04 de març 2019

Premsa: requiescat in pacem!


Vaig aprendre a llegir amb La Vanguardia. Probablement les dues primeres paraules que vaig saber llegir varen ser “La Vanguardia”. Des de llavors, he llegit la premsa. De petit no m’enterava gaire, però vaig aprendre’n. De més gran, vaig continuar llegint La Vanguardia tot i que vaig llegir també altres diaris. Darrerament, en llegia tres cada dia.

Però en l’era de la manipulació i de les ‘fake news’ he deixat de comprar la premsa escrita i en general, gairebé tampoc me la miro a internet. Molt trist, perquè considerava que era condició sine quan non per estar ben informat i ser un bon ciutadà.

Però el que he après darrerament és que gairebé tot està manipulat de la pitjor de les maneres: portades, titulars, enquestes, columnes d’opinió, estadístiques… llavors: per què perdre el temps i els diners en comprar aquests productes que, per cert, cada cop costa més de trobar, almenys a Puigcerdà?

Una cosa similar passa amb la televisió i les seves notícies (la ràdio no passa pel mateix camí, ja que mai no he sigut animal de ràdio) i pel que fa a internet, millor no parlar-ne.

A sobre, en general, tots els mitjans –TOTS- han canviat informació i anàlisi per vulgar entreteniment. Tot són notícies estúpides, sense la més mínima transcendència. Tot són anècdotes i com més ridícules i absurdes, més divertides són i més audiència tenen.

Però per saber com funciona el món, s’ha de recórrer al de sempre: els llibres i fins i tot al regne dels llibres han arribat les ‘fake news’ i els tendencialismes més rebutjables. Per sort, aquí encara podem escollir. El fet d’haver de fer un esforç en llegir un llibre –cosa que no passa amb internet o amb la televisió, regnes de la immediatesa- fa que tinguem més temps per pensar i reflexionar.

En fi, què hi farem. És el signe dels temps. A la immensa majoria acomodatícia i inculta ja els va bé substituir informació i anàlisi per entreteniment i diversió. No hi entenen de res més. I així ens va!

27 de novembre 2018

Bretolades


Aquest matí he anat a l’Hospital Transfronterer i m’he fixat que la parada del bus que hi ha allà està parcialment destruïda. Algú ha tingut la brillant idea de carregar-se un dels vidres protectors de la parada.

Em pregunto com es pot ser tan imbècil, cretí i estúpid com per fer una cosa així. Evidentment, les repercussions –fins que no ho arreglin- seran per les persones que estiguin esperant el bus que hauran de passar fred. Sincerament, no ho entenc. No li veig la gràcia per enlloc. Fins i tot en una persona especialment idiota i malèvola.

Un altre cas que crida al cel és arrencar un desfibril·lador, com ha passat a la plaça del Call. De debò li pot fer gràcia a algú fer una cosa així? O llançar un contenidor d’escombraries a l’estany o…

Per desgràcia la llista de bretolades –per dir-ne suaument- és molt extensa. I pel que tinc entès, Puigcerdà encarà pot estar contenta, perquè en altres poblacions similars la cosa sembla que és pitjor.

Qui fa aquestes coses? Gent borratxa o drogada? Imbècils que volen fer la gracieta? Sociòpates? De debò que no ho sé.

Com s’arregla? En la base, amb educació, tant a l’escola com sobretot a casa. I a la pràctica o a més curt termini, amb més vigilància policial o amb càmeres de vigilància i amb fortes multes o directament denúncies. No és cap solució màgica i no tallarà el problema de soca-rel, però almenys els ciutadans, que hem de pagar amb els nostres impostos aquestes bretolades, estaríem més tranquils.


12 de novembre 2018

Destrossa a Llívia


Dissabte vaig anar a Llívia i en passar per davant de l’Església em vaig quedar del tot astorat: han tallat tots els arbres que hi havia i part del mur perimetral ha desaparegut. N’havia sentit a parlar que ho volien fer, però no sabia que ja ho haguessin fet. El cert és que sembla com si hagués caigut una bomba i ho hagués esclafat tot.

No sé exactament a què obeeix aquesta mesura. Diuen que els arbres tapaven l’església i també que es volia integrar el conjunt arqueològic del Fòrum Romà amb l’entorn. No ho sé. De fet, no m’importa gaire.

L’única cosa que sé és que un dels racons més bonics de Llívia ha desaparegut en un tres i no res. Quan anava a sentir els concerts de Llívia a l’estiu, sempre arribava una estona abans per poder asseure’m en un dels bancs, sota d’aquests preciosos arbres. Ja no ho podré fer mai més.

Insisteixo: no sé per què s’ha fet això, però ho trobo sincerament horrorós. Si realment s’ha fet per ressaltar el patrimoni arquitectònic, potser caldria recordar que el patrimoni natural també existeix i que també hi compta. No ho sé. Hi ha coses que no les entendré mai.

El que sí que sé és que no penso tornar en moltíssim temps a posar els peus en aquesta zona perquè em dol el cor. Ja s’ho faran si continuen destruint les zones amb més encant que tenen.