La Seu vs. Puigcerdà

Sovint miro les notícies de TV dels Pirineus i m'és impossible no fer comparacions entre La Seu d'Urgell i Puigcerdà, des del punt de vista urbanístic i econòmic. Per exemple...

A la Seu, han detruït zones blaves i han recuperat zones gratuïtes d'aparcament. A més a més, tenen espais gratuïts molt propers al centre urbà. A Puigcerdà, passa just tot el contrari: peatonalitzacions, zones blaves i pàrquings caríssims i cap espai cèntric on poder deixar el cotxe sense que et costi un ull de la cara.

La Seu es promociona comercialment i turísticament, tant des de l'administració local, com des de l'administració comarcal. A Puigcerdà, la promoció turística va desaparèixer fa moltíssims anys i es redueix a convidar l'alcalde de Sitges a la festa del Trinxat i tractar-lo a cos de rei, pagant nosaltres, és clar.

La Seu té una fira de productes artesanals de la terra, basada en els formatges, que no para de créixer i que és un referent. A Puigcerdà no tenim res de similar. La nostra Fira se centra en els cavalls, cosa molt interessant, però els espais que necessitaria la Fira per poder expandir-se no hi són.

A la Seu hi ha força espais de dedicació culturals, la majoria de ben cèntrics. A Puigcerdà, espai cultural que apareix, espai cultural que desapareix o es reconverteix per a altres usos electoralment més profitosos.

Mentre que la Seu es projecta com la capital del Pirineu i de la vegueria, nosaltres ens dediquem a qüestions transfrontereres que, al final, acaben depenent d'altres administracions i que ens deixen fora de control les nostres pròpies instal•lacions, com succeirà amb el futur Hospital Transfronterer, amb un patronat sense representació local.

A la Seu, es remodela el centre històric, però l'Ajuntament dialoga amb veïns i comerciants sobre la conveniència o no de mantenir el tràfic rodat. A Puigcerdà, s'imposa per decret la remodelació urbanística.

A l'Alt Urgell hi ha una plataforma organitzada per plantejar un referèndum sobre el dret a decidir de Catalunya, tot i ser minoritaris els partits independentistes. A la Cerdanya, bressol teòric de Reagrupament i on les poblacions més importants de la comarca estan governades per ERC, ni esplanteja la qüestió. Ho ha hagut de fer Bolvir, un municipi governat per independents. Puigcerdà diu que farà el que decideixi Barcelona!!!

En fi, podria seguir, però no val la pena. És la mateixa cantinella de sempre. Però tot i així sembla que a molta gent li costa d'entendre que estem retrocedint en tots el fronts i que tothom ens està passant pel davant. I tard o d'hora ho pagarem molt i molt car.

Els arbres del passeig 10 d'abril

A Puigcerdà s'està produint un cert debat sobre l'ús dels arbres del passeig 10 d'abril dins de la renovació d'aquest espai. Calia arrencar tots els arbres? No es podien integrar en el projecte? Estaven tots malalts?

Pel que sembla, alguns s'han pogut transplantar, si bé la majoria estaven agònics. Caldria preguntar-se per què estaven en tan mal estat de salut aquests arbres. Suposo que és el de sempre: mal podats, mal regats, deixats de la mà de déu i així successivament.

De tota manera, jo sempre sospito d'aquesta excusa: "estaven malalts". Com quan van arrencar els xiprers del campanar. El regidor de torn va arribar a dir que "tenien la processonària del pi", cosa absolutament impossible en un xiprer. Però és clar, la ignorància és molt agosarada.

Alguns s'han queixat per la pèrdua de les dues moreres de davant de l'església, mentre que altres han aplaudit la mesura, ja que deien que els arbres tapaven la façana del temple. Bé, tampoc crec que s'hi hagi guanyat gaire: la façana de l'església de sant Domènec no és precisament espectacular, des d'un punt de vista arquitectònic i, almenys, els arbres sempre fan ombra.

Però en fi, tot això són consideracions estètiques força discutibles. El que no ho és tant és la dèria d'eliminar els arbres, en general, del centre de la vila. Som un poble de muntanya, no una ciutat enmig del desert. És natural que tinguem arbres. De fet, els arbres solen ser un dels elements arquitectònics més bells que pot tenir un espai públic.

Per desgràcia, aquí els arbres semblen molestar tothom. Els arbres són bells, proporcionen ombra sense esforç, abaixant la temperatura a l'estiu, són un refugi per als ocells i alegren els sentits. Però, en fi, sembla que preferim places dures, carrers durs i ara passejos durs. Potser que ens ho fem mirar.

Mutatis mutandi

Ningú no nega que un dels símbols arquitectònics de Puigcerdà és el campanar. Bé, és una altra manera de dir de manera més o menys fina que és de les poques coses que encara no ens hem carregat. Ara bé, seguint en la tan nostrada tradició de destrossar el nostre patrimoni, darrerament el campanar ha sofert un parell de transformacions interessants.

La primera, és que ja no s'hi pot pujar. Suposo que alguna cosa deu tenir a veure el fet que hagin instal•lat unes antenes de comunicacions discretament camuflades, això sí. Té l'avantatge que els capsigranys ja no pugen i toquen les campanes, amb les molèsties que això comportava. Però hem perdut un mirador molt interessant.

La segona, molt més visible, és que s'ha substituït l'antiga il•luminació tradicional que feia destacar el campanar des de molt lluny per una altra que sembla anunciar una casa de barrets. Es tracta d'uns llums de coloraines blaves, vermelloses i liloses que converteixen la 'skyline' puigcerdanesa en una mena de pel•lícula de terror.

Què podem dir de la nova il•luminació? Doncs que és dissortada, pobra, trista, tètrica, patètica, fosca, apagada, esmorteïda, freda, insuficient, lamentable, mòrbida, desencisadora i més lletja que un pecat. Però ves, sembla que quan una cosa funciona l'hem d'espatllar, no sigui que sentem un precedent d'ordre i ens veiem obligats a fer la resta de coses bé.

Debat online

Arran del polèmic assumpte de la denúncia de tres treballadores de la llar d'infants de Bellver s'està produint un interessant debat a internet sobre el tema, concretament a la pàgina de la notícia de Regió 7.

Es tracta d'un fet força inusual a la Cerdanya, on la penetració d'internet a la vida quotidiana no és gaire freqüent, llevat potser dels més joves. Però això que pares i mares de nens estiguin dicutint un tema polèmic per internet crec qu marca un abans i un després en la petita història dels mitjans de comunicació de la comarca.

Darrerament hem pogut veure sorgir iniciatives molt interessants de mitjans de comunicació cerdans a internet, tant a l'Alta Cerdanya, amb i-cerdanya, com a la Baixa Cerdanya, amb el bloc del periodista Guillem Lluch: Crònica de Cerdanya.

I és que encara que molts sectors cerdans continuïn essent remissos a llançar-se de cap a internet, no estem parlant d'un fenomen futurista, sinó d'una eina de present, que tindrà cada cop més implantació.

Aquest va ser un dels motius principals pels quals vaig obrir el meu bloc: per informar, des d'un punt de vista personal i no exempt de polèmica, de la realitat cerdana. Afortunadament, es van obrint noves finestres -a part de les de la premsa ordinària- que ens permeten aprofundir en el coneixement del dia a dia de la nostra comarca.

Crec que es tracta d'una bona notícia i d'un senyal de normalitat. No podia ser aquell desert informatiu a la xarxa que hi havia fins fa poc. Ara, qui no sap què passa a la comarca, és perquè no vol. Esperem que el nombre i tipus d'iniciatives a tal efecte es vagin multiplicant amb el pas del temps. Tots hi sortirem guanyant.

L'estat del català a la Cerdanya

Dimecres, dia 21 d'octubre, a les 19h, va tenir lloc a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà una Taula Rodona que portava per títol: "L'estat actual del català a la Cerdanya". Hi van assistir unes 25 persones, entre les quals hi havia un destacat grup de representants de l'Alta Cerdanya.

Els ponents van ser:

- M. Àngels Terrones, directora de la Biblioteca "Comtat de Cerdanya".
- Manel Figuera, responsable a la Cerdanya del Consorci de Normalització Lingüística.
- Àngels Piguillem, mestra de primària del CEIP Alfons I de Puigcerdà.
- Guillem Lluch, periodista i moderador de la Taula Rodona.

Els ponents van mostrar un moderat optimisme per l'estat del català a la Baixa Cerdanya, tot i que amb reserves, mentre que van detectar més problemes a l'Alta Cerdanya, on el català no té estatus legal de llengua oficial i és considerada en general com una llengua de segona per bona part de la pròpia població.

També van expressar la seva opinió sobre la importància que existeixin mitjans de comunicació de qualitat en català, tant pel que fa al sector escrit com per l'audiovisual.

Pel que fa a la immigració, tots van coincidir que els nens immigrants aprenen ràpidament el català, sense problemes, especialment els provinents dels països de l'est, mentre que els pares tenen més problemes o no consideren que aprendre el català sigui una tasca prioritària.

Tot i així, es va destacar que de vegades hi ha més resistències al català entre la població immigrada d'altres indrets de l'estat espanyol que no per part dels marroquins, dels procedents dels països de l'est o fins i tot dels llatinoamericans.

Sobre el dialecte cerdà es va considerar pràcticament extingit, llevat potser d'alguna persona d'avançada edat de fora de l'àrea d'influència de Puigcerdà. En aquest sentit hi ha influït seriosament en la seva desaparició (a la Baixa Cerdanya) l'homogeneïtzació dels mitjans de comunicació que empran només el dialecte barceloní i del canvi de la dinàmica econòmica de la comarca, molt lligada al turisme barceloní.

Finalment, els ponents es van mostrar moderadament optimistes respecte del futur del català, tot i les mancances.

Entre les intervencions del públic, m'agradaria destacar una d'un senyor de l'Alta Cerdanya que em va sorprendre força però que em va fe reaccionar. Segons ell, TV3 s'ha castellanitza moltíssim. Va dir que potser nosaltres no ho notàvem tant perquè entenem el castellà i no hi parem atenció, però que ell que gairebé no l'entén, de vegades té problemes per seguir allò que hi diuen.

Super Kilian

El cerdà Kilian Jornet ha tornat a proclamar-se campió del món per tercer cop en curses de muntanya.

Kilian Jornet va aconseguir la victòria a la prova de les Skyrunning World Series que se celebrava a Mont Kinabalu, a l'illa de Borneo (Malàisia). Kilian ja havia guanyat aquesta curs l'any 2007.

Kilian tanca, doncs, una temporada magnífica, coronada d'èxits pertot arreu on ha participat i demostrant una vegada més que té fusta de número 1. Enhorabona!!!

Foc!

Fa uns dies es va produir un incendi entre Osseja i Vallcebollera que va cremar unes 200 hectàrees. Es tracta d'una xifra considerable en una comarca relativamen petita com la nostra.

L'incendi sembla ser que es va produir per la crema descontrolada de rostolls, cosa habitual per aquestes dates. El problema va ser que, degut al vent i a una certa descoordinació de mitjans, l'incendi es va descontrolar i es va estendre ràpidament.

Pel que tinc esntès, tot i que nombroses dotacions de bombers de la Baixa Cerdanya s'hi van desplaçar, no els van deixar actuar gaire, mentre que els bombers francesos intentaven extingir el foc amb mitjans un xic precaris.

En arribats a aquest punt, m'agradaria cridar l'atenció sobre aquest fet. A veure, es parla moltíssim del tema transfronterer, però qüestions importants com aquesta no sembla que estiguin gaire regulades ni coordinades.

No fóra possible crear un protocol conjunt d'actuació entre els diversos cossos de bombers del costat espanyol i del costat francès, a l'igual que hi ha uns acords de col•laboració entre policies?

No es podrien elaborar plans d'actuació conjunta davant de catàstrofes naturals, com incendis, aiguats, terratrèmols, ventades o fortes nevades?

Si volem ser realment transfronterers i esborrar de manera pràctica la "ratlla", hauríem de cercar actuacions que afecten el dia a dia i no només fer grans i costoses infraestructures, que poden lluir molt però que en definitiva, aporten relativament poc a la vida quotidiana dels cerdans.

Camins i comtats

El Govern de la Generalitat fa marxa enrere i, finalment, inclourà la Cerdanya dins del recorregut dels comtats pirinencs. Al•leluia! Rectificar és de savis! Això sí, sembla que Puigcerdà continuarà sense sortir al mapa, perquè es vol potenciar en aquesta ruta el municipi de Llívia, antiga capital comtal. Concretament, és vol donar relleu al personatge de l'Abat Oliba.

D'altra banda, m'assabento per la televisió que la Generalitat ha aconseguit incloure Catalunya dins del Camino de Santiago, que a Catalunya se'n diu Camí de Sant Jaume i posa com a centre vertebrador del Camí a Catalunya, Montserrat. Fins allà i des d'allà, surten un munt de rutes que van cap a l'Aragó a connectar amb la via principal del Camí de Sant Jaume.

Ja hi tornem a ser! La Cerdanya fa més d'una dècada que promociona una de les branques secundàries del Camí de Sant Jaume, que l'hauria travessada a l'antigor. Concretament, està senyalitzat tant el tram francès com l'espanyol, de Font-romeu fins a Martinet. I ara, els nostres governants tornen a oblidar-se de la Cerdanya!

Suposo que és el que té fer les coses des d'un despatx, sense tenir ni idea del territori, sense prendre contacte amb la realitat i des de la més profunda desconeixença de tot allò que no es fa l'àrea metropolitana de Barcelona.

Així que, una de cal i una de sorra. Haurem de posar també el crit al cel per tal que se'ns reconegui la nostra contribució al camí de sant Jaume o passaran de nosaltres, com solen fer habitualment?

El senderisme i Alp

El municipi d'Alp ha rebut les felicitacions del Conseller de Turisme, el Sr. Huguet, pel seu dinamisme en matèria turística, després de visitar el parc de senderisme d'aquest municipi.

Alp va ser uns dels municipis pioners a la comarca a inventariar i recuperar els senders locals i a organitzar periòdicament activitats de senderisme al seu territori. Aquest tipus d'activitats són molt interessants, perquè permeten explotar de manera no intensiva el teritori i de desestacionalitzar el turisme.

A més a més, el mercat objectiu que practica senderisme, lluny de la tòpica imatge de turisme d'espardenya, sol ser un mercat força adinerat, que fa estances llargues al territori i consumeix força.

Des d'aquest bloc, doncs, vull felicitar el municipi d'Alp i els impulsors d'aquestes iniciatives, ja que marquen el camí a seguir a tota la comarca que, molts cops, està massa ocupada mirant-se el melic.

Bolvir marca el camí a seguir

Vull felicitar públicament des d'aquest bloc a l'Ajuntament de Bolvir per tenir allò que s'ha de tenir -coratge i idees clares- per impulsar un referèndum sobre la independència de Catalunya al seu terme municipal. De moment, la Cerdanya, feu d'ERC i de Reagrupament, ha hagut d'esperar a un alcalde independent per donar un pas endavant en aquesta línia. No deixa de ser paradoxal.

I és que sempre he dit que tenim molta gent al nostre voltant als quals se'ls hi omple la boca d'independència però que a l'hora de la veritat miren cap a un altre costat. A Puigcerdà mateix, des de l'equip de govern s'ha dit que estan a l'espera d'allò que decideixi Barcelona. Per favor! Aquesta sí que és bona!

Ara sembla que la nostra sobirania depèn d'allò que decideixin els regidors de l'Ajuntament de Barcelona! No tenim prou capacitat de decisió a la Cerdanya o què? Quina llàstima i quina ocasió perduda per donar exemple.

En fi, per sort tenim Bolvir. I tot i que no podré anar-hi a votar perquè no hi estic empadronat, sí que m'hi atansaré per veure quins resultats surten, cosa no gaire evident, tenint en compte que en aquest municipi hi ha empadronades moltes persones que no crec que siguin gaire afins a la independència de Catalunya.

Potserel resultat no serà tan espectacular com el d'Arenys de Munt, però espero que sigui igual de positiu. Quan un referèndum és lliure i no està condicionat el seu resultat per com es fan les preguntes, llavors sempre és una bona notícia saber què n'opina el poble de tal o qual qüestió i, en definitiva, una festa de la democràcia.

La ditxosa grip

Després d'uns dies d'obligat repòs degut a la grip, ja torno a ser aquí. Puc confirmar en persona, almenys pel que a mi m'ha afectat, que la grip que he passat és poc virulenta. De fet, no m'ha arribat a afectar el sistema respiratori (almenys de moment) i només m'ha deixat fet un fàstic uns dies al llit.

No he tingut ocasió de plantejar-me seriosament si em vacunava o si no, perquè no hi ha hagut ocasió, tot i que després de la xerrada de dissabte passat al Museu Cerdà, organitzada per l'Hospital de Puigcerdà i el Grup de Recerca de Cerdanya, ja havia arribat a la conclusió que millor deixar-se de vacunes contra la grip A, ja que és millor conservar una certa immunitat natural, especialment quan es veu que la malaltia no és especialment virulenta.

No tinc el menor dubte que s'han exagerat les coses respecte de la grip A als mitjans de comunicació i que, evidentment, els laboratoris s'han aprofitat de l'estat de pànic global per fer negoci. Tampoc els puc culpar. Qui no ho hauria fet? Potser el que ens hauríem de plantejar, més que si els laboratoris farmacèutics formen part de l'eix del mal, és el paper dels mitjans de comunicació que confonen informació de qualsevol tipus amb informació útil.

Quan es tracta de qüestions especialment sensibles, com és el cas de la salut, crec que s'hauria d'anar amb molt de compte. Però és clar, si els laboratoris poden vendre pastilles o vacunes, els mitjans de comunicació també poden guanyar molts calés amb grans audiències, que es tradueixen en beneficis publicitaris. Qui tingui les mans netes, que llanci la primera pedra...

Salvem la Molina

Des d'aquest bloc m'agradaria donar suport a les iniciatives de la plataforma 'Salvem la Molina' que ha aparegut fa relativament poc, amb la intenció de preservar el paisatge de la Molina i de vetllar per tal que no es continuïn produint desoris arquitectònics.

Pel que he pogut saber, a Alp hi ha diversitat d'opinions. Alguns veuen aquesta plataforma com un intent secessionista de la Molina envers Alp, però pel que he pogut saber de primera mà, l'única intenció que hi ha al darrere d'aquesta plataforma és defensar el patrimoni natural i paisatgístic de la Molina, per desgràcia, ja bastant malmès.

La muntanya de la Tosa i la zona de la Molina han experimentat un creixement urbanístic i d'infraestructures desmesurat els darrers anys. Es tracta del clàssic model cerdà de "vinga totxo, vinga ciment", d'edificar, vendre treure un ràpid benefici. Jo a això li'n dic "pa per avui, gana per demà", però suposo que és picar en ferro fred: aquells que fan calé ràpid no volen atendre a cap tipus de raó.

Però pensem una mica en el futur. Amb l'actual model constructiu i econòmic en crisi, amb la dificultat d'obtenir crèdit hipotecari dels bancs, amb la manca de liquidesa als mercats, voler continuar amb aquest model és lleugerament suïcida. D'altra banda, moltes regions turístiques ja han començat a canviar el seu model productiu i l'estan orientant més envers els serveis i menys envers la construcció.

D'altra banda, per si algú no se'n recorda, està la questió del canvi climàtic. Resumint: en el futur immediat nevarà possiblement de manera més irregular i en cotes més altes. Això ha d'afectar per força a les estacions d'esquí i de retruc a la Molina i el tipus de turisme que atregui.

El principal actiu de la Cerdanya, a part del patrimoni cultural de què encara disposa, és bàsicament la seva natura i el seu paisatge. Però cada vegada ens l'anem carregant més. El darrer exemple, a la zona dels prats de la Pia, un nou remuntador que ha destrossat una zona d'alt valo ecològic i paisatgístic.

És per això que plataformes com 'Salvem la Molina' haurien de ser benvingudes per la població en general. Tant de bo n'hi hagués més, perquè sembla que només quan les coses es treuen a la llum pública, les administracions implicades s'avenen a considerar els problemes seriosament. I de vegades, ni així.

Un estol de boletaires

Arriba la tardor i, com cada any, els boscos s'omplen de boletaires. O millor dit, de persones que van a caçar bolets, que no és el mateix. De voletaires també en trobem, alguns de professionals i, aquest any de crisi, també molts aturats que van a collir bolets per treure's uns calerons. El sector turístic està content, perquè puja un munt de gent al Pirineu i alguna cosa sempre deixen i s'activa l'economia.

El principal perdedor és, com sempre, el bosc. Permeteu-me recordar que tots els boscos del nostre país tenen propietari. Alguns són particulars o societats i altres són boscos comunals que pertanyen a algun Ajuntament. Per tant, collir bolets sempre és, en certa manera, robar-li alguna cosa al seu legítim propietari. Vaja, que aquesta falàcia urbanita que "el bosc és de tothom" és més falsa que un duro sevillà.

Si al menys la gent que va a collir bolets fos respectuosa amb el medi natural, encara la cosa s'aguantaria. Però no. És fàcil veure per on ha passat un ramat de caçadors de bolets perquè està tot trepitjat i tot allò que consideren que no és comestible, està trinxat.

No importa que els bolets tinguin una funció ecològica fonamental per mantenir la salut dels boscos. L'important és omplir la cistella i marcar el territori. És clar que no tots els boletaires són així. N'hi ha que són molt respectuosos, però em temo que són una minoria.

Jo ja fa temps que no vaig a collir bolets. És pujar al bosc i començar a posar-me de mala llet: sembla les Rambles de Barcelona. Famílies senceres, àdhuc autobusos he vist. Què vols trobar? Això sense tenir en compte el munt de gent gran o aturats o de boletaires professionals que ja han passat entre setmana a saquejar el bosc.

És evident que alguna cosa caldrà fer. O tancar pistes forestals, o fer pagar per collir bolets o establir zones vedades. Però la situació actual és insostenible.

El més estrany és que en nom del turisme, tot és permès. Veiem com una font de riquesa i de diversitat ecològica és malmesa i ens ho quedem mirant embadalits. Qui no ha sentit enveja davant d'una cistella ben farcida de ceps o de rovellons? Qui no ha sentit el crit de caça i no ha tingut ganes de sortir corrents cap a la muntanya a veure què trobava?

Mentrestant, les zones boletaires es van malmetent cada cop més. A menys que no sigui un any excepcionalment bo pel que fa a les pluges i a les temperatures, cada cop osta més d'omplir la cistella. O has de sortir més d'hora (al final haurem d'anar a collir bolets amb llanterna) o has d'anar més lluny. Potser que posem remei abans que no sigui massa tard.

Jovent

Fa molts dies que observo amb preocupació el circuit que s'han muntat uns quants joves al pati inferior del Museu Cerdà. Dic que em preocupa per dos motius: el principal, perquè la finca està mal tancada, el mur es troba en estat precari i hi ha un desnivell respecte del terra important, cosa que podria provocar algun lamentable accident entre el jovent. D'altra banda, perquè crec que aquell espai s'hauria de destinar a magatzems del Museu i no a aquestes funcions.

És curiós, tanta plaça i tanta remodelació i al final els joves hauran d'anar de jugar a altres municipis, perquè els estem fotent fora de Puigcerdà. A la plaça Santa Maria i a la dels Herois ja s'ha prohibit clarament que hi hagi skates. Bé, ho trobo correcte, perquè no és el lloc més adient, però potser que ens preocupem una mica per les reivindicacions del jovent i els fem una pista d'skate en condicions. Així no hauran d'anar on Jesucrist va perdre el pedal de la bicicleta a practicar aquest esport.

Com sempre, les reformes urbanístiques es plantegen des del despatx, sense tenir en compte les necessitats reals de la població. Ens oblidem que, antigament, els nens jugàvem pels carrers i no passava res. Avui els hem de tenir continguts en parcs o en llocs especials. Doncs bé, si aquest és el signe dels temps, potser que ens molestem en habilitar espais per a ells.

És clar que la major part del jovent no vota i per tant no són representatius. Els polítics poden prescindir de les seves queixes i necessitats. Els endollem un concert d'algun grup famós per la Festa Major i apa, ja tenim les necessitats de la gent jove coberta per tot l'any.

Una de les queixes recurrents del jovent és que a Puigcerdà no hi ha activitats per a ells els caps de setmana. Sembla que només serveixin per sortir per les nits i consumir alcohol i altres substàncies. De debò que en tan baixa estima els tenim? No hi ha ningú que pugui planificar activitats un diumenge per la tarda per al jovent de la Vila?

Pregunta retòrica, és clar, perquè ja es veu que no. Que consumeixin i que no empipin gaire. Aquesta sol ser la consigna de la major part dels adults respecte del jovent. Després ens estranya que ocupin espais públics o privats i se'ls facin seus o es dediquin a coses potser no del tot recomanables. Però és que sembla que ningú no vetlla gaire per ells.

És cert que sempre està l'esport. Però siguem realistes, no només d'esport viu l'home. A més, la resta de la setmana ja en solen practicar. Crec que calen polítiques actives en l'àrea de Joventut, especialment per als caps de setmana i també cal que hi hagi infraestructures pensades per als joves.

Realpolitik

Ahir comentava quina era la meva opinió sobre la Diada de Cerdanya, de manera, crec, força clara. Deia, a grans trets que em semblava una festa de polítics per a polítics, allunyada de la realitat i on es discutien qüestions que li interessaven més aviat poc a la majoria dels cerdans. Però quins són els problemes que interessen als cerdans? Rumiant una mica, se m’acudeixen uns quants.

En primer lloc, jo crec que el que més ens preocupa és l’incert futur. Patim una crisi econòmica molt important, especialment deguda a la caiguda del sector de la construcció i tot i que això no durarà eternament, tampoc es veu que el futur hagi de ser especialment gloriós.

El motiu és que res no sembla haver canviat en el model productiu cerdà: construcció a la base de l’economia, preus de les vivendes pels núvols, només assequibles a uns pocs privilegiats, entre els quals no es troben ni els joves ni la gent gran. Serveis de qualitat qüestionable també a preus exorbitants. Un sector comercial que sembla haver perdut el nord i uns polítics que cada cop es troben més allunyats d’allò que demana el poble. Un panorama no gaire galdós, vaja.

En segon lloc, ningú no sembla qüestionar-se seriosament l’actual model econòmic. Si creiem en el turisme, com és que aquest sector presenta tantes mancances sense resoldre? D’altra banda, ningú no s’ha plantejat altres alternatives? Sempre s’ha dit que el monocultiu no era bo. Aquesta crisi econòmica ho ha demostrat amb escreix, però sembla ser que ningú no es dóna pas per aludit.

En tercer lloc, continuem patint una fuita endèmica de cervells. Els joves marxen a la universitat a estudiar, però només una minoria retorna després per viure i treballar a la comarca. Per què? Doncs perquè la nostra economia superespecialitzada no requereix llocs de treball de qualitat, sinó més aviat mà d’obra poc qualificada.

En quart lloc, potser sembla una cosa llunyana, però és a la volta de la cantonada: comencem a patir els efectes del canvi climàtic global. Això significa que el règim de pluges i de nevades es modificarà irreversiblement els propers anys i ningú no sap exactament com passarà, si bé hi ha un cert consens en què patirem de temperatures més càlides, estacions més irregulars i la cota de neu pujarà.

Amb tot això, ja hi ha qui ha començat a preparar-se. Alguns cellers ja han començat a pensar de plantar vinya al Pirineu i no cal ser gaire intel•ligent per adonar-se que alguns negocis dels quals depenem econòmicament com és el sector de l’esquí, podria veure’s afectat i molt en un futur no gaire llunyà i no precisament per a millor.

Què oferirà turísticament la Cerdanya en el futur als visitants? Una natura i un paisatge fets malbé per l’excés d’edificacions i la destrucció de paratges de gran bellesa? Un patrimoni històric i etnològic que, llevat d’algunes honroses excepcions hem estat destruint a mans plenes perquè preferíem edificar més i més?

Qui mantindrà el paisatge actual de la Cerdanya quan ja no quedin pagesos? Entre la crisi que pateix el sector, el mòbing rural, la manca d’interès de tothom per la pagesia i la venda indiscriminada de les millors terres i pastures per fer casetes, quants anys li queden al sector primari cerdà?

I en cinquè lloc, estem força lluny de Barcelona i dels seus interessos. Només sortim a les notícies quan passa alguna de molt grossa. Les nostres infraestructures deixen força que desitjar i només se’n recorden de nosaltres quan volen alguna cosa, com l’aigua del Segre o quan volen pujar a esquiar. Som el seu parc temàtic.

Així, és normal que tinguem un tren que dóna pena, una xarxa elèctrica deficitària i no parlem de la internet d’alta velocitat perquè seria per plorar.

De tot això es pot parlar, debatre i cercar solucions. Però sembla que no, que és més divertit parlar del Tractat dels Pirineus (que per molt que s’hi posin, no canviarà ni una coma) o sobre transfronterisme, la darrera dèria comarcal. En fi: toqueu de peus a terra si no voleu sortir volant com un globus al regne dels núvols.

Deu anys de Montlleó

Enguany es compleixen deu anys de l'inici de les excavacions arqueològiques del jaciment paleolític de Montlleó, ubicat al coll de Saig, al terme municipal de Prats i Sansor. Deu anys de feina intensa, tant de camp com de laboratori que han permès situar aquest jaciment dins del mapa europeu del magdalenià.

El jaciment de Montlléo va ser ocupat per una tribu de caçadors-recol•lectors ara fa cosa d'uns 15.000 anys, en una època força freda en que la resta del Pirineu estava tancat per les glaceres. Però la Cerdanya era un pas obert per on es comunicaven els pobles de la vall de l'Ebre i del sub de l'actual França.

La importància d'aquest enclavament arqueològic és força important i constitueix un dels pocs jaciments d'aquest tipus en alçada. Pel que sembla, la Cerdanya ja era zona de pas fa 15.000 anys, cosa que no ens ve de nou.

Malgrat la importància d'aquestes investigacions, sembla que la major part dels cerdans ni se n'han assabentat. Suposo que si demà aparegués un crani, totes les televisions s'hi llançarien a sobre i llavors la gent se n'adonaria de l'existència del jaciment. Però com que tal cosa no ha succeït, doncs va passant sense pena ni glòria.

Probablement la Cerdanya sigui força rica en jaciments prehistòrics, però només uns pocs han estat excavats. La manca de recursos i molts cops d'interès per part de les autoritats ho han fet possible. Però també la manca d'interès local reforça una tendència innata en els cerdans: passar del nostre patrimoni i viure-hi d'esquenes o fins i tot en contra.

Esperem que les excavacions continuïn donant bons resultats i que els propers anys es trobin més sorpreses. Mentrestant, la immensa majoria de la població passarà olímpicament de Montlleó. Bé, en part potser millor així. D'aquesta manera ens estalviarem altres desgràcies.