia, potser que coneguem casa nostra.

- Es precisa l'existència d'un debat continu entre la gent del territori, ja sigui presencialment, ja sigui a través dels mitjans de comunicació i d'internet.

- Cal afavorir la creació d'una xarxa de pantalles o punts d'informació per difondre les activitats que es facin al Pirineu entre els pirinencs.

- Hem de demanar l'establiment d'estudis universitaris al Pirineu, especialment en allò directament relacionat amb el medi natural i el turisme.

- Cal que organitzem trobades regulars de caràcter científic i cultural en l'àmbit pirinenc: congressos, jornades, concursos, etc.

- Seria molt recomanable la realització d'actes periòdics de caràcter lúdic, tals com festivals de música i cultura pirinenca, especialment a l'estiu, adreçats no només al turisme sinó també als propis pirinencs.

- Estudiar la manera de desenvolupar una indústria lligada al sector primari radicada al territori, que permeti el desenvolupament dels productes de la terra i permeti diversificar l'economia i no dependre únicament del turisme i de la construcció.

- Primar el model turístic hoteler per sobre del model de segones residències.

- Promocionar l'artesania i l'art pirinenc.

- Promoure la restauració d'antics nuclis deshabitats o poc habitats, no amb finalitats especulatives, sinó com a primeres residències. Fer servir les noves tecnologies de telecomunicació i les energies alternatives per poder abastir nuclis aïllats.

- Actuar conjuntament entre totes les comarques pirinenques per atraure inversions i crear xarxes de promoció turística: hotels amb encant, aigües termals, etc.

- Realitzar una promoció conjunta i posar en èmfasi el ric patrimoni pirinenc, especialment pel que fa a l'art romànic i a les restes prehistòriques.

- Creació de xarxes d'itineraris pirinencs de senderisme i turisme: potenciació de les temàtiques càtares, el bandolerisme històric, el camí de Sant Jaume, etc.

- Afavorir la publicació de llibres i materials didàctics de caràcter pirinenc, especialment, la creació d'una enciclopèdia específica sobre temes pirinencs: medi natural, història, art, etnologia, folklore, etc.

- Crear i promoure lligues esportives de caràcter pirinenc.


La llista podria continuar, ja que són moltes les possibilitats que existeixen a l'hora de construir una identitat pirinenca forta i consolidada. Deixo aquí, la meva proposta inicial.

Reflexions sobre les multes

L'Ajuntament de Puigcerdà ha sorprès tothom dient que no té afany recaptatori i que repartirà els diners de les multes entre tots aquells ciutadans que paguin l'impost de circulació a Puigcerdà que no tinguin cap sanció durant l'any 2009 i que això serveix per fer que els ciutadans millorin la seva manera de conduir (i d'estacionar) els vehicles.

No entraré a analitzar la mesura des d'un punt de vista polític, ja que això ja ho faran els polítics, però m'agradaria fer unes poques reflexions sobre el tema que no em deixen indiferent.

En primer lloc, imaginem-nos que anem per la recta de Queixans a 200 km/h. Ens para la policia i ens treu un munt de punts del carnet. Entrem al municipi de Puigcerdà, estacionem correctament el vehicle i ens dirigim a l'Ajuntament (o a on sigui) a cobrar el nostre xec de "bons conductors". Algú no hi veu una contradicció?

En segon lloc, pel que tinc entès, els diners previstos de recaptació del 2009 en concepte de multes freguen els 100.000 euros, dels quals es repartiran uns 40.000 euros. O sigui un 40%. Vol dir això que l'Ajuntament només té un 60% d'afany recaptatori?

En tercer lloc, molta gent de fora de la Cerdanya està empadronada a Puigcerdà per no pagar el túnel del Cadí i perquè l'impost de circulació és més barat que, posem, a Barcelona. Aquesta gent igual té un munt de multes pendents a Barcelona o a Sant Cugat, però possiblement cap a Puigcerdà. També rebran els seus 8 euros, oi?

Finalment, un principi fonamental del dret és no ser penalitzat dos cops pel mateix delicte. Si cometo una infracció viària a Puigcerdà i m'enxampen, primer hauré de pagar una multa i, a sobre, no rebré els 8 euros (doble càstig).

En fi, que 8 euros no són gaire cosa -serveixen per pagar potser un entrepà i una cervesa- però 40.000 euros són força calés per a Pugcerdà, que té molts problemes estructurals i que necessita reformes en molts sectors.

Però jo no sóc regidor i no em pertoca a mi decidir com es reparteixen els diners municipals. Simplement poso de relleu algunes contradiccions que generarà la polèmica mesura si s'arriba a aplicar.

26 gener 2010

Pirotècnica olímpica

Tothom està esvalotat pel tema dels hipotètics Jocs Olímpics d'hivern de Barcelona-Pirineus. Per un moment, ens podem prendre seriosament la idea oblidant-nos que es tracta d'una 'boutade' electoralista del Sr. Hereu i que no serpa fàcil que el govern espanyol esculli Barcelona per sobre de Saragossa (ja se sap que els catalans som molt antipàtics, permeteu-me la ironia).

Suposem que tot ha anat com una seda i Barcelona i el Pirineu català són els encarregats d'organitzar els Jocs Olímpics d'hivern. Que bé, oi? Doncs, permeteu-me que sigui una mica aixafaguitarres, que sempre és bo considerar els pros i els contres sense deixar-se endur per sensacionalismes que, a la llarga, ens poden sortir molt cars.

Siguem pràctics: què en trauríem d'aquests Jocs Olímpics i a canvi de què? Perquè una cosa són uns Jocs Olímpics d'estiu com els del '92, on de fet, les instal•lacions es van repartir per tot Catalunya. Tot i així, es van fer autopistes, es van millorar carreteres, van aparèixer i desaparèixer nous barris, etc.

Però uns Jocs Olímpics d'hivern afecten una secció del territori molt petita: l'alta muntanya que, és de per si un ecosistema molt sensible i ja prou maltractat amb les activitats de lleure: hotels, pistes d'esquí, urbanitzacions, etc. De debò ens volem carregar el poc que ens resta d'alta muntanya a la Cerdanya?

Perquè, a canvi de què? D'omplir la caixa quinze dies? Realment compensa? A canvi de la glòria unes quants dies? I després què? Arran d'aquesta fama, haurem col•locat la Cerdanya al mapa, si és que no hi és ja. Què representarà això?

Us ho dic: més carreteres, desdoblament del túnel del Cadí, autovies pertot arreu, més ciment, més quitrà, menys natura i menys qualitat de vida. És la Cerdanya que volem? Si algú vol viure en una ciutat, que se'n vagi a Barcelona o a alguna de les nombroses ciutats mitjanes que té Catalunya, però no ens carreguem la comarca fins al punt de deixar-la feta un nyap.

De vegades la gent actua amb el cor sense fer servir abans el cervell. Crec que és el cas. Penso que avui dia millorar les infraestructures passaria per una línia fèrria eficient més que no per fer més autovies; crec que hem de tenir un bon Hospital i no més pistes d'esquí, que a fi de comptes i amb el canvi climàtic, cada cop hauran de pujar més de cota; crec que hem de potenciar més la natura i no anorrear-la. Però en fi, com gairebé sempre em trobo, suposo que estic en minoria...

25 gener 2010

La complicada orografia de Puigcerdà

L'Ajuntament de Puigcerdà ha decidit connectar el pàrquing del Museu Cerdà amb el carrer Escoles Pies mitjançant un ascensor inclinat, similar (però de cabina doble) al que ja connecta la plaça de l'Estació amb el centre del poble. Val a dir que és una molt bona notícia. A més a més, gràcies als fons del "plan Zapatero", l'Ajuntament no s'endeutarà més.

No és que m'agradi gaire el sistema d'ascensors inclinats, però ens diuen que aquest és diferent i que s'espatllarà molt menys que el de l'estació, precisament per la doble cabina. Esperem que sigui cert. En tot cas, és una molt bona notícia per a tothom: pels habitants del barri de la Guingueta, que veuran simplificat el seu accés al centre de la Vila; per als visitants del Museu Cerdà i, en general, per a tothom que vulgui accedir a Puigcerdà per la zona del carrer Escoles Pies.

El nucli antic de Puigcerdà és geogràficament complicat. Es troba enturonat i això vol dir que una part important d'ell es troba als seus peus o en terrenys de fort pedent. Això complica molt les comunicacions i les infraestructures de tot tipus i només resten solucions com aquesta per poder véncer els obstacles que l'orografia imposa.

Fa temps que crec que seria una bona pensada de connectar el pàrquing del Museu amb el tram superior, però pensava que això aniria per a llarg donat l'estat actual d'endeutament del municipi. Afortunadament, el govern municipal ha sabut trobar una possibilitat en els fons estructurals "Zapatero" per resoldre aquesta necessitat de la Vila.

D'altra banda, sense que el problema de l'aparcament resti ressolt, això alleujarà una mica els problemes per aparcar, especialment els dies festius, quan Puigcerdà es col•lapsa i no és possible accedir al centre urbà amb vehicle.

Finalment, només resta que el desnivell entre el tram baix del carrer Escoles Pies (l'IES Pere Borrell) i la plaça de l'Alguer es pogués salvar també amb un ascensor panoràmic o d'algun altre tipus per poder donar accés total al centre urbà de manera còmoda. Però de moment, ja és un gran avenç el projecte de l'ascensor inclinat.

18 gener 2010

La plaça de l'Ajuntament

Aquest cap de setmana vaig anar a veure la remodelada plaça de l'Ajuntament i no em va desagradar gens. És cert que queda una mica buida i que hi ha massa ciment pel meu gust, però també abans era una plaça dura, només que plena de cotxes.

La part més interessant potser, són les grades per asseure-s'hi i contemplar la Cerdanya. Abans només hi havia dos bancs de pedra i s'ocupaven fàcilment. Ara, l'espai disponible és molt més gran.

He de dir que, de tota manera, se'm fa una mica estranya. No sé si perquè està configurada a diferents nivells o perquè estic massa acostumat a veure-la com era abans, però en qualsevol cas haurem d'esperar a veure com evoluciona i quin ús en fan els ciutadans i els turistes.

Pel que fa al passeig 10 d'abril, esperaré que les obres estiguin enllestides, però tampoc em desagrada la configuració. Passa una mica el mateix: estic massa acostumat a veure'l arbrat i ara se'm fa estrany. Haurem d'esperar una mica.

És evident que Puigcerdà necessitava una reforma urbanística del centre històric. No entraré en si aquesta és la més adient o no, perquè je n'he parlat a bastament en altres posts, però crec que, com a mínim, s'ha canviat l'aspecte del centre urbà, si això és el que es pretenia.

Crec que manquen alguns detalls, però espero que amb el temps es corregiran. Ara caldrà esperar a que enllesteixin les obres de la plaça Cabrinetty i arribi l'estiu per poder veure quin ús intensiu en fan els ciutadans dels nous espais públics.

14 gener 2010

Garrotades olímpiques

Ahir l'alcalde de Barcelona, el Sr. Hereu, va anunciar amb pompa i xerinola que Barcelona optava a organitzar uns propers Jocs Olímpics d'Hivern. Suposo que les enquestes li devien anar molt malament com per sortir amb una proposta com aquesta, però cal reconèixer que la jugada sembla haver-li sortit bé.

Amb el recolzament de l'aparell mediàtic controlat pel seu partit, la notícia va arribar gairebé a desplaçar la terrible tragèdia d'Haití. Ja se sap que venen molt més uns Jocs Olímpics a casa que un terratrèmol deleteri a l'altra banda del món. Especialment si el país que té la desgràcia de patir-lo no té petroli i no és ric.

Però tornem als Jocs Olímpics d'hivern. No cal saber gaire geografia per saber que a les muntanyes més properes a Barcelona no hi neva prou com per poder fer competicions d'esquí, així que tornem a recórrer al Pirineu. Ah, però a quin Pirineu? Al de "Lleida"? Al de "Girona"? De cop i volta tothom s'ha oblidat de l'Alt Pirineu i Aran.

El Pirineu esdevé, un altre cop, reserva hidrològica de l'àrea metropolitana i reserva econòmica -per la neu- totalment necessària per acomplir els somnis dels barcelonins: uns altres Jocs Olímpics, ni que siguin d'hivern.

I és clar, tothom s'apunta al carro: l'alcalde de Lleida amb el seu mític Pirineu de Lleida, el síndic d'Aran (que de cop i volta se'n recorda que pertany al Pirineu), la Molina i la Cerdanya i fins i tot els de Berga, que recorden que Barcelona també té pistes d'esquí. Deliciós, no trobeu?

Mentrestant, a l'Aragó i concretament a Jaca, s'ho miren amb els ulls entornats i amb no gaire bon humor. És natural, els ha sortit un competidor seriós a casa seva, per dir-ho d'alguna manera. Un altre element més en la tradicional rivalitat Catalunya-Aragó, o si ho voleu, entre la Cerdanya i la Jacetània.

No sé què en traurem d'això. Com a mínim, durant un parell de dies no es parlarà de corrupció, d'incendis intencionats o de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Però tranquils, que això durarà poc.

A fi de comptes, qui ha de decidir si es presenta Saragossa-Jaca o Barcelona-Pirineu és el Comitè Olímpic Espanyol (llegiu Madrid) i ja veig un altre cop els nostres polítics disfressats de lagarteranes anant a negociar a la capital del regne. Ja hem vist què ha passat amb l'Estatut o amb l'aeroport, oi?

En fi, que l'espectacle per saber quina part del Pirineu escull Barcelona per la candidatura també serà força entretinguda. Té diverses opcions i no descarto que, al final, s'agafi un repartiment salomònic entre elles, però mentrestant, els diferents caps de tribu repartiran unes quantes garrotades, cosa sempre digna de ser viscuda.

13 gener 2010

Una nova dècada a la Cerdanya

Els propers 10 anys a la Cerdanya seran decisius per definir el model econòmic que ens ha de regir els propers 30 anys, com a mínim. Tenim vàries possibilitats sobre de la taula.

Una, és continuar com fins ara, apostant per la construcció i el turisme de cap de setmana, potser amb alguna variant, com la potenciació dels camps de golf i l'ampliació i interconnexió dels dominis esquiables.

Té l'avantatge que és la més senzilla, ja que no comporta canvis importants ni de mentalitat ni al teixit econòmic, però té el desavantatge que s'ha demostrat limitat en temps de crisi i, a sobre, es veu amenaçat per alguns factors importants com el canvi climàtic global.

Una altra possibilitat és apostar per una combinació de turisme de tot l'any -no només estacional i de cap de setmana, que molts cops bo és ni turisme- lligat amb la potenciació dels productes locals del sector primari, potser amb el desenvolupament d'alguna indústria de caràcter alimentari.

Això pot anar lligat -o no- amb la potenciació de la Cerdanya com a viver d'empreses d'alta tecnologia, que es desenvoluparien en un lloc natural, lluny de l'estrés de les grans ciutats i ideal per a certs tipus de projectes d'I+D.

Tot això cal debatre-ho, però sobre tot, cal que els actors implicats: administracions i sector privat hi creguin. Si no, suposo que continuarem amb el de sempre amb els resultats insostenibles de sempre fins que la cosa ja no doni més de si.

28 desembre 2009

Un debat ordenat sobre la Vegueria

S'anuncia un nou capítol en la interminable saga de la Vegueria de l'Alt Pirineu. Ara, els municipis de Montellà i Martinet i de Lles de Cerdanya, per boca dels seus alcaldes, amenacen amb escindir-se de la Cerdanya si la comarca no forma finalment part de la vegueria de l'Alt Pirineu.

L'alcaldessa de Lles, però, ha matisat que si mai el municipi ha d'abandonar la Cerdanya, abans es faria un referèndum consultiu sobre aquesta qüestió.

Jo ja no sé si riure o plorar amb aquest tema. Però les coses estan així: bona part de la Cerdanya no vol formar part de la vegueria de l'Alt Pirineu, batejada irònicament pel vicepresident del Consell Comarcal de la Cerdanya, Joan Pous, com la vegueria dels pobres.

Uns altres -Montellà i Martinet i Lles de Cerdanya- no volen a sentir parlar del contrari, fins al punt d'amenaçar amb la secessió.

Des de Puigcerdà es veu amb mals ulls això que la capitalitat de la vegueria deixi tan poca cosa per a la Vila, a més de la secular desconfiança vers la Seu d'Urgell, suposo que pel fet de ser ciutats pirinenques de potència similar i competidores totes dues pel control del territori i dels recursos econòmics de la zona.

D'altra banda, la Val D'Aran tampoc vol sentir-ne a parlar, d'això de la Vegueria de l'Alt Pirineu (i Aran). Afegiu-hi que la Cerdanya vol una llei pròpia -cosa que no recolza ni la mateixa Val d'Aran, que creu que per a si mateixa sí que val la llei pròpia però per als altres no.

Des de la ciutat de Lleida, se'n diuen pestes de la "pèrdua" del Pirineu "de Lleida", mentre que sembla que a Girona ni s'han assabentat que un fragment de la Cerdanya pertany a aquesta demarcació.

I per acabar de marejar la perdiu, també ha resorgit un altre cop la vella idea d'integrar la Cerdanya a la Catalunya Central.

Mentrestant, passa el temps i no sembla que s'obri un debat seriós, almenys no entre els ciutadans. Potser, les postures estan massa enrocades. Per exemple, quan m'he manifestat a favor o en contra d'alguna d'aquestes idees, ràpidament han aparegut crítiques ferotges envers la meva postura, quan no deixava de ser una simple opinió personal.

Sembla que la vegueria de l'Alt Pirineu aixeca massa susceptibilitats i la cosa no es resoldrà amb un simple debat, ni des de la base, ni des de les institucions.

Perdoneu-me que ho digui així, però crec que entre tots hem organitzat un guirigall enorme, on ja ningú no sap què vol ni on és i on sembla que estiguem en un concurs per veure qui la diu més grossa.

Crec que hauríem de reflexionar molt seriosament sobre les següents qüestions:

1) Volem continuar amb el sistema actual, més o menys modificar, o volem tots una vegueria de l'Alt Pirineu (i Aran) d'algun tipus?

2) Tenim una capital única i central o anem a cercar un model descentralitzat, amb vàries capitals a les ciutats més importants?

3) Què passa amb la Cerdanya gironina a efectes provincials i de llei electoral central? S'ha de modificar la llei orgànica sobre els límits provincials o les vegueries se superposaran a les províncies i continuarem tenint una divisió provincial a la Cerdanya?

4) Cal aplicar el reconeixement de l'especificitat cultural i política dera Val d'Aran fins al punt que aquesta comarca no pertanyi -si així ho vol- a la nova vegueria?

5) Què cal fer, administrativament, per resoldre definitivament la divisió provincial de la Cerdanya?

6) Tenim tots clars que som al Pirineu i que tenim unes problemàtiques comunes o cadascú vol anar de per lliure, opció potser menys lògica, però igual de legítima?

7) Qui finançarà la nova vegueria, cas que aquesta sigui l'opció triada? Serà la vegueria dels pobres?

8) Té la Cerdanya uns trets diferencials especials que fan que hagi de tenir una llei pròpia, similar a la dera Val d'Aran, independentment que formi part de la nova vegueria?

9) Es pensa consultar democràticament amb els habitants del territori aquestes qüestions o la cosa es resoldrà als despatxos de Barcelona?

10) Finalment, hi ha il•lusió per aquesta nova vegueria? Qui la vol exactament i per què? Suposarà un impuls econòmic per al Pirineu o serà una sagnia més de funcionaris i de burocràcia?

Debatem ordenadament sobre aquests punts o sobre d'altres de similars i deixem-nos estar d'emocionalismes o de patriotismes de campanar. Crec que el futur del Pirineu, bé s'ho val.

Vandalisme i incivisme

Continuen els actes de vandalisme nocturn de cap de setmana a Puigcerdà. Ara li ha tocat el rebre a la botiga situada a la cantonada entre el carrer Alfons I i el carrer d'Espanya.

Sembla ser que dissabte per la nit, uns brètols van llançar una tanca de protecció de les obres del passeig 10 d'abril contra l'aparador de l'esmentada botiga i la van destrossar.

Pel qu m'han explicat, algú (la guàrdia municipal?) els va localitzar i els brètols van respondre amb actitud desafiant.

Espero que aquest cop, la càmera de seguretat de la Caixa hagi pogut enregistrar els fets i el pes de la llei recaigui sobre els agressors.

D'altra banda, també relacionat amb el passeig 10 d'abril, voldria felicitar l'Ajuntament de Puigcerdà pel fet de multar els cotxes que hi havia estacionats irregularment en la zona d'obres del passeig 10 d'abril, diumenge al vespre.

Naturalment, gairebé tots eren de fora. Possiblement, molts dels seus usuaris estaven a missa de vuit. Però veure el passeig ocupat salvatgement pels cotxes -alguns dels quals no entenc ni com van arribar a poder estacionar-hi- donava pena.

M'alegro que, al menys, hagin estat exemplarment sancionats. Si volen aparcar el cotxe, que facin com tothom: o que caminin i el deixin als afores o bé que paguin les tarifes del pàrquing SABA, com tots els vilatans hem de fer.

27 desembre 2009

Balanç personal

Quan miro la quantitat d'entrades que he fet en aquest bloc (544) des del febrer del 2006, quan el vaig obrir, arribo ràpidament a la conclusió que he escrit força. Si fem cas de les estadístiques, surt a una mitjana de 11,5 entrades per mes, o sigui, una cada 3 dies, si fa no fa.

La major part dels temes tenen relació amb la Cerdanya o amb fets relacionats amb la Cerdanya, tot i que també hi ha reflexions socials, polítiques i lingüístiques. De fet, hi ha una mica de tot.

El bloc -si he de fer cas als comptadors interns- se'l mira força gent cada dia, tot i que he de reconèixer que mai no he escrit per tenir més o menys audiència. La prova és que no m'he decidit a posar un comptador de visites fins fa poc menys d'un mes.

D'altra banda, pel que fa al contingut, si veiem els elogis i els retrets que molts lectors s'han dignat a deixar a la secció de comentaris, molts dels temes que he tractat són força punyents.

I després, és clar, estan les conseqüències, que n'hi ha hagut. En determinats sectors estic poc menys que vetat, cosa que considero una llàstima, perquè mai no he tingut la voluntat d'anar a favor de ningú ni en contra de ningú. Simplement, he posat per escrit la meva opinió raonada de la manera més educada possible.

També hem vist en aquest període altres blocs que no han seguit aquesta tendència i que s'han emparat en l'anonimat per fer greus desqualificacions personals contra persones particulars i polítics, cosa que trobo molt lamentable.

És el que té internet: la possibilitat de l'anonimat. És per això que sempre he signat els meus escrits amb el meu nick i el meu nom real, per evitar suspicàcies innecessàries. Que això m'ha guanyat enemics? Bé, què li farem! No era la intenció. Però entenc que quan algú se sent criticat pugui reaccionar de mala manera.

De fet, si hagués estat la intenció, aquest bloc hauria estat molt diferent. Els temes, possiblement haurien estat els mateixos, però hauria acompanyat les "denúncies" amb fotografies, dibuixos humorístics i hauria emprat un llenguatge molt més àcid. I per descomptat, sempre des de l'anonimat.

També us he de dir que mai ningú d'aquells que s'han pogut sentir criticats no m'han vingut i m'han dit: Escolta, t'has passat, per això o per allò. S'han limitat a posar-me al sac dels enemics, amb la qual cosa tothom ha sortit perdent.

Sóc el primer de reconèixer que em puc equivocar en les meves opinions. A fi de comptes, per les meves mans no passen els documents oficials que passen per les dels polítics i reconec que em poden mancar dades. Crec que estic ben informat, però això no vol dir que sigui perfecte ni de lluny.

És per això que he trobat molt significativa la manca de debat. Quan hi ha hagut algun comentari al bloc, generalment ha estat d'un d'aquests dos tipus:

- Molt bé, nano, continua fontent-los canya! (???)

o bé:

- És lamentable que sempre et figuis amb tal o qual persona/institució.

Cap de les dues aporta cap raó, com podeu veure. Fotre canya a qui? I per què? I què en trauré de ficar-me amb no-sé-qui si després continuaran fent allò que els roti?

I si tan lamentable és el que dic, per què no es contraargumenta?

En fi, sigui per un motiu o per un altre, crec que a la comarca hi ha una mancança molt seriosa de cultura democràtica per part de tothom. La crítica sempre és considerada destructiva i personal, mai com un toc d'atenció d'un ciutadà de a peu.

Quan no estic d'acord amb l'acció del govern, li estic fent el joc a l'oposició. Com si no tingués altra cosa que fer! L'oposició que faci la seva si mai vol conquerir el poder. Però no serà gràcies a aquest bloc, això us ho ben asseguro, ja que només són opinions.

Si el polític de torn té por de les opinions d'un ciutadà corrent, potser que s'ho faci mirar. No represento cap grup, ni cap partit, ni cap lobby. Només sóc un vot que, quan arribi l'hora, serà dipositat a l'urna corresponent, per això no patiu, però no em considero cap cavall de Troia ni cap veu clamant al desert.

Tanco l'any amb aquesta reflexió perquè darrerament he vist que, tot i sense voler-ho, el bloc s'ha polititzat en excès. Per tant, el proper any, continuaré tocant els temes que afecten a la nostra comarca, però procuraré fer-ho des d'una perspectiva més àmplia.

Això no vol dir que deixi de dir què opino sobre les coses, però s'apropen les eleccions i no vull que se'm confongui amb un altre partit polític. Així que continuarem opinant, però d'una manera més calmada.

La política de partit, que la facin els partits, que aquesta és la seva tasca. Jo em limitaré, quan pugui i vulgui, a opinar.

Bon Any a tothom!

24 desembre 2009

Balanç del 2009 (i II)

Pel que fa a la resta de la comarca, podem destacar uns quants fets notables. L'Ajuntament de Bolvir ha comprat els terrenys del Castellot i té intenció de fer un punt d'informació sobre els ibers a la Cerdanya.

L'Ajuntament de Bellver ha inaugurat el Centre Cívc, un local molt interessant i continua recuperant el Carnestoltes tradicional del Pirineu.

A Llívia continuen amb el seu magnífic festival de música, tot i que una mica retallat enguany per efectes de la crisi econòmica. També han remodelat l'Ajuntament i aviat s'inaugurarà la nova farmàcia-museu.

A Alp, s'ha fet nova la carretera entre Masella i Molina i s'han ampliat algunes pistes d'esquí. Com a positiu, s'augmenta el domini esquiable de les estacions; com a negatiu, s'han malmès algunes zones d'especial interès ecològic.

També s'han donat passos per constituir un consell transfronterer d'alcaldes que permeti superar d'alguna manera la divisió estatal de la Cerdanya en dues parts artificials.

A Portè hi ha projectes d'unió entre l'estació d'esquí local i l'estació andorrana del Pas de la Casa.

Dins dels projectes transfronterers, a part de l'Hospital de Puigcerdà, també es treballa sobre l'Escorxador transfronterer d'Ur.

Les vies del tren han estat millorades, cosa que ha augmentat la qualitat del trajecte Ripoll-Puigcerdà. Per desgràcia, el tren continua trigant el mateix que sempre i continua patint incidències quan fa mal temps.

D'altra banda, sembla que de moment s'allunyen el tambors de guerra per la captació d'aigua del Segre per enviar-la -via túnel del Cadí a Barcelona- però es tornen a sentir veus sobre la carretera de la Vinyola que ha de "millorar" la connexió entre el túnel del Cadí i el túnel del Pimorent.

Potser el més destacable de tot ha estat la crisi, que ha aturat en sec la construcció a tota la comarca, no només a Puigcerdà, amb les repercusions que això ha comportat sobre l'economia local.

L'any vinent, el 2010, serà el darrer de la dècada. Es tancarà un període de creixement ràpid i fulgurant de l'economia amb una davallada important que està per veure quan i on s'aturarà. Les coses han canviat força des d'aquell mític 1 de gener del 2001 que iniciava el segle XXI. Però no ens avancem: encara resta un any per concloure aquesta dècada tan especial.

23 desembre 2009

Balanç del 2009

S'apropa el final de l'any i és hora de començar a fer balanç d'allò que han estat els darrers dotxe mesos.

Hem vist a Puigcerdà una profunda remodelació urbanística motivada per la construcció del nou Hospital Transfronterer, al voltant del qual sorgirà un nou barri i que desplaçarà el centre demogràfic de la Vila cap als afores i la reforma de les places de l'Ajuntament, dels Herois, de Santa Maria, el passeig 10 d'Abril i, properament, la plaça Cabrinetty.

Aquesta reforma ha provocat protestes d'un cert sector de comerciants de la Vila per la pèrdua de places d'aparcament al centre del poble.

Les reformes urbanístiques han comportat també una certa reordenació del tràfic rodat de Puigcerdà.

El desplaçament del centre cap a la perifèria s'ha vist reforçat al sector de la baronia amb nous locals de lleure i al sector de la closa de l'àngel, l'edificació d'un punt d'informació sobre el Tractat dels Pirineus, al costat de l'escola Llums del Nord.

En un futur no gaire llunyà està prevista la creació d'una nova escola al mateix sector per donar sortida a les necessitats educatives de la Vila.

D'altra banda, s'ha reordenat el pàrquing de les Teresines i s'ha fet molt més accessible i amb un major nombre de places.

També s'està aixecant un nou edifici esportiu al Poliesportiu de Puigcerdà, que servirà per donar sortida a la demanda creixent de certs esports.

Ha estat, doncs, un any important en inversions urbanístiques, amb més o menys encert i amb més o menys consens ciutadà.

Pel que fa a allò que encara cueja, està l'activació del Museu o el problema dels aparcaments.

Però sense dubte, allò que més ha marcat l'any 2009 ha estat la crisi econòmica, que ha afectat especialment la construcció i en menor mesura el turisme. Això ha comportat una rebaixa important d'ingressos públics (impostos, llicències d'obres) i privats (beneficis empresarials, inversions). També hem vist com una part de la població forània retornava als seus països d'origen, en no tenir aquí feina.

Finalment, hem pogut veure com alguns municipis cerdans han decidit optar per organitzar referèndums sobre l'autodeterminació de Catalunya. El primer d'ells, Bolvir, amb una bona participació (més del 42% del cens) i altres s'estan preparant: Alp i possiblement Bellver de Cerdanya.

Ha estat, això sí, un any atípic, fruit de la cojuntura econòmica i d'aquesta sensació de desànim i d'inseguretat que voleia una mica pertot arreu. Esperem que el proper any sigui millor que aquest.

16 desembre 2009

Bolvir

Diumenge per la nit vaig anar a Bolvir a presenciar el recompte de vots del referèdum pel dret a decidir que s'hi va celebrar. El petit local electoral on es va celebrar la consulta estava atapeït de gent il•lusionada i feia molta calor.

Després de les vuit, van votar els membres de la taula i es va procedir a l'escrutini, que va ser aclaparadorament favorable vers al "Sí", tot i que es van registrar força vots en blanc. Tot i així, la participació va ser d'un 42,5%, cosa que indica que els habitants de Bolvir es van prendre seriosament la consulta.

L'ambient que es vivia va ser el millor. Alguns comentaris eren ben remarcables, com:

- Jo feia molts anys que no em ficava en política.

Però això suposo que era una cosa diferent. No era política, sinó Política, amb p majúscula.

Un cop passat el moment, què podem dir del que va passar diumenge a Bolvir?

En primer lloc, vull felicitar a l'Ajuntament i als seu alcalde, Bartomeu Baqué, per donar suport a la consulta. Crec que va ser un èxit de participació i de civisme.

En segon lloc, vull felicitar els bolvirencs per anar a votar sobre una qüestió tan trascendental, tot i que la consulta fos simbòlica i no vinculant.

En tercer lloc, potser que altres municipis de la comarca es posin les piles i convoquin referèndums. Molts volem expressar la nostra opinió democràticament en una urna. I això va especialment per Puigcerdà, que no sé a què espera, exactament. Per sort, altres municipis, com Alp, ja han iniciat el camí.

Finalment, crec que encara que els resultats no siguin tan epectaculars com a molts ens agradaria, aquestes votacions són un exercici cívic democràtic molt engrescador que marca una línia a seguir. Tant de bo no ens ho carreguem amb divisions internes, com solem fer sempre els catalans.