19 de febrer 2010

Verd és el color

Jo que estava tan content per la reforma del passeig 10 d'Abril i ara va i resulta que ens posen gespa artificial. No ho acabo d'entendre. Abans que posar gespa artificial, ho podien haver deixat com estava, que tampoc quedava malament. Però sembla ser que ha de quedar verd però no ha de costar el que costa la gespa natural.

Haurem d'esperar uns mesos a veure quin resultat dóna, però tinc la impressió que d'aquí poc acabarà fora aquesta gespa artificial que, per cert, espero que sigui ignífuga, perquè amb els brètols que corren per la Vila, només ens faltava un altre ensurt.

Entenc que estem en crisi i que mantenir gespa és car, però abans de posar una cosa així, que estèticament la trobo lletja i que al bell mig del Pirineu, queda com una patada als dallonses, millor haver-ho deixat com estava: amb terra, que és com em pensava que anava abans que hi posessin això.

Conec d'algun lloc on s'ha posat herba artificial i al final l'han hagut de treure, perquè es fa malbé i dóna una sensació tota estranya. En fi, veurem a qui li dóna la raó el temps: si a "l'originalitat municipal" o a la Mare Natura.

I jo que me'n reia quan me'n vaig assabentar que als Estats Units, en llocs on hi ha manca d'aigua, pintaven el terreny amb pintura per tal que semblés gespa...

15 de febrer 2010

Ecologisme aplicat

Dissabte van tenir lloc a la Sala de Convencions del Museu Cerdà unes jornades sobre les energies alternatives a la Cerdanya. Concretament, sobre energia solar, biomassa i energia geotèrmica.

Van ser unes jornades molt interessants, molt esclaridores, que van deixar palès que la Cerdanya té importants possibilitats respecte d'aquestes energies, tot partint del precepte que la millor manera de no fer pujar les factures és no malbaratar l'energia.

Fa molts anys que m'interessa el tema. Recordo que quan estudiava primària vaig fer un treball sobre energies alternatives. Llavors, a la Cerdanya hi havia poquíssima cosa instal•lada. Potser uns quants panells d'energia solar tèrmica i poca cosa més.

Més endavant, quan vaig estar a l'Associació de Veïns Podium Ceretanum, vaig presentar un estudi sobre possibles implementacions d'aquestes energies a Puigcerdà que va ser totalment ignorat. Recordo que l'única persona que el va recolzar va ser el Sr. Josep Maria Piguillem, el llavors president de l'associació.

Coses de la vida, avui un altre Josep Maria Piguillem, el seu fill, treballa en una empresa d'instal•lacions d'energia solar i de biomassa i va ser un dels ponents de les jornades de dissabte per la tarda. Sembla ser que no anava tan desencaminat, però potser era massa d'hora per a una comarca tan conservadora com és la Cerdanya.

També recordo que el projecte incloïa un estudi sobre reciclatge de materials i recollida selectiva de brossa. Sel va titllar de fantasiós. Fins i tot, un "prohom" local en va arribar a dir que a Puigcerdà mai es faria recollida selectiva perquè no era rentable. Un parell d'anys després, es començaven a instal•lar els primers contenidors de vidre i de plàstic.

Ningú no és profeta a la seva terra, pel que es veu. Eren altres temps. Llavors, ser ecologista era córrer el risc de ser titllat de radical, fanàtic, extremista, somniatruites, etc. Avui dia, és la cosa més natural del món.

També llavors vaig insistir força en el tema del malbaratament energètic, tant pel que fa a cases mal construïdes (mals aïllaments, males orientacions, etc), com per la quantitat excessiva de fanals d'il•luminació pública, la seva mala orientació, etc.

A molts llocs, es fan servir bombetes d'alt rendiment, alimentades per plaques solars, amb filtres protectors per les partícules que poguessin emetre les bombetes a l'atmosfera i orientades paral•leles a l'horitzó. Tota una planificació que permet estalviar energia (i calés) i disminueix la contaminació lluminosa.

I naturalment, la Cerdanya és una de les zones pirinenques amb major contaminació lluminosa, per no dir que la que més. Només cal veure les fotografies per satèl•lit. I així podríen continuar fins a l'infinit.

El tren, un altre cop

Novament se'n parla, del tren. Ara, arran d'uns hipotètics Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu. Suposo que les autoritats s'han adonat que la línia fèrria Puigcerdà-Barcelona és tan tercermundista, que encara que arrangin les carreteres no poden fer veure que no existeix.

Per tant, ja està que se'n parli, tot i que com sempre, molt em temo que serà una altra revifalla d'aquelles que ens il•lusionarà a tots per tornar-nos a decebre novament.

Primer, caldria que aquests Jocs Olímpics d'Hivern realment es fessin al Pirineu català, concretament, que algunes proves s'hi disputessin a la Cerdanya. En cas contrari, suposo que aniran fent la viu-viu com fins ara.

Segon, cal que hi hagi diners per arranjar aquesta infraestructura: nous traçats, desdoblaments, nous trens, etc. En època de crisi i quan el primer que està retallant el Govern d'Espanya són les infraestructures, la cosa no està gens clara.

En tercer lloc, el Pirineu cau molt lluny. No m'estranyaria que el traçat entre Vic i Barcelona esdevingués modèlic, però Puigcerdà cau molt lluny. Potser Ripoll, anant bé les coses.

Finalment, aquest tipus d'actuacions impliquen que el territori estigui molt unit i les institucions, associacions i la gent vagin a una. Suposo que no cal que digui res més, oi? Uns voldran el tren fins a Puigcerdà, altres fins la Seu, altres fins a Andorra, altres a la Seu, però per Lleida i altres no voldran res.

Com sempre, la indiferència i les divisions jugaran el seu paper. I com sempre, espero equivocar-me aquest cop sí i que els cerdans despertin d'aquesta espècie de letargia tota estranya en què viuen des de fa dècades (o més?) i reclamin allò que els pertoca.

Brossa mental

Puigcerdà és dels pocs municipis que no reciclen la fracció orgànica. No és per falta d'interès de l'Ajuntament, ni perquè no hi hagi recollida selectiva en contenidors específics. El problema és que una part gens negligible de la població no fa servir correctament els contenidors de brossa orgànica i hi aboca tot tipus de residus. Després, quan aquests arriben a la deixalleria, el contingut de matèria no orgànica és tan alt, que ens els rebutgen.

No entenc com és possible que a tot Catalunya estigui funcionant aquest sistema més o menys bé i aquí a Puigcerdà no hi hagi manera. Tan tonta és la gent que no sap diferenciar un contenidor d'un altre? Desídia? Passotisme?

El resultat és que acabem pagant justos per pecadors. Suposo que s'haurà de tornar a reiniciar tot el procès i posar sancions efectives a aquelles persones que resultin enxampades emprant incorrectament els contenidors.

No acabo d'entendre per què tot ha d'acabar amb sancions, però sembla ser que és l'única cosa que funciona, que les campanyes d'informació i de sensibilització són sistemàticament ignorades i que tothom fa la seva passant de tot i de tothom.

11 de febrer 2010

Vostè s'ho ha buscat

S'ha apuntat darrerament un cert debat sobre la privacitat que han de tenir els càrrecs públics. Pot un regidor o un alcalde sortir de farra una nit de festa i acabar amb una copa de més? Se l'ha de poder criticar pel que fa a la seva vida privada? O només es pot qüestionar allò que fa des de les institucions públiques?

Crec que aquí hem de separar allò que és ètic d'allò que és estètic. Evidentment, cadascú pot fer allò que consideri oportú amb la seva vida privada. En teoria, no hauríem d'anar qüestionant què fa un càrrec públic a les hores de lleure, però està també la qüestió estètica.

I és que un regidor, un alcalde o un conseller són quelcom més que funcionaris públics: són els líders polítics de la comunitat i se'ls pressuposa un cert savoir faire i una certa elegància a les formes. Això no vol dir que no puguin "passar-se", però també han de ser conscients que, pel fet d'haver-se col•locat voluntàriament al centre d'atenció de la comunitat, seran examinats amb molta més intensitat que si fossin ciutadans anònims.

D'altra banda, tenim una qüestió pràctica. Si jo surto i m'emborratxo, és el meu problema. Si ho fa un metge de guàrdia, es consideraria una falta greu, perquè això podria perjudicar molt negativament a un possible pacient.

Doncs un alcalde o un alt càrrec han d'estar sempre disponibles. Pot haver una catàstrofe i han de poder prendre decisions ràpidament i de manera encertada i si van pitof, això podria comprometre les seves actuacions.

A fi de comptes, el càrrec d'alcalde, conseller, director general o president és voluntari. Ningú no obliga a acceptar aquestes responsabilitats, així que si hom no està preparat per assumir aquestes càrregues, que ho deixi córrer.

Això em recorda a un diàleg de la famosa sèrie britànica d'humor polític, "Sí, Primer Ministre". Quan el PM James Hacker visita el Ministeri de Defensa i li ensenyen el botó nuclear, pregunta si algú qüestionarà la seva decisió de prémer-lo. El militar li contesta que ells són militars i que són allà per rebre ordres, no per qüestionar-les. Llavors, el PM pregunta:

- I si vaig pitof?

A la qual cosa li respon el seu Secretari Personal:

- Miri, procuri de no anar-hi.

El PM respon força preocupat:

- És una gran responsabilitat.

A la qual cosa li replica el Secretari del Consell:

- Bé, vostè se l'ha buscada.

Doncs això.

10 de febrer 2010

La remodelació del passeig 10 d'abril

Tot i que la remodelació del passeig 10 d'abril no està conclosa al cent per cent, crec que està prou enllestida com per veure quin serà el resultat definitiu.

La meva opinió a grans trets és que ha quedat prou bé i que m'agrada. Però, hi ha un però, hi ha detalls que caldria corregir. Per exemple, els bancs: molt de disseny però poc còmodes i no gaire adequats per la gent gran.

També hi ha alguns elements arquitectònics al terra una mica perillosos, com alguns esgraons inoportuns, que de segur provocarna més d'un ensurt.

D'altra banda, el passeig ha guanyar en amplitud i lluminositat. El fet d'integrar la zona peatonal a un costat, fa que tingui més aspecte de plaça que no pas de passeig. La contra és que la circulació se'ns ha complicat més en un poble amb una circulació ja prou enrevesada.

Pel que fa als arbres, trobo un encert plantar-los ja ben grandets, per minimitzar els efectes del vandalisme, una de les xacres de la nostra Vila. És cert que seran més cars, però no es pot tenir tot.

Finalment, la façana de l'església queda diàfana i es podrà contemplar molt millor l'edifici. No és que em faci gràcia que hagin arrancat les moreres del davant, però suposo que cal un cert equilibri entre l'estètica naturalista i l'estètica monumental. Tant de bo no els haguessin plantat mai, així ara no els haurien d'haver tret.

Suposo que amb el temps, alguns detalls s'aniran corregint sobre la marxa. Ara, només espero que el mercat retorni al lloc on ha estat les darreres dècades, pel bé de tothom.

Tots amb Terra

Me n'alegro moltíssim que des de l'Ajuntament de Puigcerdà es vulgui donar suport a l'esportista olímpic cerdà Ferran Terra. Ja es va fer amb anterioritat amb altres esportistes com Núria Muntané o José Antonio Hermida.

Per fi sembla que algú sí que és profeta a la seva terra. Vivim en un país molt envejós. Encara recordo amb vergonya quan Hermida va guanyar un dels seus primers títols i el va oferir des de la balconada de l'Ajuntament. Jo era cap al final de la plaça i vaig sentir coses d'ell que no penso repetir en públic. Porca enveja.

Però suposo que els temps canvien i, al menys, des de les institucions es vol promocionar els valors locals. Tampoc perdem de vista que falta un any per les eleccions i que qualsevol ocasió és bona per fer-se la foto de rigor.

En tot cas, crec que hem d'aprendre molt d'altres llocs del país on quan tenen un valor esportiu o artístic, s'hi aboquen i l'apoien fervorosament. Aquí, aquestes coses, costen de veure.

En més d'una ocasió, la plaça de l'Ajuntament ha restat semibuida davant de l'oferiment d'un títol per part d'un equip local o d'algun campió i el desinterès de la premsa regional tampoc hi ha ajudat.

Esperem que les coses, realment, canviïn per a millor i puguem tenir ocasió d'animar els nostres quan tinguem l'ocasió.

De grat o per força

Bé, finalment sembla ser que la força de la piconadora parlamentària del tripartit s'ha imposat i ja tenim Vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. És un dir, és clar, perquè de moment la vegueria continua a l'aigüera.

Per començar, suposo que caldrà modificar la llei orgànica de límits provincials i passar els municipis cerdans de Girona a la província de Lleida i després dividir la província de Lleida en dues vegueries. Em pregunto com afectarà això a la llei electoral espanyola. Si seran considerades dues províncies o tindrem una mena d'engendre que no entendrà ningú.

D'altra banda, l'Aran, amb tota la raó del món, segons el meu parer, té tot el dret de posar el crit al cel. Els polítics barcelonins s'han passat la seva identitat específica pel forro dels dallonses i han fet veure que plovia davant de les reivindicacions araneses. Ara, des de l'Aran es comencen a sentir veus que demanen convertir-se en província o fins i tot, deslligar-se de Catalunya.

Si el centralisme madrileny ens dol tant a Catalunya, em pregunto com és possible que des de barcelona siguin tan insensibles a les reivindicacions de la resta del territori i practiquin la mateixa política centralista. Amb una diferència, que s'ha fet palesa aquests darrers dies: almenys a Madrid saben que tenen "el problema catalán", que a Barcelona només tenen present la Val d'Aran a l'hora d'anar a fer l'esquiadeta de torn.

Pel que fa a la Cerdanya, ja m'he manifestat més d'un cop al respecte. Crec que sóc dels pocs cerdans que estan a favor de la vegueria. Però no per això estic content que la cosa tiri endavant. Perquè anar en contra del sentir majoritari del poble no només és antidemocràtic sinó que, a mig i llarg termini no pot portar res de bo.

En un altre sentit, alguns territoris, com certs sectors del Ripollès, haurien vist amb bons ulls pertàneyer a la vegueria pirinenca, però tampoc se'ls ha escoltat gaire.

De moment, la llei de vegueries se n'ha cuidat, i molt, d'establir capitalitats allà on la cosa estava roent, com és el cas del Pirineu. No sé què em fa més por, si tenir una tricapitalitat on ningú sàpiga on ha d'anar i que representi un desgavell de primer ordre, o si centralitzar-ho tot en una població petita i mal comunicada que representi jugar-se-la els mesos d'hivern.

Sóc més partidari de deixar-ho tot en una sola població cèntrica i ben comunicada. Quina és aquesta població? Doncs em sembla evident. Tot i que sé que molts cerdans se'm tiraran al coll per dir-ho, però crec que la capital hauria d'estar a la Seu i santes pasqües. Puigcerdà i Vielha estan massa als extrems, i Sort o Tremp estan massa mal comunicades respecte de la resta del territori.

I això de repartir seus, a part de sonar a premi de consolació, són ganes de fer la punyeta. No passa res si a la Vegueria de la Catalunya central hi ha una capitalitat compartida entre Vic, Manresa i Igualada, perquè totes tres ciutats estan relativament ben comunicades entre elles. Però Puigcerdà, la Seu i Tremp?

Potser que abans de fer experiments amb trilita, els fem amb gasosa. Potser que abans comuniquem bé les principals poblacions pirinenques i fem les infraestructures que cap govern (centralista, metropolità) ha volgut fer, abans de fer-nos anar d'aquí cap allà.

Ja sé que molts diuen que això no passarà, que a cada capital comarcal es podran fer els tràmits, però els funcionaris bé que hauran de desplaçar-se. No són ciutadans o què, els funcionaris? D'altra banda, si tot es pot fer a qualsevol capital comarcal, per què necessitem capital a la vegueria? Es nomena una de simbòlica i ens estalviem un munt de seus.

En fi, que ens hi podem posar fulles. La cosa està dada i beneïda. Suposo que hi haurà protestes i no descarto alguna sorpresa si hi ha canvi de govern s'aquí uns mesos, però de moment, així tenim les coses: uns estaran contents i els altres enfurismats. I la majoria, passaran olímpicament del tema, que ja amb prou feines arriben a final de mes.

Qui es pot comprar un habitatge?

Fa uns dies va saltar la notícia que segons un estudi, el 63% dels veïns de Puigcerdà no tenen prou ingressos per poder comprar un pis a la Vila. Si a aquesta dada afegim que molta gent empadronada a Puigcerdà ja té la seva segona residència, el percentatge de veïns autòctons puigcerdanesos que no poden adquirir una vivenda encara creix més.

Però encara que ens quedem amb el 63%, es tracta d'una xifra esgarrifosa: dos de cada tres pugicerdanesos no es poden comprar una vivenda a casa seva, el lloc on han nascut o treballen.

Això és el que hem aconseguit amb tanta especulació urbanística i amb tanta promoció del "turisme" de segona residència: fer fora als autòctons. Una mica com passa a Mallorca i a altres indrets del litoral.

I ja no parlem de la joventut: sous baixos i poques possibilitats de trobar treballs qualificats d'un cert nivell. Què han de fer sinó marxar fora a guanyar-se el pa? Mentrestant, la població cerdana va enevellint-se i aviat la principal empresa de la comarca deixarà de ser l'Hospital, per esdevenir la Residència geriàtrica.

És aquest el futur que volem per la comarca? Una població envellida, amb pocs propietaris locals i un munt de segones residències buides gairebé tot l'any, formant pobles fantasmes?

Ger verd

El municipi de Ger s'apunta també a la calefacció de biomassa. Seguint les passes d'Alp i de Bellver, Ger ha decidit fer servir una caldera d'estelles per escalfar l'edifici de l'escola i de la llar d'infants. En un futur, també servirà per escalfar el poliesportiu i l'edifici de serveis que hi anirà al davant del col•legi.

Aquesta mesura, a part de fomentar l'ús de les energies renovables, permetrà un estalvi de 4.000 euros anuals en combustible i servirà per netejar el bosc de brossa.

Cada cop són més els municipis cerdans que s'apunten a la biomassa. Hi va haver un primer intent al municipi de Lles de Cerdanya fa uns anys, que no va reeixir per l'oposició del mateix equip de govern, cosa que va suposar canvis municipals.

Afortunadament, altres municipis han tingut més vista i han apostat per una energia més neta i sostenible i que, a més a més, representarà un estalvi econòmic immediat a la factura de la calefacció.

Aprofito l'ocasió per convidar a tothom que pugui estar interessat a les energies alternatives, a les jornades sobre energies alternatives que es fan dissabte per la tarda, a partir de les 16 hores, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, on s'exposaran tres ponències sobre energia solar, biomassa i energia geotèrmica, que aniran seguides d'una taula rodona conjunta.

Crec que pot ser una bona ocasió per informar-se sobre possibles alternatives als combustibles fòssils amb aplicacions reals i directes a la Cerdanya.

08 de febrer 2010

Insuflant vida a la muntanya cerdana

L'ajuntament de Bellver ha proposat una iniciativa molt interessant: fer pisos de protecció oficial a petits nuclis de muntanya gairebé deshabitats, emprant els antics locals que feien d'escola. La idea és fer servir la planta baixa com a local social i la planta superior, com a habitatge protegit.

D'aquesta manera, es revitalitzarien aquests nuclis de muntanya i es posaria un cert fre al seu despoblament.

La idea en si mateixa és molt bona, en la meva opinió. Només cal aconseguir que aquestes vivendes es distribueixin entre primers residents i no acabin essent segones residències encobertes.

Si es fa bé, podria ser una manera de revitalitzar aquests nuclis, com Ordèn o Èller, situats en llocs privilegiats pel que fa al paisatge, però una mica allunyats, "à mile milles de toute terre habitée", que en diria Antoine de Saint-Exupéry.

Tot i que aquests pobles són molt atractius, també tenen l'incovenient de restar relativament incomunicats a l'hivern i de tenir accessos no gaire bons. Els darrers anys, alguns municipis com Bellver han seguit una política de millorament sistemàtic de les vies de comunicació que porten als petits nuclis habitats, tot i que potser caldria fer un darrer esforç per acabar-les d'arranjar.

01 de febrer 2010

La nit cerdana

L'Ajuntament de Puigerdà ha decidit de permetre que la zona industrial de la Baronia i la zona de l'Estany de Puigcerdà puguin tenir bars i restaurants de dia. Fins ara, a la zona industrial, per exemple, només estaven permesos locals de lleure nocturn, cosa una mica absurda.

D'altra banda, segons l'Alcalde el Sr. Planella, la possibilitat d'obrir restaurants a la zona de l'entorn de l'estany podria permetre mantenir i restaurar alguna de les vil•les modernistes de la zona que, altrament, no tindrien altra opció. De fet, aquest ha estat el camí emprès per l'Hotel del Lago o de Vil•la Paulita.

Una altra opció és reformar els edificis, no sempre amb gaire bon criteri, i convertir-los per al lloguer d'apartaments, generalment d'alt estànding, degut a la zona privilegiada on es troben ubicats.

D'una manera o d'una altra és imperiós que la zona de l'entorn de l'estany mantingui el seu encant arquitectònic o acabarem perdent un actiu molt important del patrimoni arquitectònic de Puigcerdà.

Pel que fa a la zona industrial, es comença a veure com a poc a poc es va convertint en el pol d'atracció d'un cert tipus de lleure nocturn i ara diürn. En ser una zona relativament poc habitada, molesta menys els veïns (excepte els que tenen la mala sort de tenir la vivenda a sobre o al costat mateix dels locals de lleure) i té millors possibilitats pel que fa a l'accessibilitat i a l'estacionament dels cotxes.

Això comportarà a la llarga que el centre de la Vila restarà inert per la nit. D'acord que els veïns estaran encantats de poder dormir i descansar, però també és cert que el centre oferirà un aspecte molt trist en comparació a aquell que ara es pot veure. És l'equilibri de sempre entre el dret d'uns a descansar i el dret d'altres a divertir-se.

Ja he comentat en alguna altra ocasió que el lleure nocturn de la comarca i potser part de l'activitat diürna fugiran cada cop més del centre de la Vila cap a la perifèria o, fins i tot, cap a altres municipis.

Per exemple, molts joves dels pobles de la solana de Cerdanya, o d'Alp, van a passar la nit dels dissabtes a Bellver i molta gent de fora de Puigcerdà, si ha d'anar al banc o a comprar pa, agafen el cotxe i se'n van a Alp o a Bellver.

La descentralització no només afecta al centre de la Vila de Puigcerdà, sinó a tota la població. És qüestió de pocs anys veure un panorama nocturn molt diferent a la nostra comarca.