20 de febrer 2017

El sempitern problema dels ascensors



Des que es van instal·lar els diferents ascensors a Puigcerdà (tant l’inclinat com els verticals) no parem de tenir incidències que mantenen aquestes infraestructures aturades, de vegades, força temps.
Alguns cops, són deguts a incidències meteorològiques. L’ascensor inclinat, per exemple, tot és nevar i deixar de funcionar.

Altres vegades, és degut al malfuncionament d’alguna peça de la maquinària. Si afegim el mateix cas amb els ascensors del pàrquing municipal, la veritat és que tenim un panorama ben galdós.

Hem de diferenciar, d’una banda entra la bona o la mala qualitat de les instal·lacions inicials (que em temo que en general mai no va ser res d’excepcional) i el seu manteniment, sovint amb problemes amb les empreses a les quals se’ls hi havia adjudicat.

Però el cert, és que és el vilatà qui n’acaba pagant les conseqüències. La darrera sorpreseta ha estat l’aturada durant més d’un mes de l’ascensor inclinat. Algú ha posat el crit al cel, tot acusant l’Ajuntament de tot tipus de perversitats. El cert és que l’única cosa que se’ls pot retreure és que han trigat força a informar. La causa: una peça en mal estat que va haver de ser demanada a Itàlia i que quan va arribar no funcionava correctament, i s’ha hagut de demanar novament.

Espero que aquestes disfuncions s’arrangin aviat. Suposo que l’Ajuntament hi està treballant en el tema.

En tot cas, cal tenir una forta sensibilitat per aquestes qüestions. La creació d’aquestes infraestructures que afecta, i molt, a la mobilitat, especialment de persones amb mobilitat reduïda, va ser molt cara i suposo que el seu manteniment no deu ser barat, tampoc. Així que és normal que quan no funcionin, la gent s’emprenyi.

Jo sóc assidu usuari d’algun d’aquests ascensors i realment empipa que no funcionin, especialment un dia que vas carregat i a sobre fa mal temps.

24 de gener 2017

Trols a Puigcerdà



Trols: es diu d’aquelles persones que –tot amparant-se en l’anonimat o no- es dediquen a insultar, dir mentides o emprenyar a internet, especialment a les xarxes socials, de manera poc educada.

A Puigcerdà en tenim uns quants. Es tracta de gent ressentida, emprenyada amb el món o amb alguna institució –per exemple amb l’Ajuntament- pel motiu que sigui (personal, econòmic, polític) i que es dediquen a tocar allò que no sona.

A veure, una cosa és la llibertat d’expressió, que em sembla fantàstica i una altra dir mentides públicament sabent que són mentides. Tenim uns exemples ben alliçonadors en ocasió de la darrera nevada a la capital de la comarca.

Ens van dir que s’havia acabat la sal només començar a caure la neu (pel que sembla, és mentida), que la brigada estava de vaga (mentida: els pobres es van deixar la pell traient la neu), que s’havien contractat empreses només pel cap de setmana per treure la neu de llocs cèntrics per quan vinguessin els turistes (mentida: les empreses han estat contractades més dies i han tret neu de pertot arrreu); que els carrers estaven intransitables (cert: després de caure la neu, però després, seguint un protocol d’actuació s’ha anat traien la neu i el gel).

En fi, que no es tracta de defensar l’Ajuntament, sinó de deixar en evidència la gent tòxica que es dedica a dir mentides per les xarxes i que, a sobre, semblen gaudir d’una certa credibilitat. Algun d’ells, per cert, sembla que tenen tot el temps del món per anar a ficar els nassos a qualsevol accident que hi ha i que la gent de vegades s’assebenta abans per una determinada pàgina de facebook que pel conducte oficial. Em pregunto si aquestes persones treballen o en què treballen exactament.

També tenim alguns casos ben divertits. Per exemple, en certa pàgina d’un usuari puigcerdanès posava una suposada fotografia d’una rata cerdana, quan pel que sembla la rata era de Cuba.

Aquestes coses, a part de perjudicar l’Ajuntament de torn, perjudiquen el poble. Ja em direu quina imatge donem si ens dediquem a dir que Puigcerdà està infestada de rates quan això no és cert. Sincerament, no li veig la gràcia.

En fi, trols meus, estimats trols, continueu fent de les vostres. La credibilitat, per això, no es regala: es guanya i vosaltres cada cop en teniu menys. I no confoneu una audiència deguda al morbo amb l’assentiment general. Són coses ben diferents.

17 de gener 2017

La fi del món ja ha arribat (i ho critiquem, és clar)



Cada vegada que neva a Puigcerdà, sento la mateixa cançó: moltíssima gent que es queixa perquè no li han tret la neu de davant de casa seva. Reconec que és un tema complicat.

En primer lloc, som un poble de muntanya, no ho perdem de vista. Tot i que darrerament semblava que les grans nevades eren cosa de la història, però el fet és que no és així. De grans nevades n’hi ha i n’hi haurà durant molt de temps, com a mínim. Una altra qüestió és cada quant seran aquestes nevades.

Crec que a tota la comarca els ajuntaments estaven preparats –més o menys- per la nevada. A fi de comptes, els mitjans de comunicació no han parat d’anunciar que venia el llop i aquest cop, el llop ha arribat.

Naturalment, hi ha moltes maneres de gestionar el temporal. Tinc entès que hi ha un protocol per treure la neu: primer els accessos a serveis bàsics, com l’hospital o la residència, després, les principals artèries de comunicacions, després les secundàries… Si vius prop d’una artèria probablement podràs gaudir abans de la neteja de la neu, però en tot cas, els recursos són limitats i no podem tenir cinquanta llevaneus amb els seus corresponents operaris.

S’ha d’administrar allò que tenim. En algun post a les xarxes socials he vist comentaris del tipus “podrien gastar-se els diners en aquestes coses en comptes de en despesa inútil”. Potser sí. Però dubto que segons quina despesa que alguns qualifiquen d’inútil fos suficient per comprar ni una sola llevaneu més.

En tot això, he pogut veure com la brigada municipal es deixava la pell traient la neu. Només una crítica, que crec que és força lògica: és normal que posin a treure la neu d’unes escales un membre de la brigada proper als seixanta anys, mentre que els joves es dediquen a tasques menys feixugues? Aquí deixo la meva reflexió sobre la brigada. Evidentment, moltes gràcies a tots ells per la feina feta, en condicions molt dures, des d’altes hores de la matinada i molts cops sense cap mena de reconeixement.

Sobre la neteja dels carrers, és cert que potser es podria haver fet més racionalment, però siguem realistes: la neu, i més en aquestes quantitats i condicions de fred, no es fon fàcilment. La sal de vegades és inútil i l’única solució és treure-la amb camions. I com sempre, els recursos són limitats.

Jo crec que si es vol criticar, és millor esperar-se uns dies abans d’acusar ningú de “manca de previsió”. Per exemple, s’ha dit que no hi havia sal. Pel que tinc entès es va esgotar abans del previst. Aquí potser sí que hi va haver manca de previsió, però també és cert que es devia demanar desseguida més sal i també pel que tinc entès, hi va haver problemes de subministrament. Suposo que tothom en volia més.

Un altre tema són les escoles, si s’havien de tancar o no. Sincerament, veient com estaven algunes artèries del municipi, crec que per estalviar-nos accidents el millor que es podia fer és tancar les escoles, almenys fins que el pitjor de l’episodi de fred passi i la neteja dels carrers principals hagués conclòs. Naturalment, és una opinió personal i cadascú pot tenir la seva. Altres diran que això és el Pirineu i que no hi ha per tant.

En fi, jo ahir per la tarda em vaig passar una bona estona traient neu de davant del garatge de casa meva. No vaig esperar a que l’Ajuntament o qui fos en solucionés el problema. Abans de criticar tant, és potser més pràctic agafar una pala i treure la neu, sempre que es pugui, és clar. La gent gran potser no pot, però la resta estic convençut que sí.

05 de gener 2017

Insostenibilitat



Veig als mitjans de comunicació que a les pistes d’esquí de Baqueira porten la neu amb camions i helicòpters. No és el primer any que passa. Aquí, a Cerdanya, per exemple, tenim esquí nocturn i quan fa una mica de fred, encara que no hagi nevat, es posen a fabricar neu artificial tirant de l’aqüífer com bojos.

L’esquí s’està convertint en un malbaratament de recursos i energia. Una cosa és aprofitar la neu que cau del cel per fer negoci, cosa que em sembla molt bé, mentre es faci amb un mínim de seny, i una altra molt diferent és destrossar-ho tot i gastar de manera irracional recursos que, cada vegada són més escassos, com poden ser l’energia o l’aigua.

Però tot queda justificat a l’hora de fer negoci. És cert que les comarques de muntanya viuen bona part de l’any de l’esquí i que si no fos per aquest or blanc, possiblement aquestes comarques es despoblarien i caurien en un oblit molt més fort del que de fet ja patim.

Ara bé, d’aquí al “tot s’hi val” hi ha una certa distància. Realment és així? Tot s’hi val? Pensem-hi una mica. La neu serà cada vegada més escassa en cota baixa degut a l’escalfament global. Hem de continuar invertint cegament en aquest negoci o hem de començar a cercar alternatives?

Una comarca de muntanya com és la Cerdanya té dues possibilitats serioses a plantejar-se: aprofitar els recursos naturals per muntar una petita (o no tan petita) indústria de productes de la terra (formatges, mel, herbes remeieres, carn ecològica o no ecològica, etc) o bé dedicar-se a un turisme naturalista i cultural de tot l’any.

Naturalment, també podem potenciar el teletreball de professions tecnològiques o d’altre tipus, però això requereix una certa inversió en millora de les comunicacions i altres inversions públiques que, ara com ara, es dediquen a les pistes d’esquí, per exemple.

En fi, que sigui quin sigui el futur que ens depara, no és sostenible portar la neu d’altres llocs en camions o en helicòpter: massa car, massa sorollós, massa ridícul.

02 de gener 2017

Regalets foranis



Abans que res: Bon Any 2017!

I ara anem per feina…

Cada vegada que arriba un període festiu més o menys extens (Nadal, Setmana Santa, agost, algun pont especialment llarg) ens trobem a Puigcerdà amb la típica invasió de gent forània.

És cert que als comerciants, restauradors i hotelers la cosa els sol anar força bé, però la resta de mortals hem de carregar amb els típics enbotellaments, gentades, etcètera. Prou que ens en faríem càrrec molt més amablement si no fos perquè hem de patir, a sobre, l’incivisme de molta gent.

No és que els d’aquí siguem uns santents. A tot arreu hi ha de tot, això vull deixar-ho clar, però també és cert que, quan multipliques la població per varis dígits, és normal que el nombre absolut de cretins –sí, no es pot dir d’altra manera-  augmenti espectacularment.

Així, ens trobem amb la clàssica escampadissa de tot tipus d’objectes sobre l’estany gelat (algun any han arribat a llançar-hi fins un container de brossa o una tanca metàl·lica), destrosses al mobiliari urbà (la darrera, la del pobre cérvol il·luminat de davant de l’església de Sant Domènec), pintades diverses (generalment amb faltes d’ortografia, cosa que ja denota quin nivell cultural tenen els que les fan, per si havia quedat algun dubte): la llista és inesgotable.

Permeteu-me, però, esmentar-ne un parell més: els ascensors públics s’espatllen immediatament. No és estrany que la resta de l’any les avaries siguin limitades però que sempre s’espatllin quan arriben les gentades? Per què deu ser? Potser perquè se sobrecarreguen innecessàriament? O just el contrari: perquè si hi ha dos ascensors, molta gent es reparteix sense omplir-los mínimament, augmentant tontament el nombre de viatges? O potser perquè es fan bestieses, com posar-se a saltar o a jugar amb els panells de control?

Naturalment ja no parlo de trobar-se gossos a dins (està prohibit), bicicletes (està prohibit) o gent fumant maria (em penso que també està prohibit). Tot fantàstic i molt cívic.

Un altre regalet dels dies amb molta gent és l’ocupació indiscriminada de les places reservades a gent amb mobilitat reduïda. Vaja, que es fotin, deuen pensar. O d’aparcar en qualsevol lloc, per increïble o prohibit que estigui, o per molt que impedeixi la normal circulació. Això és la muntanya i tot s’hi val. Vés-hi tu a fer el mateix davant de casa seva, a la ciutat, i veuràs com es queixen! Però aquí no passa res!

Per desgràcia, he de dir que hi ha una tolerància malaltissa per part de tothom amb aquests despropòsits, no sigui que espantem el turisme, eh? En fi, que molt em temo que tenim el que ens mereixem. El que no sabia és que ens meresquéssim tan poc…