24 d’abril 2017

Els XXXIV Jocs Florals de Cerdanya



Enguany he pogut formar part per segona vegada a la meva vida del Jurat dels Jocs Florals de Cerdanya (Alp). Ha estat, per descomptat, una experiència molt interessant que volia compartir amb tots vosaltres.

S’hi presenten un munt de categories, des dels 6 anys fins a majors de 18 anys, tant en prosa com en poesia. Segons el meu parer, els més difícils de jutjar són els de les categories infantils, perquè t’has de posar al seu nivell, cosa gens ni mica fàcil per a un adult.

Un altre tret dels Jocs Florals, que ja recordo de la meva primera intervenció com a Jurat, és que les categories corresponents als adolescents, tenen poca participació, que no qualitat, que en solen tenir i molta, però són poquets.

Pel que fa als adults, la majoria de participants són persones de 60 anys o més, cosa que sorprén, perquè d’edats inferiors, n’hi ha molt pocs, també. És un fenomen que potser caldria analitzar amb una certa cura.

No és que sigui dolent, però potser seria més enriquidor si hi hagués participants de totes les edats. El cert és que els nens i joves solen escriure, i quan comencen a dominar l’art de narrar o de fer poemes, se’n desdiuen i els perdem com a creadors.

Potser és un fenomen natural, com amb tantes i tantes coses. També deu passar amb els que toquen un instrument musical o amb els que juguen a hoquei gel. Suposo que són coses de l’edat i amb la introducció a l’edat adulta, que no sempre té lloc pels hàbits de la infància i de l’adolescència.

10 d’abril 2017

Konektat Quartet



Ahir, diumenge dia 9 d’abril, vaig poder gaudir de l’actuació del Quartet de corda “Konektat” a l’església de Grus.

Es tracta d’un quartet de corda format per quatre joves promeses: Vadim Hurtado (La Seu d’Urgell), Berta Sargatal (Berga), Júlia Gabarrós (Berga) i Quim Real (Alp), que es van constituir l’any passat arran d’un concert del Femap.

Konektat va interpretar obres de Pachelbel,  J.S. Bach, Vivaldi, Händel, W.A. Mozart, Chopin, el grup Queen, John Barry i Joan Alfaras, tot un viatge en el temps.

La interpretació va ser molt correcta i en vaig gaudir força. A algun d’ells ja l'havia escoltat com a solistes o com a membres d’altres formacions.

És bo que a la Cerdanya, i al Pirineu en general, vagin sortint joves promeses en el món de la música. L’únic problema és que molts d’ells, quan han de continuar amb els estudis fora de la comarca, si no cursen la carrera musical, acaben abandonant els estudis en música.

Esperem que aquest no sigui el cas i que tingui llarga i fructífera vida!

20 de febrer 2017

El sempitern problema dels ascensors



Des que es van instal·lar els diferents ascensors a Puigcerdà (tant l’inclinat com els verticals) no parem de tenir incidències que mantenen aquestes infraestructures aturades, de vegades, força temps.
Alguns cops, són deguts a incidències meteorològiques. L’ascensor inclinat, per exemple, tot és nevar i deixar de funcionar.

Altres vegades, és degut al malfuncionament d’alguna peça de la maquinària. Si afegim el mateix cas amb els ascensors del pàrquing municipal, la veritat és que tenim un panorama ben galdós.

Hem de diferenciar, d’una banda entra la bona o la mala qualitat de les instal·lacions inicials (que em temo que en general mai no va ser res d’excepcional) i el seu manteniment, sovint amb problemes amb les empreses a les quals se’ls hi havia adjudicat.

Però el cert, és que és el vilatà qui n’acaba pagant les conseqüències. La darrera sorpreseta ha estat l’aturada durant més d’un mes de l’ascensor inclinat. Algú ha posat el crit al cel, tot acusant l’Ajuntament de tot tipus de perversitats. El cert és que l’única cosa que se’ls pot retreure és que han trigat força a informar. La causa: una peça en mal estat que va haver de ser demanada a Itàlia i que quan va arribar no funcionava correctament, i s’ha hagut de demanar novament.

Espero que aquestes disfuncions s’arrangin aviat. Suposo que l’Ajuntament hi està treballant en el tema.

En tot cas, cal tenir una forta sensibilitat per aquestes qüestions. La creació d’aquestes infraestructures que afecta, i molt, a la mobilitat, especialment de persones amb mobilitat reduïda, va ser molt cara i suposo que el seu manteniment no deu ser barat, tampoc. Així que és normal que quan no funcionin, la gent s’emprenyi.

Jo sóc assidu usuari d’algun d’aquests ascensors i realment empipa que no funcionin, especialment un dia que vas carregat i a sobre fa mal temps.

24 de gener 2017

Trols a Puigcerdà



Trols: es diu d’aquelles persones que –tot amparant-se en l’anonimat o no- es dediquen a insultar, dir mentides o emprenyar a internet, especialment a les xarxes socials, de manera poc educada.

A Puigcerdà en tenim uns quants. Es tracta de gent ressentida, emprenyada amb el món o amb alguna institució –per exemple amb l’Ajuntament- pel motiu que sigui (personal, econòmic, polític) i que es dediquen a tocar allò que no sona.

A veure, una cosa és la llibertat d’expressió, que em sembla fantàstica i una altra dir mentides públicament sabent que són mentides. Tenim uns exemples ben alliçonadors en ocasió de la darrera nevada a la capital de la comarca.

Ens van dir que s’havia acabat la sal només començar a caure la neu (pel que sembla, és mentida), que la brigada estava de vaga (mentida: els pobres es van deixar la pell traient la neu), que s’havien contractat empreses només pel cap de setmana per treure la neu de llocs cèntrics per quan vinguessin els turistes (mentida: les empreses han estat contractades més dies i han tret neu de pertot arrreu); que els carrers estaven intransitables (cert: després de caure la neu, però després, seguint un protocol d’actuació s’ha anat traien la neu i el gel).

En fi, que no es tracta de defensar l’Ajuntament, sinó de deixar en evidència la gent tòxica que es dedica a dir mentides per les xarxes i que, a sobre, semblen gaudir d’una certa credibilitat. Algun d’ells, per cert, sembla que tenen tot el temps del món per anar a ficar els nassos a qualsevol accident que hi ha i que la gent de vegades s’assebenta abans per una determinada pàgina de facebook que pel conducte oficial. Em pregunto si aquestes persones treballen o en què treballen exactament.

També tenim alguns casos ben divertits. Per exemple, en certa pàgina d’un usuari puigcerdanès posava una suposada fotografia d’una rata cerdana, quan pel que sembla la rata era de Cuba.

Aquestes coses, a part de perjudicar l’Ajuntament de torn, perjudiquen el poble. Ja em direu quina imatge donem si ens dediquem a dir que Puigcerdà està infestada de rates quan això no és cert. Sincerament, no li veig la gràcia.

En fi, trols meus, estimats trols, continueu fent de les vostres. La credibilitat, per això, no es regala: es guanya i vosaltres cada cop en teniu menys. I no confoneu una audiència deguda al morbo amb l’assentiment general. Són coses ben diferents.

17 de gener 2017

La fi del món ja ha arribat (i ho critiquem, és clar)



Cada vegada que neva a Puigcerdà, sento la mateixa cançó: moltíssima gent que es queixa perquè no li han tret la neu de davant de casa seva. Reconec que és un tema complicat.

En primer lloc, som un poble de muntanya, no ho perdem de vista. Tot i que darrerament semblava que les grans nevades eren cosa de la història, però el fet és que no és així. De grans nevades n’hi ha i n’hi haurà durant molt de temps, com a mínim. Una altra qüestió és cada quant seran aquestes nevades.

Crec que a tota la comarca els ajuntaments estaven preparats –més o menys- per la nevada. A fi de comptes, els mitjans de comunicació no han parat d’anunciar que venia el llop i aquest cop, el llop ha arribat.

Naturalment, hi ha moltes maneres de gestionar el temporal. Tinc entès que hi ha un protocol per treure la neu: primer els accessos a serveis bàsics, com l’hospital o la residència, després, les principals artèries de comunicacions, després les secundàries… Si vius prop d’una artèria probablement podràs gaudir abans de la neteja de la neu, però en tot cas, els recursos són limitats i no podem tenir cinquanta llevaneus amb els seus corresponents operaris.

S’ha d’administrar allò que tenim. En algun post a les xarxes socials he vist comentaris del tipus “podrien gastar-se els diners en aquestes coses en comptes de en despesa inútil”. Potser sí. Però dubto que segons quina despesa que alguns qualifiquen d’inútil fos suficient per comprar ni una sola llevaneu més.

En tot això, he pogut veure com la brigada municipal es deixava la pell traient la neu. Només una crítica, que crec que és força lògica: és normal que posin a treure la neu d’unes escales un membre de la brigada proper als seixanta anys, mentre que els joves es dediquen a tasques menys feixugues? Aquí deixo la meva reflexió sobre la brigada. Evidentment, moltes gràcies a tots ells per la feina feta, en condicions molt dures, des d’altes hores de la matinada i molts cops sense cap mena de reconeixement.

Sobre la neteja dels carrers, és cert que potser es podria haver fet més racionalment, però siguem realistes: la neu, i més en aquestes quantitats i condicions de fred, no es fon fàcilment. La sal de vegades és inútil i l’única solució és treure-la amb camions. I com sempre, els recursos són limitats.

Jo crec que si es vol criticar, és millor esperar-se uns dies abans d’acusar ningú de “manca de previsió”. Per exemple, s’ha dit que no hi havia sal. Pel que tinc entès es va esgotar abans del previst. Aquí potser sí que hi va haver manca de previsió, però també és cert que es devia demanar desseguida més sal i també pel que tinc entès, hi va haver problemes de subministrament. Suposo que tothom en volia més.

Un altre tema són les escoles, si s’havien de tancar o no. Sincerament, veient com estaven algunes artèries del municipi, crec que per estalviar-nos accidents el millor que es podia fer és tancar les escoles, almenys fins que el pitjor de l’episodi de fred passi i la neteja dels carrers principals hagués conclòs. Naturalment, és una opinió personal i cadascú pot tenir la seva. Altres diran que això és el Pirineu i que no hi ha per tant.

En fi, jo ahir per la tarda em vaig passar una bona estona traient neu de davant del garatge de casa meva. No vaig esperar a que l’Ajuntament o qui fos en solucionés el problema. Abans de criticar tant, és potser més pràctic agafar una pala i treure la neu, sempre que es pugui, és clar. La gent gran potser no pot, però la resta estic convençut que sí.