17 de gener 2017

La fi del món ja ha arribat (i ho critiquem, és clar)



Cada vegada que neva a Puigcerdà, sento la mateixa cançó: moltíssima gent que es queixa perquè no li han tret la neu de davant de casa seva. Reconec que és un tema complicat.

En primer lloc, som un poble de muntanya, no ho perdem de vista. Tot i que darrerament semblava que les grans nevades eren cosa de la història, però el fet és que no és així. De grans nevades n’hi ha i n’hi haurà durant molt de temps, com a mínim. Una altra qüestió és cada quant seran aquestes nevades.

Crec que a tota la comarca els ajuntaments estaven preparats –més o menys- per la nevada. A fi de comptes, els mitjans de comunicació no han parat d’anunciar que venia el llop i aquest cop, el llop ha arribat.

Naturalment, hi ha moltes maneres de gestionar el temporal. Tinc entès que hi ha un protocol per treure la neu: primer els accessos a serveis bàsics, com l’hospital o la residència, després, les principals artèries de comunicacions, després les secundàries… Si vius prop d’una artèria probablement podràs gaudir abans de la neteja de la neu, però en tot cas, els recursos són limitats i no podem tenir cinquanta llevaneus amb els seus corresponents operaris.

S’ha d’administrar allò que tenim. En algun post a les xarxes socials he vist comentaris del tipus “podrien gastar-se els diners en aquestes coses en comptes de en despesa inútil”. Potser sí. Però dubto que segons quina despesa que alguns qualifiquen d’inútil fos suficient per comprar ni una sola llevaneu més.

En tot això, he pogut veure com la brigada municipal es deixava la pell traient la neu. Només una crítica, que crec que és força lògica: és normal que posin a treure la neu d’unes escales un membre de la brigada proper als seixanta anys, mentre que els joves es dediquen a tasques menys feixugues? Aquí deixo la meva reflexió sobre la brigada. Evidentment, moltes gràcies a tots ells per la feina feta, en condicions molt dures, des d’altes hores de la matinada i molts cops sense cap mena de reconeixement.

Sobre la neteja dels carrers, és cert que potser es podria haver fet més racionalment, però siguem realistes: la neu, i més en aquestes quantitats i condicions de fred, no es fon fàcilment. La sal de vegades és inútil i l’única solució és treure-la amb camions. I com sempre, els recursos són limitats.

Jo crec que si es vol criticar, és millor esperar-se uns dies abans d’acusar ningú de “manca de previsió”. Per exemple, s’ha dit que no hi havia sal. Pel que tinc entès es va esgotar abans del previst. Aquí potser sí que hi va haver manca de previsió, però també és cert que es devia demanar desseguida més sal i també pel que tinc entès, hi va haver problemes de subministrament. Suposo que tothom en volia més.

Un altre tema són les escoles, si s’havien de tancar o no. Sincerament, veient com estaven algunes artèries del municipi, crec que per estalviar-nos accidents el millor que es podia fer és tancar les escoles, almenys fins que el pitjor de l’episodi de fred passi i la neteja dels carrers principals hagués conclòs. Naturalment, és una opinió personal i cadascú pot tenir la seva. Altres diran que això és el Pirineu i que no hi ha per tant.

En fi, jo ahir per la tarda em vaig passar una bona estona traient neu de davant del garatge de casa meva. No vaig esperar a que l’Ajuntament o qui fos en solucionés el problema. Abans de criticar tant, és potser més pràctic agafar una pala i treure la neu, sempre que es pugui, és clar. La gent gran potser no pot, però la resta estic convençut que sí.

05 de gener 2017

Insostenibilitat



Veig als mitjans de comunicació que a les pistes d’esquí de Baqueira porten la neu amb camions i helicòpters. No és el primer any que passa. Aquí, a Cerdanya, per exemple, tenim esquí nocturn i quan fa una mica de fred, encara que no hagi nevat, es posen a fabricar neu artificial tirant de l’aqüífer com bojos.

L’esquí s’està convertint en un malbaratament de recursos i energia. Una cosa és aprofitar la neu que cau del cel per fer negoci, cosa que em sembla molt bé, mentre es faci amb un mínim de seny, i una altra molt diferent és destrossar-ho tot i gastar de manera irracional recursos que, cada vegada són més escassos, com poden ser l’energia o l’aigua.

Però tot queda justificat a l’hora de fer negoci. És cert que les comarques de muntanya viuen bona part de l’any de l’esquí i que si no fos per aquest or blanc, possiblement aquestes comarques es despoblarien i caurien en un oblit molt més fort del que de fet ja patim.

Ara bé, d’aquí al “tot s’hi val” hi ha una certa distància. Realment és així? Tot s’hi val? Pensem-hi una mica. La neu serà cada vegada més escassa en cota baixa degut a l’escalfament global. Hem de continuar invertint cegament en aquest negoci o hem de començar a cercar alternatives?

Una comarca de muntanya com és la Cerdanya té dues possibilitats serioses a plantejar-se: aprofitar els recursos naturals per muntar una petita (o no tan petita) indústria de productes de la terra (formatges, mel, herbes remeieres, carn ecològica o no ecològica, etc) o bé dedicar-se a un turisme naturalista i cultural de tot l’any.

Naturalment, també podem potenciar el teletreball de professions tecnològiques o d’altre tipus, però això requereix una certa inversió en millora de les comunicacions i altres inversions públiques que, ara com ara, es dediquen a les pistes d’esquí, per exemple.

En fi, que sigui quin sigui el futur que ens depara, no és sostenible portar la neu d’altres llocs en camions o en helicòpter: massa car, massa sorollós, massa ridícul.

02 de gener 2017

Regalets foranis



Abans que res: Bon Any 2017!

I ara anem per feina…

Cada vegada que arriba un període festiu més o menys extens (Nadal, Setmana Santa, agost, algun pont especialment llarg) ens trobem a Puigcerdà amb la típica invasió de gent forània.

És cert que als comerciants, restauradors i hotelers la cosa els sol anar força bé, però la resta de mortals hem de carregar amb els típics enbotellaments, gentades, etcètera. Prou que ens en faríem càrrec molt més amablement si no fos perquè hem de patir, a sobre, l’incivisme de molta gent.

No és que els d’aquí siguem uns santents. A tot arreu hi ha de tot, això vull deixar-ho clar, però també és cert que, quan multipliques la població per varis dígits, és normal que el nombre absolut de cretins –sí, no es pot dir d’altra manera-  augmenti espectacularment.

Així, ens trobem amb la clàssica escampadissa de tot tipus d’objectes sobre l’estany gelat (algun any han arribat a llançar-hi fins un container de brossa o una tanca metàl·lica), destrosses al mobiliari urbà (la darrera, la del pobre cérvol il·luminat de davant de l’església de Sant Domènec), pintades diverses (generalment amb faltes d’ortografia, cosa que ja denota quin nivell cultural tenen els que les fan, per si havia quedat algun dubte): la llista és inesgotable.

Permeteu-me, però, esmentar-ne un parell més: els ascensors públics s’espatllen immediatament. No és estrany que la resta de l’any les avaries siguin limitades però que sempre s’espatllin quan arriben les gentades? Per què deu ser? Potser perquè se sobrecarreguen innecessàriament? O just el contrari: perquè si hi ha dos ascensors, molta gent es reparteix sense omplir-los mínimament, augmentant tontament el nombre de viatges? O potser perquè es fan bestieses, com posar-se a saltar o a jugar amb els panells de control?

Naturalment ja no parlo de trobar-se gossos a dins (està prohibit), bicicletes (està prohibit) o gent fumant maria (em penso que també està prohibit). Tot fantàstic i molt cívic.

Un altre regalet dels dies amb molta gent és l’ocupació indiscriminada de les places reservades a gent amb mobilitat reduïda. Vaja, que es fotin, deuen pensar. O d’aparcar en qualsevol lloc, per increïble o prohibit que estigui, o per molt que impedeixi la normal circulació. Això és la muntanya i tot s’hi val. Vés-hi tu a fer el mateix davant de casa seva, a la ciutat, i veuràs com es queixen! Però aquí no passa res!

Per desgràcia, he de dir que hi ha una tolerància malaltissa per part de tothom amb aquests despropòsits, no sigui que espantem el turisme, eh? En fi, que molt em temo que tenim el que ens mereixem. El que no sabia és que ens meresquéssim tan poc…

05 de desembre 2016

Verges desaparegudes



Dissabte per la tarda, a la Sala del Cor del Museu Cerdà, va tenir lloc la inauguració d’una interessant exposició de rèpliques de les Mares de Déu cerdanes que van desaparèixer el juliol del 1936, la majoria cremades pels anarquistes.

En aquesta exposició podem veure mares de Déu tan conegudes com la verge de la llet de Puigcerdà, o d’altres molt més desconegudes com la de Guils. De fet, pel que ens van comentar, la Verge de Guils és tan desconeguda que tot i que se suposa que es conserva al MNAC, allà realment no hi ha cap peça amb aquesta denominació, cosa que vol dir, que o s’ha “transpaperat” o bé directament no hi és.

No sabem del cert si totes aquestes Mares de Déu es van cremar al 1936. Existeix la possibilitat que alguna fos salvada del foc i ara potser es trobi en alguna col·lecció privada a l’altra punta del món, però em temo que la majoria van desaparèixer per sempre.

Per això és molt interessant poder veure aquestes rèpliques (que no còpies) de les mares de Déu desaparegudes. Alguns de nosaltres, de fet, diria que la immensa part de la població, no hem pogut veure mai els originals i tot i que hem pogut veure fotos antigues –totes en blanc i negre- hom no es fa a la idea fins que les veu de debò.

Així doncs, us recomano entusiàsticament aquesta exposició, que es podrà veure durant un mes i mig a la Sala del Cor del Museu Cerdà. No us la perdeu!

17 d’octubre 2016

La reforma de la plaça Barcelona



Llegeixo en premsa que durant el primer semestre del 2017, l’Ajuntament de Puigcerdà pretén executar la reforma urbanística de la plaça Barcelona. Entre d’altres elements novedosos, posaran voreres, desplaçaran els taxis a un carrer lateral, posaran arbrat i al centre, una font.

Algun d’aquests elements, com la font, han aixecat polèmica. Puigcerdà té una certa tradició de fonts que es fan i es desfan, com la sardana. Motiu? Sobretot el glaç de l’hivern. Suposo que per les nits i quan faci fred, la font no rajarà.

Pel que fa a l’arbrat, jo en sóc un gran defensor, però no sé si hi haurà prou espai a la plaça Barcelona per posar arbres. No ho tinc gens clar.

El que sí que es necessita urgentment són voreres a tot el perímetre de la plaça. És un perill circular-hi, especialment quan hi ha força trànsit rodat.

En fi, que com a notícia em sembla molt positiva –és de les poques places que no es van remodelar anteriorment- i ja ho necessita, però cal vigilar amb els detalls, que com tothom sap, és on rau el dimoni.