17 d’octubre 2016

La reforma de la plaça Barcelona



Llegeixo en premsa que durant el primer semestre del 2017, l’Ajuntament de Puigcerdà pretén executar la reforma urbanística de la plaça Barcelona. Entre d’altres elements novedosos, posaran voreres, desplaçaran els taxis a un carrer lateral, posaran arbrat i al centre, una font.

Algun d’aquests elements, com la font, han aixecat polèmica. Puigcerdà té una certa tradició de fonts que es fan i es desfan, com la sardana. Motiu? Sobretot el glaç de l’hivern. Suposo que per les nits i quan faci fred, la font no rajarà.

Pel que fa a l’arbrat, jo en sóc un gran defensor, però no sé si hi haurà prou espai a la plaça Barcelona per posar arbres. No ho tinc gens clar.

El que sí que es necessita urgentment són voreres a tot el perímetre de la plaça. És un perill circular-hi, especialment quan hi ha força trànsit rodat.

En fi, que com a notícia em sembla molt positiva –és de les poques places que no es van remodelar anteriorment- i ja ho necessita, però cal vigilar amb els detalls, que com tothom sap, és on rau el dimoni.

13 d’octubre 2016

Gay friendly



Fa uns anys, quan vam començar a muntar el Festival de Curtmetratges des del Grup de Recerca de Cerdanya ens vam plantejar la possibilitat d’especialitzar-lo, o sigui, d’escollir una temàtica concreta. Se’ns va ocórrer, entre altres opcions, la possibilitat de fer-lo sobre temàtica LGTB. Però després de consultar amb diversos actors socials, vam decidir de deixar-ho córrer pel rebuig detectat.

Poc després vam saber que a la Molina es feia un event comercial lligat a l’esquí i al públic LGBT, que més o menys funciona, però que tampoc és per llançar coets.

El cert és que enguany, el turisme gai ha augmentat a Espanya un 28% i mou ja 9.000 milions d’euros d’ingressos, una quantitat gens ni mica menyspreable, i més amb els temps que corren.

La Cerdanya podria beneficiar-se’n, sempre que fos capaç d’oferir alguna cosa interessant a aquest públic. Està clar que penjar només l’etiqueta de “gay friendly” no serveix de gaire cosa si després no ets “gay friendly” de debò.

No sé què opinarà la societat cerdana d’aquest tema. Jo crec que s’ho haurien de pensar molt seriosament i deixar-se de tonteries, perquè és un públic fidel, amb un bon poder adquisitiu i que, a més a més, pot ser fàcilment internacional, cosa que ens interessa molt per desestacionalitzar el turisme de cap de setmana, que sembla ser que és l’únic que tenim amb una certa força.

05 d’octubre 2016

Jocs d’hivern sense neu



Estic una mica fart de sentir a parlar en alguns mitjans de comunicació que afirmen que a la zona del pla de les Forques (municipi de Fontanals de Cerdanya) s’hi celebran les proves dels jocs d’hivern Barcelona-Pirineus 2026.

A veure, seria pressumptuós per part meva recordar-los que aquests jocs encara no els hem demanat i, si és per la ciutat de Barcelona, ni se’ls demanarà? Altrament, pot sorgir competència d’altres indrets del Pirineu. I naturalment, pot ser que vagin a parar molt lluny.

Però curiosament, es dóna ja per suposat que els esmentats Jocs vindran al Pirineu, quan ningú no ens ha preguntat si els volem. Per alguns sondejos informals que s’han fet, la major part de la població o no els vol o vol molta més informació sobre què representaran.

Segons la meva opinió, representarà que algú en tregui un munt de calés i que la immensa majoria es mengin els mocs. Sí, és cert ens donarà força visibilitat a nivell internacional, això no ho dubto, però al pas que anem, d’aquí a deu anys, quan serien els jocs, haurem d’anar a cercar la neu amb camions a la val d’Aran.

L’escalfament global tornarà inviables les estacions a baixa cota. Què volem? Que inverteixin en un tren viable o en unes bones infraestructures per desenvolupar altres línies econòmiques o que inverteixin en unes pistes d’esquí a baixa cota que d’aquí a vint anys seran una runa execrable?

Potser que hi pensem abans de reclamar uns Jocs que no els volen ni a Barcelona. No seria millor deixar-nos de fer volar coloms i demanar que s’inverteixi al Pirineu sense necesitat d’excuses imaginatives?

03 d’octubre 2016

Reparacions al pont de Sant Martí



Finalment s’han dut a terme les reparacions pertinents al costat de Guils del pont de Sant Martí. Ara cal que l’Ajuntament de Puigcerdà arrangi el seu sector i faci un cert desbrossament que espero que no acabi amb la flora local.

El cantó de Guils del pont s’havia descalçat i tot i que no hi havia un perill imminent, una possible riuada podria haver causat danys irreparables a l’estructura del pont. És per això que calia actuar-hi.

Darrerament s’ha parlat una mica de la possibilitat de fer una zona d’esbarjo a la zona adjacent al Querol, especialment des del cantó puigcerdanès. Suposo que el projecte va molt a poc a poc per la manca de recursos econòmics del municipi. Altrament, si hem d’esperar que altres administracions hi inverteixin, suposo que tenim per estona. Com no sigui la Diputació de Girona…

En tot cas el pont de Sant Martí és un d’aquests grans desconeguts per vilatans i per foranis. Molts l’han travessat caminant o en cotxe, però molt pocs s’hi han aturat i han anat fins a la seva base per poder-lo contemplar des de sota, cosa que val la pena fer, almenys, un cop a la vida.

29 de setembre 2016

Bolets i jardins



Generalment, quan parlo de l’escalfament global i del canvi climàtic, al·ludeixo al tema de la neu. Però no és a l’únic element de la comarca a què afecta. Per exemple, tenim una nefasta temporada de bolets, degut a la sequera de l’estiu.

Els boscos estan eixuts. Ha plogut molt poc i aviat arribaran els freds, cosa que impedirà que surtin els bolets. Naturalment, molts afeccionats a la caça del bolet estan tristos i decebuts.

No cal que digui que això cada cop serà més comú. És possible que simplement acabin variant els tipus d’espècies i acabem tenint bolets més de secà. Potser d’aquí a unes dècades el cep desaparegui o es torni molt estrany i, en canvi, apareguin llores o ous de reig. I la temible farinera borda, és clar.

Però el cert, és que això de l’escalfament global és una cosa força seriosa i que comença a afectar-nos més del que sembla. Per exemple, els estius són cada cop més secs i el reg dels jardins –amb plantes no autòctones que consumeixen moltíssima aigua- s’haurà de restringir cada cop més.

Tot i així, els jardiners cerdans, en comptes de plantar arbres adaptats al clima cerdà i que consumeixen una quantitat raonable d’aigua, s’entesten, pressionats pels amos dels jardins, la majoria de fora de la comarca, a plantar arbres com les pícees blaves, que són molt boniques, però que estan totalment fora de lloc. I que consumeixen una barbaritat d’aigua.

Això és la Cerdanya, no Nord-amèrica. Alguns fins i tot planten arbres i arbustos semitropicals. En fi, que potser que comencem a prendre consciència del que se’ns ve a sobre i deixem de fer tonteries amb les plantes i amb l’aigua.